Johannes Brahms (1853)
Avui un regal de noces. Tot i que és difícil imaginar que a algú li puguin regalar una cosa tan trista per a un esdeveniment que hauria de ser tan alegre.
Johannes Brahms va regalar a Julie, la filla de Robert i Clara Schumann, aquesta obra metafísica, en motiu de les seves noces.
Tot i que no està suficientment contrastat, hi ha qui diu que en realitat, aquest regal és un retret a Julie, de qui el compositor estava enamorat.
Les tres estrofes de les tretze que formen l’obra de Goethe, “Harzreise im Winter”, ho podrien donar a entendre, ja que retraten l’ànima d’un misantrop que va a la recerca del refugi espiritual per evitar el sofriment, quelcom molt propi del caràcter i la personalitat del compositor.
La composició musical està estructurada en tres parts, que es corresponen a les tres estrofes triades de l’obra de Goethe.
La primera és un adagi, escrit en do menor per a la solista, acompanyada de l’orquestra. Podríem definir el fragment com un recitatiu, si tractem la rapsòdia com una escena dramàtica. No debades, juntament amb el Rinaldo que no fa gaire vaig portar a In Fernem Land de la ma de Jonas Kaufmann , se les considera les obres més properes al llenguatge operístic del compositor.
La segona part, manté la tonalitat, però canvia el ritme, que passa del 3/2 inicial a un 6/4. S’inicia amb l’estrofa segona, i a la vegada està subdividit en la forma clàssica de ABA. Es tractaria pròpiament de l’ària.
La tercera part, torna a ser un adagi, que introdueix al cor masculí i canvia la tonalitat a un solemne Do major i un compàs de 4/4. És la part més espiritual i la que reconforta el patiment de les dues primeres parts.
L’obra recorda alguns moments del Rèquiem Alemany, composat una mica abans. La va estrenar-la Pauline Viardot-Garcia, filla del baritenore, compositor i empresari Manuel García i la soprano Joauqina Briones, per tant, germana de María Malibran i del baríton, musicòleg i mestre de cant, Manuel Patricio Rodríguez García. No hi ha cap dubte que aquesta família és una de les més influents del panorama musical del segle XIX i principis del XX.
L’any 1840 la Pauline es va casar amb l’escriptor i hispanista frances Louis Viardot, de qui agafa definitivament el cognom.
Va ser una cantant molt versàtil, que va tenir extraordinaris exits al teatre, però també a les sales de concert.
Va interpretar els grans rols de Rossini (Desdemona, Rosina, Angelina, Arsace, Talbot, Tancredi), però també va cantar en les estrenes de Le Prophète de Meyerbeer i la Sapho de Gounod, i també va ser molt important la seva aportació en la introducció de la música russa a Europa.
La seva faceta com a compositora de cançons té un cert relleu.
La versió que avui us proposo va tenir lloc el dia 30 d’octubre de 2010 a Munic, i va tenir com a protagonistes a la mezzosoprano argentina Bernarda Fink, el Cor de la Bayerischen Rundfunks i la Bayerische Staatsphilharmonie, tots sota la direcció del joveníssim Robin Ticciati (Londres 1983), una nova i rutilant batuta, potser a remolc del veneçolà mestre Dudamel, de qui com a mínim, agafa un aire, me´s que sospitós.
Robin Ticciati
Potser la Fink no és la contralt que hom desitjaria, però difícil serà trobar algú que ho canti amb la cura, musicalitat i sensibilitat de la mezzo argentina. És clar que hi ha referents, com els de la gran Ferrier, difícils de superar, però la versió de Fink mereix ser escoltada i gaudida.
Escolteu-la i ja m’ho direu
Bernarda Fink
Rapsòdia per a contralt, cor masculí i orquestra.
Aber abseits wer ist’s?
poema de Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)
música Johannes Brahms (1833-1897)
Aber abseits wer ist’s?
Im Gebüsch verliert sich der Pfad.
Hinter ihm schlagen
Die Sträuche zusammen,
Das Gras steht wieder auf,
Die Öde verschlingt ihn.
Ach, wer heilet die Schmerzen
Des, dem Balsam zu Gift ward?
Der sich Menschenhaß
Aus der Fülle der Liebe trank?
Erst verachtet, nun ein Verächter,
Zehrt er heimlich auf
Seinen eigenen Wert
In ungenugender Selbstsucht.
Ist auf deinem Psalter,
Vater der Liebe, ein Ton
Seinem Ohre vernehmlich,
So erquicke sein Herz!
Öffne den umwölkten Blick
Über die tausend Quellen
Neben dem Durstenden
In der Wüste!
Si voleu l’obra sencera, us deixo l’enllaç
Rapsòdia per a contralt de Johannes Brahms Fink – Ticciati (mp3)
Els propers 19 i 22 de desembre hi ha una cita ineludible al Liceu, on podrem escoltar la Rapsòdia en la veu , segur que impressionant, d’Ewa Podlés i el Cor i l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Fabio Luisi. Mes informació aquí
IN FERNEM LAND 
Moltes gràcies, Joaquim, per aquesta peça perfecta per un matí de tardor.
Vaig creixer al costat de la muntanya de l’Harz i puc confirmar que no inspira molta alegria, ni a l’estiu ni a l’hivern.
M'agradaM'agrada
No me canso de oirla. Yo estoy “marcado” por la interpretacion de Christa Ludwig con Klemperer, pero esta me ha gustado mucho, tanto Fink como la orquesta.
Nunca te lo he comentado, creo, pero agradezco mucho tus explicaciones musicales, relativamente fáciles de seguir para los no profesionales. Ya sabes: Nada de “en el compas 274 se pasa a la tonalidad mayor en corcheas fugadas evocando lo que hizo Spiritov en su andante para acordeones” o así. La tuya de hoy es perfecta. Todos los discos tendrían que llevar una guia para analfabetos.
M'agradaM'agrada
Doncs jo trobo el regal de noces preciós, amb aquest aire de pur romanticisme. Només em cal saber què diuen aquestes tristes i doloroses lletres de Goethe. És una casualitat, però avui fa 20 anys que em vaig casar, així que, Joaquim, em sento molt ben regalada. Moltes gràcies!
M'agradaM'agrada
Felicitats Kalamar i família, TOTA UNA CASUALITAT, es molt fort això.
Doncs aquí et deixo la traducció castellana que l’amic Barbeleue va deixar en el seu magnífic blog “Cuestión de sensibilidad“, en el post dedicat a aquesta obra.
Pero ¿quién vive apartado?
Tras su destierro se borrará su rastro,
tras sus huellas
se cerrará el matorral,
volverá a crecer la hierba,
y le engullirá la tierra.
Ah, ¿quién podrá curar las penas
de aquel que del bálsamo hizo veneno?
¿De aquel que bebió la hiel
en el cáliz del amor?
Otrora despreció y ahora, despreciado,
furtivo va consumiendo
su propia valía
en egoísmo insatisfecho.
¡Si en tu salterio hubiera,
Padre de Amor, un canto
que conmoverle pudiera,
consuela su corazón!
¡Guía su turbia mirada
hacia la límpida fuente
que anhela la sedienta boca
en mitad del desierto!
M'agradaM'agrada
Felicitats! D’aquí cinc anys encara sera mes fort!! 🙂
M'agradaM'agrada
Moltes Felicitats Kalamar, i a tu Joaquim per aquesta deliciosa rapsodia.
M'agradaM'agrada
De sempre m’agradat molt aquesta obra que reflexa el despit de Brahms i la seva desesperada vida sentimental.No n’encertaba ni una ,i tenía complexes per a tot.
La interpretació m´ha semblat bona i encara m’ha semblat més bona la teva explicaci’o. Moltes gracies i una abraçada.
M'agradaM'agrada
Sempre m’havia constat que brahms estimava a Clara Wieck. Si després va traslladar el seu amor a la filla…la veritat és que no ho sabia.
No entenc el què diu Àngels -potser no haig d’entendre- sobre Brahms. Mai no he llegit res dels seus complexos i l’únic o gran desencert va ser estimar a Clara amb la qua, una cop mort Schumann, va tenir de parella oficial. Brahms era un gran violinista i l’altra, també molt gran, Joachim, el va descobrir i portar al triof. Ell el va portar a Schumann que tant el va apreciar. A més, la fotografia mostra un home molt atractiu, atribut que s’afegeix al seu do musical.
Christa Ludwig va cantar meravellosament aquesta rapsòdia bellíssima. Espero el Desembre al Liceu amb la gran Podles.
Gràcies, Joaquim. Bernarda Fink canta estupendament.
M'agradaM'agrada
Moltes Felicitats Kalamar en el teu dia !!!
He escoltat amb atenció La Rapsòdia per a contralt de Brahms i l’he trobat bellísima, peró molt trista i penso que tens raó Joaquim, una vegada més, en algún moment et recorda un Réquiem .
Si era un regal de noces, el Sr. Brahms era una mica especial. La música és molt i molt delicada peró es trista “hasta decir basta” i el text ja ho acaba d’arrodonir . No és el que se espera com a regal de noces .
M’afeigeixo al que diu al José Luis sobre com ens
parles del llenguatge musical .
Gràcies , sempre.
M'agradaM'agrada
Potser si en sabés més, seria més exhaustiu en les explicacions, però penso que més val posar allò que has llegit, saps i comprens, que no fer grans dissertacions copiades d’aquí i d’allà, sense entendre realment el que dius.
Sou molt amables tots plegats
M'agradaM'agrada
Poco puedo añadir sobre una música que me “golpea” como pocas…
M'agradaM'agrada
Abans que res, felicitats Kalamar! que acabeu de passar un bon dia la teva família i tu.
La rapsodia per contralt i cor d’homes és una de les meves peces preferides des de fa molts i molts anys, el que no sabia és tota la història que hi ha al darrera. Una altra vegada, Joaquim, moltíssimes gràcies per aquest post i els d’aquests dies anteriors.
M'agradaM'agrada
Un dia de feina feixuga, però conmoguda per aquestes lletres de Goethe, per la bonica música del post i per les vostres felicitacions. Moltes gràcies a tots, 🙂 ******
M'agradaM'agrada
A resultes d’aquest encertat post i de tots els escaients comentaris, he agafat la Viquipèdia i m’he llegit la “vida de sants” de’n Brahms. Un personatge particular.
La seva música sempre m’ha agradat (Doble Concert, Segona Simfonia, Réquiem Alemany…) i cantar-li a una filla la Cançó de Bressol en aquests temps de Lady Gaga i que funcioni té molt de mèrit. Però aquesta peça que desconeixia totalment m’ha deixat molt relaxat. És molt maca, oi? I en quant a la senyora Fink, jo que no hi entenc gaire, només dir que té una veu preciosa i una expressivitat fora de tota dubte.
PS: d’avui en vuit, també és el meu; si no li sap greu a Kalamar, em devengo un porcentatge del regal.
M'agradaM'agrada
Felicidades Kalamar! No he podido felicitarte antes. He tenido un día muy atareado, tanto que aún no he podido escuchar esta versión de la “Rapsodia para Contralto” de Brahms, pieza que me gusta mucho y que estoy seguro que Ewa Podlès interpretàrá como ella sabe hacerlo en el próximo mes de diciembre en el Liceu.
…Y que cumplas muchos más!
M'agradaM'agrada
Felicitats KALAMAResa !!!! avui en dia arrivar a 20 anys de casada es tot un privilegi… i que a sobre Joaquim et regali aquesta entrada sense saber-ho… el summum.
Ara mateix estic en el sofa de casa amb els auriculars posats i escoltan aquesta musica preciosa que encara no coneixia. Per acabar el dia … aixó es un bon final.
M'agradaM'agrada
bellísim! gràcies, Joaquim…feia temps que no te les donava…
M'agradaM'agrada
Esto me ha gustado mucho.
La Fink es una cantante excepcional y es capaz de adentrarse en muchos registros, saliendo siempre airosa. Tiene una sensibilidad muy especial.
Sus grabaciones con Jacobs me parecen excepcionales.
Aquí el niño está más comedido y muy introspectivo, como la pieza requiere.
¡Bravo!, para ambos.
M'agradaM'agrada