Feia dies que no visitàvem Londres i els seus envejables PROMS, però m’ha semblat que de la magnífica i àmplia oferta que aquesta festival ens ofereix a diari, el concert que es va celebrar el dia 19 d’agost, dedicat íntegrament a Johannes Brahms, era l’ideal per agafar les explotades infernemairlines i gaudir d’un concert altament recomanable.
L’excel·lent Chamber Orchestra of Europe, dirigida per Bernard Haitink, van oferir a la primera part la tercera simfonia, mentre que a la segona i acompanyats per Emanuel Ax, va ser el concert número 1 per a piano i orquestra el protagonista.
Espero que la proposta sigui del vostre interès i per tal d’engrescar-vos, us deixo amb el tercer moviment del concert per a piano i orquestra número 1 en Re menor, el Rondó allegro non troppo, que malgrat tenir un número de catàleg tan baix, l’opus 15) denota una maduresa compositiva pròpia d’aquest geni de la composició musical.
Per tal de facilitar-vos la baixada, he separat en dos enllaços el concert.
JOHANNES BRAHMS
Simfonia núm 3 en Fa major, Op 90
- Allegro con brio
- Andante
- Poco allegretto
- Allegro
Concert per a piano i orquestra núm 1 en Re menor, Op 15
- Maestoso
- Adagio
- Rondo: Allegro non troppo
Emanuel Ax, piano
Chamber Orchestra of Europe
Dircetor: Bernard Haitink
PROMS 47 Royal Albert Hall, Londres 19 d’agost de 2011
ENLLAÇOS
- PROMS 47 simfonia núm 3 Johannes Brahms COE B.Haitink mp3
- PROMS 47 concert per a piano núm 1 Brahms COE Ax Haitink mp3
Demà us espero a primera hora, amb la maleta de ma plena d’ànims i ànsies musicals.

Gràcies, Joaquim! M’agrada Haitink, m’agrada Ax, m’entusiasma Brahms. Segur que disfruto. Tens raó quan dius que els Proms són envejables, però mira que n’arriba a ser d’horrorós (en tots els sentits), el Royal Albert Hall. És com si a Barcelona (si fos possible un esdeveniment com aquest, ai las…) es fessin al Palau Nacional. En fi, no ho poden pas tenir tot.
M'agradaM'agrada
T’entenc, però…
Que a 20 d’agost portin 40 concerts de nivell, que vols que et digui. L’edifici és “peculiar”, si, i hi ha zones directament impossibles. Recordo el meu debut als PROMS a dalt de tot, intentant escoltar El castell de Barbablava de Bartok, amb una reverberació impossible.
En altres ocasions i més ben situat, en un memorable tercer acte de Die Walküre amb la millor Jones (que ja és estrany), Simon Estes i una incommensurable Eagle cantant Sieglinde o en un altre concert maratonià, amb tres directors diferents (Colin Davis entre ells), l’acústica em va semblar bona. Certament l’edifici és molt victorià i ens apropa directament a una plaça de braus, però com moltes coses de l’Anglaterra més rància, el trobo entranyable.
M'agradaM'agrada
Dos interprets sensacionals per a un programa fantàstic!
Pel que fa a la fotografia, al Sr. Bernard Haitink el veig sempre igual des de fa una tiiiiiiiiiira d’anys… No és el cas d’Emanuel Ax, grandissim pianista d’altra banda. Perdoneu el comentari pel estiuenc, però és que aquesta calor ha de fer estralls per força…
M'agradaM'agrada
És cert Josep, potser és que Haitink sempre ha tingut cara de vell i ara que ja ho és, el veiem “com sempre”.
Ax si que se’ns ha fet gran, però renoi, com toca.
M'agradaM'agrada
No vull evitar dir que a Bernard Haitink el vaig veure dirigir la LSO a la seva seu londinenca, és a dir, el Barbican. Com que deu tenir artrosi en lloc d’amagar-se per sortir altra cop a saludar -s’hauria vist obligat a baixar i pujar unes escales-el senyor anava fins al final de l’escenari, deixava que aplaudissim i tornava a caminar fins al davant de l’orquestra. Em va resultar entranyable. Emmanuel Ax m’agrada molt i et dono gràcies, Joaquim, pel post i pels arxius.
M'agradaM'agrada
Me’n alegro Olympia, demà tindrem un altre tanda, amb el concert número 2 i la fabulosa quarta simfonia amb els mateixos protagonistes.
M'agradaM'agrada