IN FERNEM LAND

SAYONARA: ÉS L’HORA DELS ADÉUS…


…i ens hem de dir adéu siau,
germans, dem-nos les mans
senyal d’amor senyal de pau.

El nostre comiat diu
a reveure si a Déu plau
i ens estranyem ben fort,
mentre diem a Déu siau.

Si tot l’Auditori, abans d’abandonar la sala en el darrer concert del mestre Oue al capdavant de l’OBC, trasmudat amb virtual vestimenta xiruquera, es poses a cantar a l’uníson, el conegut himne kumbaiero de l’Hora dels adéus, estic segur que hauríem assolit el màxim dels màxims, pel que fa a catàrtica comunió amb el mestre, però encara que fos així, ara que sembla que fins i tot alguns d’aquells crítics que havien estat crítics, al menys li reconeixen les virtuts musicals, que alguna cosa és, fora impossible no recordar la injusta i cruenta batalla, que es va lliurar a can Auditori i que es va endur per endavant al fins ara Director Musical i feliçment, al Sr. Alfaya, principal i anònim artífex de totes les picabaralles i interessos ignots, que aquest afer va portar associat.

Ho dic per el senzill criteri de pensar que el Gerent d’una institució quelcom deu tenir a veure amb la crispació interna del Ens que gestiona.

Mai ha quedat clara, al menys en l’època Oue, qui feia les programacions artístiques de les temporades. Si hem de fer cas al artícle de Javier Pérez Senz a El País d’ahir, la manca de involucració en aquest afer per part del mestre, va ser el principal motiu per la no renovació, mentre que ara i si que ho va fer en les èpoques d’atacs furibunds contra el mestre japonès, no critica la vessant artística de la seva tasca, ans el contrari, la lloa, aproximant-se a l’opinió generalitzada del “analfabet públic barceloní” (l’expressió i l’entre cometes, són exclusivament meus), que hem agraït la tasca feta, en una orquestra, on com molt bé diu, hem millorat molt la qualitat, sense inversions addicionals.

Això, o ho ha fet el mestre titular, o és impossible que les visites setmanals dels convidats, per molt excel·lents que siguin, ho aconsegueixen. Tampoc crec que sigui per obra i gràcia del Director de l’Auditori, que en tot aquest enrenou ha sortit indemne, com sempre, del terrabastall.

Reconeguda doncs la feina artística, al menys en part, no discutiré, ja que desconec les funcions veritablement atribuïbles al mestre Oue, si va o no desatendre responsabilitats internes, de programació o administratives. El que està clar és que l’orquestra sona molt millor, curiosament en un període de restriccions, nul·la inversió i projecte artístic dubtós i que el públic s’ha abocat com mai, amb l’OBC.

No cal dir els musics amb el director, és notori i visible. La majoria  ho demostren en acabar cada concert, així com son prou significats, aquells que mostren la seva passivitat, davant l’efusiu agraïment dels seus companys. Al cap del temps, i amb una mica de visió analítica, és fàcil identificar entre la plantilla de l’OBC, tots aquells que no son “gaire” afins amb el seu mestre.

Curiosament la crítica, podria ser que de mica en mica, anés reconeixent els aspectes que fins ara eren insistentment vilipendiats i comencessin donant la raó a tots aquells, que molt més enllà de les intrigues internes i les baralles de despatx, sense els condicionants dels favors compartits que tard o d’hora s’han de pagar, ni amb argumentacions obscures, fruits d’interessos més obscurs encara, hem anat a gaudir dels concerts, a escoltar música i a donar suport a l’OBC, una orquestra sovint reclosa en la monotonia dels concerts de cap de setmana i sense més al·licients que gaudir d’un music carismàtic, que ha creat un alt grau de complicitat entre podi, hemicicle i públic, quelcom molt preuat i que no totes les orquestres, ni tan sols aquelles més valuoses que la nostra, poden exhibir amb orgull.

Molts, no tots, doncs les unanimitats són perilloses, vam saber veure en el treball del mestre Oue, quelcom més que la gestualitat teatralera i els números ouetians, que tan bé detalla Javier Pérez Senz. Aquell escàndol que en el seu dia va suposar que els musics aplaudissin o mostressin ostensiblement l’aprovació   per la direcció i el treball realitzat durant la setmana d’assajos, on segurament aprenien molt més que amb la majoria de directors que es limiten a passar, llegir i cobrar, no ha suposat el mateix tracta discriminatori, quan s’ha fet amb altres directors, o quan altres orquestres que ens visiten, ho fan en acabar el concert amb el seu director. Tota aquella campanya mediàtica sortosament s’ha acabat, coincidint amb l’altre acomiadament, vestit de manera elegant, molt més elegant que l’emprat amb l’artífex del èxit. Diu la dita què, mort el gos…

És obvi que l’OBC no és comparable a les grans orquestres centreeuropees, malgrat que alguns dies i en alguns concerts, enduts per un miratge fugaç ho semblés, però si no hi ha més inversió i més voluntat de projecció, nacional i internacional, serà difícil trobar un altre mestre, que com Eiji Oue, pugui i sàpiga treure tant, amb tants pocs al·licients. Això és un privilegi dels escollits i no hi ha cap dubte que ell ho és, i tant si ho és.

De ben segur aquest darrer cap de setmana ens ho tornarà a demostrar, com si no ni hagués prou amb totes les grans estones que ens ha fet passar.

Les hemeroteques, per a vergonya d’alguns, emmagatzemen insults, ignomínies i escandalosos silencis, que de tot hi ha. Serà bo, dintre d’uns anys, anar a buscar i remenar-les.

No és un adéu per sempre
és sols un adéu per un instant;
el cercle refarem
i fins potser serà més gran.

41 comments

  1. Ram

    Jo també desconec les funcions veritablement atribuïbles al mestre Oue i si va o no desatendre responsabilitats internes, de programació o administratives.
    Però el que sé és que tenir resident un veritable artista que faci sonar bé una orquestra és molt difícil, moltes vegades no s’aconsegueix ni amb diners. Per a les tasques administratives i de programació es pot contractar a qualsevol gamarús per quatre duros.
    Fer fora un mestre com Oue amb aquesta excusa és deplorable i vergonyós. Seria com fer fora a Guardiola del Barça perquè no s’ocupa de les samarretes desl jugadors. Si realment Oue no s’ocupava de les tasques administratives que li haguessin posat un assistent, o dos si calia!

    M'agrada

  2. Josep R. Noy

    Vaig llegir amb astorament l’article de Perez Senz. Em sembla molt poc coherent. Reconeixer que un director dirigeix molt bé i fa que l’orquestra soni magnifica resulta que no és suficient per a mantenir-lo, ja que no fa les programacions i gesticula massa (?!). Si aquestes les ha de fer el mestre director, què fan el Director general, el director musical i tots els altres? La programació no depén també del pressupost, de l’estratègia musical que es vol per a l’orquestra, de la disponibilitat de artistes, etc? Tot això depén exclusivament del mestre director ?? Em temo que Perez Senz senzillament escriu el que li han dit els “directors” de la OBC respecte a aquest tema. Tot plegat ho trovo llastimós i indignant.
    En fi, desitjo molta sort al mestre Oue, i gràcies pels magnifics concerts que ens ha ofert, en general. I a esperar que tinguem sort amb el nou. Però la sort cal cercar-la i la manera seria que dimitís l’actual direcció i arribessin aires nous, més coherents i ambiciosos, disposats a fer d’una vegada una gran orquestra. No falta tant, de fet.

    M'agrada

  3. Miquel Gascón

    Ahir dijous vaig assistir al assaig del concert de cloenda da la temporada i sobretot de COMIAT per el nostre benvolgut mestre OUE. Os haig de dir de em vaig emocionar i que aquest cap de setmana el mestre estic segur que aconseguirà de l’OBC el millor que pugui perquè pugem recordar aquest concert per molt de temps.

    El concert ahir començava a les 21 hores i per el altaveus es va anunciar que per desig especial del mestre OUE, el assaig seria aquesta vegada especial, ja que a la primera part es tocaria sencera la Simfonia (sense cap “tall” com a deferència al public assistent) i que posteriorment a la segona part (passades les 11 de la nit), començaria el assaig de debò , per repetir els temes que no haguessin sortit prou be. El mestre d’aquesta manera crec jo, volia recompensar aixi al public que no podrà anar al dia 8 i que ja no ha trobat entrades en els altres 3 concerts del cap de setmana.

    La soprano i la contralt van estar molt be i el cor va fer un paper per el meu gust, extraordinari.

    Estic segur que l’OBC sonarà encara millor en els 3 concerts del cap de setmana. Tornaré de nou el diumenge en el que serà l’ultim concert del mestre i evidentment intentaré portar flors.

    M'agrada

  4. GLÒRIA APARICIO

    Del incoherent i vergonyós comportament dels dirigens respecta al “Mestre OUÉ” ja vem parlar i molt…en el seu dia, quan la ingenuïtat i les ganes de guanyar la pertida ens feia creure amb un final raonable i feliç, no ha estat així i ja fa molts dies que ho tinc assumit, ara només queda mostrar el reconeixement tan merescut, Ahir,vaig anar al assaig i tot i que ens van fer seure al pati de butaques, que per a mí no es el millor llòc….m’ho vaig passar d’infart, no púc parlar de tecnicismes, (aixó queda pels técnics puristes)però renoi! com vibra la Orquestra en els moments més culminants, el Mestre, com sempre, exultant , bravo pel Orfeó (sens dubte, so OUE ) bravo per la contralt, a la soprano,potser per allò del risc en l’assaig…. la vaig apreciar justeta amb relació a la resta, ara espero amb ansia el Diumenge per poguer disfrutar molt millor desde la meva propia butaca, el que sento es que s’em fará molt curt…….

    M'agrada

  5. En este país hay un concepto bastante erróneo de que un director titular debe ser un “factótum”. En orquestas de alto nivel del mundo no sucede así, se busca directores que sean buenos artistas, motiven a sus músicos y atraigan público, tres condiciones que Oue ha cumplido sobradamente. Para demás tareas artístico-administrativas se cuenta con gestores expertos en programación y organización. Oue comenta que en la NDR Radiophilharmonie Hannover (de la que fue titular) hay un grupo de 18 personas encargadas de estas tareas. La OBC cuenta con sólo 5 personas que hacen esfuerzos titánicos para mantener la maquinaria engrasada.

    Es poco creíble que el verdadero motivo de la no continuidad de Oue sea su dejación de responsabilidades, y aunque así fuese no justifica que gran parte de la crítica atacase vilmente sus meritos artísticos a partir de una determinada fecha (cuando hasta entonces eran mayormente elogiosas), y que una vez conseguido voltearle hiciesen mutis por el foro.

    Entre otras cosas se le ha acusado de poca implicación en las oposiciones, información que sólo podía venir desde “dentro” y que puedo refutar categóricamente ya que he estado en varios tribunales. He visto pocos maestros implicarse tanto, interactuando con los candidatos y demostrando gran respeto por la opinión de los músicos de la OBC que formaban el tribunal, posiblemente lo que molestaba a algunos.

    El Sr. Pérez Senz en su artículo dice algunas verdades pero también cae en tópicos que se han propagado de cara a justificar la marcha de Oue. Como ejemplo comentaré algunos pasajes.

    “Oue, un director de excelente técnica: conoce a fondo las partituras, que dirige de memoria, y en los ensayos controla hasta el último detalle y facilita el trabajo a los músicos, a quienes da seguridad y protagonismo. Por eso le adoran”. Durante bastante tiempo la prensa dijo que la razón por la que los músicos querían a Oue era porque no nos exigía o nos regalaba flores…

    “Al acabar un concierto, Oue no suele quedarse un rato en su camerino atendiendo a admiradores, amigos y colegas o departiendo un rato con los propios músicos de la orquesta. Prefiere salir disparado hacia el coche que le espera a las puertas del Auditori, así recibe el último baño de aplausos y bravos que le dedican sus fans”. Puedo atestiguar que muchos músicos van a saludarle en su camerino; por otro lado en el Auditori no hay un “green-room” como en otros teatros por lo que los directores y solistas tienen que ser saludados fuera. En todo caso lo inusitado es que tanta gente del público le espere para aplaudirle, algo nunca visto con otros directores titulares o invitados.

    No negaré que Oue disfruta y hasta busca la espectacularidad, ¿no es lo que se espera de un “performer”? Me quedo con una frase de Xavier Cester en su artículo Simfonia de l’adéu: “en art sempre és més estimulant viure perillosament que quedar-se instal•lat en el cofoisme més avorrit”

    Se acaba la “era Oue”, vivamos la fiesta en paz y que la historia juzgue.

    M'agrada

  6. GLÒRIA APARICIO

    Bravo Silvia, es bueno que conozcamos algo más y verdadero sobre el Maestro OUE que las falsas acusaciones lanzadas en su dia como pretexto para la gran ” traición” es obvio que hay que ser muy ignorante en música para creérse que los músicos lo apoyavais porque no os hacia trabajar, y los resultados…? es mejor no tenerlo en cuenta, son muchas las cariñosas manifestaciones de reconocimiento que entre todos le hemos mostrado, músicos y público ,estoy segura que él como persona sensible las agradece y en estos pocos dias que faltan , unos muchos….vamos a seguir demostrándoselo mientras unos pocos,muy pocos…..se morderán la lengua.
    Vaya donde vaya, Viva el Maestro OUE!!!

    M'agrada

  7. Jose Luis

    Josefina: Segun el Sr Google, tu mensaje significa “Oh Su Antes de que el mortero de Iosu”, y, la verdad, no sé que opinar.

    Silvia: Partiendo de una primera impresión equivocada e ignorante, yo era de los que tenía muchas dudas respecto a Oue, que luego tampoco me ha gustado siempre y en todo, pero en la medida en que sea responsable de lo bien que podeis sonar, es lamentable que se vaya. Tus observaciones me parecen ya definitivas, y no estaría de más intentar que tuvieran mayor difusión, aunque sea a título póstumo.

    M'agrada

  8. tristany

    Només voldria afegir que a Lleida el comiat va ser el dijous 27 amb el programa Strauss-Mussorgski/Ravel i, certament, va ser molt emotiu.

    Aquí sempre hem agraït que el mestre Oue es dignés a venir sovint a “províncies”, amb l’esforç afegit que suposa per ell i per l’orquestra haver de desplaçar-se i sobretot tornar a casa (suposo que és així, almenys per a l’orquestra; es poden veure els autocars esperant a la sortida de l’Auditori Enric Granados) a una hora tardana. Encara més quan les interpretacions han tingut el mateix grau de professionalitat, si no d’entusiasme, que he vist quan he anat als concerts de Barcelona.

    Van ser molt bonics els detalls marca de la casa, amb el mestre confòs amb els músics de les diverses seccions, repartint-los les flors, i el públic bravejant des de baix i demanant la seva aparició un cop i un altre.

    Només espero que, com diu el senyor Pérez Senz, no hi hagi mesquinesa cap al mestre Oue i se’l convidi a dirigir almenys un cop l’any.

    Dit això, demano també que no hi hagi prejudicis envers el mestre Pablo González -que no té res a veure, crec, amb l’afer Oue- i se’l jutgi només pels fets, passat un temps prudencial… però quina llàstima, sí, quina llàstima aquest final per al mestre Oue! (i van…)

    M'agrada

  9. Aquesta nit hi seré. Seré tan efusiva com pugui vistes tantes opinions favorables i, en especial, la teva, Joaquim com a autor del blog així com l’exposició que, de primera mà, fa Silvia.
    Una abraçada!

    M'agrada

  10. colbran

    Acabo de salir del concierto de esta noche en el Auditori. La crítica le corresponde a Joaquim que no ha podido asistir, por razones de trabajo, yo me atendré a una impresión general.

    Me ha gustado la versión que Oue realiza de la Sinfonía Resurrección de Mahler, pero quizás esperaba un poco más de emoción. El público ha aplaudido mucho, durante unos 15 minutos, muchas personas de pie, pero quizás se han emitido más bravos para el Orfeó Catalá que para el propio Oue, que también los ha tenido. Pero el que se despide es Oue, no el Orfeò Català…

    Marta Mathèu muy flojita. La mezzo finlandesa Lili Paasikivi muy bien. Lástima que al cantar las voces al unísono los dos colores vocales no ligaban.

    Esperemos al domingo, a ver si todo mejora, incluso el comportamiento del público hacia el maestro que nos deja, pues no ha tenido ni una sola rosa por parte de nadie, excepto el ramo de la orquesta.

    M'agrada

  11. colbran

    Se me olvidaba. En determinado momento, al finalizar el concierto, el maestro Oue ha hecho una señal con sus brazos invitando al público de las alturas a que bajara a platea, nadie le ha hecho caso…Yo no he podido hacerlo por imperativos físicos, pero me hubiera gustado atender a su ruego.

    Añoraremos a este director, estoy seguro.

    M'agrada

  12. A mi m’ha agradat molt el concert. per desgràcia no he entès que el mestre oue ens fes senyal de que baixessim a platea i, com que ningú s’ha mogut, jo també m’he quedat quieta a la butaca per seguir-lo aplaudint.
    És cert, com diu en Colbran, que molts aplaudiments anaven dirigits a l’Orfeó C. però jo tinc la sensació de que ha quedat molt clar que el public s’acomiadava del director. Colbran, jo he vist molta gent per ser un divendres a la nit i se sentia, al final, el gran calor del públic envers el mestre japonès.
    Com no podria ser d’altra manera, en Colbran té tota la raó quant a que la mezzo ho ha fet molt bé. L’altra quasi no existia.
    Esperem la crítica d’en Joaquim.

    M'agrada

  13. Em sembla deplorable l’excés d’entusiasme per un director que si bé és competent és un patané dalt dl podi. Demostra que no s’ha escoltat massa música en directe. L’OBC és una orquesta més i ha millorat amb ell. Més millorarà amb en Pablo Gonzàlez, amb un atre tarannà. Recordo la primera vegada que Oue va dirigir l’OBC: era una Cinquena de Txaikovski. Després aquella Setena de Bruckner recent nomenat titular i la Ciquena de Mahler ja dins la temporada en què era itular. Concerts molt bons. I així va ser un temps fins que es va desviar i des del Consorci de L’Auditori el van advertir de la divergència entre la recepció del públic i de la crítica. I entenguem per crítica els diaris i les firmes serioses.
    El senyor Oue s’ha espavilat els darrers mesos però el conjunt de la tasca no ha estat artísticament el que s’esperava d’ell. Havia de fer més. El senyor OUe va ser xiulat a Bayreuth (lloc on sabem que són molt particulars). Tenim l’obsessió de pujar a primera divisió… dels fitxatges… no cal. Amb bons directors i feina ben fetaja s’aconsegueix. Pablo Gonzálz ho aconseguirà. I recordeu que l’OBC és només una branca -la principal si voleu-, de tot l’entramat de L’Auditori. Per tant i com en moltes orquestres, el seu titular ha de fer més coses que dirigir i omplir la sala. No tot val ni a qualsevol preu o gest.
    I concretant sobre el concert d’avui… Ha estat deplorable. Per dir-ho amb paraules planeres: l’orquestra s’ha entregat i ha tocat molt bé. Però qi era el planteig d’Oue? Tocar lent i accentuar la lína melòdica? Això és el millor que pot fer amb una obra com aquesta? Doncs em sembla una opció molt pobre. La tocat amb una estilització que l’uniformava fins a esteril·litzar-la. Això és una solució barata. L’Orfeó Català ha tingut una de les pitjors nits: les veus mal conjuntades, desequilibrades, problemes tècnics en algunes sopranos,… S’ha reforçat per a l’ocasió però el resultat ha estat molt pobre. Ara bé, la pamema del públic és molt preocupant. Que hi hagi simpatitzants que vulgis mostra el seu suport i graïment és totalment lícit, però ha estat excessiu. En sociologia hi ha un fenomen que és l’inconscient col·lectiu i avui a la sala ha estat el dominant. Demàdisabte pel tipus de públic que hi hagi encara s’accentuarà més.

    M'agrada

    • Hola Albert:
      Deplorable per un excés de gestualitat dalt del podi? Trobo que per ser una persona que pertanys al món de la crítica musical (catclassics.com), hauries de trobar deplorable altres aspectes, aquest al cap i a la fi, és purament estètic.
      He intentat esbrinar el significat de patané, però consultant el diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans i no me’n he sortit, ara bé, si el que volies dir era que dalt del podi era un petaner, aleshores l’adjectiu a part d’ofensiu, és directament deplorable (això si que és pot titllar així). En qualsevol cas i si vols, ja ens diràs el que volies dir.

      No t’amoïnis més, ni tu, ni tots aquells que heu carregat insistentment, a partir d’un determinat moment, contra el mestre. Ja s’ha acabat, ja el teniu a “l’atur”.

      El públic entusiasta, podem ser molt ignorants, segons tu hem escoltat poca música en directa (!), però serem respectuosos amb el mestre González i agraïts, com sempre ho som, quan ens trobem davant d’una feina ben feta.

      La resta de coses que dius, algunes amb un cert to despectiu, amb tot el respecte que mereix l’opinió de qualsevol de les persones que escriuen al blog, m’interessa poc. Ja se’n ha parlat moltes vegades i el que compte és el que queda, ja sigui en el record de cadascuna de les persones que han assistit als concerts, ja sigui a les hemeroteques o la blogosfera (és clar que alguns casos aquesta no compta, al no estar signada per persones serioses).

      Diumenge parlaré del comiat, ara per ara, em limito a llegir el que dieu tots aquells que vareu ser-hi ahir per la nit. Moltes gràcies a tots!

      M'agrada

  14. Josefina

    José Luis, el Sr. Google me ha engañado vilmente…
    Yo sólo quería decir una palabra que, saboreada, dice más de lo que significa habitualmente:

    さようなら

    M'agrada

  15. colbran

    Lo que me parece deplorable es esa inquina hacia este director que ha conectado con el público i que al principio conectaba con la crítica, luego no y ahora que se va parece ser que otra vez sí.

    Nunca ha estado más sobrio de gestos el maestro Oue que en el concierto de ayer. Los que le perseguís y no seguís, ayer no pudísteis “agarraros” a esa gestualidad, heredada de su maestro Leonard Bernstein (también era “patané”?) que es el director que más ha bailado y cantado dirigiendo orquestas.

    Debe ser usted pitoniso, Sr. Ferrer, cuando puede adivinar que con Pablo González la orquesta mejorará. Ojalá sea asi, pero la labor de mejorarla la ha hecho Oue, si el maestro González lo consigue se lo deberá a él que se la deja bien preparada.

    Sobre silbidos en Bayreuth, debo decirle que también los tuvo Georg Solti (también era “patané” porque se movía de aquél modo tan particular?). Y con esto no quiero, en absoluto, comparar a uno con otro, me refiero al comportamiento del público de Bayreuth. Por cierto también ha protestado estruendosamente a Sebastian Weigle…y sigue siendo convidado a dirigir.

    Sobre público y crítica, debo decirle que lo que vale es la respuesta del público, cuando es casi unánime. La opinión de un crítico, dos o tres… es éso una, dos o tres opiniones…que incluso pueden estar orientadas, por razones que puedo intuir pero que desconozco.
    El gran compositor Heitor Villa-Lobos decía que no confiaba en los críticos, a él sólo le interesaba la respuesta del público. Pues bien, usted ha podido ir observando durantes estos tres años esa respuesta. Y es la UNICA que vale, la de los críticos puede obedecer a múltiples razones, en determinados casos como éste, sin negarles conocimientos, muy a menudo se dejan llevar por las filias y las fobias, como nos pasa a todos. Con el maestro Oue han exhibido fobias, mientras el público ha sentido por él filias.

    Esté tranquilo, Sr. Ferrer , el maestro Oue se va y la gran esperanza blanca, que parece ser Pablo González, nos viene enseguida. Por cierto en el concierto que dirigió esta temporada me gustó el ritmo empleado, pero en mi opinión su dirección fue seca en exceso y un poco robótica, ya ve una opinión más, como puede ser la suya o la de cualquier crítico.

    Esperemos que esas posibles maravillas que usted nos anuncia se conviertan en realidad. Maravillas reales las hemos tenido con Oue, pese a lo que usted opine, al igual que determinados críticos que están, o estaban, en su misma onda porque alguno ya está cambiando de parecer…

    M'agrada

  16. colbran

    Sr. Ferrer, antes me he dejado una cosa, usted menciona la Sociología (ciencia que estudiè y aprobé con buena nota, en Económicas, con Salustiano del Campo), pues yo le voy a mencionar otra ciencia: la Filosofía (que también estudié en el bachillerato) y de ella la rama de la Lógica. Pues bien según la Lógica Aristotélica , y en lo tocante a la plausibilidad, cuando algo es aceptado por la mayoría se convierte en universal o veraz y lo discrepante, por lógica, en lo contrario. Esto, por derivación, puede aceptarse como el principio de la democracia.

    Los gustos personales, las filias y las fobias, ya dependen de cada uno. Son respetables pero no deben imponerse. Uno puede expresar su parecer, pero no debe atacar el parecer diverso. A veces es difícil sustraernos a este principio de convivencia, por nuestra fogosidad o entusiasmo, pero debiera ser lo correcto.

    M'agrada

  17. tristany

    “Los gustos personales, las filias y las fobias, ya dependen de cada uno. Son respetables pero no deben imponerse. Uno puede expresar su parecer, pero no debe atacar el parecer diverso. A veces es difícil sustraernos a este principio de convivencia, por nuestra fogosidad o entusiasmo, pero debiera ser lo correcto.”

    No puc estar més d’acord.

    M'agrada

  18. José Luis

    Josefina: Ah… o sea que さようなら quiere decir さようなら 🙂 Muy bien, si se le pone cariño: Bye Oue…

    Colbran: Más de acuerdo con el final que ya subraya tristany, que con que lo aceptado por la mayoria se convierta en veraz. Ni siquiera coincido con eso tan repetido de que contra gustos no haya nada escrito. Al final, casi todo es cuestión de buen o mal gusto, como sin duda sabes muy bien. Por lo demás, creo que teneis toda la razón en defender a Oue. Y cuando se le rechazaba en bloque, sin aceptar las virtudes que ahora ya nadie niega, es porque se estaba, no analizando ni opinando, sino apoyando una decisión ya tomada.

    De ‘L’ombra de l’eunuc’, que estoy disfrutando gracias a la recomendación que hizo Joaquim: “… i vaig anar descobrint que l’art és un fenomen en el qual post entrar sense demanar permís i quedar-t’hi sense haver de justificar els teus moviments. Encara era massa tendre per saber que existeixen els critics.”

    M'agrada

  19. Jordi C.

    Afegiré a tot el que s’ha escrit sobre els crítics només una cosa: repaseu qui són els que signen els comentaris del programes de mà de L’Auditori. Trobareu uns quants noms familiars.

    M'agrada

  20. Hola Jordi C., benvingut, penso que és la primera vegada que deixes un comentari a In Fernem Land.
    Vols dir que es venen per un comentari al programa de mà o la confecció d’un quadern? Caram que prostituïts, no?
    Torna sempre que vulguis, serà un plaer llegir-te.

    M'agrada

  21. US responc a tots una mica. Quina activitat té aquest blog! En primer lloc, disculpar-me per la meva mecanografia que sovitn és hiperaccelerada i e fa comtere errors d’escriptura com la referida petané.

    Bernstein era diferent: Tenia una actitud d’entrega. Oue balla per agradar a un públic que només consuemeix per la vista, amb poc criteri musical (i no em refereixo a estudis musicals).

    A en Jorci C. Els programes de mà i Quaderns a L’Auditori no sé com van pq a vegades hi ha firmes que fan autèntiques porqueries, tòpiques segueixen allà temporada rere temporada. Cert és que hi ha alguns crítics que fan programes però no tots. Per exemple en Céster està vetat -o ho ha estat molt tmps- i només li deixen fer la discografia. Per fer programes de mà és imprescindible portar faldilles i rondar a prop de l’Ollé aleshores se t’obren les portes de festivals com el de Sitges encara que sigui trepitjan a gent que s’ho ha currat. Us ho dic per experiència.

    Continuem. Jo en les mevs resseneys vaig estar molt a favor del’Oue al principi fins que els seus cocnerts no tenien la substància musical de quan va arribar. I al llarg d’aquesta darrera temporada després de tots els incidents sembla que s’ha posat una mica les piles. No obstant, ha estat insuficient. Si bé us puc dir que a alguns crítics els van demanar una mcia més de tolerància -hov an fer des de dalt-. En el meu cas particular a mi se me’n fot qui dirigeixi. Jo vull bons resultats, ja sigui en el so o en la proposta intel·lectual de l’execució. Amb Ouel’orquestra ha sonat bé -en general, també hi havia dies…- però la proposta artística ha estat buida.

    I responc al senyor Colbran. Conec la història de Bayreuth i Solti. I també el cas de Weigle. I em smebla molt bé que Oue torni a dirigir més endevant. Senzillament em sembla desmesurat aquest entusiasme per a ell. I no sóc “pitoniso” amb en Pablo González:l’he escoltat en tres o quatre ocasions amb orquestres diferents i si la cosa no es torça -pintava molt bé Oue en els seus primer concerts-, serà un bon director on gaudirem de propostes molt interessants. Més que les d’Oue. L’orquestra tocarà igual o millor que amb Oue, ja ho veuem, però hi haura un component intel·lectual i na projecció de la sbstància musical molt superior a la gaudida fins ara. I perdoni sr Colbran: l’únic que val no és la grapa amb el públic… sinó els resultats artístics.

    Salutacions.

    M'agrada

    • Gràcies Albert!, però que volies dir amb el petané, petaner?
      En Cester, crític de capçalera, malgrat no estar sempre d’acord amb les seves crítiques, que jo recordi va fer un magnífic Quadern dedicat a Elgar, és clar que ens remuntem al segon trimestre del 2007 (3 anys JA!!!). Què vols dir, que tan sols les senyores fan els comentaris i articles als programes de mà?. A veure, a l’atzar, els primers que he trobat a mà:

      Concert núm 30: Mònica Pagés, ok
      Concert núm 20: Manuel Cereijo, ko (per cert, crítiques furibundes a El Periodico dedicades al mestre Oue)
      Concert núm 21: Mercedes Conde, ok
      Concert núm 16: Verónica Maynés, ok (em començo a preocupar per Cereijo)
      Concert núm 10:Eva Vila, ok (noi, m’ho explicaràs, oi?)
      Concert núm 15: Elisabeth Boada, ok (GLUPS!)
      Concert núm 9: Josep Pasqual, ko (menys mal!)
      Concert núm 3: Javier Pérez Senz, ko (non comment)
      Concert núm 6: Manerl Cereijo (2 en una mateixa temporada!!!, ai, ai, ai)
      Concert núm 18: Albert Ferrer, ko (res a dir, ets tu mateix)
      Concert núm 19: Maria Zuazu, ok
      Concedrt núm 29: Javier Pérez Senz, ko (ara si que comento, ja en porta 2)

      Em manquen programes, si algú vol anar afegint a la llista per tal de fer finalment l’estadística i veure si es compleix la paritat, li agrairia molt. Un cop analitzant els noms, també estaria bé analitzar més coses de els noms resultants.
      Gràcies per obrir aquest nou focus d’investigació.

      M'agrada

  22. Benvolgut, jo aquest he perdut força el compte dels programes d’enguany. Però hi ha moltes faldilles joves. Fins i tot una d’elles va guanyar-se fa dues o tres temporades una crítica motl ben trobada i molt dura -molt justa- per una prgrama de cobla que va ser pèssim. El crític de Cobla de l’Avui, Josep Pasqual -elq eu de tant en tant també signa a l’IOBC no, és un altre- va dedicar una columna només a parlar d’aquell programa de mà que realment era lamentable. Més tractant-se d’una suposa professional que fins i tot està a Catalunya Música i en segons quina revista musical catalana. (No cal posar majúscules, oi?).

    Bé, en Manel Creijo fent crítiques dures a en Oue … em sorpren els del Periódico són uns llepaires…

    I torno a insistir. Jo no tinc res en contra del senyor Oue però el que ha ofert no és suficient. Que soni bé, no vol dir que sigui bo. Ahir vasonar molt bé l’orquestra però què tocaven??? Com ho tocaven? Avui no obstant hi torno. Davant la controvèrsia sempre és bo tornar a allò que ofereix problemesi dubtes abans de ponderar.

    Ah! I això de petaner ho deia com gos… no volgudament en un sentit despectiu… sinó com un gos juga allà en mig, que balla, amb la inconsciència, aquell sa sentit primitiu, ingenu. En un gos, un nen, d’acord, fins i tot en un artista que ho sent i ho viu així. Oue moltes ho feia majoritàriament per agradr,per impressionar… Som molts els que ho hem percebuts aixó. No sóc un purista dels moviments dels directors peòr l’Oue posava en marxa una parafarnàlia gratuïta, poc adient, exagerant coses que no calia. Són molts concerts els que he vists a banda d’uns estudis musicals i molta coexistència amb músics i cantants i em ap greu pels fans. Jo també era pro-Oue quan va començar però fins que la cos es va desviar.

    En fi, i per acabar. Això dels programes de mà m’interessa molt. Valoreu-los comenteu-los. Jo només en faig un i gràcies a l’any (i serà així mntre a alt de tot i hagi qui hi ha… de fet, sempre pot anar a menys). M’interessa saber què n’opineu. Com a debat i perquè en general els de l’OBC són molt fluixos. Agafeu el que es signa a Madrid o el que es fa a Màlaga, Santiago de Compostel·la. Res a veure. Em consta que fa tempsja es va advertir que el nivell dels programes era molt pobre.
    L’Eva Vila no sé qui és. De les altres noies com que les conec, sé per quin entorn es mouen. Bé, hi ha coses que no es poden dir ni en un blog!

    Per cert, un sa exercici per la temporada vinent seria recopil·lar diverses crítiques i comentar-les. Això ajuda molt. També heu de saber que la crítica musical només es malpaga en alguns diaris (a les revistes i webs es fa pq es vol. I realment només els que estan en diaris tenen contacte amb els dirigents…la resta som escorrialla. Però també més lliures i suposadament més sincers (ens equivocarem o no). Si més no, mé sindependents de tota l’activitat musical i gestora. Som com aficionats més experimentats que ens planegem qüestions més diverses i complexes i que després del concert (i en això no hi ha cap judici de valor entre el crític i l’espectador… al contrari! A vegades el crític desitja només ser espectador i evitar-se el sa però exigent exercici del debat estètic. Entenem estètica com la disciplina que reflexiona sobre l’art).

    M'agrada

    • Em sap greu Albert, però la teva teoria, de moment es desacredita.
      Fixa’t:
      Concert núm.4 Pere Andreu Jariod, ko
      Concert núm.24 Conrado Xalabarder, ko
      Concert núm.25 Manel Cereijo (ja en porta 3), ko
      Concert núm.31 Josep Pascual, ko
      Ho has dit tu, no pas jo “en Manel Cereijo fent crítiques dures a en Oue … em sorprèn els del Periódico són uns llepaires… “, doncs precisament per això, per ser uns llepaires, li llepen el que calgui a Oller i si toca criticar injustament al mestre Oue, doncs ja ho tens, no és gaire complicat.
      Mira Albert, ja només faltaves tu amb lo del gosset, li heu dir, pallasso, mimo, torero, ara petaner, creieu que és necessari tots aquests adjectius?, creieu que la crítica nostrada està a l’alçada amb aquestes desqualificacions?, jo sincerament espero molt més, al cap i a la fi, per dir bajanades, ja hi som nosaltres, els blocaires, tots aquells que no tenim contrapunt i harmonia o no hem anat al suficient número de concerts que estableix el cànon del bon oïdor.
      Per cert Albert, no sé quants anys tens, jo fa 38 anys que vaig trepitjar per primera vegada el Palau per escoltar un concert de la OCB que dirigia Ros Marbà, però que ja portava molta ràdio a les orelles (Radio Nacional). Des de aleshores no he parat, a part d’estudiar música, potser no amb la intensitat i dedicació que jo hagués volgut, però això ja forma part d’un altre batalla. No ho sé si em falta molt purgatori o mai acabaré de tenir el carnet que m’acrediti com a públic entès i selecte, però penso que en som molts més, els que de manera segurament equivocada, hem gaudit molt amb el mestre Oue, que no pas aquells que us escandalitzàveu cada vegada que remenava més el cul del que vosaltres creieu admissible.
      Ara l’argument ja és un altre, con que l’orquestra sona bé, ara és la buidor d’aquest so. Lectures sense continguts, entenc, oi?
      M’interessa molt més Oue que el crítics, els programes de mà, les contractacions de col·laboradors o el criteris que fa servir el Sr. Oller, per escollir-los, amb faldilles o sense.
      Em penso que si ja comenceu a reconèixer que l’orquestra amb l’Oue sona bé, dintre d’uns anys qui sap si l’enyorareu, a ell i al clima que va saber crear entre els musics i el públic.
      L’OBC és molt més que una branca de l’Auditori. L’Auditori és una capsa, més aviat lletja i encara mal acabada, mentre que l’OBC és l’orquestra principal del país. Els projectes són convergents, però no hi ha cap dubte, que descriure l’OBC com un engranatge de l’Auditori, és fer-li un lleig, es mereixen una mica més d’estima i consideració.

      M'agrada

  23. Luis

    A qui correspongui:
    Jo ne he estat mai a Sebastopol. he llegit molt sobre aquesta ciutat però no m’atreveixo a donar liçons (o crítiques) sobre ella.
    Jo ja soc provect. He escoltat moltes hores de música diàriament i demano al déus que no em facin ser alliçonador de res. Per raó de que les opinions són opinions. I a la llarga la gent, que té el seu criteri, posa les coses al seu lloc. Els joves enfurismats faran equilibris per canviar d’opinió. Ja ho veureu. Llàstima que els vells no podrem apreciar el canvi. Però no em preocupo: els canvis d’opinióen politica són pitjors. I els patim tots.
    Pateixo per l’ortografia dels “savis”. Els que no ho som , fem el que podem. Els enterats podrien saber que hi ha correctors de català (o de castellà).
    Ximo, si tens notícies de Pèrsia ja les comentaràs a la secció de Geografia.

    M'agrada

  24. Glòria Aparicio

    Tinc uns coneixements limitats en Música, però em va quedar molt grabada una conversa amb un respectable i gran professor del Conservatori quan ens va comentar que una gran majoria dels crítics no eren més que aspirants a músics però ,la negativitat per crear alguna cosa més que notes, (ell deia “ençis”) ,no els deixave prosperar, d’aquí es podía deduir l’actitut injusta i negativa i que no era més que una bona dosi d’enveja…… i un altre detall, quan jo passaba la meva lliçò de cant, em bellugava massa,ell deia que ballava, jo no era conscient però mai m’ho va prohibir tot el contrari , al veure l’esforç que feia per rectificar (alguns s’en burlaven)em va explicar que l’actitut del cos es innata al sentir la música i pertant unsigne d¨’expressió…. el meu gran amor per la Música li déc en ell , pot ser per que ho púc entendre mai m’han molestat els balls del Mestre OUE, tot al contrari, d’aixó han passat un grapat d’anys,jo segueixo cantant…i ballan…i espero amb ansia el proper Diumenge per poguer veure ni que sigui per última vegada al”Mestre” fent bona Música tot ballant……i es ben fácil al que no li agradi que tanqui els ulls per que el més important a la fi es la Música.

    M'agrada

  25. montserrat tur rosello

    Vull donar les gácies a l’O.B.C. , l’Orfeó Catalá , les dues solistes i sobre tot al mestre Oue , la meravellosa tarda que m’han fet passar escoltan a Malher, ha estat molt emocionánt veure la reac-ció d’el public vers el mestre i aquesta tarda algunes persones del pùblic s’han acostat al mestre per donar-li flors. A la contraportade d’el programa de mà hi han unas paraules d’agraiment del mestre i entre d’altres cosses hi unes paraules que diuen així(no ploreu prqué hagi acabat,somrieu perqué ha passat) , gràcies mestre Oue per haber passat per Barcelona, fins ben aviat

    M'agrada

  26. Albert

    Tinc molts menys anys que la majoria de vosaltres. Mai he volgut ser. Des que vaig posar un peu o l’oída en el l’àmbit musical era per ser crític, teòric, estudiós, bla bla. És a dir, a l’altra banda. Els estudis han vingut després i per molta teoria, llenguatge musical, que pugui fer no m’interessa el més mínim escriure un sol compàs ni matar-me a practicar un instrument. Amb saber com funciona i perquè és suficient per fer el que faig. Entre altres coses pq he conviscut amb músics i sé el pa que s’hi dóna. Tampoc em guanyo la vida de la música. Ho dic pq he llegit un tòpic escrit per algú sobre els crítics frustrats…

    Estic d’acord amb tu Joaquim sobre això de El Periódico. En aquest cas va així. No estic d’acord amb qui ha dit que els joves canviem d’opinió fàcilment o amb el temps. Evolucionem com a persones que som, madurem, ampliem coneixements…els compositors no escriuen igual 30 anys que als 55.

    Sobre això dels “insults” i qualificatius alguns només es fan servir en blog i comentaris de cafè. En crítiques no tant, to ti que sí que és cert que això del torero i els bailoteos s’ha publicat.

    També té raó qui acusa les faltes d’ortografia i de revisió a l’escriure. Això tampoc és tan seriós com per posar-se a corregir. Per aquest motiu, m’acomodo amb unes disculpes pels errors de mecanografia. Vola més el cap que els dits.

    Sobre els programes de mà. Tens raó Quim, hi ha homes que en fan. He exagerat una mica. Però els que fan programes són gent que escriuen a molts llocs i són bons professionals en general (Josep Pascual és compositor i ha escrit llibres i col·labora a tot arreu; Pere Andreu Jariod és un bon periodista musical, Conrad Xalabarder tanmateix, etc..). És diferent en el cas d’algunes faldilles.

    I per concloure aquest tema et posaria les meves ressenyes dels primers temps de l’Oue i algunes de més tardanes per fer un exercici de debat (no per narcisisme ehh… de debò). Però avui no estci a casa i no escric des del meu pc. Si vols que ho fem fins i tot prenent un cafè. Estic obert als “rapapolvos” que creguis convenients. Serà per enriquir-nos. Torno a dir-ho l’Orquestra avui ha sonat molt bé i hi ha una gran feina darrera de preparació. Ara bé què és aquesta Segona? Com pot durar 41 minuts el darrer moviment? Això no ho feia ni Bernstein! A ell li durava 38 (a DG) i la tensió del discurs, la creació d’ambients i de tensions, tot era molt diferent. No ho dic pq hagi de sonar com ell, sinó pq si algú estira un xiclet tant ha de ser perque fa una proposta més enllà del que soni bé. Que ha estirat tota la simfonia! No un passatge, tota la simfonia! I no ens ha dit res que no sabem ni ha fet res especial. Crec que en més d’una ocasió (parlo per les resseneys que recordo dels diaris al llarg d’aquest temps) han reconegut un so bo de l’orquestra. Ara bé, s’ha qüestionat el plantejament del sr. Oue.

    Tantmateix cal no perdre de vista dues coses: el creixement de públic dels darrers anys iniciat i al que Oue ha contribuit -per descomptat- però no només és mèrit seu. Això genera un perfil de públic que segons com és més fàcil de contentar -d’això a L’Auditori en saben molt que fan molts estudis i enquestes d’aquestes-. En fi, com que no ens posarem d’acord vaig a fer l’únic que puc fer : intentar reflexionar amb calma sobre el concert ja que encara m’ho demanen. Si la voleu contrastar per bé i per malament, endevant. I si no tan amics i fins la propera.

    I per acabar. Avui hi ha hagut clams a l’Oue. M’ha semblat desmesurat però reconec que m’agrada la implicació del públic fins aquest paroxisme. Realment allò semblava una Lliga del Barça o una cosa així. Fora bo no perdre la implicació encara que, al meu parer, en aquesta ocasió siguin desproporcionades. Salutacions a tothom.

    M'agrada

  27. perre carles

    … lamento interrumpir tan esplendido debate dialéctico entre Albert y Joaquim. … y digo lamento porque yo, en mi ignorancia, de público… estoy muy de acuerdo con la opinion del crítico.( y es que soy un músico frustrado, lo reconozco )
    Para los entendidos, ¿ podría ser , que el problema de un buen director como Oue, sea que lucha desesperadamente por devenir un Bernstein, ?.
    … por cierto “pataner” según mi abuela, era algo así ” como alguien sin “pedigrí “… yo no lo tomé como ofensivo… sino como sinónimo catalán de “snob ” ( sine nobilitate )… o sea quiero y no puedo. Un saludo a todos y en especial a Joaquim, cuyo blog tanto disfruto.

    M'agrada

  28. Sí que és cert que Oue té un ego que carrega i dóna al públic el que el públic vol veure: senyeres, samarretes barça i altres caramelets. Però el resultat és que tothom estàvem ahir clavats a la cadira, escoltant un bon Mahler executat per una orquestra entregada, Què més volem?
    El d’ahir va ser un adéu emotiu, que combinava grans ovacions i els oueoueoue a 2 veus de l’orfeó , amb detalls deliciosos d’algunes senyores que baixaven a entregar una senzilla rosa.
    Sobre els programes: dediquem-nos a investigar la seva qualitat i no el tema faldilles..a mi m’agradaria que al programa em donessin més informació de l’obra que escoltem en lloc de l’excés de “gossip” biogràfic que de vegades llegim.
    I ara, esperar que el nou titular també ens engresqui a tots.

    M'agrada

  29. José Luis

    Mucho me temo que “pataner” significa patán, es decir, ordinario, basto, villano (como sugiere la abuela de perre carles), pero tambien palurdo y otras lindezas insultantes que ahorro porque ya ha dicho Albert que no era esa su intención.

    No me gusta que un director me haga cerrar los ojos, porque también aprecio que sepan llevarme a la música con sus gestos. No siempre me han gustado las decisiones “estéticas” de Oue (pero tampoco las que tomó Pablo Gonzalez con Shostakovich, y ojalá no sea la norma). Lo que nadie discute (ahora) es que la OBC suena muy bien, y eso, sumado a lo que comenta Silvia desde dentro, creo que da razón a los que le quieren homenajear el día de su despedida. No es suficiente, pero es necesario, y que no vayamos a peor, y la orquesta no suene ya bien ni con los invitados.

    M'agrada

  30. montserrat tur rosello

    No he estudiat música peró fá un grapat d’anys qué n’escolto i aixó m’ha donat un cert dret ha saber el que m’agrada i el mestre Oue m’agrada i molt , si aixó vol dir se una ignorant musicalment , doncs hu soc , pero aixó en fa disfrutar moltissim ya que en permet no estar tan pendent de si els tems son els adecuats o nò etc…..!!que bonic es deixarte endú per les emocions i no de la técnica al meyns per mí. Estic d’acord amb tot el que diu Joaquim, yo també desitjo que el mestre Pablo Gonzalez sigui un bon director per l’O.B.C. que en definitiva es el que crec que totóm vol . una abraçada

    M'agrada

  31. Isolda

    Maravellós, auntèntic i sincer acomiadament al Mestre
    OUE. L’afeccionat li agrait la feina ben feta, la seva dedicació i el seu tarannà, calant fins “l’os del moll” no sols al pública, també als seus subordinats tenint una comunicació director-orquestra-pública extraordinaria, difícil d’aconseguir i què nosaltres seguidors de l’O.B.C. amants de la música i fidels al Mestre Oue hem percebut en les seves actuacions.
    L’orquestra ha gaudit d’altres directors, grans batutes, com els mestres Decker o Foster, però no van tenir el carisme d’Oue. El mestre Oue té el do d’emocionar a una majoria de públic cosa molt difícil avui dia. Escoltem les grans orquestres, vingudes d’altres llocs del mon quelcom d’elles diem que bé han tocat!!! però no han emocionat. El mestre Oue sense tanta perfecció ens ha posat la pell de gallina. Aixó és el què val…
    Nosaltres vàrem assistir al concert de divendres, tot i tenir un gra éxit, no va haver-hi color comparant-lo amb avui diumenge. Escoltant-lo per radio al meu “sillonet” molt emocionada per la reacció del públic, m’ha passat com la Julia Roberts en “Pretty Woman” veient la “Traviata” he estat senglotatnt tot el moment sense poder retenir els plors.
    Moltes gràcies Mestre Oue pel molt que ha m’ha fet gaudir de la música.
    A reveure.

    M'agrada

  32. Manuel

    Se ha cerrado una etapa en la OBC que comenzó mucho antes de la llegada de Eiji Oue. Pero que en este especial periodo se agudizaron las tensiones hasta lo insoportable. Y como en las buenas tragedias las iras de los dioses no conocen limite y arrastra a todos los participantes en la contienda con su “justa” indignación, permitiendo que del fuego quede el lado purificador. Oue ha tenido sesiones magistrales y eso no hay que olvidarlo, como “todo el mundo” dicho en positivo. ¿Quien puede permitirse el lujo como hizo en la sinfonia numero 3 de mahler de practicamente supenderla en el aire? ¿Quien puede conseguir un ataque como el la danza infernal de katchan en el Pájaro de Fuego de Strawinsky? ¿Quien puede dotar de momentos de magia absoluta como en esta sinfonia numero 2 de Mahler en el pizicatto del segundo tiempo, o la entrada del tercero, por no hablar de las contracciones y extremas dilataciones del ultimo tiempo, en donde manteniendo la claridad, la intensidad rayó casi en el limite auditivo? Oue ha transformado o por lo menos sorprendido en la forma de percibir las partituras. Mahler, Strauss, algún Beethoven, Bruckner… Su estilo le ha gastado malas pasadas. Dirigir sin partitura, improvoisando sobre la marcha, dejando a los profesores casi a su aire, le ha dado un aspecto desaliñado para los puristas. Pero como contraprestación de alguno de estos desaguisados han surgidos sus mejores momentos. RRecuerdese la extraordinaria version de la tercera de Mhaler un primetro de mayo de hace dos años. Hay que recordar que estamos ante un fenomeno creativo, vivo, singular… Siempre recordaré aquel momento terrible, justo al arrancar el tercer tiempo de la 15 de Shostakovich en la que el violonchelo se equivocó en su entrada en el segundo tiempo. El maestro decker y el se miraron. El violochelista angustiado tras una infinitesimal pausa comprendió que debia seguir adelante, adelante, hasta el final. Eso es la vida y en particular el arte. No artesanos, sino Artistas (eso se supone que buscamos), y ello significa riesgo e incomprension. Como dice el maestro Oue en su carta de despedida DEBEMOS SONREIR POR LO QUE HEMOS VIVIDO, aunque alguna vez no debemos olvidar que somo como esos peces ignorantes, pero privilegiados a los que habla en San Antonio de Padua. Y no olvidarnos nunca, y perseverar, por alguna vez lleguemos a “comprender”.

    M'agrada

  33. No creo que se trate de cuantos años llevemos escuchando música o de mayor o menor formación musical, en todo caso los músicos en conjunto tenemos cientos de años de experiencia en un escenario (personalmente más de 30), con directores diferentes casi cada semana a los que calamos en los primeros 15 minutos del primer ensayo. Algo tiene que tener Eiji Oue para que se haya producido semejante comunión con la inmensa mayoría del público y de los músicos.

    De su gestualidad os diré que es muy clara y comunicativa, apenas habla en los ensayos (y en un inglés casi ininteligible!), expresa lo que quiere con sus gestos, miradas, sus “bailes”, incluso nos sorprende en los conciertos con pequeñas variaciones respecto a lo que se ha trabajado, riesgos que sólo pueden permitirse los directores que dominan la técnica de la dirección orquestal y tienen buena comunicación con sus músicos.

    Estos conciertos nos han emocionado a todos, jamás había presenciado algo semejante, gracias público por vuestras impresionantes muestras de cariño para el maestro Oue y la OBC. Bravo Orfeo Catalá por vuestra actuación y por secundar los cánticos del público en perfecta armonización, ha sido el broche de oro para una velada inolvidable.

    M'agrada

  34. Josep R. Noy

    Quin adéu tan espectacular! Vagi per endevant que la 2ª de Mahler mai m’ha dit gran cosa: fora de l’Andante del 2ón. temps, una deliciosa broma, la trovo molt banal, ampulosa i buida, encara que respecto molt als que els agrada. Tanmateix avui, amb la OBC de Oue, m’ha mantingut atent i m’ha impressionat en alguns moments.Crec que no es pot treure més de tant poc, segons la meva visió.
    Estic molt d’acord amb altres companys de blog: si la música no emociona, no és música: són sorolls més o menys armònics encara que siguin intgerpretats perfectament sense cap falla. I Oue fa el que per a mi és esencial: MÚSICA, o sigui art.
    No és un director metrònom, dels que marca el compàs o el ritme amb exactitut i dóna les entrades clavant-les. No, marca intencions, pulsions, fa que els instruments “expliquin” un sentimenmt, o una història, alegries i tristors. Fa que la orquestra comuniqui quelcom al públic, fa que aquest s’emocioni i vibri. I, és clar, el públic majoritàriament ho agraeix. És un director per a una gran orquestra, amb mitjans, ambició i projecció, amb gerents i directius que sàpiguen el que volen i que s’ho agafin seriosament, i que no estiguin tancats en el nostre “petit món” musical de savis i enterats de sempre, incapaços de dur-nos enlloc. Això si : saben menystenir al públic que, ignorant, li agrada Oue. No saben que entre el públic hi ha qui sap molta música, més que la majoria de crítics, i qui sap què és posarse amb una partitura davant del públic per fer música i transmetre emocions. Menys “capelletes” i més respecte, senyors.
    Segurament la reacció de comiat del públic pel mestre Oue ha sigut exagerada, mirada fredament. Però, a part de la òbvia felicitació al mestre per la seva tasca, en el fons es tractava d’un clamorós vot de censura a uns dirigents que no saben dirigir, manipuladors dels mitjans, i que fan les coses tant malament que sembla mentida.
    Gràcies mestre Oue! Sempre el recordarem.
    Benvingut mestre Gonzalez! Li desitjo molta sort i vagi amb molt compte amb aquests dirigents…

    (perdoneu el rotllo, companys..)

    M'agrada

  35. Per a l’Albert,

    “Amb saber com funciona i perquè és suficient per fer el que faig.”

    Fantàstic, esperem el teu llibre explicant-nos com funciona.

    Jo, que tampoc em dedico a interpretar música, espero no ser mai “a l’altra banda”, sinó més aviat “a un pam de la glòria”, al costat d’aquesta gent que es pren el que llegeix i escriu en blocs com aquest de forma seriosa i que espera que el qui hi escriu, tingui un mínim de respecte com per, abans de clicar al botó de “Envia el comentari”, fer una repassadeta al que ha escrit.

    No estic d’acord amb gairebé res del que dius, però crec sincerament que les teves opinions mereixen un millor representant, un altre estil.

    M'agrada

  36. Punyeta! (amb perdó)… Es veu que això d’arribar a misses dites (mira, nen, a quin dia i a quines hores!) té els seus avantatges: M’ha semblat magnífic el darrer comentari d’en Ram al “post” titulat “Un vídeo alliberador”, i en aquest apassionat (i apassionant) debat en forma de comentaris m’ha semblat que, precisament, el darrer dels comentaris també hagi reblat el clau.

    Com m’agradaira, Víctor, ser tan concís i, alhora, saber dir les coses tan ben dites com les que has dit!

    Una abrçada… i me’n vaig a dormir, tu, que ja és hora!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: