EL RECORD DE SALVATORE LICITRA


Hi ha dies que els apunts prenen una dimensió diferent. No sembla lògic que hagi d’escriure recordant a Salvatore Licitra un tenor de 43 anys, amb tota una carrera per endavant, tràgicament mort després de patir un accident el passat 27 d’agost, quan viatjava amb una moto pel sud d’Itàlia.

En directa tan sols el vaig veure una vegada, la de la seva presentació al Liceu, la memorable nit del 7 de novembre de 2001, quan la Scala de Milà sota la direcció del grandiós Ricardo Muti, ens van oferir un Macbeth per la història.

Ara no trauré la lupa per parlar de la veu, de les característiques, de les mancances i de la idiosincràsia d’un tenor, que com sempre succeeix en aquesta corda, era l’esperança de milers d’aficionats, avui tan sols us puc deixar el testimoni, el millor testimoni que podem oferir-li tots els liceistes, recordant com va cantar “O figli, o figli miei!…Ah, la paterna mano” i com el vam  rebre i agrair-li el seu cant extravertit i generós.

Crec que no va tornar al Liceu i desconec si tenia previst fer-ho en les properes temporades, però el millor record que podem guardar d’ell, és que va participar en una de les nits més memorables, de les moltes nits memorables que ha viscut el Liceu.

Descansarà en pau

I aquí el YouTube del Liceu, amb el concertant final del primer acte

Un comentari

  1. Glòria A.'s avatar Glòria A.

    No tenía coneixement d’aquest succés, i m’ha sorprés i dolgut molt, vaig disfrutar del seu magnífic Macbeth fa uns anys i el recordo molt bé, amb una fantástica veu i plé de vitalitat, quina pena ! es veritat que no pensem en lo febles que som fins que s’ens presenten notícies com aquestes, com bé diu en Forestán, gaudim de la vida ….. Salvatore Licitra, D.P.

    M'agrada

  2. alex's avatar alex

    Un recuerdo emotivo y obviamente como bien dice Joaquim, no es el momento para hablar de la más o menos calidad artística de Licitra.
    Una pena, una lástima que un ser humano de solo 43 años de edad, artista por cierto muy bien considerado en los actuales grandes teatros de ópera, se haya marchado para siempre como consecuencia de un accidente posiblemente evitable.
    Gran y memorable noche, aquella del Liceu de noviembre del 2001, con la Orquesta y Coros de alla Scala en la mejor función verdiana que hasta ahora, se ha representado en el Nou Liceu.
    D.E.P. Salvatore Licitra!

    M'agrada

    • colbran's avatar colbran

      Yo diría más, Alex, para mí ese “Macbeth” es una de las mejores funciones a las que he asistido en el Liceu desde primeros de noviembre de 1954, cuando pisé por primera vez el teatro para ver “Il barbiere di Siviglia”.

      Es una verdadera pena que una persona joven deje la vida en un accidente y en este caso con un futuro alentador por delante, pero la muerte es así de imprevisible.

      M'agrada

      • alex's avatar alex

        Aunque el objeto de estos comentarios es honrar la memoria del fallecido tenor Licitra ( repito , lamentable noticia por como ocurrió al parecer el accidente), un día apreciado Colbran y para los nostálgicos, sería más que interesante tratar nuestras grandes funciones vividas en el Liceu ( en mi caso, solo me puedo retrotraer a diciembre 1.974).

        M'agrada

  3. dandini's avatar dandini

    Doncs si era massa jove per morir, pero la vida és així i tots hem d’acabar pero clar quan més tard i en bones condicions millor.Per cert molt emocionant el concertant de Macbeth,una vetllada maravellosa on l’unic punt negre va ser el fet que els cantants es situessin més lluny i perdessim presència en la percepció del públic.Pel que sembla en el video i ha un micro al davant que deu recollir el so,aquest no crec pas que l’amplifiqui pero que ens permet sentir a Guleghina i Nucci millor del que es sentian al teatre.

    M'agrada

  4. korngold's avatar korngold

    Tuve la oportunidad de compartir escenario -como corista yo- con Licitra en las funciones del Teatro Real de Forza del Destino en 2004 y lo recuerdo siempre sonriendo y atento a su trabajo. Era una persona que hacía agradable la tarea de los ensayos, soportando con paciencia las tensiones del montaje de una ópera.
    Más tarde, tuve la suerte de encontrar un curioso CD llamado Duetto, donde junto a Marcelo Álvarez cantaban canciones quasi-pop y algún arreglo tremendo de páginas como el aria de tenor de Pescadores de Perlas. No me atrevo a recomendarlo a nadie, excepto a los que escuchan discos de Bocelli y triunfitos, porque al menos en este cantan bien.
    Las noticias dicen que la caída de la moto fue a consecuencia de una isquemia cerebral, no un accidente de circulación, por lo tanto.
    Sobrecogido aún por su temprana muerte, brindo por él.

    M'agrada

  5. Félix Hangelini's avatar Félix Hangelini

    Qué triste, Joaquim, me he quedado frío al leer la noticia de la muerte de Licitra. Había leído hace unos días la noticia de su accidente pero confiaba en que por su juventud y las informaciones que iban goteando, pudiera recuperarse. No ha sido así. Qué tristeza, de verdad. Descanse en paz.
    Un abrazo.

    M'agrada

  6. Josep Olivé's avatar Josep Olivé

    Que trist, que trist!
    La nit del 7 de Novembre del 2001 vaig viure al Liceu una nit irrepetible. Un Macbeth esplendoròs, inobidable. Imposible sortir del teatre i no estimar Verdi i el que havia sentit. I el record del Macduff de Salvatore Licitra, amb la seva sublim i meravellosa ària, primer lamantan-se de no protegir prou als seus fills (“Ah, la paterna mano, non vi fu scudo, o cari…”), i desprès, ferm i decidit de fer justicia (“Trammi al tiranno infaccia…”) resona aquesta nit dins meu una vegada i altre, i si aquella nit em va trasbalsar d’emoció, avui me’l trasbalsa de tristesa.

    M'agrada

  7. KÀTIA's avatar KÀTIA

    Quina llàstima.Avui he llegit a El Periòdico que va patir una isquèmia cerebral i aleshores va caure de la moto.Verdaderament es una tragèdia,tan jove,pobre xaval.Jo també vaig estar aquella nit memorable de Mutti i recordo un espectacle memorable.
    Em sap molt de greu.

    M'agrada

Deixa un comentari