PROMS NÚM 13: 24 de juliol de 2011 Messa da Requiem de Giuseppe Verdi Foto copyright of BBC/Chris Christodoulou.
Agafem un low cost (més econòmic que Infernemairlines estic segur que no trobareu res) i anem de Salzburg a Londres, encara que sigui anant enrere en el temps, privilegi exclusiu d’aquesta línia aèria, per assistir al concert que va tenir lloc al Royal Albert Hall de la capital anglesa el passat 24 de juliol de 2011, dins el marc dels populars PROMS.
El concert número 13 (no comencem bé) d’enguany, reunia a la BBC Symphonu Orchestra, als BBC Symphony Chorus, BBC National Chorus of Wales i el London Philharmonic Choir, tots sota la batuta del mestre Semyon Bychkov, per oferir-nos la Messa da Requiem de Giuseppe Verdi, amb els solistes vocals Marina Poplavskaya (soprano), Mariana Pentcheva (mezzo-soprano) que substituïa a la prèviament anunciada Sonia Ganassi, Joseph Calleja (tenor) i Ferruccio Furlanetto (baix)
El director rus Semyon Bychkov va desbordar dramatisme i teatralitat, en una peça propicia als excessos, però que ell va controlar amb ma experta, fent ostentació de dinàmiques endimoniades i tensions extremes, grandiosos contrasts sempre cuidant els matisos i els detalls, en una lectura que no estic gaire segur que sigui canònicament del tot verdiana, però que no em queda cap dubte de la seva teatralitat i grandiloqüència al servei del apocalipsi fet música o més ben dit, fer òpera. No estic gaire segur que Bychkov acabi creient que estem davant d’una obra religiosa, però en qualsevol cas, aquesta interpretació en el Royal Albert Hall i amb la seva acústica tan peculiar, a segons quines localitats deuria ser, si més no, desconcertant I amb una reverberació i un retorn, que acabaria per Aclaparar a més d’un espectador.
El tres cors sumaven més de 450 persones, una evident exageració i ja podeu imaginar-vos com sona el Dies Irae, però el so i la conjunció són sempre esplèndids, malgrat que els tècnics de la BBC hagin de fer panys i mànigues per encabir-ho a la seva taula de control.
Del quartet solista us puc dir que la mezzosoprano que va salvar el concert s’emporta la pitjor part, ja que va començar de manera molt defectuosa, fent ostentació d’unes oscil·lacions vocals alarmats i molt desagradables, això si, exhibint zona greu amb generositat. Tot i així a mida que la veu es va anar escalfant va controlar més l’emissió i va aconseguir algun moment notable, però Pentcheva ja no està per aquests compromisos tan notables, i tan sols s’entén com a substitució de darrera hora.
Joseph Calleja llueix una emissió claríssima, un agut brillantíssim, un control notable del pianíssim i malauradament un vibrato natural, que desmereix una interpretació excel·lent. La veu amb tendència a emblanquir-se és molt pura i es projecta per sobre d’un quartet on les tonalitats eren més aviat fosques, de bronze, mentre que la seva és d’argent.
El veterà i extremadament actiu Ferruccio Furlanetto, denota un deteriorament vocal més que evident, però alhora imposa sapiència i experiència al seu cant, i perquè no dir-ho una vessant paorosa que en aquesta versió tan tensionada, li dona molt de sentit. Escoltar a Furlanetto atemoreix i el Rèquiem de Verdi, en contra de l’opció Fauré, és aterridora.
Finalment tenim a la soprano Marina Poplavskaya que desplega, no exempta de riscos, un cant d’intensitat verdiana i de sons en suspens que en algun que altre moment, posa en risc la perfecta afinació, amb un registre agut un tant problemàtic.
Us deixo escoltar l’Ingemisco que canta Joseph Calleja, ni que sigui pel poder que sempre exerceix la veu de tenor a la majoria i francament, no està gens malament.
En conjunt és una versió molt intensa, que no pot deixar indiferent a ningú, al menys això no m’ho negareu i la llàstima és que els micròfons de la BBC no són capaços de concentrar ni el volum decibèlic de la proposta, ni la dimensió apocalíptica d’una versió, mai més dit, impressionant.
Al final (visca el públic anglès!!!), es produeix un silenci llarg, necessari i suficient que ens portarà a un èxtasi col·lectiu que he tallat al cap de pocs segons i que va durar molt.
Aquí us deixo els enllaços
No sé si demà tindrem temps de tornar a Salzburg per escoltar el Macbeth que ens proposarà Riccardo Muti, en qualsevol cas el vol està programat.
IN FERNEM LAND 
Joaquim, en aquest comentari sobre la representació de El Requiem de Verdi he escoltat a Joseph Calleja i em sembla un tenot prou eficient com per considerar-lo excel·lent, de la resta com no has pogut oferir-la no puc opinar.
M’ha agradat la nota puntual en la qual esmentes que els miocròfons de la BBC no concentren el volum decibèlic a la proposta de la representació. Això confirma la meva teoria de què per jutjar la qualitat d’una representació operística no cal estar-hi present sempre i quant la retransmissió oferida hagi estat retransmesa amb les màximes condicions tècniques per a poder apreciar i avaluar la qualitat del cantants i de l’orquestra.
Ahir vaig veure a través de Youtube un fragment de La Traviatta representada a Salzbourg l’any 2005 interpretada per Anna Netrebko i Rolando Villazón. Entre els comentaris que s’hi apunten hi ha una discrepància entre ells sobre l’actuació de la soprano Anna Netrebko, en canvi a Rolando Villazón el consideren el tenor correcte.
Jo, la Anna Netrebko em va agradar molt tot i que si és cert que en alguns moments trobo que li manca una mica de colotirura en les parts centrals.
També vull comentar que no és el igual escoltar o veure una interpre- tació en un concert que veure la mateixa representació en el teatre dins de l’obra sencera on hi jugant els factors de l’expressió, cosa que en els concerts no solen ni poden fer-ho.
M'agradaM'agrada
gràcies comadant Joaquim, el viatge ha estat molt plàcid i sense fer cues. Em quedo amb els dos bitllets que ens regales, esperant properes connexions promsianes. Quin luxe de low cost. Tinc ganes de tastar-ho en directe algun estiu.
M'agradaM'agrada
I amb speedy boarding!
M'agradaM'agrada
Tinc moltes ganes de sentir el últim dia i nit dels proms.No sé perque hi posen tantes dificultats per a sentirlo,fa uns dos anys el retrasmitien per la Radio Clásica amb el Perez de Arteaga molt bon
locutor y ben preparat..Jo vaig intentar amb una bbc i varen enviar a una altre BBC que el vaig sentir com si fos la radio.!!!Sort que tenim a en “Joaquim,” que deu fer tractes amb el dimoni i als dos dias varem poguer veure i sentir molta part del últim concert. A veure si també els pot fer aquest any, li quedarem molt agraits Gracies i Adéu
.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim !
M'agradaM'agrada
Buf, el “Dies Irae” del rèquiem verdià, a aquella plaça de toros (per la seva geometria, no penseu malament), i amb 450 cantaires…no sé, el tècnic de so, si logra controlar això, ja cal que surti a saludar amb els artistes, s’ho mereix!
Bé pel públic si va respectar el final del “Libera me”. Aquets silencis estan carregats de música i diu molt del public que els respecte. No fa pas massa, sembla ser que “en un lugar de la península, de cuyo nombre no quiero acordarme”, va sonar un estrident “viva Verdi” precisament en aquest silenci final del réquiem. L’impacte us el podeu imaginar. L’esgarrifor que va provocar no.
Ostres Joaquim, deixes una mica en l’aire el vol de demà quan ja tinc la tarja d’embarcament! 🙂 Em fa il-lusió aquest viatge. Qui no recorda el “Macbeth” amb el Cor i l’Orquestra de la Scala de Milà i en Riccardo Muti del dimecres, 7 de Novembre del 2001 al Liceu? Bé, de totes maneres, ja saps, passi el que passi, jo sempre amb “Infermenlandairlines”.
M'agradaM'agrada
A Joseph Calleja el vibrato se le está acentuando cada vez más y de seguir así dentro de 5 o 6 años será insoportable, a no ser que lo corrija, como parece ser que ha conseguido hacerlo Roberto Alagna.
M'agradaM'agrada