Es preveia i s’ha confirmat, Pa negre la pel·lícula d’Agustí Vilaronga s’ho ha endut tot, o quasi. De les 15 nominacions, n’ha guanyat 13, és el nostre Titanic o el nostre Ben-Hur.
No he vist cap de les pel·lícules que es presentaven als premis. Lleig, molt lleig. Ara tindré l’oportunitat de rescatar Pa negre, que no dubto que sigui una gran pel·lícula, però calia deixar a les altres sense quasi res?.
És una estratègia o veritablement es mereixia endur-se-ho tot i no deixar res per les altres pel·lícules i professionals?
Ja veureu durant el dia d’avui tota la llista de premis, no vull ser exhaustiu en aquest tema, però com que vaig decidir veure la gal·la televisiva, vull comentar algunes coses.
No sé qui ho va dir, però aquí no tenim glamour, sobretot si acabem copiant el que fan a tot arreu.
Joaquim Masferrer ha fet de mestre de cerimònies en solitari (les guerrilles han trencat aquest altre tripartit) i ha començat malament. De mica en mica ha anat controlant la situació, però hi han hagut masses moments on s’havia previst fer riure i ni jo a casa, ni m’ha semblat que a la platea del nostre Dorothy Chandler Pavillion particular (el magnífic Teatre Arteria del Paral·lel) en prou feines reia ningú. És clar que una de les virtuts d’aquest còmic és posar nerviós al personal, però potser ho ha aconseguit massa. No sé si m’explico.
És clar que hi ha hagut algun moment amb el President Mas, acompanyat per la seva senyora i el Conseller Mascarell, que la cosa ha tingut una certa mala baba i un joc entremaliat, però l’ha fet massa repetitiu, com també la conyeta amb Lluis Homar i Edsuard Fernández que sortien a més d’una de les pel·lícules finalistes i que en Quim s’ha encarregat de repetir-ho massa. Pel que fa a la conyeta política, ja se sap, aquesta gent del teatre i el cinema, són més aviat poc convergents i tot semblava indicar que es tractava de la darrera perla tripartita del President de l’Acadèmia Catalana del Cinema, abans que una ventada de garbí, utilitzant la terminologia marinera que s’està imposant a marxes forçades, se’ls endugui per endavant o les subvencions tan esperades, tinguin efectes sedants i acabin per riure-se’n d’un altre i els acabi fent més bons minyons.
De pena l’únic moment musical de la nit. Si Masferrer no sap cantar, que no en sap, haguessin pogut fer fer el numeret de l’adaptació de Always Look on the Bright Side of Life del Spamalot d’Eric Idle, John Du Prez i Neil Innes, amb l’acompanyament de cobla i un text adhoc per l’ocasió, a algú que en sabés, amb més gràcia, veu i dots pel ball, si a les cerimònies dels Oscars, on acens acabem emmirallant ho fan, aquí hem de ser capaços de treure a algú que ho sàpiga fer, actors dotats de la gràcia i les dots pel teatre musical en tenim.
Un número musical, i maltractat fins el ridícul més vergonyós, Ai Senyor!
Hi han hagut moments amb una certa emoció en l’entrega del Gaudí honorific a Jordi Dauder i un altre amb una certa incertesa Hitchcockiana, molt propi per la gal·la, quan el President Maragall ha parlat, en sortir a recollir el premi al millor documental per Bicicleta, cullera, poma i ha deixat anar una autèntica maragallada, amb el sentit de l’humor que el caracteritza, tot parlant de la seva malaltia com una malaltia de polítics (Reagan, Suarez, Solé Tura i ell mateix). Ha estat brillant, emotiu i s’ha emportat al públic de carrer.
Sembla ser que el nivell de les pel·lícules finalistes era realment alt i m’hauré de posar a fer els deures ja, i també és cert, que aprofitant les nominacions als Premis Goya de Pa Negre i l’èxit dels Gaudí, han decidit tornar-la a programar a les sales. No m’ho puc deixar perdre.
Us deixo el tràiler de la pel·lícula i demanaria a les nostrades lluminàries creatives, que alhora de dissenyar una entrega de premis, de cara a l’any vinent, tot esperant que las collita sigui tan bona com aquesta, caldria dir als assistents i presentadors/res, que el glamur no passa ni pels texans, les espardenyes i les bufandes a dins el teatre, ni pels vestits ridículament endiumenjats o pitjor encara, de casori mediàtic. O fem una gal·la de gal·la, d’aquelles de tota la vida o en fem una perillosament infumable, de disseny i decididament progre, que triïn.
És la tercera edició i encara n’hem d’aprendre molt, anem en compte amb els models que agafem i anem a veure aquestes pel·licules, tothom ha dit que eren bones. Els hem de creure, els haig de creure.
Pa Negre
Herois
Los ojos de Julia
La Mosquitera
Elisa K
Buried
Bicicleta, cullera, poma
IN FERNEM LAND 
“Pa negre” és una pel•lícula esplèndida; és increïble com el senyor Teixidor, factòtum de “La formiga Piga” i altres narratives per a joves i infants, sigui capaç de crear una obra amb tan mala llet. I més si tens al cap la seva parla pausada.
Malgrat problemes de muntatge (s’han escapçat forces escenes per a abreviar) no cal haver llegit la novel•la per a entendre-la. Al sortir del cine vaig pensar que semblava una pel•lícula estrangera pel ben feta que estava.
M'agradaM'agrada
D’acord al cent per cent. Vull destacar que, al meu parer, del “tripartit” guerriller, en Masferrer no era precisament el més graciós. Una referència a Mas o Mascarell hauria estat bé, 4 o 5 fan perdre tota la gràcia. Com tampoc en va tenir de gràcia la destrossa musical; el millor, el subtítol que va aparèixer a TV3 dient “musica i veu desafinada en directe” . Tampoc jo puc entendre aquesta mania tan “hollywoodiana” adoptada per tothom (quina manca d’originalitat), de donar-ho tot a un sol títol, i els demès que els bombin. I finalment, el moment més emotiu per a mi, l’entrega del “Gaudí” a Dauder, i l’extraordinari parlament d’aquest.
M'agradaM'agrada
Sobre la ceremonia no puedo opinar, no me motivó lo suficiente como para verla o grabarla, casi lo mismo que me pasó con los Globos de Oro, que sí los grabé y al cabo de unos minutos me aburría tanto, que lo borré y leí los resultados vía internet. Lo mismo que esta mañana con los Gaudí. Precisamente la única que he visto es “Pa negre” que me pareció estupenda y por lo tanto me parece que los premios son muy merecidos. Del resto la única que me quedé con ganas de ver es “La mosquitera”, pero ya la recuperaré.
M'agradaM'agrada
Pa Negre és molt bona, estic d’acord en que li donin el premi a la millor pel•lícula i direcció, però Herois és una preciositat que no mereix aquest oblit.
La cerimònia no em va agradar i en Joel Joan que s’ho faci mirar, se’l notava nerviós i en prou feines donava credibilitat al discurs.
Encara som aprenents d’aquesta industria, però cal donar-li tot el suport, talent en tenim per donar i vendre.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord Joaquim.
Voler semblar-nos a Hollywood és patètic, tenim la nostra pròpia riquesa creativa que és molt important, i ni el món del cinema català és tan superficial ni l’audiència catalana se sembla a la de Tele5.
El còmic…, per a dir alguna cosa: esperpèntic!!!. Jo mai he aconseguit entendre com la Guerrilla podia fer riure ningú, ni plegats, ni per separat. De mal gust, reiteratiu, aburrit i irrel.levant. Jo no sóc convergent, ni de lluny, però vaig trobar gratuïtes, fàcils, xabacanes, i de molt mal gust tantes referències als polítics presents. A la mònica Terribas tampoc li va fer molta gràcia, per cert. Potser el millor va ser quan li va caure a sobre el pes de 5tm, encara que tant de bó hagués estat al principi de l’acte. De fet quan aquest home apareixia, jo m’aixecava i aprofitava el temps.
La guanyadora molt bona, molt, però d’acord que els premis podien ser més repartits, per la nostra pròpia salut cinematogràfica.
Dauder molt gran entre els grans de la nostra escena, i Maragall, capaç de riure’s i fer riure del seu propi drama, dona la seva mida com a persona. Gràcies per la resposta del tema de l’OBC, sobre la grisor de la filosofia musical d’aquest senyor nou, he arribat a pensar que era una obssesió meva. Ja veig que som alguns més. Per cert, diumenge hi era el Sr. Bravobravo i sols va dir un o dos de bravos al final, molt apaivagats, i el vaig veure sense gaire entusiasme, fins i tot ell.
Perdó per abusar de l’espai.
M'agradaM'agrada
Mira ,per sort no ho vaig veure perque era al Palau gaudin de la Orquesta de Paris .Francament bonísima,si hagués estat a casa tampoc ho hauria mirat perque ho vaig veure un any i hem va caure l’anima als peus.Aixó de que el “festival” del cine en catalá no te glamur ho va dir fa uns anys el coseller Vilajoana i sense ser jo una repelent en quan al vestir !li dono tota la raó !! .
!!no en hi ha més perque no nihan posat!! Una abraçada i oblidem-nos de aquest bodrio.
M'agradaM'agrada
Avui dia cap festa d’aquestes té glamour. Quan es diu que no som originals, em pregunto qui ho és i si dòna gaire de sí un lliurament de premis cinematogràfics. Com a molt se’l pot allargar amb actuacions alternades de figures diverses. Si quan parleu de glamour us referiu al vestuari dels assistents, fins i tot a Hollywood ja resulta forçat. Actualment tot es imitat, dissenyat i pre-produit. Tal i fa anar d’Armani o amb texans: No hi ha res que no estigui premeditat.
Pel que fa a Pa Negre si es mereixia tants premis se li havien de donar. Millor que hi hagués altres bones pel·lícules. Quàntes més, millor però Pa Negre es distingeix molt de la majoria de cinema que es fa i es distingeix per bé.
El de Guerrilla em desagrada profundament. Tant si va sol com acompanyat em sembla directament dolent. No he pogut entendre mai com aquest trio va poder tenir èxit en algun lloc amb l’humor ruc que fèien.
Esperem la següent convocatòria que, més o menys reeixida, també serà criticada.
Salutacions a tots, infernemlandaires!
M'agradaM'agrada
No podem inventar festivals a ‘la catalana’ i no copiar malament coses ‘de fora’, a més amb poca grapa? Hi havia moments del xou que feien veritable vergonya.
Sobre Pa Negre, no comparteixo l’entusiasme per la versió que s’ha fet del llibre, però en això tot són gustos i sembla que ningú no cosa contradir la veu majoritària, com sol passar.
M'agradaM'agrada
Molt contenta que Pa Negre hagi guanyat el guardò pero sentin-to amb tota l’ànima no veurè la peli.He començat a llegir el llibre i no sé perquè,potser es que em faig gran,però es que no vull patir.Ja sé que es una peli,però els fets deuen ser d’allò tan reals.Amb el trailer ja n’he tingut prou.
Lo d’en Dauder absolutament merescut,de tan en tan es fa justícia en aquest pais.
Fins aviat
M'agradaM'agrada
Pianista, tinc ganes de veure la pel·lícula i això que el llibre em b¡va agradar molt i això sempre em condiciona per anar al cinema a veure les versions,s empre decebedores.
Josep com ja deia l’altre dia, la TV3 basa els índexs de la seva audiència amb els porgrames d’humos. Veient la cara preocupada de la Terribas, potser s’ho hauran de repensar.
Roberto, vista una, vistes totes, és cert.
Concep el suport si, però a aquells que van idear la gala potser els hi hauríem d’exigir una mica més d’enginy, oi?
Jordi C, tinc els meus dubtes, avui mentre sopava per la TV3 feien APM, i que vols que et digui, no difereix gaire del que agrada a tot arreu.
Angels, ja m’hagués agradat estar al teu lloc, volia anar, però a quarts de nou encara era a l’oficina, impossible arribar a temps al Palau. Maco, oi?
Mira Olympia, el dia que en una gala d’aquestes deixin d’utilitzar un llenguatge groller i baix, culturalment molt discutible, tindrem una mica més de glamur. Lo de prescindir de la bufanda que t’han portat el Reis, a dins d’un teatre, ja vindrà després, però davant de les primeres autoritats, no s’és més progres per deixar anar quatre paraulotes mal girbades i un català no normatiu que feia plorar, quan pretenia fer riure.
És tot força baix i si no treballem l’orgull i l’autoestima sempre serem uns provincians.
Hola Julia, benvinguda. El llibre em va agradar molt, per això he dit abans que em feia una mica de por, com acostuma a passar sempre, veure la versió cinematogràfica, però ja en parlaré quan l’hagi vist. Gràcies per deixar la teva opinió per primer cop.
Kàtia, et puc entendre, si et porta masses records poc plaents, és millor evitar-ho, tot i ser, com diuen una obra mestra.
M'agradaM'agrada