Albert Puntí Culla (Torelló 1953)
Qualsevol llei aprovada al Parlament de Catalunya, que molesti al representants de la minoria, no en tingueu cap dubte, acabarà al TC.
Al TC, s’ho faran a palletes, i tant és, en algunes coses són idèntics, no importa que portin enganxada la llufa de progressistes o conservadors. Hi ha coses perfectament sòlides i potser no es posaran d’acord en temes estratègics per tirar endavant l’Estat, però en allò que s’hagi aprovat al Parlament, no en tingueu cap dubte. Tots junts com un sol home!
A Espanya respiraran alleujats, ja sigui per las corridas de toros, o pels temes, sempre tan rendibles pels vots a recaptar, de la llengua.
I així estem i així ens va infernemlandaires, avui si, una mica de dol.
Estic cabrejat. És igual que estigui o no d’acord amb les lleis que s’aproven al meu Parlament. La democràcia hauria de prevaldre, oi?, doncs no, si la minoria no accepta allò que s’aprova on s’ha d’aprovar, el mecanisme infal·lible comença a funcionar i ja hem begut oli.
I ara ho tenen per la ma i no pararan i els va de conya. Que tinguem sort
Si em dius adéu
Vull que el dia sigui net i clar
Que cap ocell
Trenqui l’harmonia del seu cant
Que tinguis sort
I que trobis el que t’ha mancat en mi
Si em dius et vull
Que el sol faci el dia molt més llarg
I així robar
Temps al temps d’un rellotge aturat
Que tinguem sort
Que trobem tot el que ens va mancar
Ahir
I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar
Si vens amb mi
No demanis un camí planer
Ni estels d’argent
Ni un demà ple de promeses sols
Un poc de sort
I que la vida ens doni un camí
Ben llarg
I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar
IN FERNEM LAND 
Es curios, però fa poca estona estava veient per TV3 un programa sobre cançons, i avui la del día era el “Viatge a Itaca”. En Llach, responent al entrevistador, sobre el sentit que ell va voler donar a la versió de Kavafis, ha dit que, apart de que per a ell aquesta cançò també volia dir coses del seu camí personal, que el camí es llarg, que som un poble que sempre en toca rebre, una darrera l’altra (“com ara”, ha dit), pero que queda camí, i l’hem d’avançar, sempre anant més lluny. Em quedo amb aquest missatge, que també es al final del “Que tinguem sort”: per això malgrat la boira cal
caminar!
M'agradaM'agrada
Teresa, precisament per això he triat Que tinguem sort i no Campanades a morts.
Malgrat la boira, cal caminar i sense adonar-se’n ens ho estan posant moooooooooooolt més fàcil.
M'agradaM'agrada
Sempre la mateixa trista història. El català no és preferent ni a casa seva i si no ho és a casa seva, no ho és enlloc. S’ha d’acabar amb el català deuen dir en una altra llengua, o potser no que els ambiciosos no tenen idioma. Se’ns ha d’esborrar com a poble. L’esperit del vergonyós franquisme segueix viu i valent. M’agradaria que sabessim emprar aquests atacs com un fertlitzant però sento el buït desolat de les veus dels polítics. On són? Qui m’assegura que el què voto no serà denunciat? Què en faig d’una llei que queda suprimida perquè uns quants ho demanen? I ara vindrà el més gros: l’ensenyament.
Sí Joaquim: Que tinguem sort però no llencem mai la tovallola.
M'agradaM'agrada
Aquest vespre quan he vist com els populars presentaven un recurs al Tribunal Constitucional sobre la prohibició dels toros pel Parlament de Catalunya ha estat la gota que ha vessat la meva paciència de creure en la divisió de poders a l’estat espanyol. Ja n’estic fart que una colla de …. magistrats decideixin per sobre de les decisions polítiques del nostre parlament. Suposo que ara haurem de recusar aquells …. magistrats que en ple debat de l’Estatut se’n van anar als toros a Sevilla fumant-se uns puros descomunals, per haver demostrat la seva imparcialitat.
Els puntets davant de “magistrats” són sobretot per mantenir la bona educació i nivell cultural que com a amant de la música crec tenir i de pas evitar algun ensurt.
Trobo que, seguint amb Llach, també podries haver titulat el post “No és això companys, no és això”. I que tinguem sort. La necessitem.
M'agradaM'agrada
Quiero mucho esta canción de Llach, que en su primera lectura estuvo muy presente en mi vida durante alguns años.
No me gusta nada lo que está sucediendo, un síntoma más de lo mal que se han estado haciendo muchas cosas. Veremos por donde sale el sol, pero nos van haciendo falta políticos de envergadura. Será que no los criamos.
M'agradaM'agrada
Han convertit el TC en una mena de cambra legislativa: quan fem una llei que no els agrada la recorren al seu TC. Quina autonomia tenim, doncs, si se la poden passar pel forro sempre que no els agradin les nostres decisions?
Les lleis del Parlament de Catalunya, tant les que ens agraden com les que no, són l’expressió de la voluntat del poble català i cap grupet de 12 senyors que viuen a Madrid hauria de tenir el poder d’anular-la.
http://almeuentendre.wordpress.com/
M'agradaM'agrada
Poca cosa podem fer si les decisions que es prenen en el nostre Parlament poden ser qüestionades i son o poden ser portades al TC per tal de revocarles , poca cosa podem fer si desprès d’una sentencia com la del estatut ens conformem a anar un dia a una manifestació i penjar dos dies senyeres als balcons, poca cosa podem fer tret de la nostre petita lluita diària, parlem en català sempre, comprem llibres en català, anem a veure cinema en català, es a dir, fem que el català com a llengua no mori, no deixem que mica en mica ens treguin la nostre llengua convertin-la en algo que només es pugui parlar en la intimitat.
No abandonem , hem de seguir caminant i no perdre la esperança.
M'agradaM'agrada
Jo ja no sé si estic cabrejat o no, perquè d’aquesta “gent” no puc esperar res que no sigui obsessió per acabar amb tot el que sigui diferent a la seva manera de pensar. Si s’ha d’utilitzar la mentida, la manipulació, la calumnia, la tergiversació, la intoxicació verbal ,… es igual, tot s’hi val. El que si tinc clar es que no hem de caure en la provocació i seguir endavant. Podria dir coses que no son políticament correctes però no ho faré. L’únic que puc dir es que no podran amb nosaltres, fa tres cents anys que ho intenten i no poden, per això malgrat la boira cal caminar.
M'agradaM'agrada
El problema que hay en este país es que, básicamente, aparte de una crisis financiera, que la hay, hay una crisis cultural como hacía tiempo no se veía. Ésto, junto con la práctica ausencia de políticos con perfil, hace que el resultado sea una catástrofe. No se puede atacar una lengua que está en el corazón de un pueblo, eso me trae a mí resonancias de otros tiempos.
M'agradaM'agrada
Es desolador, cada vez nos recortan más cosas. Cuál es la solución? Ir tragando? Otras autonomías consiguen más y a veces hasta se lo ofrecen para conseguir apoyo en la aprobación de presupuestos y a nosotros nos prometen mucho y luego no sólo no nos lo dan sino que nos recortan lo que teníamos…A esto yo lo llamo agravio comparativo.
Tendremos que recurrir al Tribunal de La Haya? Servirá de algo? Hace 300 años que perdimos nuestra entidad y será muy difícil recuperarla.
Qué debemos hacer, conformarnos? Parece ser que no hay otra solución.Prácticamente estamos en las manos de un grupo político que en Catalunya no es bien visto, pero que a la hora de hacer la p… tiene más fuerza ante el Tribunal Constituional que el propio partido en el Gobierno de España y los partidos prioritarios en Catalunya. El desencanto para mí es total, en Catalunya vamos para atrás como los cangrejos.
Se acercan unas elecciones que van a ser calentitas aunque preveo que el resultado será frío. Las contemplaré como puro espectador. El otro día comentaba al respecto con un vecino que es de Esquerra Republicana y ejerce como tal: se espera un absentismo brutal y es lógico, ya casi nadie espera nada de nadie.
Lamento ser tan pesimista, pero a las pruebas me remito. A los que aún conserváis la ilusión os ruego que no la perdáis, sóis lo último que nos queda.
M'agradaM'agrada
= > //// < //*//
M'agradaM'agrada
molt gràfic pianista, l’asterisc del trapito sembla el feix de fletxes,,,
M'agradaM'agrada
Jo no sóc català de naixement, però si d’adopció.
També estic indignat!!! Molt!!!
Sobretot perquè s’està jugant amb coses que depassen de llarg… de llarguíssim… les misèries polítiques, com és la conservació d’una llengua. La llengua pròpia de Catalunya és el català i punt.
Remenar aquesta qüestió particularment en temps electorals, simplement reflecteix la talla moral i ètica de la gent que ho fa, més enllà d’ideologies i partits polítics. Es comença així i s’acaba expoliant les arques públiques en benefici propi. Mireu el que ha passat en llocs com Marbella, etc… Quan més verí llencen per la boca és segur que més corrupció tenen per amagar.
La llengua (en aquest cas la catalana) i la seva preservació, insisteixo, ha d’estar molt per sobre de tota aquesta misèria política.
M'agradaM'agrada
Perdoneu, però realment us heu aturat a pensar el concret d’aquesta impugnació? Perque en realitat té molt de sentit: la terra no té cap llengua, la llengua és de les persones, dels ciutadans, i n’hi ha de ciutadans que s’estimen més expressarse en català i d’altres que en castellà, i TANT CIUTADANS SÓN ELS UNS COM ELS ALTRES, de manera que l’administració hauria de tractar-los EXACTAMENT igual.
En conclussió: Per què hi ha d’haver una llengua preferent? La injusticia no estarà més en els reglaments lingüístics que en la seva impugnació?
M'agradaM'agrada
Yo coincido con lo que hay en el fondo de lo que dices, pero las cosas se han hecho tan rematadamente mal que esto se vive como un agravio, y no estoy del todo seguro que no se haga por agraviar y por electoralismo, más que por cumplir con la ley. Ese es para mi el mayor problema, porque si no nos podemos fiar de la imparcialidad de nuestra (hoy por hoy) más alta instancia jurídica, apaga y vámonos…
Esta historia me da cada día más pena, de verdad.
M'agradaM'agrada
M’he pres la llibertat de citar-te en el meu post. El que dius és de pur sentit comú i democràtic. L’insòlit és que en aquest estimat país nostre el deliri sembla haver-se imposat (pe article d’ahir de Jordi Barbeta ¡cap de Política deLa Vanguardia!)
Escuchar
Leer fonéticamente
Diccionario – Ver diccionario detallado
M'agradaM'agrada
Juan Manuel, és una mesura de discriminació positiva fins aconseguir un nivell d’igualtat que ara no hi és, justament per mesures en contra, que no per un esdevenir natural de les coses. El que és absurd és fomentar la idea que el castellà, més poderós que mai, està en perillo que les dues llengües gaudeixen d’iguals condicions o que els catalanoparlants, que com tu dius són tant ciutadans com els altres, acaben tenint les mateixes possibilitats de fer servir la seva llengua: sabem del cert que no és així, però tot sigui pels drets intocables d’una llengua en vies d’extinció com és el castellà.
M'agradaM'agrada
No diré res perque hem puja la pressió.El unic que diría es lo mateix que va dir el estimat Labordeta ,no cal que ho hagi de escriure.
Hem fa fastic tot el món politic.
M'agradaM'agrada
BRAVO!!!
M'agradaM'agrada
Jo tinc un veritable problema de consciència. Tinc molt clar que no anar a votar o votar en blanc afavoreix a determinats partits, però d’altra banda penso com el Colbran, no veig a qui puc votar sense tapar-me el nas, les orelles i els ulls, i ser fidel a les meves idees.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Josep, sempre pots escriure la sonora i curta frase de Labordeta a la primera papereta que et vingui a les mans, o a aquella que et vingui més de gust i depositar-la democràticament a l’urna.
Anar a votar penso que s’ha de fer, ja que quedar-se a casa té unes connotacions perverses, votar en blanc és acceptar la majoria, votar nul és tota un altre cosa.
De moment i mentre no neixi el polític que representi al partit en el qual jo pugui depositar i donar-li la meva confiança, per tal de què em representi durant quatre anys, penso que ho tinc bastant clar.
M'agradaM'agrada
Un comença a estar tip d’infantilisme polític ploraner i victimista. Fa quaranta anys que vaig venir a viure a aquest país i vaig fer meva la llengua catalana, és la meva segona llengua. Vaig votar la Constitució de 1978 en què, per primera vegada en la història es reconeixia la cooficialitat del català a casa nostra. Però un dia els nacionalistes, recolzats pels “socialistes”, van decidir utilitzar la llengua com a arma bàsica per a la seva construcció nacional romàntica i noucentista i aqui “se jodió Perú””. A Catalunya no hi pot haver cap llengua “preferent”, els catalans tenim dues llengües que utilitzem i dues llengües oficials: les dues són preferents, mentre la Constitució que majoritàriament vam votar els catalans segueixi vigent. si s’ha de canviar que es canviï, però d’acord amb les regles: això és la democràcia.
“Perdoneu, però realment us heu aturat a pensar el concret d’aquesta impugnació? Perque en realitat té molt de sentit: la terra no té cap llengua, la llengua és de les persones, dels ciutadans, i n’hi ha de ciutadans que s’estimen més expressarse en català i d’altres que en castellà, i TANT CIUTADANS SÓN ELS UNS COM ELS ALTRES, de manera que l’administració hauria de tractar-los EXACTAMENT igual.
En conclussió: Per què hi ha d’haver una llengua preferent? La injusticia no estarà més en els reglaments lingüístics que en la seva impugnació?”
M'agradaM'agrada
S’acosta el dia –o potser ja hi som– que l’insult més gran que es podrà fer des d’aquí serà “espanyol”.
La “cottitusiong”, en mala ahora parida, atorga als castellans el caràcter de ciutadans de primera, i això ho tenen ben clar. Recordem que a aquesta “cottitusiong” es parla ben clarament del caràcter de l’exèrcit: quan ens independitzem de l’ocupant, l’exèrcit tindrà el deure de venir-nos a matar. D’això ja en saben.
Atentament
M'agradaM'agrada
Juan Manuel i Jokin,
No oblideu que la llengua catalana és la que s’ha format en aquest territori mentre que la llengua castellana és llengua d’imposició des de sempre.
No es tracta de fer malament les regles: El català, per desgràcia, ha necessitat ser preferent perquè constantment se’l debilita. En un país lògic mai no hauria hagut de ser preferent sinó senzillament LÒGIC ja que, repeteixo per si no està clar: El català s’ha format aquí. No plorem. Demanem el que és just, el que cau pel seu pes.
Enlloc del món civilitzat, només aquí, canviem d’idioma per complaure el visitant i això és perquè ja no tenim ni esperit tant ha estat maltractat el català des del poder.
No sé si ho haureu volgut o pogut entendre però és així: El català és la nostra llengua.
M'agradaM'agrada
Resulta molt difícil respondre a aquest raonament, ple de falsedats, de mitges veritats i trufat de sentimentalisme. Jo detesto el nacionalisme i qualsevol forma de particularisme excloent: La nostra llengua catalana està defensada per la nostra Constitució i els ciutadans, els d’ara, no els de fa tres segles, tenim dues llengües maternes i dues llengües oficials. Si per defensar el català s’han de trepitjar drets ciutadans, el català ho té negre de veritat. només s’en sortirà el català des de la llibertat i mai des de la imposició. El franquisme no va poder amb ella.
M'agradaM'agrada
Jokin,
Amb tots el respectes, si tu creus que dir que: “la llengua preferent de Catalunya es el català” (de les dues oficials que hi ha), es trepitjar el castellà, no cal seguir discutint del tema, ja que ja de partida estem tant, però tant allunyats que no arribarem a posar-nos d’acord.
M'agradaM'agrada
No sóc jurista, però està clar que si el concepte de “preferent” significa que els ciutadans amb llengua materna catalana tenen alguna “preferència”, és evident que tenen més drets i això no pot ser en democràcia on tots els ciutadans són iguals i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha actuat correctament suspenent certs articles recorreguts de la normativa de l’Ajuntament. Cal no oblidar que no és “el castellà” el que és atacat, sinó ciutadans que poden veure minvats els seus drets, tal com passa, per exemple, amb els pares que no poden educar els seus fills en la seva llengua materna en l’escola pública (no així en l’escola privada, on els fills de les classes dirigents, Montilla exemple, reben l’ensenyament en castellà-català i una llengua estrangera (o dues)).
El nacionalisme (practicant pensament únic avui a la Catalunya oficial, mediàtica i universitària, que no en la real) ha fet un gran mal a la llengua catalana, encara que aparentment sembli el contrari, imposant i sancionant a comerciants i empresaris
Pel que fa als desacords, afortunadament vivim en democràcia i una de les característiques de la mateixa és el dissens que es resol democràticament. Però no per això s’ha de renunciar a debatre;a mi personalment em sembla molt interessant i alecionador llegir els arguments que llegeixo en aquest blog, en el qual mai havia participat més que com a lector dels excel.lents post musicals
M'agradaM'agrada
Jokin Armendáriz,
“ple de falsedats, de mitges veritats i trufat de sentimentalisme”. Això és el què dius del què dic jo que en cap moment t’he faltat al respecte. Si tu detestes el nacionalisme excloent jo detesto el que pateixo jo que és d’opressió.
Tot el que dius trontolla. El franquisme no va poder mai amb el català. Jo no he tingut mai dues llengües maternes. Sóc bilingüe però, llengua materna en tinc només una i no triada conscientment sinó per raons naturals.
Deixo això escrit perquè qui vulgui se n’enteri. Penso que amb tu, fer l’esforç de ser entenedora seria tant com picar ferro fred. I com tu n’hi ha molts. La sort és que no costa gens adonar-se’n.
Com en Domènenc opto per no fer més pedagogia imútil.
M'agradaM'agrada
Olympia: retiro immediatament totes les expressions que hagin pogut resultar ofensives i et demano disculpes.
Respecte a aquest paràgraf, el trobo desafortunat:
“Deixo això escrit perquè qui vulgui se n’enteri. Penso que amb tu, fer l’esforç de ser entenedora seria tant com picar ferro fred. I com tu n’hi ha molts. La sort és que no costa gens adonar-se’n.
Com en Domènenc opto per no fer més pedagogia imútil.”
Jo penso que si alguna cosa cal a Catalunya ara és discutir amb llibertat, perquè hem de conviure. Cal recordar que, més enllà de la Catalunya oficial, hi ha la Catalunya real, els ciutadans, d’acord amb les enquestes més fiables (Centre d’Estudis d’Opinió) reiteradament manifesta per àmplia majoria la seva doble condició d’espanyol i català (en diferents matisos) sent l’opció més àmpliament majoritària, 45%, els que es consideren tan espanyols com catalans
M'agradaM'agrada
La única opción que tienen los del PP es lo que están haciendo una y otra vez, o sea, ley que no les gusta, impugnarla y presentar la queja al TC, y a ver qué pasa. Yo disiento con Colbran, ya lo sabe él, porque creo que por este tipo de cosa es por la que tenemos que ir a votar. La derecha, lamentablemente, ha estado siempre mucho más organizada y llevan hasta sus últimas consecuencias. Está en nuestras manos no dejar que estós atropellos lleguen a buen puerto.
M'agradaM'agrada
Roberto, soy totalmente de izquierdas, pero hasta que no aparezca en el panorama de la política un político que me convenza, con su inteligencia, su honestidad y su ecuanimidad me declaro ácrata total, una opción ideológica respetable como cualquier otra, como lo es mi decisión ante las elecciones, que no animo a nadie a compartir, pero es mi decisión y además muy pensada y por ello debe ser respetada aunque no sea compartida.
Quizás fuera bueno que accedieran quienes no queremos, a ver si entonces se producía un verdadero revulsivo político que hiciera despuntar inteligencias que ahora no veo por ninguna parte
y me devovieran la ilusión por nuevos políticos de categoría y no petrimetres sin carisma y cuyo ideario político y conservadurismo están tan lejos de mi forma de pensar. Eso sí sin perder la democracia que tantos años nos ha costado consolidar, incluso con disgustos por todos recordados, supongo.
M'agradaM'agrada
La lengua catalana es una lengua romance, procedente del latín, y más o menos tan antigua como el castellano, el francés, el italiano, el gallego y el portugués (estas dos últimas con mucho en común). Es la lengua original de Catalunya, Baleares, Valencia (valenciá), parte de Aragón, Rosellón (Francia), Andorra y de la ciudad de Alguer (Italia). El castellano es un idioma impuesto en Catalunya que dada su importancia y extensión en toda América, y en su momento en Filipinas, es uno de los más importantes del mundo y es de una vitalidad indiscutible, cosa que no le sucede al catalán, idioma que si no se le protege y activa quedará reducido a ser oficial únicamente en Andorra, como ya lo es en la actualidad.
En Catalunya se hablan los dos idomas, pero muchos castellano parlantes se niegan a aprender el catalán y se molestan cuando te diriges a ellos en nuestra lengua. Ejemplo: los taxistas castellano parlantes. Si subes a un taxi y dices: Princep d´Asturies, vint, te dicen: cómo? Y a lo mejor llevan en Catalunya 40 años. Entonces lo repites y te traducen “ah, Príncipe de Asturias, veinte” que además ya me diréis si es tan difícil de entender viviendo aquí. Pero es que la calle no se llama Príncipe de Asturias, sino Princep d´Asturies. I te tienes que aguantar por prudencia y por no abandonar el coche que lo has tomado porque llegabas tarde al sitio que fuere.
Mi padre era de Santander y lógicamente hablaba castellano, nunca aprendió catalán, pero lo entendía perfectamente y le encantaba que se dirigieran a él en nuestra lengua. Teníamos una visita que conversaba con él siempre en catalán porque no hablaba castellano, lo entendía pero no tenía fluidez (era una señora mayor muy de pueblo), pues bien se intercanbiaban los chistes cada uno en su lengua y se los reían mutuamente. Hablo de los años 50s y 60s del siglo pasado. El acceso al catalán era bastante difícil. Yo lo aprendí oralmente y lo he hablado toda mi vida, pero nunca pude estudiarlo para escribirlo con corrección absoluta (los idiomas hay que aprenderlos de niños o a lo sumo de jóvenes, más tarde constituyen una dificultad añadida), pero practicaba la ortografía con libros que adquiría en catalán, casi de escondidas, en la libreria de lance que un amigo tenía en la calle Llibretería (entonces Libretería, pues Franco hizo traducir todas las calles).
Es lógico que exista una prioridad en Catalunya del catalán sobre el castellano, pero también lo es que el castellano deba ser aprendido, hablado y entendido por todos, pues es la lengua del Estado Español al que pertecemos, nos guste o no, Y es mejor tener dos idiomas que uno, cosa que también tendrían que aplicarse aquellos castellano parlantes que se niegan a aprender y entender el catalán, ahora que tienen los medios a su alcance desde hace ya más de treina años, trabajando y viviendo en una tierra cuyo idioma original es precisamente ese.
Todas estas situaciones de recorte lingüístico que estamos soportando no hacen más que avivar la petulancia de quienes odian o quieren ignorar la existencia de nuestra lengua que muchos califican de dialecto del castellano, por desprecio e ignorancia histórica. Qué pensarían de estos estudios que se están llevado a cabo en varios paíse europeos en que se dice exactamente lo inverso?
M'agradaM'agrada
“Es lógico que exista una prioridad en Catalunya del catalán sobre el castellano”
No le veo la lógica por ninguna parte. El catalán y el castellano son las lenguas habladas por la ciudadania catalana y además legalmente son ambas oficiales, mientras la ley no cambie, los ciudadanos no pueden ser ni premiados ni sancionados por el uso de las lenguas oficiales, ya que esto implicaría una discriminación.
En lo que si podemos estar todos de acuerdo es que la lengua catalana ha de ser promovida de una modo especial por su situación, pero en ningún caso esta promoción ha de significar que los ciudadanos de habla castellana en Cataluña, hayan de ser penalizados por la utilización de ésta, ni en la administración, ni en la escuela. Este ha sido el gran error del nacionalismo al que han dado continuación, agravándolo en su caso ( especialmente en el asunto de las multas) el Partido llamado “socialista” de Cataluña.
M'agradaM'agrada
La frase mía que tu citas está inconclusa, le siguen tres líineas más de texto hasta el punto y seguido, por consiguiente no tiene ningún valor dicha citación y te desautoriza en el resto.
Si quieres hacer uso de una frase mía utilízala completa y entonces se podrá razonar al respecto. Haces uso de métodos para la citación que me recuerdan tiempos pasados con la censura cinematográfica, cuando una frase dicha por un intérprete se cortaba donde se creía conveniente (y a menudo se añadía a otra posterior), con lo cual el contexto variaba totalmente.
M'agradaM'agrada
NO podran amb nosaltres si:
Practiquem la insubmissió a la constitució escanyola
Parlem SEMPRE català amb qualsevol interlocutor
Votem INDEPENDÈNCIA el 28 de novembre 2010
Si desapareix una llengua, desapareix com a poble la comunitat lingüística que la parla. I Això és el que vol Escanya!
M'agradaM'agrada
Aquest debat és molt dolorós . Només cal veure algunes de les darreres intervencions referint-se a altres companys que parlen en català i el senten com a llengua pròpia. Les seves lletres eren reflexions sinceres i les reaccions que provoquen també ho són . Però hi ha el risc de treure la nostra visceralitat en el debat. I el pitjor de tot és que tots estimem el català i l’utilitzem de manera quotidiana, llavor podem pensar quín serà el nivell de debat entre persones que no s’estimen la llengua ?
Crec que s’ha de llegislar, però també crec que s’ha de fer pedagogia de la llengua. Jo vaig començar a fer classes en català no per cap mena d’imposició legal, sinó fruit d’una conversa amb dues amigues “profes” de català. Després de molt parlar em vam convencer de què el català corria el perill “real” de desaparèixer i jo vaig reaccionar : no volia cap responsabilitat en aquesta mort, per tant mans a la feina i a parlar en català a les aules. Cap inspector ha vingut mai a verificar si parlava en català però jo ho fèia pel convenciment de que era necessàri fer-ho. He procurat sempre que els nouvinguts no es sentissin aliens i les bromes de passadís les fèia en castellà.
Crec que hem d’evitar el conflicte lingüístic tot defensant sempre la llengua catalana . S’ha de fer .
Ara, al carrer és molt possible que sentirem més el castellà que el català i aixó no tin clar que, malgrat el treball fet des de les escoles, es pogui evitar. Parlem ja de l’ús espontàni de la llengüa i aqui cada qual s’expressa en llibertat i la demografia pesa.
Roberto recolço el teu argument : la dreta no falla mai a les urnes i va unida, per tant malgrat que, a vegades, de manera impusilva penso que a la porra tot , quan reflexiono penso que hem d’anar ha votar , sí o sí . No podem llançar la tovallola sense plantar cara .
M'agradaM'agrada
El debat no ha de ser “dolorós” sinó racional i democràtic: en la defensa de la llengua catalana no veig perquè tots els ciutadans de Catalunya no hem d’estar d’acord, però s’han comès massa errors i massa arbitrarietats i ara s’estan pagant les conseqüències: la radicalització de postures és evident i per sobre de tot ha de prevaler la convivència de la societat catalana que és diversa. Els que ens sentim sense problemes catalans i espanyols, la gran majoria de la societat catalana, hem de superar amb intel ligència els arguments dels que pretenen l’enfrontament. Si està clar, des de l’aprovació de la Constitució que és un fet admès que ja no és possible l’Espanya uniforme somiada pel nacionalisme espanyol, la màxima expressió del qual va ser el franquisme, tampoc és admissible la pretensió d’imposar una Catalunya uniforme i monolingüe. Afortunadament ara estem en democràcia i la Llei ens protegeix a tots dels abusos del poder. L’Administració i l’escola pública han de ser bilingües, perquè la Llei ho estableix i, a més, el més important, perquè és un fet que respon a la realitat social, demogràfica i històrica. En l’àmbit privat ha de regir la llibertat. I és clar, per a mi, que lògicament el català ha de ser promogut i estimulat des de l’Administració (d’altra banda és un mandat constitucional, art. 3.3 “La riquesa de les Diferents Modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte D’ESPECIAL RESPECTE I PROTECCIÓ “
M'agradaM'agrada
Jokin el debat no ha de ser dolorós per la societat catalana peró ho pot arribar a ser .
El coneixement i el domini del castellà està ben garantit a Catalunya, l’escola ha d’ajudar les persones a que dominin també el català. Des de l’administració s’ha fet un enorme esforç per què es conegui la llengua i així es doni igualtat d’oportunitats davant la feina, davant els altres . Jo crec que a Catalunya aixó s’ha fet molt bé i penso que el coneixement del català s’ha de veure més com una oportunitat que com una obligació, que també ho ha d’ ésser per aquells que visquem a Catalunya. Penso que després cadascú, en l’ àmbit privat , ens expressem en la llengua que volem. Quin és el problema ?
Pel que m’ha semblat llegir tu has escollit ser català . Parles i escrius la llengua. No trobes que és bó que “als menys l’escola”, garanteixi a tothom l’aprenentatge del català ? el del castellà està garantit, segur : també s’ensenya a l’escola i és la llengua que més es sent al carrer, a la tele, … D’ una altra banda l’ escola pública es bén bilingüe : surt al pati i ja veuràs en qué es parla.
Jokin jo també em sento catalana i espanyola, a vegades no m’agrada com es tracta el castellà en algun programa de TV o com algú parla dels “castellans” com apestats (jo soc nascuda a Salamanca) i sento un pessic al cor . Peró tu ho expliques molt bé: Catalunya avui és diversa, plural i molt rica culturalment . Hem de tenir amplitud de mires i també ésser agraïts amb el que ens dóna .
Jo, sincerament, el que le lamento és que no dominem més llengües.
M'agradaM'agrada
No ho he dit abans aquesta cançó m’ha acompanyat durant bonat part del meu recorregut vital … el missatge segueix éssent vàlid
M'agradaM'agrada
Todo es estrategia política.En Madrid los PODERES FÁCTICOS, quieren un Estado centralizado, lo más parecido a Francia, y les sobran las Autonomías,los catalanes y vascos, y el PP es su abanderado.Van a hacer uso de todos los recursos posibles e imposibles, para que no nos salgamos del redil,y que se pierda la identidad catalana, y el PP es su abanderado.Del Estado español y del resto de los pueblos de España, no esperen ayuda, más bien todo lo contrario, y el PP es su abanderado.Solamente nos queda ir en masa de cientos de miles o porque no, más de un MILLÓN de personas algún día, que podría sustituir al actual 11 de Septembre, a Bruselas al Parlamento Europeo, a INDEPENDIZARNOS de España, y que se reconozca el Estat Catalá Independet, y aquí el PP no sería el abanderado.
M'agradaM'agrada
A pesar de las muchas faltas que cometo escribiendo en catalán es como normalmente lo hago ya que me és más facil expresarme, hoy lo hago en castellano porqué gracias a Dios tengo el privilegio de saber expresarme en dos IDIOMAS . Qué afortunados son los estudiantes en la actualidad que tienen la suerte de hacer las clases en dos lenguas , tengo 65 años y en mis dias de escuela por imposición solo pude estudiar en un idioma y no precisamente el mio, estoy completamente convencida que hay que dar prioridad al catalán en escuelas e instituciones, ya que no hay más que salir a la calle para darse cuenta que el castellano no corre ningún peligro, Tan de bó poges-sim dir el mateix d’el catalá. Bon dia per tots el infernenlandeires
M'agradaM'agrada
Yo creo que tenéis toda la razón, a ver si aparecen un par de buenos políticos en España y estudian la mejor forma posible de que podáis acceder a vuestra independencia. Yo estoy CANSADO de ver cómo se marea la perdiz por ambos lados. Cuando uno no está a gusto en una casa lo mejor que puede hacer es largarse. Creo que la sociedad española está más que preparada para asimilarlo, sólo es necesario que se haga bien. Me molesta muchísimo que los políticos empleen su tiempo en triquiñuelas para que la rueda siga girando sin resolver los problemas desde la base. Somos muchos los españoles que pensamos así.
Un saludo.
M'agradaM'agrada
maac jo no ho tinc tan clar com tu, com tampoc tinc tan clar que a Catalunya vulguem la independència. Molts voldríem que Espanya fos un Estat Federal, però totes aquestes actituds estan portant a radicalismes intencionats, que mai com ara s’havien manifestat.
M'agradaM'agrada
Martí, me has entendido mal, yo he dicho “la mejor forma de que podáis acceder a la independencia”, eso no quiero decir que vayáis a ser independientes sino que debéis tener la opción de serlo. Lo que no es bueno es estar jugando continuamente con estos temas, ni cuestionar las instituciones democráticas, como lo es el Tribunal Constitucional. Si se incumplen las leyes habrá que hacerlas cumplir de alguna manera y una de las principales instituciones que existen para que las leyes se cumplan es el Tribunal Constitucional, que no tiene la culpa ni de los temas que se le plantean ni de las leyes que nos gobiernan. Lo demás me parece pura especulación.
M'agradaM'agrada
Joaquim, agraït per la benvinguda.
La música no és precisament la meva especialitat, però vaig trobar aquesta entrada com a destacada a wordpress i em va venir de gust participar-hi.
Ja veig que pràcticament el debat s’ha tancat, però tan sols volia dir-li a maac, que la defensa de la llengua no ha d’anar de la ma de la independència, que jo mai m’havia qüestionat, fins ara.
El català podria conviure perfectament com a llegua preferencial a Catalunya, si els polítics no fossin tan mesquins.
Salutacions per a tots.
M'agradaM'agrada
Un cop acabat el sentit de culpa d’una part d’Espanya i que va portar a la transició, la visió castellana d’Espanya, es treu els complexos i tira pel dret. Ni ha entés res, ni vol entendre, doncs el projecte nacional espanyol es en esencia uniformista i intolerant amb la diferència. Des de l’òptica catalana autonomista o federal a l’altra banda no hi ha ningú. Com deia Pla, el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres. Per tant el camí és clar i ells ens el marquen. A nivell estratègic em de donar gràcies a PPs, Ciudadanos i cavernes vàries, doncs estant fent una feina per l’independentisme que ni els més optimistes haurien sommiat. Jo ja fa temps que vaig decidir viure la meva catalanitat amb normalitat, n’estava fart de fer pedagogia i de justificar-ho tot. El problema no és meu per tant no l’accepto com a tal. Em vaig declarar independent, i em va molt bé. Cal convertir l’indignació en il·lusió i contagiar-la!
M'agradaM'agrada
Aquest és un tema delicat perquè els polítics el prostitueixen. La llengua castellana i la llengua catalana són dos patrimonis culturals d’immensa vàlua que quan més coneguem i protegim millor. El problema és quan els converteixen en lluita política, la meva llengua contra la teva.
El castellà és una llengua molt rica i de gran difusió mundial que ens permet llegir de primera mà un munt d’escriptors tant de la península Ibèrica com del continent americà. La nostre petita llengua catalana està en clar desavantatge, per tant cal protegir-la tan com puguem. Tan sols podem parlar-la en un àmbit de màxim 6 milions de persones, i fins i tot aquí segueix estant en perill ja que la presència en premsa, televisió i cinema és clarament mínima respecte al castellà. Si argumentem raonaments purament lingüístics , qualsevol persona (estrangera) podria entendre’ls. És lògic protegir una llengua minoritària (la nostra). Si no ho fem nosaltres… qui ho farà?
Són els polítics els que s’omplen la boca, difícilment escoltareu un lingüista entrant al drap.
Quan de València ens diuen que la seva llengua és diferent de la nostra, ho diuen els polítics, no els erudits valencians.
El castellà m’agrada molt, però és el català el que està en perill i, com és lògic, a casa nostra hauria de ser prioritària.
No ho oblideu, això és riquesa cultural. Res més! La política, els estats, les opresions… són una altra cosa.
M'agradaM'agrada
Jo visc el bilingüisme amb normalitat, no em sento ni vigilada ni obligada per ningú. El català s’ha de defensar des de dins i molt: ja ho he dit algun cop, de veritat penseu que els polítics nacionalistes han defensat la llengua catalana? Com es que ningú no piula en saber que NOMÉS es fan 2 hores setmanals de català i literatura catalana al batxillerat? Heu vist què malament escriuen els joves? Sento dir que el català morirà solet, no pel castellà, sino per deixadesa i pel globish.
M'agradaM'agrada
El problema és que d’aquí a uns anys ni el català, ni el castellà es parlaran i escriuran correctament degut al baix nivell de molts estudiants.
De tota manera crec que hi ha un bri d’esperança. A la població de Salt, al Gironès on hi ha més d’un 40% d’immigració, és sorprenent parar l’orella mentre es va pel carrer i sentir converses entre la mainada, especialment entre els subsaharians: parlen entre ells en català!!!
M'agradaM'agrada
De segur que no tenen l’autoodi que senten una gran part de nascuts aquí. Té pebrots que sent fill d’aquí, sentint tot el que diuen allà de tu, anant a l’estiu al poble dels pares i dels avis i sentir-se insultat, comprovar de primera mà el bon funcionament dels serveis, autovies de franc, llet gratis, un ordinador per crio als CEIPs, una ratio de llits per ancians que aquí a Polònia ni ho somiem, 25% de funcionaris de massa laboral, mineria subvencionada, Plan de Empleo Rural a la carta des de fot trenta anys, els del nord amb uns impostos “del cupo” que fan vergonya al·liena i que, com han fet ara, any rere any ho renegocien i els fills de sa mare botiflers aquests d’aquí no ho denuncien ni tan sols “se rompe España” ni Tribunal Constitucional ni nassos, etc etc etc.
Aquí fa 300 anys van entrar sense que ningú ho demanès, ens van cremar les collites, violar les dones, ens van canviar les costums, la llengua, el règim de furs, si no en tenien prou al cap d’uns segles ens van enviar un futimer de pobre gent morta de gana els fills i els nets dels quals, en gran mesura, en lloc de renegar del lloc d’origen que els va fotre fora, s’avergonyeixen de ser d’aquí i porten toros al cotxe.
A sobre hem de suportar el saberut de torn que parla de llengües i homes i bestiesses? Per que serà que tots els que denuncien els “nacionalismes” són els més espanyolistes del món?
Aquí no em fet res dolent, tenim una terra pobre, no tenim quasi matèries primeres ni extractives, nomès el talent de la gent; no matem guardies civils, ni invadim ni bombardeixem Madrids, no impossem rés, ens hem passat la vida fent “pedagogia” amb l’Almirall, Prat de la Riba, Cambó, Macià, Companys, Tarradelles, Pujol i en Maragall; per a què?
Per a rés.
Ha arribat el moment: PROU!
Jo sí penso votar; a aquells asquerosos que no ens estimen i nomès volen els nostres calers ni els penso donar ni un brí d’excusa com van fer quan tan poca gent va a anar a votar l’Estatut. Hem de votar tots, quants més millor, cadasqú a qui vulgui, per descomptat, però votar. I que els veïns s’asebentin d’un cony de vegada que allò del “que simpático eres para ser catalán” s’ho poden ficar a ón els hi càpiga. I sé del que parlo; la meva dona és de Madrid.
Kosovo li va fotre “dos collons”; se’n va anar a la ONU, va picar la porta, i adéu Iugoslàvia.
Espanya és a l’actualitat menys del 30% de les nostres exportacions. Qui vulgui Plan de Empleo Rural que s’ho pagui ell.
//*//
M'agradaM'agrada
Compreneu alló del pessic al cor?
M'agradaM'agrada
Si
M'agradaM'agrada
Què fort!
M'agradaM'agrada
Quina canya!. Comparteixo dona madrilenya (una altre, però) i comparteixo l’odi a aquesta actitud real como la vida misma del “qué simpatico eres para ser catalán” i altres perdonavidesques que ens fan. Però, per si no en coneixies cap, crec que no soc nacionalista ni d’aquí ni d’allà. I em fan tan poca gracia els uns com els altres quan fan valdre el nacionalisme per amagar les seves misèries personals. I respecto i fins i tot tinc enveja dels que son nacionalistes de estimació a lo seu, i no d’odi a el que es aliè.
No ens roben nomes els politics que viuen del PER. Ens roben també els de aquí. I aquets i aquells ens porten a l’hort tant com volen. I nosaltres tenim (si, se’m permet incloure’m) coses bones i també dolentes, com qualsevol fill de veí. Quan marxem, que marxarem en un estat federal quan mori el rei i canvií la constitució, el que mes guanyarem serà que els de aquí ja no ens prendran més (tant) el pel, i començarem a deixar de perdre el temps amb aquesta trista lluita per defensar “el que som”, com si no ho fóssim. Finalment, sembla com si tinguéssim un cert compleix…
A tú, a Kalamar, al José Manuel, al maac, al Joaquim no cal dir-ho, i a tota la familia infernemlandaire divergent i conv…coincident, una abraçada. I veiem si us passeu per casa meva que acabo de publicar una de molt bona 🙂
M'agradaM'agrada
Siento cambiar de tema pero, José Luis, no se ve la página de Comoft Tiffany.
M'agradaM'agrada
Maac, te pasas tres pueblos 🙂
Ha sido un error, es un borrador sobre un asunto del que no tengo ni idea, o sea que seguro que acabo haciendo un post…
M'agradaM'agrada
Muy brevemente después de tantos comentarios en un sentido u otro, bastantes de ellos proferidos más con el corazón que con el razonamiento más o menos imparcial:
Pobre Catalunya, con los Políticos que nos han gobernado ( el Tripartit durante 2 legislaturas y más que gobernar-nos , se han auto-gobernado y repartido los “puestos de trabajo” solo para subsistir; eso sí, legislando, prohibiendo o regulando han sido únicos! ) y lo que nos espera, ante la total menos que mediocridad de la clase política catalana!!!
Solamente recordar que en una democracia, acudir a los Tribunales de justicia es un derecho al alcance de cualquier ciudadano o colectivo de ciudadanos que presuntamente, se sienten o puedan sentirse agraviados, sea de un color u otro
M'agradaM'agrada
Malditos políticos(desde el fondo del corazón lo digo)aquellos que empleen como arma lo más bello que el hombre posee (es el idioma) para dividir; son dos los idiomas, que esos seres(disculpad, acabo de leer esto y no conozco a fondo qué ha ocurrido hoy)no puedan dividir nada ni a nadie, que los idiomas nos unan siempre.Cada uno libremente emplee el que desee, sin imposiciones; nunca he tenido problemas(así lo confieso)en Barcelona, donde la cortesía ha sido siempre magnífica conmigo.
UN PETÒ BEN GRAN A TOTS ELS INFERNEMLANDAIRES!
Perdón, no lo sé escribir bien…Disculpad los errores…
¡Saludos afectuosos!
M'agradaM'agrada
És demencial. Jo vaig a l’administració, que pago amb els meus impostos, i el funcionari de torn, que és un servidor públic, no té l’obligació de dirigir-se a mi en la meva llengua, i al meu país. Ens hem begut l’enteniment o què?
Jo fa anys que visc a l’estranger. El que més em repugna d’Espanya és que tothom accepta com a naturals coses que a l’Europa democràtica serien impensables. Vegi’s el cas Sánchez-Dragó: a tot arreu aquest home seria condemnat a l’ostracisme de per vida, en canvi la dreta franquista surt a defensar-lo i a riure-li les gràcies.
M'agradaM'agrada
Es demencial. Yo voy a la administración, que pago con mis impuestos, y el funcionario de turno, que es un servidor público, tiene la obligación de dirigirse a mí en una lengua determinada, independientemente de la que yo prefiera, A MÍ QUE SOY EL QUE PAGA SU SUELDO: PORQUE LOS CASTELLANOPARLANTES TAMBIÉN PAGAMOS LOS MISMOS IMPUESTOS. ¿Nos hemos vuelto locos o qué?
M'agradaM'agrada
Juan Manuel, no menteixis. Fins ara el funcionari tenia l’obligació de parlar la llengua de l’administrat, una altra cosa és que ho fes o no. Ara ja no té aquesta obligació.
El gran problema és la discriminació de base: tots els espanyols tenen l’obligació de saber el castellà. En canvi els catalans NO tenen l’obligació de saber el català. Hi ha una llengua de primera i una de segona, voluntària.
M'agradaM'agrada
Yo, cuando voy a Barcelona, no tengo problemas con el catalán puesto que soy de Valencia, pero la realidad que encuentro, que no me parece ni bien ni mal, pero es la realidad, Wimsey, es la siguiente, y no es un ejemplo que haya tenido que rebuscar (2º resultado en Google):
Museu d’Art Contemporani de Barcelona
Visitas guiadas
Las visitas guiadas a las exposiciones están incluidas en el precio de la entrada:
Paralelo Benet Rossell
Lunes, miércoles y jueves (en catalán), a las 18:30 h
Viernes (en castellano), a las 18:30 h
Sábado (en catalán), a las 12 h y 18:30 h
Domingo (en catalán), a las 12 h
Gil J Wolman. Soy inmortal y estoy vivo
Lunes, miércoles y jueves (en catalán), a las 17:30 h
Viernes (en castellano), a las 17:30 h
Sábado (en catalán), a las 12 h y 17:30 h
Domingo (en catalán), a las 12 h
Colección MACBA
Lunes, miércoles y jueves a las 16 h (en inglés) y a las 18 h (en catalán)
Viernes a las 16 h (en inglés) y a las 18 h (en castellano)
Sábados a las 13 h y a las 18 h (en catalán) y a las 16 h (en inglés)
Domingos y festivos a las 13 h (en catalán)
M'agradaM'agrada
Hola a tots,
Evidentment que Déu ens agafi confesats i que tinguem sort.
Tractant de ser positius: insistir en anar al TC per aconseguir el que no s’aconsegueix a les urnes, fa que els descontents amb la situació actual creixi cada cop més i potser la poma acabarà caient soleta de l’arbre algun dia……….
Que hi hagi un TC tan impresentable també fa creixer els descontents.
En el fons, allò que volen evitar ho estan engreixant ells mateixos, sense donar-se compte que el explotarà a les barbes.
Que tinguem sort!
Bon nit
M'agradaM'agrada
No. No hi pot haver diàleg. És perdre el temps.
Amb “cottissuciong” o sense, els castellans entenen que el seu idioma ha d’ocupar els límits de l’estat.
Espanya és un invent fet pels castellans i per als castellans. Ser castellà a Espanya és una cosa magnífica. Es té al darrera tot un estat que els protegeix. Jo no vull ser ciutadà de segona. Els castellans entenen que el seu idioma ha d’arribar fins a Port Bou. En senten tot el dret. Conec una família de catalans que viuen a Suècia on l’estat els ha buscat (i pagat) una persona que ensenyi el català escrit al nen de la família. Creiu que Espanya faria una cosa així amb un nen català a Badajoz?
M'agradaM'agrada
Creus que Catalunya faria una cosa així per un nen nascut a Moldàvia??
M'agradaM'agrada
M’ha passat poques vegades, però m’acaba de succeir.
Tenia un comentari a punt d’editar, llarguíssim, bastant treballadet, no gaire empíric i molt sentimental, ja em coneixeu, però l’he perdut i no sóc capaç a aquestes alçades de la nit, de repetir-lo.
Us vull agrair que a grans trets, no hi ha hagut, malgrat que el tema es procliu a la confrontació més descarnada, manca de respecte, ni atacs furibunds.
Jo m’he hagut de autocontrolar, però després de comptar fins a 10, he evitat que em sortís algun l’exabrupte que després d’alguna primera llegida, hagués volgut fer. Hores d’ara tindria la pressió més alta i el mateix problema per resoldre.
Totes les aportacions em semblen valuoses i clarificadores, malgrat que en algunes hi estigui radicalment en contra en la forma i en el fons, en d’altres tan sols en el fons i algunes tan sols en la forma.
Un post com aquest, fruit del més profund cabreig i això que no hem tocat el tema dels toros portats al TC, ha donat molt de si.
Prometo no insistir gaire sovint amb aquests temes, però els que em coneixeu de fa temps, sabeu que de tant en tant, se me’n va l’olla i necessito dir allò que la temàtica habitual d’aquest país llunyà, més aviat defuig.
També sé que hi ha molts habituals, que els desagrada que el blog deixi la “línia oficial” per tractar aquests temes que més aviat els incomoden, però no voldria repetir que això és casa meva, oi?, i que és impossible encertar el gust de tothom, ni tan sols quan parlem de música, que és allò que ens uneix a tots (o quasi).
No us penseu pas que sigui autocensura, però és que m’estimo més parlar de Kaufmann, Judy Garland, Wagner o Henri Mancini, que del TC, però…
Aprofito per donar la benvinguda al ciutadà Jokin a Mercé Pardo i a Martí. No sé si tornareu a comentar quan parlem de les coses musicals, però en tot cas les vostres variades mirades i els vostres punts de vista, han contribuït a la pluralitat del debat, que és el que sempre desitjo i no sempre aconsegueixo.
Gràcies a tots
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, estimat homònim, per la benvinguda al teu bloc. De fet es pot dir que “ja ens coneixem”: sóc el cosí OKUPA de Pilita i fins i tot crec que en una ocasió vam estar a punt de sopar junts després d’alguna òpera. Tampoc és la primera vegada que entro al teu blog, ja que a través de l’enllaç de Pequeño Formato acostumo a llegir moltes de les teves excel lents entrades. Practico una de les meves virtuts preferides: la virtut de l’admiració. Una de les coses més estimulants que hi ha, per a mi, intel.lectualment, és escoltar o llegir, comentaris competents d’alguna cosa sobre el que un no seria capaç de parlar de forma competent, sigui òpera, boxa, futbol americà o, (ai!, ) toros, per exemple … Seguiré entrant en aquest blog, encara que no fagi comentaris: només cal parlar sobre allò del que penses que pots aportar alguna cosa.
Per acabar amb el tema d’aquest multicomentado post en el qual m’he estrenat, copio un paràgraf del prestigiós filòleg Albert Branchadel, en un article seu avui a El País, dedicat a Joan Solà, i amb el qual m’identifico en bona part. (Amb aquest paràgraf m’identifico plenament):
“A pesar de estos signos positivos, Solà era fundamentalmente pesimista. Y su pesimismo fundamental le conducía a pensar en una solución drástica. En 1990 Solà ya decía en el Diari de Barcelona que la primera cosa que había que hacer en pro de la lengua era “a aspirar de debò a tenir més poder: a ser sobirans de nosaltres mateixos”. En 2010, ese soberanismo ambiguo se había radicalizado y para Solà la independencia de Cataluña se había convertido en una condición sine qua non para la salvación del catalán. Pero más que este aserto, que la política comparada puede desmentir, lo más destacable de la última visión solaniana es su adscripción a un romanticismo lingüístico caduco. Decir que la lengua catalana y el pueblo de Cataluña son la misma cosa podía tener una base sociológica en 1910, pero ahora, cuando poco más de un tercio de la población catalana es catalanohablante habitual, no parece muy fundamentado. Si para Solà la salvación del catalán estaba en un horizonte de monolingüismo social recuperable gracias a la independencia política, la realidad parece indicar que la salvación del catalán se situará más bien en el marco de un plurilingüismo ordenado y dentro de una Cataluña que no dejará de ser como es (es decir, diversa) sea cual sea su estatus político futuro.”
Albert Branchadell es filólogo.
M'agradaM'agrada
Joaquim, vaig deixar el tercer d’aquesta missatge sèrie amb la meva posició molt clara sobre un partit que tot el que perd al Parlament de Catalunya ho porta als seus amiguets del constitucional, arrel dels toros.
El tema ha continuat amb el tema de la llengua amb dues posicions diferents però civilitzades. Uns hem escrit en català i altres en castellà. Tots ens hem entès. On hi ha el problema?.
Crec que el problema està en la incultura d’aquells que no raonen més enllà dels seus instints primitius o per interessos polítics. Quina diferència entre els comentaris d’aquest blog als que estem acostumats a llegir (jo, com deia una de les respostes ja no me’ls llegeixo per a que no em pugi la tensió arterial).
Des de la meva posició de defensa de la meva llengua crec que em podria entendre amb la majoria de persones que han escrit en aquest blog (entendre no vol dir compartir però si arribar a posicions d’acord per a tirar el país i la nostra llengua endavant).
I, encara que tu manes, potser és l’hora de tornar a gaudir de la música que a tots ens uneix i començar a parlar de Lulu.
M'agradaM'agrada
Si m’ho permets Jordi, abans de Lulu, el mestre Decker i l’OBC i diumenge una introducció a la propera òpera del Liceu, d’acord?
M'agradaM'agrada
Ho sento Joaquím fa uns anys arrel d’un problema de salut de la meva dona tinc abandonada l’OBC i l’Auditori en general. Només he conservat el Liceu ja que si vaig resistir a l’incendi també he resistit a una situació familiar límit. Per sort, ara tot va molt be i un cop estabilitzat a veure si amplio el ventall i si no sempre em queden les teves propostes.
Per cert el meu germà va assistir a les funcions de dos repartiments de Carmen i el vaig titllar d’exagerat. Tu amb tres, que ets?. Un geni…
M'agradaM'agrada
Joaquim: Espléndida disertació sobre la actualitat (trista) catalana. Tinc molt clar que hem d’ana a votar, pero el meu vot…
Tenim uns politics que no ens mereixem (per dir-ho educadament),mancats del més elemental sentit que
els ha de guiar: “L’interés per Catalunya, que s’ha de
convertir en “unitari”, quan la situació ho requereix”.,
i fer-nos respectar a la resta d’Espanya, que ens menystenen de forma indignant , insultant i ofensiva,
sensa possibilitar de tenir la capacitat intelectual d’entendre la riquesa que significa la diversitat de
llengues.
Sento vergonya i menyspreu dels nostres politics, pa-sats i actuals; no hi ha maners de que vagin units a Madrid, quan es tenen que defensar temes cabdals per Catalunya. Solsament son capaços de barallarse i descalificarse, lo que provoca la hilaritat dels nostres
adversaris, que es freguen les mans al veure que anem tant desunits.Sensa aquesta unió, no farem res.
Crec que, amb tot, no hem de desesperar i, a la nostra
manera individual, defensem la nostra llengua, parlant-la més que mai. Res de si ens parlan en
castellà, contestar en la mateixa llengua, i tantes
altres coses que es poden fer.
També crec, avui més que mai, és recomenable (quasi obligatori). escoltar la intervenció del recent-ment trespesat Mestre Joan Solà, al Parlament de
Catalunya el passat 1 de juliol del 2009 (disponible
a la página web: Recordant Joan Solà “La paraula” i
L’home dibuixat” i suposo que en altres mitjans de
comunicació.
Endevant i Visca Catalunya!
M'agradaM'agrada
Visca!
M'agradaM'agrada
Espanya és una parida feta pels castellans i per als castellans. Els hi ha sortit molt bé. Que se la confitin.
Atentament
M'agradaM'agrada
Joaquim, a mí me encanta que se te vaya la olla de vez en cuando y nos metas en estos berenjenales que cómo la música son nuestros sentires también.
ha sido un verdadero placer seguir el debate. Desde Madrid, en Madrid, a Madrid, llegan demasiadas radicalidades de uno y otro lado. A mí por otra parte y te juro que no es ironía, lo que de verdad me intriga es si dentro de sólo cien años el mundo mundial hablará chino, y si hasta el inglés se convertirá en una reliquia arqueológica…
M'agradaM'agrada
Ui! queridísima Pilar, entonces dos cosas:
El aprendizaje del cantonés, porqué supongo que será el cantonés el idioma oficial, me cogerá muy mayor y con lo cascarrabias que seré de viejete, si es que llego, no me veo yo con mi vista cansada, leyendo en vertical en In Fernem Land. Vaya problemón.
Y segundo, no te quepa la menor duda que los chinos van atener un problema en un pequeño poblado en el sur de Europa al noreste de la península ibérica. Gente tozuda que hablan con la eeeeeeeeeele geminada y tiene un lío enorme amb el pronoms febles, y los acentos abiertos y cerrados, que mira que son pincha huevos.
Un petó molt gran Piluca.
M'agradaM'agrada
L’única cosa que us demano, és que mantingueu el bon to i l’educació en les vostres comentaris o rèpliques, jo no puc estar permanent ment pendent del que s’escriu i no m’agradaria arribar a casa i veure que tinc un daltabaix al blog.
Moltes gràcies a tothom
M'agradaM'agrada
Joaquim, alguns dels comentaris anteriors em fan posar molt nerviós, però callo per respecte a tu i al teu bloc. Vist des de lluny el què passa a Catalunya i Espanya em sembla demencial. I el tema de la llengua… al final no podré parlar el català a casa meva, jo que sóc emigrant i he après un idioma que parla la meitat de gent que el català!
M'agradaM'agrada
El caràcter genocida d’Espanya –mireu Amèrica– és ancestral. Cap sorpresa.
Espanya és conseqüent amb ella mateixa i fa allò que d’ella s’espera.
M'agradaM'agrada
Jaume T. ¿cuando hablas de “el caràcter genocida d´Espanya” es así en abstracto, valles, ríos y montañas, o te refieres a los españolitos que han poblado y poblamos esta “parida”?…
no creo que te hayas quedado tranquilo… ¡yo si que he tenido una sorpresa¡
M'agradaM'agrada
Per en maac (no puc respondre el seu comentari, no sé per què): Jo parlava de l’administració i del funcionariat (municipal, d’hisenda, policia, etc). No sé quina relació té això amb les visites guiades d’un museu, que evidentment estaran dimensionades en funció de l’origen dels visitants. Si el 50% és català i el 20% parla anglès, és lògic que es respectin aquestes proporcions.
M'agradaM'agrada
Wimsey, pues no había pensado en lo de la afluencia de visitantes, creo que tienes razón, ha sido un error por mi parte hacer mención de tal circunstancia y si pudiera borrar el comentario, lo haría. Respecto a la administración no tengo ni idea, seguro que estáis a años luz de lo que pasa por aquí abajo, pero como se suele decir: “mal de muchos…”
M'agradaM'agrada
Aunque, ahora que lo pienso, deduzco que la mayoría de visitantes castellanoparlantes que van al museo suelen hacerlo los viernes… Ya no me convence tanto tu argumento.
M'agradaM'agrada
Si es tracta de buscar la lògica, suposo que els caps de setmana hi haurà més visitants de fora de Catalunya.
Dit això, el meu argument era un altre. Una cosa és el servei que pugui oferir un museu, on puc o no anar-hi i a més tinc opcions per triar. Una altra són els tràmits administratius obligatoris, com hisenda, trànsit, informació municipal, etc, on l’administrat hauria de tenir tot el dret de ser atès en la seva llengua.
El més absurd de tot plegat és que si jo vaig a l’administració parlant català i m’atenen en castellà (com passa sovint), diran que és normal, la llibertat del funcionari, som un país bilingüe, etc. Però a l’inrevés, si un castellanoparlant és atès en català, ràpidament es fan acusacions d’opressió lingüística, els catalans som uns prepotents, etc. Senyors, en què quedem?
M'agradaM'agrada
Wimsey, es que por ahí hay unas cuantas cabras locas, pero nosotros ni somos cabras y mucho menos locas. En principio en la vida se me ocurriría pensar que un señor que habla la lengua de su país en su propio país es un opresor lingüistico, sobre todo si lo hace con un conciudadano, y me sorprende que a estas alturas todavía se estén debatiendo este tipo de cosas. Yo sufro un problema bastante grave, relacionado con la administración pero no con el funcionariado, con el idioma en Valencia, que gobierna el PP, por si alguien no lo recuerda -el PP es capaz de utilizar un doble lenguaje según el territorio, aunque parezca mentira, lo malo es que los objetivos suelen ser los mismos-, y con respecto a una de mis dos hijas, pero me voy a abstener de plantearlo por no armar la de San Quintín y porque no me apetece airear asuntos privados. A veces las cosas no son blancas ni negras y las personas nos encontramos con situaciones que la administración no está capacitada para resolver. Es un tema que como me afecta directamente me interesa mucho y da para un debate largo. Pero habría que intentar dejar la pasión al margen para que fuera fructífero. Como me estoy imaginando la cabeza de Joaquim echando humo, y me temo que no es ni el lugar ni el momento adecuado, lo mejor será dejarlo aquí.
M'agradaM'agrada
D’acord.
M'agradaM'agrada
Que tinguem sort …. i un camí ben llarg!!!
M'agradaM'agrada
Jo crec que no tindrem sort. Els polítics que tenim crec que no fan bé els deures vers el nostre país. Tot i que no me’ls crec jo aniré a votar per respecte a totes les persones que en el seu dia van lliutar per aconseguir aquest dret. Penso que hi ha massa gent que ja no ho recorda o no va viure aquells temps
M'agradaM'agrada