L’ÀUDIO PROMÈS


 

Cecilia Bartoli a l'Auditori 11/10/2010 Foto original: Teresa (blog Villazonista)

 

Ahir, en un comentari dels que vaig deixar en el post del concert de Cecilia Bartoli i Il Giardino Armonico, vaig dir que m’hagués agradat veure en cada butaca de l’Auditori, a un infernemlandaire, o a un amic, conegut o saludat, en definitiva, a totes les persones que estimo, aprecio o valoro.

M’agrada compartir les coses que m’agraden.

En plena levitació i envaït pel dolç vertigen de la síndrome de Stendhal (com ens agrada el teatre i la tragèdia als opereros!), em vaig topar amb una amiga, dolenta com la pell de les faves (a ella li agrada que la considerem dolenta, ves, tothom és com és i l’entenc perfectament), que em va prometre el testimoni d’aquell esdeveniment, fixeu-vos si n’ès de dolenta!, per això jo us deia el que us deia, en acabar el post.

Més ràpid impossible.

Per a tots els afortunats que hi varem ser, ens semblarà poc, tot i que ens portarà records, i per a tots aquells que no hi vàreu assistir, potser trobareu que no ni ha per tant, normal.

Aquest regal que m’han regalat, és per a tothom, per gaudir-lo i assaborir-lo fins l’últim alè, fins el darrer trinat, fins l’última nota suspesa, fins l’última i vertiginosa escala cromàtica, tot, tot per a vosaltres i mentre jo l’escoltaré mil i un cops, us imaginaré asseguts a l’Auditori, amb la cara atònita i feliç que provoca la Cecilia Bartoli cantant d’aquesta manera.

Tingueu en compte que el so, tot i que bo, té les particularitats pròpies d’aquests regals meravellosos.

No me’n puc estar de deixar-vos el moment més preciós de tot el concert, l’ària d’Alcina, “Ah mio cor“.

Gràcies dimoniet.

Concert 1ª part

Concert 2ª part

Què vagi de gust!

Entrada relacionada: CECILIA BARTOLI o la síndrome de Stendhal

Un comentari

  1. GLORIA. A.'s avatar GLORIA. A.

    Moltíiiiiiiiiissimes gràcies Joaquim ,jo encara estic sense so en l’ordinador però la meva filla el baixará…..
    Jo, i la Mireia, la meva filla, vem ser també unes de tants afortunats, la nit del ” históric i gloriós” dilluns 11 octubre, no vaig poguer escriure la mateixa nit, volía assaborir i reviure cada ària, cada moment en solitari i així em vaig adormir….quin goig !. Ahir, obligacions familiars i molt terrenals podíen fer-me oblidar facilment del ençis viscut, però, no va ser així , encara que no dispossava de temps per escriure res, durant tot el dia feia escapadetes cap el meu niu i llegin els vostres comentaris em sentía tan prop de vosaltres ! com bé dieu, mai l’oblidarem….jo la vaig poguer veure en l’any fa uns anys (91-92 ? ) en un assaig del Barbieri al Liceu i em va sorpendre siguent tant jove la seva ja virtuosa tècnica vocal i la capacitat interpretativa, també es veritat que llavors em molestava una mica una certa brusquedat al pas d’algunes notes, però amb els anys , es una opinió personal, es tan capaç de passar d’un carácter musical amb gran temperament al més compromés dels fiatos amb una tendressa indiscutible, alguns dieu sobre-natural, i es veritat que ho sembla, però, jo penso que encara que hi hagin qualitats físicas , la perfecció es complementa amb fruit de plena dedicació, moltes hores d’estudi i lo principal, infinit amor per la Música i aixó es el que més ens arriva d’un artista.
    Apart de l’emoció viscuda també estic contenta, doncs el meu sacrifici per fer-me amb una entradeta ( amb la meva pensió no m’ho púc permetre…) ha estat una bona inversió ,era un regal d’aniversari per la meva filla que tenía moltes ganes de escoltar-la en directa i jo crèc que desde el dilluns m’estima una mica més……….gràcies Joaquim i a tots vosaltres per aquets comentaris que ens allarga la memória dels moments tant feliços viscuts …gràcies Cecilia !
    Joaquim ,crèc que et vaig veure a la segona part, eras al lateral de butaques ? i jo era al lateral primer pis per el que et confesso que les baves que et queien a la testa eren nostres, et vaig buscar a la sortida per saludar-te però amb tot el rebombori de la gent..impossible.

    M'agrada

  2. Leonora's avatar Leonora

    ¡Gracias, gracias, mil gracias! Ya tengo para disfrutar esta tarde y caer en ese estado de Stendhal…Qué maravilla, Joaquim…¡Qué belleza! De nuevo, ¡gracias!
    Y a Cecilia Bartoli…¡la adoro!

    M'agrada

    • Concep's avatar Concep

      Olympia jo tampoc podia, però té raó en maac. Ara si que puc.
      Joaquim, t’agraeixo especialment aquest detall i també ho faig extensiu al dimoniet que te’l ha regalat.
      Tens uns proveïdors angelicals i endimoniats que t’estimen molt i nosaltres també, a tu i a ells.

      M'agrada

  3. maac's avatar maac

    Olympia, yo los estoy bajando sin problemas, me ha salido un mensaje diciendo que no podía comenzar la descarga y si quería actualizar a otra versión, he contestado que no y después he descargado como lo hago habitualmente.

    M'agrada

    • Hola Titus i gràcies, però al Cèsar el que és del Cèsar i con que ja és la segona persona (l’Àngels també) que dona les gràcies a la Teresa, a qui haig d’agrair la fotografia que encapçala el post, voldria aclarir, per si algú creu que el dimoniet és ella, que no ho és pas, ara, a la Teresa, a part de la foto, cal agrair-li els magnífics vídeos que ha penjat al blog villazonista, on es pot gaudir dels dos bisos del memorable concert.
      L’àudio és d’una amiga dolenta (molt més que la Teresa 🙂 )
      També estic d’acord, i amb això faig un avís per a navegants (en compte Winsey!) que si la Bartoli no és sant de la teva devoció, aquest concert, malauradament no crec que t’arribi a convertir, en qualsevol cas, qui ho sap?, millor provar-ho! 🙂

      M'agrada

  4. Jordi's avatar Jordi

    Moltíssimes gràcies Joaquim, dimoniet, Teresa…

    La meva senyora i jo també vàrem estar tocant el cel a l’Auditori aquest dilluns. I ens pensàvem que havia estat això, una experiència única, ara ja només en el record. Però gràcies a vosaltres, no és només un record, és un present que podem “repetir” sempre que volguem.

    Es que només de tornar-la a escoltar, ja se m’han posat els pels de punta i m’he qeudat mig emocionat.

    Moltes gràcies!

    M'agrada

  5. KÀTIA's avatar KÀTIA

    Caray,l’estic escoltant a trompicades i em quedo garrativada de la veu d’aquesta senyora.No era sant de la meva devoció però he canviat d’opinió en un plis-plas.Quin poderio té eh?.
    No sé co t’ho apanyes,Joaquim,per deixar-nos tan contents.
    Ja dones abast a tot??? T’envejo,sanament,però t’envejo…
    El meu estat de salut no em permet anar amunt i avall,encara que el dia de Urmana em deuries veure en perfecta forma oi?? Sempre dic el mateix,la cara no em fa mal.
    Segueix captivan-nos i gràcies com sempre.

    M'agrada

Deixa un comentari