IN FERNEM LAND

L’OU COM BALLA


L'ou com balla a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Fotografia, Jordi Esplugas

Una de les singularitats de la festa del Corpus a Barcelona és l’ou com balla, una tradició que es remunta a l’any 1637.

Consisteix en fer ballar un ou, als brolladors de claustres i patis de llocs emblemàtics de la ciutat.

Recordo que quan era molt petit, l’avi Pitu ens portava al claustre de la Catedral i al pati de la veïna Casa de l’Ardiaca, per tal de que veiéssim ballar el ou, tot admirant l’ornamentació floral i fruitera que envoltava els brolladors, a mi m’agradava molt quan la cistella del pati de la Catedral es cobria de cireres.

La tradició diu que l’ou com balla és la representació de l’exaltació de l’Eucaristia, representada per l’ou, mentre que la cistella engalanada, representa el calze i que va ser implantada a Barcelona, per els nobles que vivien al carrer Montcada, per tal de distreure’s tot esperant que passes la processó del Corpus.

Avui en dia, la tradició s’ha estès per molts patis singulars i aquest any es podien admirar els ous ballant a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Museu Frederic Marès, Casa de l’Ardiaca, claustre de la Catedral, Ateneu Barcelonès, Església de Santa Anna, Basílica de la Puríssima Concepció, Escolàpies del carrer Llúria i el Monestir de Pedralbes.

El YouTube que acompanya aquest post, no hagués estat possible sense les fotografies d’en Jordi i la música magnífica de Antonio Vivaldi.

He escollit un fragment del magnífic disc que ha editat Naïve en la col·leció imprescindible de la integral de l’obra del music venecià, dedicat als concerts de fagot, interpretats per L’Aura Soave Cremona i Sergio Azzolini tocant un fagot Peter de Koningh de 4 claus, datat als voltats de 1710.

Del concert RV 484 en mi menor, he triat l’Allegro poco.

Penso que aquesta música s’escau molt bé a l’esclat primaveral de les flors i l’aigua, tot jugant amb els arpegis dels brolladors i els saltirons del fagot, envoltats de patis i claustres en una harmonia arquitectònica i sensorial que espero que us agradi.

23 comments

  1. colbran

    El recorrido fotográfico es muy bueno La música, una delicia; no podía ser menos procediendo de Vivaldi que tanto estimo.

    Siempre me he hecho la misma pregunta: el huevo esta lleno, medio lleno o vacío? Creo que no me he atrevido a preguntarlo a nadie, por miedo a que me tildaran de desconcedor de tradiciones, pero ahora ya tanto me da. Me agradaría saberlo.

    M'agrada

  2. Conocí tan original tradición a través de la música: el disco “L’oucomballa” de la Companya Elèctrica Dharma, allá por los fructíferos años 70.

    Ahora me retorna bailando con Vivaldi…

    Hmmm, sólo me faltan las cerezas!

    M'agrada

  3. La vaig trobar una curiosa tradició quan vaig arribar a Catalunya. Veure-ho en directe, hipnotitza. El que no veig és la relació amb l’eucaristia. I un altre dubte, l’ou va ple? Feliç diada del Corpus.

    M'agrada

  4. Jose Luis

    Joaquín: Según se lea tu artículo, puede entenderse que sitios como la Concepción han adoptado la tradición hace poco, pero estoy prácticamente seguro de que por los años 50-60 ya lo hacían, y mi orgullo de vecino se siente un poco ultrajado 😉 Por lo demás, como ya es norma, música, letra e imagen, 10/10/10

    Me parece a mí que el huevo debe estar vacio, aunque en La Vanguardia dicen algo tan curioso como que “puede estar vacío pero con el cascarón entero “. Casi parece una síntesis del artículo de despedida a Oue de Jorge de Persia: Primero no se moja (“puede”), y luego, eso de que el cascarón debe estar entero, también te deja un poco “esmaperdut”
    🙂

    http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100606/53941386096/lou-com-balla-una-tradicion-secular-que-se-perpetua-en-barcelona.html

    M'agrada

  5. Colbran, l’ou que balla és buit. Es practiquen dos petits forats amb una agulla a la closca per tal de xuclar el contingut i mantenir-lo aparentment intacte. L’afecte és sorprenent i és clar, si fos l’ou amb tot el seu contingut, no seria possible fer-lo ballar amb la lleugeresa que el brollador el manté en l’equilibri ballarí.
    Tens raó José Luis, es pot entendre que a molts dels llocs que cito, sigui una tradició recent, i no és així. En qualsevol cas va ser la Catedral i la casa de l’Ardiaca, els llocs on inicialment es va fer ballar l’ou, per entretenir al avorrits aristòcrates. Desconec quan es va anar ampliant a altres llocs. L’avi Pitu i la iaia Hermínia, es limitaven a portar-nos al Gòtic (Catedral i Ardiaca).
    Kalamar, el Corpus va ser dijous passat, però per un motiu o un altre, he hagut de endarrerir la publicació del post.
    Barbe, me harté de escuchar a la Dharma, tanto que los llegué a aborrecer. Aún perduran, pero de manera residual i siempre sacando a relucir los míticos temas de aquellos años, siguen, lamentablemente, viviendo de aquello.
    Busqué por casa si tenía l’Ou com balla de la Companyia Elèctrica Dharma y decidí el concierto para fagot de Vivaldi, creo que ahora no hace falta dar más explicaciones.

    Maria Teresa, la música, com hauràs comprovat personalment, la posa l’aigua i el xiuxiueig somort dels magnífics recintes on es produeix el ball, no li cal música, però en un muntatge com aquest, certament Vivaldi ajuda força.
    Miquel, tens molta sort, jo els dies laborables arribo molt tard a casa, aprofiteu, aquesta tradició és d’aquelles que donen un toc de qualitat a la ciutat.
    Assurgràcies i una pregunta, això deu ser la forma artística d’un ou passat per aigua, no et sembla?

    M'agrada

  6. nati

    Gracias por la presentación .
    He disfrutado mucho tanto de las fotografías, como de la música .
    Lo considero un regalo . Hoy me hacía falta.
    Gracias de nuevo.

    M'agrada

  7. bocachete

    A mi és una de les tradicions que més m’agraden de la ciutat; amb la fira de Sant Ponç, l’omple de color i de brillantor. La cistella de cireres, amb l’aigua regalimant i fent-les lluir, quan hi toca el sol és una obra d’art absoluta (res a veure amb les de clavells, que per molt vermells que siguin no són el mateix), i les branques de ginesta al terra (que, per cert, trobo a faltar de dos o tres anys ençà). I quedar-se bocabadat veient com puja i cau l’ou és un privilegi que no només han de tenir els nens.

    Jo diria (bé, ho he buscat) que la tradició és més antiga i que va començar a la catedral, com un joc dels escolans el dia de Corpus. Hi ha documentació sobre la festa, només a la catedral, ja al segle XV. Al 1440 hi ha el document d’un encàrrec per “enramar la capella de Sant Jordi” (la de la font), que es pensa que seria per a la celebració. I el 1588 consten uns pagaments de diners “per a la compra d’’ous fets servir per al brollador el dia del Corpus”. Potser que els nobles avorrits adoptessin després el costum, però fins al segle XX només consta al claustre de la catedral.

    L’ou, com diu el Joaquim, es buidava (ara, la majoria fan servir “ous” de plàstic i es veu la junta) i se li posava, amb unes gotetes de cera, un contrapés perquè se sostingués millor i tingués un cert pes, que si no se’n va volant.

    Val la pena anar-hi, sobretot si la llum del dia hi acompanya.

    M'agrada

    • Bocachete, resulta que la informació l’he treta del full que ha editat l’Ajuntament de Barcelona, en motiu de les festes del Corpus. Si en lloc del 1637 que vaig llegir allà, l’ou ja ballava al 1440, caldria fer un truc a ca l’Hereu, és clar que amb els rumors que corren de que no serà designat alcaldable (es parla de Ferran Mascarell), deu estar per altres ous.
      Que ara sigui de plàstic és una mica trist. Signes dels temps, tan sols faltaria que també ho fossin les cireres.

      M'agrada

  8. Joaquim,
    Una música deliciosament adient a les precioses i coloristes imatges d’aquesta tradició tan nostrada i que malauradament fa temps que no he pogut gaudir per qüestió horària. A veure si l’any vinent puc.
    Una abraçada

    M'agrada

  9. El pitjor pianista del món

    @ Barbebleue:
    Quan era un vailet recordo els grans que a les hores anaven de “progres” i una de les bandes punteres era La Companyia Elèctrica Dharma. Fins i tot els havia arribat a veure- encara no sé com em van deixar entrar- a l’antic Zeleste; ”L’ou com balla”, “Diumenge”, “Tramuntana”, etc. Els trobava força bons.
    Fa uns dies, al darrer partit de lliga a Can Barça, vaig portar la meva filla petita perquè veiés amb il•lusió el festival; i van sortir a tocar.
    Quina pena em van fer.
    Per cert; ja que no només domines la música culta que aquí tant i tant bé s’explica, m’agradaria (si et ve de gust, és clar) saber la teva opinió sobre la nova fornada de “peluts” que tenim aquí a Catalunya. Em vinc a referir a bandes com “Mishima”, “Manel”, “Facto de la Fe y las Flores Azules”, etc. Trobo que tenen gràcia.
    Gràcies.
    PS: L’Ou com balla és una d’aquelles tradicions que et fa ser orgullós de ser d’aquí.

    M'agrada

    • Pianista, suposo que va per el Barbebleue, jo els peluts d’ara no els domino. Ara que em surten pels per tot arreu menys per on caldria, tota aquesta colla m’agafen força enfeinat en altres afers. A vegades em crida l’atenció algú que escolto per la ràdio i penso que caldria aprofundir una mica, però al cap de cinc minuts ja no m’0en recordo de qui es tractava.

      M'agrada

  10. L’ou era considerat pels seguidors de l’orfisme el símbol de la completud, car en una esfera contenia els quatre elements de què es conformava el món. Supose que mai no ha deixat de ser un símbol religiós en un munt de cultures. Els valencians ens mengem la mona de pasqua: pa de pessic en forma de cercle i dins un ou bullit.

    M'agrada

  11. Pianista: cada generación tiene sus “peludos”, incluso sus pelucones. Los grandes perduran, se hacen clásicos, vencen al tiempo. El mundo actual del pop es un erial; puro negocio y espectáculo, poco arte.
    De la época dorada de la Dharma y Zeleste, recuerdo el jazz-rock con raíces de Música Urbana (con Amargós y el gran Benavent), el progresismo musical de Máquina!, el color de la Orquesta Mirasol… De los actuales apenas conozco nada, tan solo piezas sueltas del pop intimista de Mishima (nada nuevo bajo el sol)
    Salu2

    M'agrada

  12. Jordi

    En principi els ous han de ser naturals, ben buidats, però potser no per una agulla, sinó per un forat petit que s’omple amb cera. Tots els ous semblaven de gallina, de mida grosa. Únicament el de la primera fotografia, del Claustre del Monestir de Pedralbles, era més gran, que segurament correpondria al d’una anega o una oca.

    M'agrada

  13. Angels

    Haig de dir que les fotografies són realment bones,molt bones. I la música també, es clar. Proposaria a l’autor del bloc que segueixi fent aquests monogràfics. I ‘autor de les fotografies també.

    M'agrada

  14. Jordi

    Els ous estan buits, no per un foradet d’agulla sinó per un forat de mida petita, que després taponen amb cera. En alguns se’ls hi veia clarament. No a tots els patis els brolladors tenien la suficient força per enlairar-los. Tots devien ser de gallina, d’ous grossos, llevat el del Claustre del Monestir de Pedralbes que era clarament més gran, segurament d’anega o potser també d’oca petita.

    -Hi ha fotografiats, més o menys encertats, els deu que hi havia exhibits a la Ciutat. Cadascun d’ells tenia la seva “màgia”. Va ser a l’endemà del Corpus, el divendres, en que hi havia poca gent i va ser realment agradable l’espectacle.

    M'agrada

  15. Estimats Jordi i Àngels, no sabeu pas la il·lusió que em fan els vostres comentaris.
    Gràcies de tot cor, per comentar, per fer unes fotos tan xules i per ser la meva germana.
    Apa! Infernemlandaires, oi que és maco això?

    M'agrada

  16. Ònida, Joaquim: Em vaig descuidar de clicar a la casella per fer el seguiment dels comentaris i ara veig que n’hi ha un bon munt, i com que veig que suscita molt d’interès, em permeto suggerir l’adreça d’aquest post del blog “La lectora corrent” on hi trobareu dos lincks al mateix blog per anar a dos interessantíssims posts que parlen, de forma científica però tan a l’abast de tothom que fins i tot jo ho entenc, del perquè de la festa del Corpus i de la llei física que fa que l’ou balli. Val la pena!

    http://lectoracorrent.blogspot.com/2010/06/un-any-mes-el-corpus-hosties-i-ous.html

    P.S. Una bona definició la que has fet de l’ou com balla com la forma artística de l’ou passat per aigua!

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: