Avui amics us proposo que atureu l’activitat diària durant un quart d’hora, estic segur que en acabar no us haurà sabut gens de greu.
Es tracta d’escoltar l’adagi del quintet de cordes de Franz Schubert D 926, el seu opus 163, escrit durant l’estiu de 1828, pocs mesos abans de morir.
Estructurat en la distribució clàssica d’ABA, s’inicia amb una melodia d’extrema bellesa, que ens proporciona una serenitat extraordinària, allunyada de qualsevol convencionalisme melòdic i amb una instrumentació etèria que quasi fa levitar. La secció central, molt més agitada i dramàtica sembla que ens desperti de l’encanteri per apropar-nos a la realitat. Sobtadament, la secció final acabarà per tornar-nos a deixar en aquell indret indefinit, on hem iniciat aquest seductor fragment, malgrat que Schubert s’encarrega de que aquella serenitat inicial no es torni a repetir amb la mateixa placidesa i intensitat, com preparant-nos pel sumptuós Scherzo que ens espera en el tercer moviment d’aquest magistral i imprescindible quintet, que qui sap si tornarà a ser protagonista d’algun altre post.
No us entretinc més, us deixo amb el mític Emerson String Quartet (Eugene Drucker, violí; Philip Setzer, violí, Lawrence Dutton, viola; David Finckel, cello) i el més mític encara, Mstislav Rostropovich, interpretant aquesta veritable joia de la música de cambra, en un agravació de la DG realitzada el dia 1 de juny de 1992. Com la durada sobrepassa els 10 minuts s’ha d’escoltar en dos YouTubes. En aquest cas, gentilessa de darthdidious.
Què passeu un bon dimecres!
IN FERNEM LAND 
precioso. gràcies Joaquim. vaig per la 4ª…
on trobes aquestes joies?
M'agradaM'agrada
Wunderbar!! Moltes gràcies Darthdidious i Quim per compartir-ho amb nosaltres.
M'agradaM'agrada
Un oasi de pau al començar el dia… si tot aquest
dimecres fos així , el món seria un paradis.
Em val el moment màgic de l´escolta per il.lusionar-me en les hores següents i les imprevisibles seqüencies que la vida ens porti avui.
Gràcies Joaquim.
M'agradaM'agrada
Fantástica propuesta. Una maravillosa manera de enriquecer nuestros oidos.
Felicidades, Joaquim, por el blog. Un amigo me lo recomendó encarecidamente y veo que realmente vale la pena seguirlo. Estar rodeado de tantos amantes de la lírica es genial, aunque sea cibernáuticamente.
Saludos
M'agradaM'agrada
Bienvenido Kucharón.
Gracias por tus amables palabras.
Realmente la compañía es fantástica y gratificante, a partir de ya estás en tu casa y ya formas parte de ella, de esa familia de infernemlandaires, que tanto enriquece este blog.
M'agradaM'agrada
Gracias a tí por la bienvenida, Joaquim. Espero compartir muchas inquietudes a partir de ahora.
Saludos
M'agradaM'agrada
querido Joaquim
música maravillosa y explicación escueta y precisa; encantamiento, realidad, paz y belleza ¿que más se le puede pedir a la música?
da gusto entrar a tu casa. mil besos
M'agradaM'agrada
Com que anave amb presses no le sentit complert,però ja hi he entrat en la seva belleça.
Realment si que dona pau .Gracies per musiques tan bellas.
Tornant al tema de ahir de les targetes (jo les faig servir molt) dir.li a la Kalamar que a més de la tarja de Linea Oberta (de la Caixa) per compres on line es molt util la Cyber targeta ,a La Caixa ja t´ho explicarán
detalladament i te la donerán si te interesa.Perdoneu
però com he tingut unsdies molt plens me assabento
de les coses amb retard .Adeu i Gracies per tot.
M'agradaM'agrada
No viene al caso de este post, pero de la Cyber tarjeta o tarjeta virtual de La Caixa es de lo que comentaba ayer a Kalamar
M'agradaM'agrada
Amb tot el bon rotllo que sóc capaç de transmetre, no fos cas que algú s’emprenyés, m’agradaria dir-vos que parlar de targetes de crèdit i anomenar a la principal caixa d’estalvis del país en aquest post, que pretenia ser una illa de serenitat en mig del dia atrafegat, és una obscenitat, sobretot tenint en compte que amb la nova modalitat de comentaris, podeu contestar directament i en el post que correspon, a la persona interessada.
Malgrat tot, us recomano, ara més que mai, que deixeu la febre consumista per més endavant i gaudiu d’aquest quart d’hora gratuït de serenitat que us ofereixo.
M'agradaM'agrada
Verdaderamente ha sido un equivocación por mi parte, aunque ya advertía que no consideraba este post el lugar idóneo, pero me ha dado pie el “Respon”.
Hablar de dinero virtual cuando hay a mano una música tan sublime es verdaderamente muy poco ecléctico y una verdadera obscenidad, cometida con el mejor ánimo de ayudar a Kalamar.
Pido disculpas por esta inadecuada intromisión.
M'agradaM'agrada
Disculpes acceptadíssimes 🙂 🙂 🙂
M'agradaM'agrada
gutrune2@ Tienes toda la razón Joaquim, a quien se le ocurre y que me perdonen los que se sientan aludidos, no quiero molestar a nadie y menos yo que soy novata en esas lides. Peró me parece imperdonable, después de escuchar esa maravilla de música que te transporta a las puertas del cielo y más allá de todos los límites donde uno puede llegar? Hablar de tarjetas! Vaya por Dios!………Pienso lo mismo que tú. Un abrazo Mercedes
M'agradaM'agrada
Caldrien moltes Caixes per a pagar això.
Joaquim: com és possible què a títol personal, sent el Romanticisme un dels moviments musicals que menys m’agraden, el quasi cap -Schubert- i el quasi fi -Brahms- siguin dels meus compositors preferits?
M'agradaM'agrada
Quan escolto el Schubert dels quintets i, inevitablement, recordo el Schubert dels lieder, em demano si aquest gran artista, era potser posseïdor de la Música, de tota, he volgut dir.
Post exquisit, Joaquim, en aquesta tarda d’Octubre.
M'agradaM'agrada
Celebro la elección de Schubert para el día de hoy, la verdad es que es todo un placer para nuestros oidos. Y celebro también la existencia de este blog, que tan encarecidamente me ha recomendado un amigo. Da gusto encontrarse a tanta gente amiga de la clásica en general y de la lírica en particular.
Enhorabuena, Joaquim, por la iniciativa. Seguiré leyéndote cada mañana.
M'agradaM'agrada
moltes gràcies Joaquim! és una música bellíssima!
M'agradaM'agrada
Joaquim, fantàstic i meravellós. Aquest quintet és una de les músiques que més m’agraden, però jo el visc d’una manera molt dolorosa. La fi de Schubert, una fi injusta i terrible: dolor, resignació, ràbia continguda…
Quan escolto aquesta música em transmet un dolor d’una bellesa extrema, d’un profund sentiment però de foscor i resignació que embriaga i captiva.
M'agradaM'agrada
Una de las piezas de música de cámara que más me gusta, magistralmente interpretada. No he tenido un cuarto de hora seguido para oirla hasta ahora (aunque no me haré el martir porque un par de horas han sido para el Barça) y por eso mismo me viene fenomenal. Mil gracias.
(Espero que ahora nadie me riña como a la pobre Angels 🙂 por citar al Barça como ella ha sacado lo de las tarjetas. En todo caso, el Barça no es nada prosaico…)
M'agradaM'agrada
👿
M'agradaM'agrada
´Música sublim, d’una serenor i bellesa…
No hi ha paraules per descriure el cumul d’emocions
que desperta en la sensibilitat de tots els que esti-
mem la MUSICA.
Veritablement, com més escolto Schubert, més
em commou.
Gràcies per aquest regal sublim, a tu Joaquim i a
Darthdidious-
acies per aquest gran regal
M'agradaM'agrada
A tu Joaquim per compartir, les teves impressions i emocions amb tots nosaltres.
M'agradaM'agrada
Una absoluta meravella. Després del Pare nostre Bach, diria que Schubert és el Mesias. Sobretot amb les benaventurades músiques de cambra.
Sento ser l’origen de les cunyes targeteres.
M'agradaM'agrada
Es una joya, una verdadera gema musical.
Hablando de otro tipo de arte, del pictórico…, Joaquim, ¿quién es el autor del retrato de cuerpo entero de Alban Berg, que aparece en la columna izquierda del blog anunciando “Els vídeos del mes”?
Gracias.
M'agradaM'agrada
Olave, ni más ni menos que Arnold Schoenberg, el compositor y también pintor, si, él.
M'agradaM'agrada