L’ÀUDIO PROMÈS


 

Cecilia Bartoli a l'Auditori 11/10/2010 Foto original: Teresa (blog Villazonista)

 

Ahir, en un comentari dels que vaig deixar en el post del concert de Cecilia Bartoli i Il Giardino Armonico, vaig dir que m’hagués agradat veure en cada butaca de l’Auditori, a un infernemlandaire, o a un amic, conegut o saludat, en definitiva, a totes les persones que estimo, aprecio o valoro.

M’agrada compartir les coses que m’agraden.

En plena levitació i envaït pel dolç vertigen de la síndrome de Stendhal (com ens agrada el teatre i la tragèdia als opereros!), em vaig topar amb una amiga, dolenta com la pell de les faves (a ella li agrada que la considerem dolenta, ves, tothom és com és i l’entenc perfectament), que em va prometre el testimoni d’aquell esdeveniment, fixeu-vos si n’ès de dolenta!, per això jo us deia el que us deia, en acabar el post.

Més ràpid impossible.

Per a tots els afortunats que hi varem ser, ens semblarà poc, tot i que ens portarà records, i per a tots aquells que no hi vàreu assistir, potser trobareu que no ni ha per tant, normal.

Aquest regal que m’han regalat, és per a tothom, per gaudir-lo i assaborir-lo fins l’últim alè, fins el darrer trinat, fins l’última nota suspesa, fins l’última i vertiginosa escala cromàtica, tot, tot per a vosaltres i mentre jo l’escoltaré mil i un cops, us imaginaré asseguts a l’Auditori, amb la cara atònita i feliç que provoca la Cecilia Bartoli cantant d’aquesta manera.

Tingueu en compte que el so, tot i que bo, té les particularitats pròpies d’aquests regals meravellosos.

No me’n puc estar de deixar-vos el moment més preciós de tot el concert, l’ària d’Alcina, “Ah mio cor“.

Gràcies dimoniet.

Concert 1ª part

Concert 2ª part

Què vagi de gust!

Entrada relacionada: CECILIA BARTOLI o la síndrome de Stendhal


Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND

Subscribe to get the latest posts sent to your email.

Un comentari

  1. GLORIA. A.'s avatar GLORIA. A.

    Moltíiiiiiiiiissimes gràcies Joaquim ,jo encara estic sense so en l’ordinador però la meva filla el baixará…..
    Jo, i la Mireia, la meva filla, vem ser també unes de tants afortunats, la nit del ” históric i gloriós” dilluns 11 octubre, no vaig poguer escriure la mateixa nit, volía assaborir i reviure cada ària, cada moment en solitari i així em vaig adormir….quin goig !. Ahir, obligacions familiars i molt terrenals podíen fer-me oblidar facilment del ençis viscut, però, no va ser així , encara que no dispossava de temps per escriure res, durant tot el dia feia escapadetes cap el meu niu i llegin els vostres comentaris em sentía tan prop de vosaltres ! com bé dieu, mai l’oblidarem….jo la vaig poguer veure en l’any fa uns anys (91-92 ? ) en un assaig del Barbieri al Liceu i em va sorpendre siguent tant jove la seva ja virtuosa tècnica vocal i la capacitat interpretativa, també es veritat que llavors em molestava una mica una certa brusquedat al pas d’algunes notes, però amb els anys , es una opinió personal, es tan capaç de passar d’un carácter musical amb gran temperament al més compromés dels fiatos amb una tendressa indiscutible, alguns dieu sobre-natural, i es veritat que ho sembla, però, jo penso que encara que hi hagin qualitats físicas , la perfecció es complementa amb fruit de plena dedicació, moltes hores d’estudi i lo principal, infinit amor per la Música i aixó es el que més ens arriva d’un artista.
    Apart de l’emoció viscuda també estic contenta, doncs el meu sacrifici per fer-me amb una entradeta ( amb la meva pensió no m’ho púc permetre…) ha estat una bona inversió ,era un regal d’aniversari per la meva filla que tenía moltes ganes de escoltar-la en directa i jo crèc que desde el dilluns m’estima una mica més……….gràcies Joaquim i a tots vosaltres per aquets comentaris que ens allarga la memória dels moments tant feliços viscuts …gràcies Cecilia !
    Joaquim ,crèc que et vaig veure a la segona part, eras al lateral de butaques ? i jo era al lateral primer pis per el que et confesso que les baves que et queien a la testa eren nostres, et vaig buscar a la sortida per saludar-te però amb tot el rebombori de la gent..impossible.

    M'agrada

  2. Leonora's avatar Leonora

    ¡Gracias, gracias, mil gracias! Ya tengo para disfrutar esta tarde y caer en ese estado de Stendhal…Qué maravilla, Joaquim…¡Qué belleza! De nuevo, ¡gracias!
    Y a Cecilia Bartoli…¡la adoro!

    M'agrada

    • Concep's avatar Concep

      Olympia jo tampoc podia, però té raó en maac. Ara si que puc.
      Joaquim, t’agraeixo especialment aquest detall i també ho faig extensiu al dimoniet que te’l ha regalat.
      Tens uns proveïdors angelicals i endimoniats que t’estimen molt i nosaltres també, a tu i a ells.

      M'agrada

  3. maac's avatar maac

    Olympia, yo los estoy bajando sin problemas, me ha salido un mensaje diciendo que no podía comenzar la descarga y si quería actualizar a otra versión, he contestado que no y después he descargado como lo hago habitualmente.

    M'agrada

    • Hola Titus i gràcies, però al Cèsar el que és del Cèsar i con que ja és la segona persona (l’Àngels també) que dona les gràcies a la Teresa, a qui haig d’agrair la fotografia que encapçala el post, voldria aclarir, per si algú creu que el dimoniet és ella, que no ho és pas, ara, a la Teresa, a part de la foto, cal agrair-li els magnífics vídeos que ha penjat al blog villazonista, on es pot gaudir dels dos bisos del memorable concert.
      L’àudio és d’una amiga dolenta (molt més que la Teresa 🙂 )
      També estic d’acord, i amb això faig un avís per a navegants (en compte Winsey!) que si la Bartoli no és sant de la teva devoció, aquest concert, malauradament no crec que t’arribi a convertir, en qualsevol cas, qui ho sap?, millor provar-ho! 🙂

      M'agrada

  4. Jordi's avatar Jordi

    Moltíssimes gràcies Joaquim, dimoniet, Teresa…

    La meva senyora i jo també vàrem estar tocant el cel a l’Auditori aquest dilluns. I ens pensàvem que havia estat això, una experiència única, ara ja només en el record. Però gràcies a vosaltres, no és només un record, és un present que podem “repetir” sempre que volguem.

    Es que només de tornar-la a escoltar, ja se m’han posat els pels de punta i m’he qeudat mig emocionat.

    Moltes gràcies!

    M'agrada

  5. KÀTIA's avatar KÀTIA

    Caray,l’estic escoltant a trompicades i em quedo garrativada de la veu d’aquesta senyora.No era sant de la meva devoció però he canviat d’opinió en un plis-plas.Quin poderio té eh?.
    No sé co t’ho apanyes,Joaquim,per deixar-nos tan contents.
    Ja dones abast a tot??? T’envejo,sanament,però t’envejo…
    El meu estat de salut no em permet anar amunt i avall,encara que el dia de Urmana em deuries veure en perfecta forma oi?? Sempre dic el mateix,la cara no em fa mal.
    Segueix captivan-nos i gràcies com sempre.

    M'agrada

Deixa una resposta a GLORIA. A. Cancel·la la resposta