Ahir tots els diaris se’n van fer ressò, el Ministerio de Cultura retalla altre cop l’aportació al pressupost del Gran Teatre del Liceu en un 30%.
Si la primera retallada se’n va endur per endavant la programació del Foyer i l’orquestra de l’Acadèmia, com a afectats més evidents, ara sembla ser per les declaracions efectuades per a Joan Francesc Marco, Director General del Liceu, que la cosa haurà d’afectar a més àmbits de la gestió, ja sigui interna, amb la retallada de sous i qui sap si plantilla, com en la vessant artística, amb possibles retocs a la programació a partir de la temporada 2011-2012 i la quasi segura pujada del preu de les localitats i/o abonaments.
Estem parlant, d’entrada, de 4.000.000 d’€uros provinents del Ministerio, les altres institucions públiques han mantingut el pressupostat per la propera temporada, però després…
Les aportacions fins ara han estat, en milions d’€uros:
Temporada 2006/2007
Ministerio de Cultura: 11,3
Conselleria de Cultura: 9,9
Ajuntament de Barcelona: 4,1
Diputació de Barcelona: 2
Temporada 2007/2008
Ministerio de Cultura: 12,4
Conselleria de Cultura: 11
Ajuntament de Barcelona: 3,6
Diputació de Barcelona: 1,8
Tempoorada 2008/2009
Ministerio de Cultura: 14,2
Conselleria de Cultura: 10,5
Ajuntament de Barcelona: 2,9
Diputació de Barcelona:1,4
Temporada 2009/2010
Ministerio de Cultura: 12,7
Conselleria de Cultura: 10,6
Ajuntament de Barcelona: 2,7
Diputació de Barcelona:1,3
Temporada 2010/2011
Ministerio de Cultura: 11,5
Conselleria de Cultura: 11
Ajuntament de Barcelona: 2,8
Diputació de Barcelona: 1,4
Es fa molt èmfasi en el manteniment del nivell artístic, tot i que caldrà veure com es quadre el cercle i sobretot qui li posarà el cascavell al gat, vull dir, quins seran els retalls reals i quines òperes previstes cauran de les programacions ja emparaulades.
Sembla que tornarem a veure les produccions totalment amortitzades, com La Flauta Màgica en la posada en escena dels Comediants, que sempre que s’ha programat ha fet el ple total i jo penso que altres produccions com Turandot, Giulio Cesare o Lohengrin.
Confio plenament amb Joan Matabosch i el seu encertat criteri de contractació de cantants. Pel que fa a títols i produccions, molts dels projectes amb més risc, estic segur que no es faran i en canvi veurem La Traviata, La Bohème, Carmen, Les Noces de Figaro o la Dama de piques i òperes amb produccions pròpies o ben populars que assegurin la màxima ocupació.
Tot plegat fa una mica de por i les millores que tant anhelàvem, hauran d’esperar. Em refereixo a la millora de l’orquestra i el cor.
Pel que fa al ja anunciat augment de les localitats, utilitzant l’argument que el que peguem ara està molt per sota del cost real, no em fa por, em fa pànic. Sembla ser que algunes localitats no veuran augmentat el preu, però altres si. Hauran d’explicar-ho molt bé els criteris, en el cas que es produeixi, tot i que si ara parlen de la possibilitat, preveig que serà el primer que faran.
“Hem de fer un estudi de la política de preus perquè hi ha zones que estan molt carregades i altres que molt poc”
Si utilitzen el mateix criteri que el Govern de la Generalitat, pujaran el preu (com la pressió fiscal), a les localitats més econòmiques, i aquelles més cares no es veuran afectades? Seria bestial.
És clar que si es tracta de retallar, potser ens trauran un acte o el 5% de les àries. És broma,
No creieu que caldria, vist la davallada d’abonaments que s’està produint, que incentivessin els abonaments amb preus més econòmics i apugessin la compra de localitats per separat?
Si s’incrementa el preu i s’abaixen els sous (ara dels funcionaris, però la resta de mortals fa temps que ho estem patint i sense fer vaga) i les pensions, ja em direu com ho acabarem de lligar tot plegat.
En Joan Matabosch diu que s’han passat èpoques pitjors. Me’n alegro que la seva visió sigui prou optimista per donar empenta i ànims al públic. Si la proposta artística decau i el públic falla, el problema s’agreujarà, doncs el pressupost actual, després de la retallada anunciada, no es pot permetre ni un espectador menys.
Quan jo vaig anunciar això en una sonada reunió, se’m va titllar de tot, i avui ja podem llegir i intuir, que els projectes anunciats com Le gran macabre amb producció de La Fura, ja estrenat a la Monnaie i coproduït amb el Liceu o l’enyorada Die Frau ohne Schatten, Eine florentinische Tragödie i Der Zwerg, potser hauran d’esperar.
Queda aparcada la reforma d’ampliació del fossar de l’orquestra i la modernització dels mitjans audiovisuals.
Ja cal que comencem a ordenar les prestatgeries de la nostra “devedeteca”, doncs tot sembla indicar que algunes coses les haurem de gaudir enllaunades.
He llegit a La Vanguardia que Marco ha dit que es vigilarà l’us de mòbil i les targetes de crèdit, no m’he posat a plorar de miracle. O fan un us abusiu del telèfon i la targeta de crèdit, o no entenc quants €uros es poden estalviar en aquesta partida.
Us proposo que deixeu en els comentaris, mesures per estalviar i prometo fer-les arribar al teatre.
IN FERNEM LAND 
Es triste que se tengan que recortar los presupuestos de los teatros de ópera pero esel signo de los tiempos, confío en que las consecuencias no las tengan que sufrir, una vez más, los más débiles.
Aquí en Valencia no nos da miedo que el Ministerio nos recorte el presupuesto, tiene tan poco que recortar que casi ni lo notaremos. Aún así seguramente habrá recortes de otras Administraciones, es lo que se deduce de las declaraciones que se están haciendo.
¿Y que pasará en Madrid con Mortier? ¿Le van a dar todo lo que pida? Recordemos que se fue de la NYCO por falta de presupuesto.
M'agradaM'agrada
La meva posició personal es que espero tot aquests retalls no afectin ni el nombre de títols ni a la qüalitat en que es presentin.També espero que el públic estigui a l’alçada de les circunstàncies i no aprofiti qualsevol disgut puntual i personal d’algún cantant o posada en escena per crear un clima catastrofista i animar a la gent a deixar l’abonament.Crec que el Liceu malgrat tenir una Orquestra millorable i programar menys títols del que tots voldriem té un nivell molt enveijable i espero que els abonats i el públic en general que estima l’Òpera aixi ho entengui.
M'agradaM'agrada
Joaquim,
El que proposes tu em sembla prou assenyat. Les entrades a preus econòmics no s’haurien de tocar i sí haurien d’apujar-se les de platea i les dels primers pisos, sobretot, les centrades. Espero que trobin la fòrmula per ajustar-ho al màxim ja que sino és així, el teatre perdrà molta taquilla.
Salut!
M'agradaM'agrada
Ja era hora!!! La millonada que costa el Liceu i les porqueries que s’hi han fet… no hi ha vergonya!
Parleu de les millores del cor? Amb l’agència Intermezzo robant a la gent que va de reforç…és immoral!!! I parlo pq conec a gent que forma part de la plantilla i a gent que ha anat com a reforç a través d’aquesta agència. No té nom!
Hi ha més gent a les oficines del Liceu que rondant per l’escenari -dins i fora-! Algú sap com funcionava a l’època de’n Pàmies? Era ell i quatre gats més en la gestió i allò sí que era un teatre de primer nivell. Quina estrella nacional ha crescut i ha fet gran el Liceu com va succeïr a l’era de l’Ausensi o la Caballé?’ No em val en Carlos Álavrez o l’Angeles Blancas perque són de fora. En Joan Martín-Royo és l’únic català que trepitja el Liceu amb freqüència -tot i les seves limitacions vocals-. La resta a compta-gotes.
Quants abonaments s’han perdut? Conec gent abonada de molts anys que han dessistit.
Contractació de cantants? Quasi bé tots de fora o portats per l’agència del senyor Lerín. I això té un costos brutals pq les comissions de l’amic lerín porten una cua de zeros… i el manteniment de gent de fóra per fer comprimaris també comporta unes despeses brutals (allotjament, dietes, desplaçament,…)
Mesures per estalviar? Doncs no eliminar les sesions del foyer i sí fer-ho de produccions o més dies de les produccions. No gastar-se els calers en produccions i direccions escèniques de merda. ´
En general el repertori que s’hi fa em sembla bé per la varietat -és difícil satisfer a tothom però en general hi ha títols de tot: barroc clàssics, romàntic, segle XX i contemporani-. La temporada ha deixat perles com el Tristany i Isolda -entre altres- però hi ha coses inconcebibles. La producció de Il trovatore és el súmmum. I no va dimitir ni déu!!! Com es pot oferir aquella producció tan dolenta i omplir-se la boca de 10 anys del nou Liceu durant la retransmissió televisiva?! Quina estafa! Quants mils d’euros va costar allò? I no va rodar ni un cap!
Una cosa està clara: fa molt més Sabadell per l’òpera a Catalunya i per la continuitat i la cantera de joves veus que el Liceu. I Sabadell té una bírria de pressupost. La relació qualitat preu és absolutament favorable a Sabadell. El que s’hi ofereix en relació amb el que costa i el que aporta al públic senzill que vol gaudir no té comparació amb el que fa el Liceu -en general-.
I amb el temps, si Sabadell resisteix li passarà com al Barça: la cantera li donarà els grans èxits. I aquesta època no gaire llunyana.
I per últim, és vergonyós que s’hagi tardat 22 anys a fer-se una sarsuela al Liceu. Al senyor Matabosch no li interessa la sarsuela ni l’òpera espanyola el més mínim. Ho sabem tots. Ep! Opció respecable des d’una perspectiva personal però ocupa un càrrec públic! És molt lamentable que s’hagi gastat fortunes en co-produccions amb teatres mundials i una simple co-producció o compra d’un projecte d’un teatre com La zarzuela no s’hagi VOLGUT fer abans. A Catalunya la sarsuela ha estat un gènere fonamental. Ens van donar peixet amb Els Pirineus de Pedrell i Maria del Carmen de Granados però fora d’això res més. Això sí ara veurem no sé quants dies Doña Francisquita (percert no sé quants dies es fa però em sona que són més de 10… ¿calen tants? Passem de no fer-ne a fer moltíssimes sessions. Si més no, esperem que funcioni i l’any vinent poguem un títol a ser possible ni la Marina o La tabernera del puerto). I si no volen sarsuela, almenys òpera espanyola que també servirà per enganxar al públic sarsueler: una Dolores, un Gato Montés, etc. Per no parlar de les altres de Pedrell, de’n Morera…
Més mesures? Revisar el cotnracte blindat de’n Matabosch aconseguit gràcies en Josep Caminal. Precisament no és un mileurista… sinó un mil-mileurista.
En fi, en otranposisicó a això hi ha l’Auditori. Discutirem el que convingui a la gestió del senyor Oller però allà la varietat i les oportunitats estan bastant més ben repartides que al Liceu. On, per cert, només hi figuren veus joves autòctone sper cobrar una bírria per les produccions de La petita Flauta Màgica i altres semblants.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Joaquim,
m’ofereixes l’òpció de trobar-nos i xerrar de diverses ocasions? No tinc mail teu, per tant només puc fer-ho per aquí.
Salutacions.
M'agradaM'agrada
No recuerdo qué columnista dijo de sí mismo que era catastrofista pero no pesimista. Yo pienso lo mismo. Disfrutemos lo que podamos, pero ojalá todo se reduzca a que nos bajen el sueldo un 5% y nos suban el precio de las entradas otro tanto, y nos retrasen la edad de jubilación 5 años (¿que tendrá el número cinco?) si con eso salimos adelante, porque me temo que la cosa va a acabar muy mal y nuestra decadencia no va a ser nada dulce. Y deseo equivocarme y que dentro de 5 🙂 años sigamos aqui leyendo a Joaquin y criticando la orquesta del Liceo.
M'agradaM'agrada
Sinceramente, creo que las entradas del Liceo ya son lo bastante caras como para subir el precio. Pagar 192 euros por una entrada me parece una salvajada (aquí y en cualquier otro teatro, que ya sé que los hay más caros). Y más sabiendo que nunca vas sobre seguro y que es bastante factible que la producción sea una caca o que alguno de los cantantes no de la talla.
Subir el precio de las entradas económicas me parecería de LOCOS, más teniendo el cuenta la “buena” visibilidad que tienen. Y si además siguen sin gastarse el dinero en realización y, en las óperas que no se retransmiten, nos dejan cámara fija en las pantallitas… pues más de 9 euros no se pueden pedir.
En fin, que si recortan en contratos a los cantantes, suben el precio de las entradas y el ministerio les da menos pasta… La crisis será aún peor.
M'agradaM'agrada
Sintonizo bastante con las quejas muy fundamentadas del Sr. Albert Ferrer.
En una época tan difícil como la actual y el negro futuro que se avecina, parecen normales estos recortes que espero, afecten también y se eliminen de cuajo, estos Consells Assesors o políticos con cargos remunerados o retribuidos en el Liceu, sin justificación profesional ni técnica.
Yo no confió casi nada en el actual Director Sr.Marco ni en bastantes cosas o manías del Director Artístico Sr. Matabosch, con sus tratos de favor y exclusividades a sus Agentes Artísticos favoritos o incluso Productores protegidos, básicamente los Bieito, Konswitchny, ahora los “enfants terribles” del regie Theater alemán ( Gúth, Loy, etc…); menos despilfarro en burradas y costosísimas producciones nuevas o alquiladas que cuestan un montón y más inversión en músicos y cantantes.
M'agradaM'agrada
Senyor Ferrer i Flamarich,
és molt lloable la seva vehemència en la defensa de les seves opinions, tan respectables com qualsevol altra, però una de les moltes virtuts d’aquest blog és que la gent que hi participem, començant pel seu titular, utilitzem un llenguatge correcte i respectuós. Penso que no cal recórrer a termes grollers per expressar les seves tesis, dignes de tota consideració, insisteixo. Hi haltres fòrums i espais on sembla que això és moneda corrent, per desgràcia. Potser allí s’hi trobaria més a gust.
Dit això, el convido a seguir participant amb l’entusiasme que el caracteritza.
M'agradaM'agrada
No se per què ens sobte tan la retallada del pressupost del nostre Liceu. Amics meus… sempre el primer que cal retallar és el pressupost de la cultura, així ho han fet sempre els polítics (hi desgraciadament ho seguiran fent).
També escapçaran el pressupost de defensa? Retallaran la producció d’armes?
Als de a dalt no els interessa la cultura. És una cosa “folklòrica” de “titellaires”, per fer bonic…
A més, encara hi ha gent que es pensa que l’òpera és una afecció de rics, que “si volen que paguin”, quan tots sabem que la localitat més barata d’un camp de futbol de segona fila dobla l’import de la més barata del Liceu! Per no parlar de la prima “astronòmica” que s’enduran els components de “la roja” si guanyen el mundial…(Si, en plena crisi, seran els millor pagats del món!)
Per altra banda, sense estar d’acord amb el to utilitzat per Albert Ferrer, crec que diu algunes veritats inqüestionables.
Per tan, pot ser si seria el moment de prescindir d’algunes produccions que són cares més pel nom que per la qualitat, de la mateixa manera que algunes veus molt cotitzades estan per sota d’algunes que comencen.
La creativitat, la bellesa, la emoció que es pot donar en una producció amb economia de mitjans, tots l’hem vist i l’hem viscut.
Caldrà confiar, doncs, en la direcció artística perquè sàpiga escollir com dur-nos el millor que es pugui amb el mínim pressupost (perquè no en escenografies de gent novell o poc reconeguda que es facin valer, o noves veus que algun dia seran grans?).
Quin remei ens queda?
M'agradaM'agrada
Dit amb tot lo respecte del món, al Sr Albert Ferrer quan diu “Algú sap com funcionava a l’època d’en Pàmies? Era ell i quatre gats més en la gestió i allò sí que era un teatre de primer nivell”, se li va, com és diu col•loquialment, l’olla.
Em penso que és massa jove per saber com era el Liceu del Sr. Pàmies.
Què és per a vostè un teatre de primer nivell?. Un teatre amb tres o quatre assaigs per a cada títol, amb el cor cantant sempre en italià i amb una qualitat ínfima, com l’orquestra i unes representacions al voltant d’un divo que arribava a última hora?, és això un teatre de primer nivell. Un teatre amb tres o quatre funcions com a màxim, per títol i amb nombre d’abonats irrisori?, un teatre amb uns propietaris ancorats en el passat més ranci, que utilitzaven la seva propietat a plaer?
L’empresari Pàmies feia miracles, però dir que el Liceu era de primer nivell, no s’ajusta a la realitat. Els que varem conèixer aquell teatre sabem que allò no tenia cap futur i varen ser les administracions públiques les que varen salvar del tancament definitiu al vell Liceu.
No cal ser gaire espavilat per adonar-se’n que el Teatre patia d’una gestió inviable per els temps actuals. Sr. Ferrer, torni a llegir el que diu el seu comentari i esmeni el que calgui, però el seu comentari es desacredita per si sol, tot i que ha dit coses interessants per reflexionar.
Un altre aspecte a considerar és el to que utilitza en els seus comentaris, sempre agressiu i més propi dels Foros d’òpera.
M'agradaM'agrada
Jo també trobo interessants les coses que diu el Sr. Albert Ferrer. És cert que és vehement però em sorpren que Tristany s’arrogui el fet d’indicar-li que fora d’aquest blog hi pot trobar espais més adients per ell. Entenc que l’única persona que podria dir això seria l’autor del blog -en el supòsit que coincidís lletra per lletra amb en Trstany- i de moment, en Joaquim no s’ha deixat sentir.
Som nosaltres els que hem de marxar si no ens agrada el què es diu ni com es diu. Ara bé, d’aquí a dir (…) hi ha altres foros on potser s’hi trobarà més bé”…perdó, Tristany però deixi l’autoritat per l’amo pel què fa a frecuentar aquest blog. Sortosament en Joaquim mai no s’ha expressat en aquests termes.
M'agradaM'agrada
Benvolguts:
Sempre he desitjat que In Fernem Land fos un lloc de debat, respectuós, però on hi confluïssin totes les idees, fins i tot aquelles que no comparteixo. La pluralitat ens fa ser més rics i savis.
Les maneres com es diuen les coses, a vegades em costa pair-les, però entenc que cadascú utilitzi com millor sàpiga, els seus recursos. Tan sols demano respecte. La majoria de vegades som nosaltres mateixos qui ens retratem i mostrem la cara menys amable, sense que sortosament ningú, ens hagi obligat a fer-ho.
Mai se’m acudiria convidar a ningú a marxar del blog, MAI. Si no em semblés bé un comentari, amb limitaria a suprimir-lo informant al autor i potser a tots vosaltres dels motius que m’han dut a fer-ho.
No totes les opinions i la forma de dir-les durant aquests més de tres anys, m’han agradat i em sembla que mai haureu llegit que convidés a ningú a deixar de visitar-nos.
No vull que In Fernem Land sigui un club privat, si fos així, limitaria l’accés d’entrada. Ans el contrari, el que pretenc és que entri tothom i a ser possible que tothom deixi comentaris.
Entenent que aquest tarannà és el majoritari, invito a tothom a seguir expressant el seu parer en els temes que diàriament us porto, sense excloure a ningú i utilitzant les idees com a base per un diàleg enriquidor.
Caure en el parany de les provocacions, que també ni han, és un error.
Moltes gràcies a TOTS, sense exclusió.
M'agradaM'agrada
Vaja, veig que sense voler-ho sóc incendiari. Responc al senyor Tritany remetent a les paraules d’Olympia. I dir que uan producció ha estat una porqueria o que hi ha direccions d’esccena que són una merda no em sembla tan greu. De tant en tant cal dir les coses una mica més clares. L’eufemisme constant no és bo.
D’altra banda, dono la raó al senyor que em retreu el meu excés sobre l’època Pàmies. No va ser per tant. No hi vaig anar però tinc la sort de conèixer gent que va prendre-hi part -historiadors que han escrit llibres sobre el Liceu i que naturalment he llegit-. En qualsevol cas el Liceu de les dècades centrals del segle XX, amb Pàmies o sense, encara es recorda avui pels melòmans que van vibrar amb una sèrie de figures del cant de le quals els joves com nosaltres encara bebem del seu art. Al senyor Pàmies se li discutirà o no laseva tasca, vostè creu que d’aquí a vint anys ens entusiasmarem per l’època Matabosch? Jo crec que no. Recordarem alguna produció -potser el Tristan d’enguany o les vingudes de’n Flórez. I les uncions al foyer pel caràctr didàctic i per fer-les una autoritat com en Tribó. Poc més-.
Salutacions.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Joaquim, no vull entrar en cap polèmica per respecte a tu i el que dius. Saps que sóc un devot seguidor teu i si una cosa m’agrada del teu blog són les sanes discrepàncies, expressades amb respecte, això sí.
Et demano disculpes si se m’ha mal entès, l’últim que voldria és perjudicar la teva (immensa) feina.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Yo creo que una de las codsas que podría hacer el Liceo para no bajar la calidad de las óperas que nos ofrecerá en el futuro es hacerlas en colaboración con el Teatro Real, u otros teatros importantes de España (¿A quién no le hubiera gustado que Jaroussky viniera a hacer su Poppea después de hacerla en el Real?) Y habría salido más barato, pienso, a los dos teatros, compartir la producción. Otra medida de ahorro sería que las producciones se repitan, como en el caso de algunos teatros alemanes,utilizando la misma escenografía muchas veces, e incluso el mismo vestuario.
Lo que no quisiera de ninguna manera es dejar de escuchar a Desssay, a Flórez, a Kauffmann, a Scholl, o a Fleming, porque entonces sí dejaría de ir al Liceo.
En fin, yo también apoyo que las butacas baratas no suban de precio y sí lo hagan las caras. Pero encarecer las que se vendan individualmente penaliza a quienes no podemos permitirnos un abono y no estaría de acuerdo.
Saludos a todos.
M'agradaM'agrada
Este blog es un lujo, y que de cuando en cuando salten chispas es un indicador de su salud. Godiamo.
Aprovecho para comunicaros que en el dia de hoy, contra viento, marea y prudencia, me he convertido en socio del Liceo, turno A, que en consecuencia pierde un poco de solera. Parte de la culpa la tiene este apasionado y adictivo blog.
M'agradaM'agrada
Tristany,
No vull obrir polèmica. Tots tenim un mal moment però no diguis que se t’ha mal entès. En tot cas no t’has expressat bé. El que has deixat escrit és transparent. No se’t podia entendre malament.
En Joaquim ens aprecia a tots. Per això en obra les porte d’aquest palau mai somiat que és In fernem Land.
Pau per tothom!
M'agradaM'agrada
Quin blog més alterat!!!!. Jo no vull afegir més llenya a aquest tema. Només vull dir-los que la situació de crisis que estan passant molts països i naturalment el nostre, és de les pitjors que jo recordo. No m’agrada que es retallin els pressupostos de cultura però encara m’agrada menys si retallen, per exemple, els de sanitat. Ls situació és molt difícil i penso que els Directors del Liceu han de ser els primers interessats el distribuir els diners dels quals disposen de la millor manera possible.
M'agradaM'agrada
Los tiempos de Pamies corespondían a la época en que los principal eran los cantantes y no nos pudimos quejar, vimos casi todos los grandes y algunos varias veces: Nilsson, Varnay, Grob-Prandl, Flagstad, Hotter, Lorenz, Windgassen, Schwarzkopf, Tebaldi, Callas, Caballè, del Monaco, di Stefano, Corelli, Sutherland, Siepi, Neri, Ausensi, Protti, Taddei, Guelfi (Gian Giacomo), Cappuccilli, Bruson, Kraus, Aragall, Carreras, Domingo, Berganza, Verrett, Talvela, Giaiotti, Sardinero, Glossop, Paskalis, Barbieri, Simionato, Stignani, Crespin, Zeani …y la lista se haría interminable. Las producciones no importaban tanto, aunque ya empezaban a despuntar en el panorama mundial los grandes directores de escena: Visconti, Zeffirelli, etc.
La orquesta era más bien penosa, pero directores como Georges Sebastian, sacaban provecho de ella. El coro que, efectivamente, al principio lo cantaba todo en italiano, era muy malo, pero, de repente, en las fabulosas representacines de “Roberto Devereux” con Montserrat Caballè, cantó de maravilla.
Ahora la tortilla se ha girado y lo que prevalece es el director de escena, que, a menudo, le desagrada la ópera y lo que le interesa es dejar la impronta de su saber escénico y de que todo el mundo hable de sus genialidades, aunque sea bien, porque mal seguro que se hablará. Pues bien, esas desfachateces son las que habria que suprimir o reducir. En 10 años no se puede hacer dos escenificaciones diferentes de “Le nozze di Figaro”. Hay que aprovechar las existentes y, como muy bien argumenta Gabriela, coproducir con los diversos coliseos de ópera de España, no de Alemania.
En los repartos, si se considera que un cantante del país no da la talla para un rol protagonista, recurrir a un extranjero, pero los roles de relleno han de ser interpretados por artistas nuestros, no importar secundarios, muchas veces peores que los de aquí. Dar salida a nuevas voces catalanas y españolas y no siempre las mismas. En ese aspecto doy la razón a Ferrer, como en lo tocante a la zarzuela. Es el género lírico genuino nuestro y lo despreciamos (cuando hay títulos muy superiores a muchas óperas que se nos ofrecen) especialmente la joyas del siglo XIX , o esa maravilla que es la ópera de cámara de Manuel Penella “Don Gil de Alcalá”, o “Las golondrinas”, o “Maruxa”, o “Mirentxu”, o “Amaya”…
Se ha despilfarrado mucho dinero con fantasmadas como “Il trovatore” de esta temporada, con la escenificación de “Die Meistersinger…” de la pasada, etc…; con la importación de esos “genios” de la escena que perciben más remuneración que los cantantes y destrozan la comprensión de una obra.
Y ahora hay que abrochar fuerte el cinturón y conservar lo indispensable y prescindir de lo superfluo e innecesario. Subir el precio de las localidades es una acción similar a congelar las pensiones, lo más fácil y lo menos reflexionado, pero si debe hacerse se hace, pero mediante un prorrateo muy pensado y equitativo.
No será tarea fácil la que se avecina, pero aquí es donde han de demostrar Marco y Matabosch que valen y no están por estar donde están.
M'agradaM'agrada
Benvolguts tots,
Permeteu-me tornar al inici del tema
La situació econòmica espanyola és complicada: en aquest pais hem viscut com a rics sense ser-ho i ens vam creure que aquella bonança seria eterna. Ara toca apretar-se el cinturó i això vol dir retallar despeses i incrementar ingressos. I s’ha de dir ben clar perquè tothom sapiga que ara és el que toca, emcara que els nostres politics no s’atreveixen ni a dir-ho ni a fer-ho perquè això resta vots.
Dit això, el Liceu com Les Arts i el Real hauran de “retallar” perquè les aportacions seran menors i hauriem de tenir-ho ben clar.
Altra cosa és com refem els números: amb menys ingresos com fem funcionar el Liceu amb dignitat i “on” i a “qui” li afecta la retallada
I jo crec que aquest és el quid de la questió: on es retalla sense perdre la dignitat que la cultura es mereix i amb els politics que tenim.
Dieu de “tocar” el preu de les entrades, però jo pregunto: quans espectadors hi ha a cada funció que no paguen perquè son/pertanyen/treballen als patrons, sponsors, patrocinadors,…. i posats a augmentar ingressos aquesta seria una forma
I podriem seguir amb les despeses,…………
Però ho deixo aquí
M'agradaM'agrada
sí, Comte, es veu que totes les conselleries tenen unes quantes entrades de gorra, i nosaltres a pagar com sempre.
Jose Luís, veo que los consejos de los fernems han cuajado, al final yo también contribuyo a la salud del Liceu con mi nuevo abono de temporada. Espero que el nuevo curso operístico merezca el esfuerzo (aunque no tengamos un Strauss)
Joaquim, com bé diu el JL, ets força responsable que ens hi sumem. Agraïts haurien d’estar-te els capitostes del Liceu!
M'agradaM'agrada
Colbran: “No será tarea fácil la que se avecina, pero aquí es donde han de demostrar -los responsables- que valen y no están por estar donde están.” Vale tanto para el Liceo, como para el Pais, igual que la receta que recomiendas.
Kalamar: No creas que no me he acordado de mi defensa del libre comercio… la verdad es lo que me frenaba más era tener que empezar muy lateral, pero gracias a vosotros decidí probar y ha habido suerte. Y tampoco me toca Strauss, pero ya encontraremos algún monumento para organizar otra buena gresca. 😉
M'agradaM'agrada
El que diu Kalamar de les entrades de gorra es ben cert,Conselleries,bancs,empreses,VIPS de tota mena.Aquests no paguen i ho sé de cert perqué ho visc en la meva pròpia familia,peró mira a vegades me’n alegro quàn els hi tocan localitats de super luxe pero “tortes” i han de girar el cap amb la qual cosa les cervicals els fan “llufa”.Per altre banda potser ens hauriem de asserenar,tots sou estupendos i em trobo molt bé en aquest blog,el que passa es que escric poc perque jo no hi entenc com vosaltres peró la ôpera i la clássica m’apassionen.Bona nit
M'agradaM'agrada
Bienvenida Gabriela, gracias pr dejarnos tus razonables propuestas. Espero verte a menudo por In Fernem land.
Maac seguramente Mortier aguantará, tiempo al tiempo.
Albert, no estic d’acord. Ara, al Liceu venen totes les “figures” del moment, t’agradaran més o menys que les de l’època daurada del empresari Pàmies, però ara t’asseguro que els espectacles són molt millors, altre cosa és que combreguis o no amb ells, però estan assajats, molt treballats i ofereixen, en la majoria de les ocasions, una qualitat global, mai fins ara coneguda al Liceu.
Albert no és penalitzar les entrades individuals, és beneficiar la venda d’abonaments, que fidelitzen al públic i asseguren el cash. No és el mateix. Potser no ho he expressat correctament.
Per altre part des de que vaig inaugurar el blog, la meva adreça blogaire, està a disposició al final de la pàgina principal, a la columna de l’esquerra i sota el títol de per contactar-me.
Anna, el blog està alterat, si , però ja és bo que això passi.
Jo també vull tenir les prestacions de la sanitat garantides abans que l’òpera, però m’agradaria que com diu en Ricard, les de cultura no fossin considerades com un luxe, són tan necessàries com altres de primera necessitat i molt més que mantenir cosos de seguretat, nacionals d’Espanya (Policia del Estat, Guàrdia Civil, policies autonòmiques i locals), per no parlar de Ministeris i Conselleries de la igualtat (quin malbaratament tan demagògic!) o tota la despesa del Ministeri de Defensa, amb desfilades d’ostentosa inulitat i la cabra i la Legión.
Estimada Olympia, no no volies més polèmica, jo crec que no calia incidir.
Tristany moltes gràcies i acceptades les disculpes, faltaria més!-
Joan Pau, estic d’acord, el Liceu d’ara és molt millor que el del Pàmies.
Colbran, ara el que passa al Liceu no és diferent del que passa als altres teatres, estic d’acord amb tu que cal programar amb seny, primant els cantants per sobre de les produccions, com també diu la Marga i l’Alex, però tots els cantants tenen agents i sigui en Lerin o sigui un altre, s’emportaran la comissió, per tant Àlex, aquest és un altre aspecte a considerar, però que no crec que serveixi per estalviar gaire.
Partides per retocar, segur que en trobem moltes i portar produccions caríssimes del estranger, com portar cantants de fora per fer el rols petits, em sembla vergonyós. Cal donar feina a la gent del país i estalviar en despeses de viatges i allotjaments innecessaris.
José Luis, no sé si dentro de cinco años estaré aquí, però si estoy, espero no seguir hablando de lo mal que está la orquesta del Liceu.
Katia, el més important és opinar, no saber-ne molt o poc. Totes les opinions són bones i necessàries.
Gràcies a tots per les aportacions. Un cop haguem recollit les propostes, les faré arribar a la Direcció General del Teatre.
M'agradaM'agrada
Gracias por la bienvenida, Joaquim, me he reenganchado al Liceo esta temporada después de una ausencia de muuchos años. Yo también recuerdo el Liceo de Pamias, pero no me ha invadido la nostalgia precisamente porque encontré que la orquesta y coro habían mejorado una barbaridad (antes daba hasta pena oír esos vientos y algunos metales) y aunque las voces ya no son lo que eran (al menos en la mayoría de los casos, no en todos), el espectáculo en general, desde mi punto de vista, ha mejorado sustancialmente.
Muchos saludos.
M'agradaM'agrada
La idea que el teatre a l’època d’en Pàmies era gloriós per què hi anaven grans cantants és equivocada per diversos motius:
a) Ara també venen alguns dels millors cantants disponibles. Si ens agradaven més els d’abans és un altre tema que ni en Matabosch, ni en Marco ni el Ministeri de cultura poden resoldre.
b) El mercat dels cantants ha canviat molt. Si mirem (jo ho he fet) els repartiments de l’Òpera d’Oviedo durant la història hi veurem noms llegendaris (Bergonzi, Taddei, del Monaco, Tebaldi, etc.). Avui dia gent com Bryn Terfel, Cecilia Bartoli o Alessandro Corbelli no canten a Oviedo… i potser tampoc al Liceu.
Pel que fa a les produccions, els noms esmentats com a més criticables per alguns em semblen clarament equivocats. En els darrers anys, el millor que he vist al Liceu ho han fet gent com Konwitschny i Guth. M’agradaria que el mateix nivell d’exigència es mantingués per avaluar coses de perfil tradicional que sovint tenen un nivell artístic lamentable i no es queixa ningú. Criticar la mediocritat escènica està molt bé i expressar-ho al teatre també. Tolerar qualsevol vulgaritat pel simple fet que és “clàssica” o no té elements escandalosos i bufar qualsevol cosa que faci pudor de moderna és un costum lamentable del nostre teatre.
M'agradaM'agrada
Hola Santiago Salvador, benvingut.
Estem bàsicament d’acord, tot i que les bronques al finalitzar la primera funció, també se les enduen muntatges anomenats tradicionals, com Turandot [direcció de l’Espert], Il Trovatore o Luisa Miller [direcció (?) de Deflo] o fins i tot en les darreres reposicions de l’Aida [direcció de Gutierrez amb decorats de Mestres Cabanes]
Coses de perfil tradicional al Liceu se’n veuen més aviat poques. No ho dic pas per enyorança, però cal ser justos i també és cert que no sempre amb la qualitat que hom desitjaria.
I Santiago, no cal tirar bombes, creu-me (em permets la broma, oi?)
M'agradaM'agrada