Juan Diego Flórez (Ilo a Zelmira) Pesaro 2009
Tot el que em va provocar aquella inoblidable representació de la Zelmira del Festival de Pesaro del 2009 ho trobareu a PESARO 2009: ZELMIRA, però per si en el seu moment no em vàreu creure i tossut com sóc, avui us porto amb un goig enorme, la constatació visual d’aquella fita belcantista.
La televisió italiana va retransmetre dissabte passat, una de les representacions d’aquelles representacions i és clar, he decidit que aquest post era prioritari a qualsevol altre.
Ja sabeu l’admiració que tinc per Juan Diego Flórez, per tant res més a afegir al que vaig dir el seu dia, arran d’aquestes representacions, o el que he dit sempre que l’he vist o escoltat. És una rara avis que cal preservar i sobretot ell mateix ha de fer-ho possible, no deixant-se temptar per rols que no li convenen, malgrat que aparentment li donarien més popularitat, ja que aquestes òperes rossinianes, veritables tresors musicals i vocals, no es programen com a mi m’agradaria.
Aquí us deixo l’entrada de Ilo al primer acte, després del engrescador cor “S’intessano agli allori” quan canta la inspirada i extraordinàriament difícil ària “Terra amic, ove respira”. No cal explicar gaires coses, un cop escoltada ja m’ho sabreu dir.
Obvieu la proposta escènica que a la TV per sort o per desgràcia, encara es veu més fosca, però centreu-vos amb la part musical i vocal.
Si l’altre dia, arran dels vídeos que vaig pujar de la Westbroek cantant la Cassandra a Amsterdam, els vaig dedicar a Atticus Finch i senyora, avui és obligat que els dediqui a l’Assai i al Manolo, ja que ells van ajudar a fer-nos encara més felices aquelles inoblidables vacances.
Hi han coses imprescindibles a la vida i una d’elles, bàsica, és tenir bons amics i jo haig de donar gràcies al cel de poder dir que si, que en tinc uns quants.
És per això que com afegitó i especialment dedicat a l’Assai, aquí us deixo el vídeo del duettino entre Zelmira i Emma, és a dir les fantàstiques Kate Aldrich i Marianna Pizzolato, cantant “Perché mi guardi, e piangi”. A ella, com estic segur que a vosaltres, aquesta perla d’embolcallada melodia i serena harmonia entre les dues veus, li va agradar moltíssim.
Us desitjo una bona setmana.
IN FERNEM LAND 
Juan Diego es mucho Juan Diego!!
Gracias por el post.
Abrazos.
M'agradaM'agrada
Gracies per aquestes dues perles de Zelmira, que vau tenir ocasió de gaudir en rigorós directe el 2009.
Quina manera de començar la setmana!!
M'agradaM'agrada
Visca la teva tossudería! i visca en J.Diego,está com sempre exuberant, gràcies Joaquim …..
M'agradaM'agrada
Belcanto pur!
Fantástic Juan Diego Florez. No crec que avui hi hagi algun altre cantant capaç d’enfrontar-se a aquests “rols” rossinians tant difícils i, nous per a mí, i que mereixen esser coneguts.
El duettino de Kate Aldrich i Maddalena Pizzolato, sincerament encisador.
Gràcies per aquest inesperat post, Joaquim.
M'agradaM'agrada
Fantàstic com sempre el JDF!! Crec que ell sap molt be que si s’arrisca pot perjudicar la seva veu per cantar rols com es aquest, per exemple, on ara per ara no te rival, al meu parer.
M'agradaM'agrada
S’ha de veure el que Rossini exigia als seus intèrprets! I de Juan Diego Flórez , en aquets temps, n’ha nascut un i prou. Té una veu magnífica que sap emprar de forma prodigiosa.
Gràcies, Joaquim!
M'agradaM'agrada
JDF, perfecte com sempre i el duo de Kate Aldrich i Maddalena Pizzolato, més que preciós.
Un bon post per començar la setmana!
M'agradaM'agrada
Ai,ai!! quina setmaneta més xula ens espera i que bé canta aquesta criatura,es cert que en alguns moments ens encongim per si la espifia ,en els aguts o ón sigui,però que va tira endavant i et deixa bocabadat.Aquestes operes les haurien de programar amb assiduitat,si no pot ser amb producció.doncs en concert,la questió es poder gaudir d’aquestes veus tan magnífiques.
Ara vaig enrere i escoltarè el passatje d’Anna Bolena que vas deixar l’altre dia i que encara no he pogut escoltar.
Gràcies
M'agradaM'agrada
Juan Diego Florece!
El dúo increible, pell de gallina, quina penada, què li passa després al bebé?
M'agradaM'agrada
Escribo con el precioso duettino de fondo y el recuerdo de un viaje feliz, de unas vacaciones inolvidables. Nada es comparable a escuchar ópera entre amigos, a esos after hours, Joaquim dixit, en el que se comparte qué emociona y por qué. Es, casi con toda seguridad, una de las cosas que me hace más feliz en la vida.
Estoy espectante por volveros a ver el sábado.
Y como se dice en Pésaro, Grazie mille
M'agradaM'agrada
Ya queda menos, Assai. Hasta el sábado.
M'agradaM'agrada
Di niente cara, ci vediamo il prossimo sabato a pranzo
M'agradaM'agrada
Pues nada. Una pasada de Florez y dos de Rossini, que vaya preciosidad de duo, especialmente los primeros minutos. Gracias mil.
M'agradaM'agrada
Tu no sabes bien la cantidad de maravillas que se esconden en las 39 óperas que compuso Rossini y, muy especialmente, en las 24 serias!
M'agradaM'agrada
Pues aciertas. No lo sé, porque entera sólo he escuchado Guillermo Tell. Y oyendo esto he pensado precisamente que tendría que ir poniéndome.
M'agradaM'agrada
No vau levitar després ?
Jo estàn a casa he levitat i això que no és en directe.
El Diego Florez sembla sobrenatural i la Kate Aldrich i la Marianna Pizzolato estàn superbes.
Gràcies Joaquim, he gaudit molt, de debó.
M'agradaM'agrada
No levitar no, però mullats, si, absolutament xops.
M'agradaM'agrada
Me hacia falta una voz como la de Florez para acercarme a un compositor que se me resistía. Si con él no salgo de mi ignorancia, no lo lograré con ningún otro. Es fantástico!
Y que preciosidad de dúo!!!!!!
M'agradaM'agrada