Llinterna de L'Auditori de Barcelona
Benvolgut Sr. Pérez Treviño:
Potser és massa aviat per escriure’l, ja que vostè acaba d’arribar i s’ha trobat la temporada programada i tot el complex engranatge de L’Auditori de Barcelona en marxa i amb la inèrcia dels darrers anys.
Tot just hem acabat de començar la temporada de l’OBC, però ja ens hem pogut adonar que l’assistència als concerts ha baixat de manera evident respecte a l’any passat, que a la vegada ja havia disminuït respecte a l’anterior.
El que jo esperava que fos un canvi de tendència, amb la magnífica, esperada, merescuda i necessària invitació que s’ha fet al mestre Eiji Oue, no ha estat així, i tant divendres, com diumenge al matí, desconec el que va passar dissabte, l’aforament de L’Auditori presentava unes clapes preocupants. Ni el programa bastant popular, ni el retorn del mestre, van ser suficients reclams per portar al públic a L’Auditori.
La crisi és molt dura, no vull entrar en detalls personals que ara no venen al cas, i el preu de les entrades Sr. Pérez Treviño, no és gaire atractiu. Una franja entre 46, 33 i 2o € (l’entrada més econòmica em sembla francament cara), s’allunya de les possibilitats del públic i deixi-m’ho dir ras i curt, encara no està a a to amb la categoria dels concerts que ofereix l’OBC, si és que una cosa molt bona ha de ser forçosament cara, que no ho crec. La nostra orquestra és magnífica, n’estic convençut, però també molt millorable i amb aquests preus o fins i tot inferiors, a Berlín no cal que li digui a qui es pot escoltar.
Jo proposaria una revisió de les tarifes, fragmentant molt més les zones de l’ampli espai disponible, com succeeix a la majoria de grans auditoris i teatres.
Per exemple:
Les localitats laterals de la platea i les primeres files d’aquestes localitats sobretot, no s’haurien de vendre al mateix preu de les zones centrals, ni per visió, ni sobretot per acústica, aquestes localitats s’haurien de vendre a un preu inferior a les laterals del primer pis 33 €. Si el preu fos més baix, de ben segur no es veurien els quasi sempre habituals buits. De la mateixa manera les files del darrere del amfiteatre lateral no haurien de tenir el mateix preu que la primera.
El segon amfiteatre és molt car i l’augment d’un 11% de les més econòmiques (de 18 a 20 €) em sembla abusiu, allunyat de la realitat i com a conseqüència, víctima de la deserció del públic teòricament amb menys capacitat adquisitiva.
Canviar els preus ara no és possible, ho entenc, però tornaré a proposar-ho, ja que no és la primera vegada que ho dic, que es posin a la venda les localitats de les llotges laterals del tercer pis i les del segon, habitualment buides, a uns preus notòriament inferiors, a meitat de preu com a mínim. Estic segur que si es pogués accedir per 10€ a aquelles llotges, bastant incòmodes i de visió problemàtica, s’omplirien. Pel preu d’un concert actual, podríem assistir-ne a dos. Demanar 20€ per aquestes llotges, que per Internet no estan mai disponibles, és invitar a que sempre quedin buides i jo penso que és molt millor omplir-les, amb la corresponent entrada de diners a la caixa de l’Auditori, que de ben segur fan falta, que no pas que romanguin permanentment buides (segones files segur).
Podrien oferir descomptes als aturats i persones jubilades, ja que fa una mica de angunia veure que si ets client d’una determinada caixa d’estalvis o d’un club de descomptes, puguis comprar entrades amb un 25% de descompte i per altres col·lectius no consti la possibilitat, al menys al web. Tampoc per ser amic de l’Auditori o abonat al Liceu o a Palau 100 o a qualsevol cicle de concerts que es faci a Catalunya. Descomptes a estudiants (no tan sols de l’ESMUC), d’altres associacions musicals o culturals no tan sols de Barcelona, ja que l’orquestra és Nacional de Catalunya, en definitiva una graella de descomptes que motivessin l’assistència.
Penso que en aquests moments és important que el public donem suport a l’Auditori, però això hauria de ser un intercanvi i nosaltres també hauríem de veure que l’Auditori és sensible als moments complicats que estem passant i per tant, abans de veure’l tan sols mig ple, caldria prendre mesures i oferir descomptes i promocions que ajudin a engrescar-nos a assistir amb més assiduïtat als concerts de la temporada i això sense que els abonats i els que ja han comprats localitats al preu actual, pateixin discriminacions, és possible. Fer una programació popular, com ho és la de la temprada 2011-2012 no garanteix l’assistència, si els preus esdevenen conflictius.
Sé, perquè en aquest mateix espai n’hem parlat altres vegades, que s’ha de ser sensible amb els abonats, que no haurien de veure com les localitats es venen a última hora molt més barates del que ells les han comprades, malgrat que aquest tipus de descompte funciona en molts teatres i auditoris d’arreu, jo més aviat aposto per fer descomptes a aquelles localitats que els abonats difícilment compren i que quasi sempre estan buides, a preus molt més atractius i en el cas que hi hagi algú abonat en aquests llocs subjectes a possibles descomptes, penso que estarien encantats de passar a zones més apropiades al preu que han pagat.
No vull fer greuges comparatius, però a l’Auditorio Nacional de Madrid, escoltar a la Orquesta Nacional de España costa ente 29 i 6 euros. Ja ho sé, ja ho sé, no vull escoltar allò que em sembla que s’utilitza per tot i que tan sols serveix per tirar-nos pedres a sobre de la nostra taulada, ja que al cap i a la fi, ho acabem pagant TOT, els de sempre.
També podríem parlar que les entrades per escoltar al fantàstic Quartet Casals, al preu únic de 25€ són igualment cares, molt cares.
Més endavant, si cal, ja tornarem a parlar d’altres aspectes, però és que en els dos primers concerts oficials, presumptament prou cridaners per atraure al públic interessat, han estat un fracàs de public i ens hauria de fer pensar en com donar-li la volta, si és que es pot, que jo crec que si, i tant!
Quedo, tot i que estic segur que si dic “quedem a la seva disposició”, no m’equivocaré gens ni mica, per tot allò que l’ajudi i ens ajudi, a fer de L’Auditori de Barcelona, sigui la primera sala de concerts del nostre país.
No sé si és coneixedor d’un apunt que va portar força moviment aquest estiu passat i de ben segur quede tot allò que es va dir, el pot ajudar en la gestió i millora d’aquells aspectes que ens preocupen. Per si de cas, li deixo l’enllaç pertinent.
Cordialment
IN FERNEM LAND 
Bé Joaquim, encara que m’estimaría més que mai s’hagués d’arribar a aquest punt, no hi há més cec que el que no vol veure, i com es així, está molt bé que algú els obligui a obrir-los ni que sigui per que comprobin que el públic, els socis, estem desabuts i que de continuar així res bó ens espera, tinc amics jubilats com jo que aquest any ja han fet baixa, bé Joaquim només volía agraïr el teu interés i molestia per intentar que les coses funcionin millor, crèc que es tracte de voluntats ,ni més ni menys…….
M'agradaM'agrada
Fem una recollida de signatures a IN FERNEM LAND i amics d’INFERNEMLANDESOS???
M'agradaM'agrada
Benvolgut Joaquim,
Fa un parell d’anys vaig fer un treball per la Universitat (a part de metge ara sóc musicòleg) en el que tractava de l’escandalosa diferència de preus que hi ha entre els concerts a Barcelona i altres capitals espanyoles i europees. Vaig fer una comparativa amb la Orquesta Nacional d’Espanya, la d’Euskadi, la de Galicia i la de València (comunitats governades per diferents colors polítics) i també vaig comparar els preus de les temporades “privades”. Em vaig entrevistar amb crítics musicals de diversos diaris i amb algun promotor. Vaig comprovar escandalitzat que a la premsa musical aquest fet no els preocupa gens ni mica (recordes algun article al respecte?). Les privades em varen dir que amb el nombre d’abonats que tenen ja es donen per satisfets i que, de fet, el posar localitats a disposició del públic en general és com una mena favor. No cal imaginar què passava amb Palau 100 (probablement els preus més escandalosos de la història) vistos els fets posteriors amb l’afer Millet. Recordo que pel darrer concert d’Esa Peka Salonen i la Filharmònica de Los Angeles hi havia quasi 800 entrades per vendre. Hi ha concerts que al Palau valien 130 euros una platea i a València 60.
Realment no en vaig treure l’entrellat excepte que el nivell de col·laboració de les institucions públiques a Catalunya era menor que a altres comunitats. Segons se’m va dir, les nostres autoritats consideren que el famós “teixit social” català ja té el tema ben solucionat i no cal, doncs, canviar la tendència.
Em satisfà molt llegir la teva carta, a la que m’adhereixo sincerament, perquè fa anys que rondino i rondino sobre el tema. Segueixo pensant que és millor posar les entrades a 20 euros i omplir l’auditori que a 40 i que la gent no pugui venir. I no és una qüestió de crisi ja que això fa anys que dura.
Un dia vaig preguntar als organitzadors perquè el concert de Gloria Estefan era més car a Barcelona que a Saragossa. Resposta: “Aquí, vostès el paguen més car i no protesten”.
En fi, penso que cal protestar i insistir per tal que la nostra estimada “música” sigui més assequible a tothom i no continui essent un art elitista.
M'agradaM'agrada
Es molt interessant tot això que comentes, perquè a més està fonamentat amb un recull de dades sistematitzat. Hi hauria moltíssim per discutir però hi ha una cosa que em crida molt l’atenció: a què atribueixes la manca d’interés de la premsa en aquest tema? jo crec que és un fet “noticiable” perquè afecta a moltíssima gent i molt diversa, sobre tot quan es comença a notar l’absència de públic a l’Auditori (al Palau 100 de moment està ple, o gairebé). Potser s’ha de portar el tema a periodistes que no siguin crítics musicals? els crítics creuen que d’això no paga la pena parlar-ne?
M'agradaM'agrada
No sabria dir-te de forma objectiva el motiu del silenci de la premsa especialitzada. Tinc les meves opinions, però quan accedeixes als concerts sense rascar-te la butxaca és difícil que et facis solidari amb els que se l’han de gratar a fons. La majoria de nosaltres canviem el restaurant pel concert i això és lliure. El que no és correcte és l’abús quan et compares. Crec que hi ha molt càrrec intermig que ha de cobrar i potser podríem prescindir-ne d’alguns. Això ho hauri d’investigar aquesta premsa i no ho fa.
Darrerament s’ha parlat de la complaença de la crítica envers el Liceu i la manca de reacció davant l’estafa del Faust en concert. Què es pot esperar d’una crítica que, segons tinc entès, forma part d’un comité d’assesorament artistic del propi teatre? Mala peça al teler. Però penso que parlant-ne crearem un estat d’opinió i potser s’aconsegueix alguna cosa.
M'agradaM'agrada
Catxis, Pere, vine més sovint per In Fernem Land!
M'agradaM'agrada
Per els artistes internacionals, em temo que el “Aquí, vostès el paguen més car i no protesten” es la raó. Per la resta, la menor subvenció. Fa anys que també rondino sobre aixó.
M'agradaM'agrada
Ben dit Jose Luis
Aquesta és una de les realitats del problema. La gestió no es tracta només de pujar/baixar entrades. Els cachés milionaris que es paguen a alguns artistes molt discutibles, amb les corresponents comisions que molts s’embutxaquen pel camí i les diferents “comissions artístiques” involucrades, inclosos els propis gestors,com el Sr. Trevinyo, que fan la múltiple feina de gestor/programador/director de festivals externs/etc…, fan que el gestor mediocre cregui que això es pot paliar amb la pujada d’entrades.
És com malgastar els diners públics i creure que es pot solucionar pujant els impostos i/o retallant. Això és el que passava al Palau durant la època Millet, encara segueix passant, i sempre passarà. No és només qüestió de gestió, és qüestió d’una certa ètica i integritat, i aquí no anem sobrats d’això.
Oscar V.
M'agradaM'agrada
Home, ja és hora que es torni a reviure aquest tema. Estic completa- ment d’acord amb tots els que s’ha exposat, però jo hi vull afegir algo més que també té referència amb aixó.
CATALUNYA ÉS DIFERENT? Doncs sí, en quasi tots els aspectes: socials, culturals, sanitaris, urbanístics, etc., no obstant cada dia hi ha més gent, més immigració i aparentment un status social més elevat que altres regions.
Estem pagant impostos, contribucions, patrimonis, peatges, etc molt més carts que l’a resta de l’estat espanyol. Perquè la música i l’oci en general no ha de seguir el mateix camí?
Doncs bé, comencem en que els catalans tot i que volem ser intel·ligents son una colla protestants pacifistes. Ens queixem, protestem i posem el crit a la cel però al la fi a cabem per claudicar i fer el que ens imposen.
Hi ha una teoria popular entre els grans “magnates” de capitalistes i empresaris que diuen que perquè han de fer les coses més barates si el públic que li agrada una cosa acabarà pagant el que se li demani i prou. ( Crec que aquesta teoria a la llarga se l’hauran de repensar) També dieun que així amb menys feina guanyen el mateix.
Ara jo pregunto: qui en té la culpa de tot això, el nostre govern, els nostres empresaris o bé nosaltres per seguirles el seu joc.
És una vergonya comprovar punt per punt la grans diferències econòmiques impositives entre la Gran Catalunya i l’imperi “Español”
Amics meus crec que si deixessiu d’assitir més sovint a aquests espectacles, potser si que s’ho repensarien els responsables de tanta tirania pressupostaria imposada.
M'agradaM'agrada
No només a l’imperi “Español” com tu dius. En aquest cas no ho reduiria a la qüestió interna. La comparança, com apunta en Joaquim, es pot fer amb els països veïns i també hi sortim perdent. Només cal que comproveu, a manera d’exemple, els preus de la Orquestra del Capitole de Toulouse o la mateixa Concertgebow d’Amsterdam (aquesta a més edita uns cd magnífics i a preus molt assequibles, dels seus concerts). Jo he deixat d’anar a molts concerts perque m’he negat a pagar els preus abusius que es demanavem com per exemple els ultims de Cecilia Bartoli. Però és dificil resistir-ho i acabo cedint. Malgrat tot, he deixat l’abonament del Liceu i només hi vaig puntualment i mantinc l’abonament de les Grans Orquestres i de l’OBC.
M'agradaM'agrada
Ben dit Joaquim !
M'agradaM'agrada
Joaquim , moltes gràcies per tornar a incidir amb el tema de l’Auditori, s’ha de continuar insistín perquè els responsables prenguin mesures doncs ès molt penós veure cada cop mès seiens vuits i estic segura que no ès precisament per manca d’afició , el problema com bè dius es de preus i vull insistir que si els abonaments siguin els que siguin es poguin pagar en cuatre terminis com s’està fent al Liceu, no crec que sigui tant dificil de posar en pràtica, i facilitaria molt que la gent s’animès d’assistir als concerts que en definitiva ès del que es tacta ¿No?
M'agradaM'agrada
Suscribo todo lo dicho por el dueño del blog y los comentaristas. La cultura de la subvención es siempre deficitaria y no se pueden gestionar teatros y auditorios pensando en que ya pagará papá estado lo que no ingresemos por parte de los espectadores. Hay que intentar hacer dinero con estas instituciones y gestionarlas como si fuesen empresas (aunque no lo sean).
Para eso, lo primordial es conseguir nuevos clientes. Y la forma de cautivar y enganchar a este público potencial es mediante ofertas y precios atractivos. Si no, fijaos en el esquema de negocio de ryanair: es mejor vender todas las plazas al precio que sea que dejarlas vacías (aunque de algunas se saque menos dinero, al menos se saca algo).
Tampoco comprendo el motivo de que los conciertos de música clásica sean comparativamente más caros que las óperas. Si los precios fuesen más populares, en vez de ir a uno o dos conciertos por año, seguramente podría ri a bastantes más. Pero, por desgracia, el Liceu se come casi todo mi presupuesto musical y hay que elegir,
M'agradaM'agrada
On es signa?
M'agradaM'agrada
Estic d´acord amb el que dius,Joaquim. Però, pense que el problema no és el preu de les entrades, el problema és com mantindre el “sistema” económic-artístic ( per dir-ho d´aguna forma).
No sé exactament el tema a l´Auditori, ni tampoc la mínima part del què és cou al Liceu, però la polítca de pagar els espectacles amb l´entrada dels espectadors és una pràctica molt habitual.
Orquestres grans com Berliner Philharmoniker, Wiener Philharmoniker, Concertgebouw Amsterdam, London symphony Orchestra…i un sense fi més, tenen un altra finalitat i son els “sponsors” qui acaben fent arribar els concerts al públic en general. A part de les ajudes dels governs, que res a veure té l´ajuda d´allí amb la d´ací. D´ahi què, si vols veure a la Berliner Philharmoniker, et surt més rentable si vas a Berlin que si la veus al Palau de la Música.
Em sembla correcta la carta que envies i que ben bé, es podria aplicar al Liceu…una entrada en platea a 180€….brutal!…però baixar el preu de les entrades o canviar el preu d´unes per altres…o altres alternatives…no ajudaria molt, mentre no canvie la política de com administrar la cultura, en aquest cas…la música.
Desgraciadament, aquestes polítiques administratives ajuden a que la música siga cada dia més elitista i deuria de ser tot el contrari i arribar a tots per igual.
M'agradaM'agrada
El que ha de fer el Sr. Perez Trevinyo és buscar esponzoritació privada, fer molta més promoció de l’Auditori, regular el preu de les entrades, i sobretot apostar i contractar músics de casa amb carreres considerables, que surten molt més baratos i estàn a l’altura molt més que qualsevol estrangeret que es presenta aquí del no res, cobra una millonada i fa una actuació mediocre…per l’amor de Déu, que això és el que fan a altres països i funciona. I promoció, promoció i promoció…!!Això és el més important….i sobretot NO ROBAR ELS DINERS (si pot ser vaja…ja sé que és dificil…)
M'agradaM'agrada
Ben dit, i no es per tornar-te-la. Collar als artistes hipermediatics, i sobre tot, promoció. Avui he vist al millor lloc d’un aparador un llibre de poemes d’en Marti Pol. Crec que en Guardiola té molt a veure.
M'agradaM'agrada
El que jo deia, tothom es queixa i protesta però tots a caben pagant.
D’això s’en aprofiten les institucions, les fundacions i tot el que està embolicat en aquest negoci i el pitjor de tot com diu en Bernardo la bona música i lòpera s’està convertint en un espectacle elitista.
Jo mateix no vaig al Liceu perquè la meva butxaca no m’ho permet per més que les entrades del quart i cinquè pis siguin més barates.
Dit això el que no comprenc és com pot ser que molta gent pugui pagar 600 o 800 € o més per anar a veure aquests grups musicals tan de moda actualment.
Visca la crisi !
M'agradaM'agrada
Amic Juli, aviam, no es tracta ara de que els que hi continuem anant i pagan preus abusius haguem de sentir-nos culpables. Pense d’altre banda que és tracte de dues coses: que vingui més gent i que la gent que ja hi va pogui disfrutar d’una millor qualitat pel mateix preu.
És tant clar, evident i notori, per als que anem regularment a aquella casa, que les sugerències d’en Joaquim són no sols raonables sino de calaix, que espero que la sola lectura del post per part del nou gestor el faci reflexionar. Segur que ho farà. Altre cosa que en farà. El temps ens donarà la resposta.
M'agradaM'agrada
Vull dir…”altre cosa és lo que en farà”…
M'agradaM'agrada
Nosaltres signem la carta d’en Joaquim pel Sr. Perez Triviño.
Fa molta pena veure els seints d’Auditori buits quan hi han molts amants de la música que no podan anar per motius ecónomics.
M'agradaM'agrada
Jo també ajunto la meva signatura “virtual” a aquest escrit: mai millor explicat!!!
Si s’ha de signar sobre paper, ja hi podeu comptar.
Altra cosa és que aquests que no volen escoltar, entenguin les raons, però ho hem de dir
M'agradaM'agrada
Res a afegir. Impecable. Ben segur la carta arribarà a Pérez Treviño. Si la tindrà en compte o no ho sabrem d’aqui un temps.
M'agradaM'agrada
Sóc molt nou a l´Auditori (tot just abonat enguany) com per començar a dir què cal fer. La vostra veu és la meva. Un suport més pel que calgui.
M'agradaM'agrada
Ja sóc aquí.
Perdoneu el retard, però avui he tingut un dia farcit d’activitats i qui sap si alguna d’elles fructificarà en un futur que albiro esperançador
Bé, també m’heu de perdonar que no us respongui un per un, ja que el tema no s’ha desviat gaire i amb una contestació global i personalitzada quan convingui, de moment ja ni ha prou.
En tot moment he intentat trobar una solució “urgent” als buits que hem pogut veure en els primers concerts d’aquesta temporada, però aquí han sortit altres temes, que sobrepassen i de molt, el que nosaltres, public usuari podem fer.
Dels gestors dels equipaments culturals i de la seva bona tasca dependrà que es trobin alternatives a la davallada d’ingressos, però per Déu! nosaltres no hem de suplir amb un preu exagerat els números que ni l’administració, ni els esponsors, sembla que no volen posar.
Anar a un concert no ha de ser mai un luxe, ni un privilegi elitista. La cultura s’ha de pagar, és clar i en aquest país estem massa acostumats que tot ho faci l’administració, per això si els cicles privats decideixen portar a les millors orquestres i directors, i això costi un ull de la cara, és una cosa que jo no criticaré, si puc hi aniré, i sinó, em quedaré a casa. Però jo parlo de l’Orquestra Nacional de Catalunya, la que depèn de l’administració i la que ha d’arribar a l’abast de tothom, cobrint el territori Nacional amb la seva xarxa d’auditoris, i la que ha d’arribar a tothom amb preus assequibles.
Pagar menys no significa que el que ens ofereixen sigui de menys qualitat, però aquesta orquestra la paguem entre tots i hauria de ser normal que anar als seus concerts fos quelcom assequible per tots.
Gràcies Pere per aquests detallats comentari, que ens descobreixen el que molts temíem i que no acabàvem d’entendre el motiu per el qual aquest tema no ha sortit quasi mai en els nostres diaris i revistes especialitzades.
No comparteixo la iniciativa del boicot que el ben intencionat Juli proposa, ans el contrari, ja que això acabaria donant arguments de poca rendibilitat als projectes i algun gestor amb mirades exclusivament economicistes, podria acabar proposant i suprimint la iniciativa pública per deixar-ho tot en mans de la privada, tan necessària com insuficient.
Espero doncs del nou equip gestor de l’Auditori, amb el Sr. Oriol Pérez Treviño al capdavant, que ens mostrin la seva capacitat de connectar amb el públic i alhora fer prioritària l’activitat de l’OBC. Donar prioritat a aquesta activitat passa també per omplir la sala, donant-la a conèixer al màxim de persones possibles i no excloent a ningú per motius econòmics en un moment, insisteixo, que els productes culturals, malauradament han passat a no ser prioritaris en moltes llars amb problemes, si ens ho posen més fàcil, qui sap si continuarem tenint en compte els concerts de l’OBC en la nostra llista de prioritats.
Espero que això no quedi en un apunt més i no sé com vehicular la recollida de firmes, ja que tampoc voldria infringir la llei de protecció de dades. Cal ser molt curós, però de ben segur i aprofitant les xarxes socials (facebook o twitter) es pot difondre a molt més amplis sectors, aquesta sol·licitud.
Accepto suggeriments
Moltes gràcies
M'agradaM'agrada
Tens tota la raó del món, Joaquim. És vergonyós els programes de criri que fan i els preus que s’atreveixen a fer-nos pagar.
Si s’ha de portar una pancarta, apunta’m.
M'agradaM'agrada
Tens tota la raò,Joaquim,es carissim.La meva amiga va agafar els abonaments per 6 funcions i em pagat cadascuna 340 euros.El Liceu me’n costa 313,té més funcions i a més a més el meu seient es privilegiat,peró lo del Auditori es abusiu,i ja no diguem el Palau que se’n tornat “lelos” de cop amb els preus.
M'agradaM'agrada
Joaquim,
Segueixo el vostre blog des de fa uns quants anys, i cada vegada estic mes convençut de que heu esdevingut un autèntic servei públic de primera, per a tots els entusiastes de la musica a prop de Barcelona. Encara que potser no compartim gustos musicals al 100%, valoro molt les vostres critiques i informacions.
Soc abonat al Liceu (torn PB platea, amb moltes afegides a la venda preferent), i a L’Auditori (torns AM i BM, i a la musica de cambra), i de tant en tant vaig al Palau. Tambè acostumo a anar a auditoris de tota Espanya coincidint amb viatges que tinc que fer per feina. I a l’extranger quan tinc l’oportunitat.
Varem anar dissabte 22 d’octubre al Liceu i el mateix diumenge al matí ja vaig poder llegir la vostra critica del concert. Impressionant lo ràpid que escriviu les critiques. Totalment d’acord amb la vostre impressió del Faust “fragments en versió concert”. Aquest tenor brasiler es senzillament un caradura. I els gerents del Liceu en aquest cas molt poc professionals.
Ahir diumenge 23 al mati varem anar a L’Auditori a veure el programa d’homenatge a Listz pel 200 aniversari del seu naixement, i tinc que dir que des que hi vaig (fa mes de deu anys, des que el van inaugurar) mai havia vist la sala gran tan buida en un concert d’abonament. Feia pena. I el concert no va pas estar malament (encara que el Listz simfònic no dona per gaire….).
No havia intervingut fins avui. Però tinc que dir-vos que comparteixo la pràctica totalitat de intervencions que s’han fet en relació als preus d’abonaments i localitats, tant a aquesta entrada com a la del passat mes de juny. Teniu tot el meu suport per el que faci falta.
Per la meva part em vaig queixar a L’Auditori del irregular e inoportú augment de preu dels abonaments de enguany. Em van contestar amablement, però era per donar-se de baixa. Finalment… la musica en directe es com una droga… i vaig mantenir els abonaments.
Continueu endavant.
Teniu tot el meu suport.
Salutacions.
M'agradaM'agrada
Bon dia Jaume i benvingut a In Fernem Land:
En primer lloc vull agrair-li que comenti, en segon lloc el contingut del comentari i en tercer lloc el suport.
Aquest cap de setmana no he pogut acostar-me a L’Auditori, però per comentaris que he llegit, sembla que la cosa no va anar del tot bé. Una llàstima, ja que després del concert de la setmana passada els ànims estaven força enlairats.
Malauradament la situació actual fa preveure aquestes desercions de part del públic, estigui directament afectat per la crisi, com és el meu cas, o no, però cada vegada es tria més i a vegades no sempre de manera encertada, als concerts que cal anar i els que és millor prescindir.
L’OBC ha de lluitar amb els altres cicles simfònics que es fan a Barcelona i diguem que amb els que té per sobre ho té difícil, ja que la majoria del públic encara creu que un concert de Palau 100, ha de ser millor que un de l’OBC, senzillament perquè acostumen a ser orquestres de renom i la nostra és la nostra, i això amb l’autoestima baixa que ens caracteritza, no ajuda gens. S’equivoquen més d’una i de dues vegades ja que les orquestres que acostumen a fer aquestes gires, no sempre estan al nivell que els seus noms fan preveure i més d’una o dues vegades, els concerts esdevenen “bolos” rutinaris. Sense anar més lluny, semble que els dos primers concerts de Palau 100, als quals no he assistit, no han estat a l’alçada, ni de la presumpte categoria del cicle, ni del preu que s’ha de pagar per assistir-hi.
Però tampoc ajuda gens que el preu de les entrades per anar a escoltar l’OBC sigui poc competitiu i amb això sembla que a L’Auditori no vulguin entrar en raó i mantenint les més econòmiques a 20€ el que està fent és limita molt l’afluència del possible públic interessat que es queda a casa, a escoltar-ho per la ràdio, davant la impossibilitat de pagar, ni que sigui de manera esporàdica, el que li demanen.
Jo insisteixo en l’increment de la fragmentació de les zones, amb una franja de preus més variada, aplicant criteris de visibilitat i acústics, com succeeix a la immensa majoria de teatres i auditoris del món, d’aquesta manera penso que evitarien aquests buits preocupants alhora que acabarien de donar sentit a un cicle simfònic de caire públic, pagat en gran mesura per tots els ciutadans i a ells dirigits, sigui quina sigui la seva disponibilitat econòmica. L’OBC ésd una orquestra pública, pagada per les administracions catalanes, que ni hauria de competir amb, per ara, amb el nivell artístic de les grans formacions que tots tenim al cap, ni amb el preu que s’ha de pagar per veure-les.
Ara és el gran moment per a tots aquells càrrecs, públics i privats, de demostrar la seva vàlua, i això és que el que espero del Sr. Pérez Treviño.
Estarem encantats de tornar a llegir, quan vulgui, els seus comentaris.
M'agradaM'agrada
Molt ben escrit, Joaquim.
Jo em sento dels que “quedem” a la dsiposició
M'agradaM'agrada