Ja us he parlat alguna vegada de Bagà i l’atracció que els paisatges que envolten aquesta vila de l’Alt Berguedà han suposat en la meva vida.
Fa quinze dies que hi vaig retornar, però la tardor tan mandrosa aquest any, tot just començava a acolorir els arbres més matiners. Tan sols una setmana més tard el bosc es va començar a daurar en la captivadora cerimònia que any rere any tenyeix d’evocadora bellesa, els racons més estimats d’aquest tros de memòria feliç i sempre enyorada.
Així doncs, avui us proposo reposar, fer una aturada necessària i reparadora al bell mig del camí, per contemplar aquestes muntanyes del Moixeró de perfils esquerps i els boscos frondosos i sortosament humits, farcits de roures, alzines, amples extensions de pi roig i boixos de flaires tonificants.
Aturem per uns instants les baixades d’arxius, els enllaços i els vídeos, les contraposades opinions al voltant d’aquell tenor o aquella soprano i deixem-nos seduir per aquest incommensurable espectacle que de ben segur no provocarà cap mostra de rebuig, ni cap provocadora protesta.
Les fotografies són obra d’en Jordi i la música serena és d’Eduard Toldrà, més concretament l’Ave Maria, el segon sonet del primer quadern, del sis per a violí i piano, que el music vilanoví va escriure a l’any 1922. L’interpreten Alejandro Bustamante al violí i José Enrique Bagaría al piano, provinent d’un disc preciós amb obres de Toldrà, Messiaen i Cesar Frank, editat per Columna Música.
Bon dissabte amics, demà tindreu la ressenya del Siegfried del MET.

Molt bonic el reportatge de la tardor que el meu germà Joaquim ha fet amb la col.laboració del meu marit Jordi. Però cal dir que algunes fotografies són de la germana d’en Joaquim i de la dona d’en Jordi. La veritat és que la tardor al Berguedà no té res a envejar a la Fageda d’en Jordà ni al Montseny. Molt guai del Paraguai.
M'agradaM'agrada
Ávui ha estat un obrir especial i et felicito, no coneixía aquest Ave-María del mestre Toldrá i es molt bonica i adient per acompanyar aquest paradís de colors amb que avui ens has sorprés , preciós , els colors de la tardor sens dubte son els més bonics de les estacions i personalment l’època de l’any que més m’agrada , va ser una tardor i tornan d’un concert a Ordino (Andorra) vaig estar tot el viatge totalment bocabadada a la finestra contemplan els variats i càlids colors del paissatge, va calar tant em mí que al arrivar a casa i després d’un curs bàsic per saber si podría fer-ho, em vaig possar a pintar, (oli) el millor plaer del món pintar escoltant bona música amb un cafetó ben aprop, vaig fer algunes cosetes que tenen els meus fills però, ho vaig haver de deixar…… fa temps que no toco un pincell, volía fer-ho aviat, però el bombonet d’avui m’engresca per fer-ho “més aviat” encara, gràcies Joaquim.
M'agradaM'agrada
Preciós Joaquim, música i fotos.
Bon cap de setmana
M'agradaM'agrada
Maco! Preciós!
M'agradaM'agrada
Molt maco. A la teva familia no nomès hi ha un artista. Gràcies a tots per compartir-ho amb nosaltres.
Ens veiem al Met.
M'agradaM'agrada
Fantàstica aturada, que alimenta la vista i les oïdes! Bon cap de setmana a tots,
M'agradaM'agrada
És veritat que no el vam veure amb aquests colors però el Berguedà sempre és bonic i la passejada va ser preciosa.
Felicitats al Jordi i la Mª Angels per les fotogrfies i a tu per haver-nos
alegrat el dia.
Una abrçada
M'agradaM'agrada
Preciós reportatge, Joaquim i amb una música ideal acompanyant-lo. Un sentit homenatge que la família feu a quin tant vares estimar.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Joaquim, 🙂
Mks.
M'agradaM'agrada
Esplèndid. Si demà no plou hi anem!!!
GRACIES
M'agradaM'agrada
Magnífic,quin reportatge tan preciós i la música…tranquilitat aixó es el que em dona ara mateix aquestes notes.
Gràcies…..
M'agradaM'agrada
Gràcies família per tanta tendresa recollida.
L’Angelina segueix ben present en tots nosaltres perquè vosaltres en sou un perfecte mirall…
Petons tardorals des de L’H.
M'agradaM'agrada
“Des d’aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina;
tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se’m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.”
Miquel Martí i Pol
M'agradaM'agrada
Hermosas fotografías, para mí llenas de melancolía que es el sentimiento que me produce el otoño. Otro año que se va…
Como hermosa es también esta “Ave María” de Toldrá que yo desconocía.
M'agradaM'agrada
Quins colors de fulles, perfectes per pintar-les
M'agradaM'agrada
Molt bó el fotògraf i molt bé el redactor de la tardor a Bagà!
M'agradaM'agrada
Hola Joanet, me’n alegro que t’hagi agradat, hi ha molt de la família en aquest apunt.
M'agradaM'agrada
Estic content, ja que aquest recés en mig de l’activitat normal ha tingut una bona acollida, i això sempre em satisfà.
Gràcies a tots.
M'agradaM'agrada
Gràcies per 3.567 cop!!!, un cop més!!!
M'agradaM'agrada
Es muy evocador adentrarse en ese bosque multicolor que el otoño pinta con mil tonos acompañado de esa pieza musical que describe apaciblemente ese paseo por caminos, sendas y vericuetos entre los moribundos árboles que, alfombrándolos, vuelven a dormir otro año más en la quietud de esa gélida atmósfera, alejada de las urbes bulliciosas; una invitación a soñar…
¡Precioso post!
M'agradaM'agrada
Fa uns dies li vaig pispar a en José Luis una foto molt bonica de la
tardor i me la vaig possar de “fondo de pantalla” .Si no hos enfadeu
os agafaré aquesta de Bagá i ja rumiaré a on la posso ¿hem doneu
permis ? Jo us donc las gracies .Realment el tema de la tardor dona
molt de sí . Gracies i una abraçada a tots tres.
M'agradaM'agrada