IN FERNEM LAND

STABAT MATER (NETREBKO-PIZZOLATO-POLENZANI-D’ARCANGELO-PAPPANO) vídeo


Anna Netrebko, Marianna Pizzolato, Antonio Pappano, Matthew Polenzani i Ildebrando D'Arcangelo en el Stabat Mater de G.Rossini. 8 d'agost de 2011. Festival de Salzburg. Photo: © Silvia Lelli/Salzburger Festspiele

Amb un 50 % del equip vocal de la gravació de la EMI i amb el mateix cor i orquestra, el de l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia de Roma, el director anglo italià Antonio Pappano va oferir aquest estiu passat, dins el marc del prestigiós Festival de Salzburg, el Stabat Mater de Rossini.

Avui doncs, i passat el dia de difunts que semblaria idoni per aquest apunt, us ofereixo el vídeo que va gravar la ORF2 d’aquell esdeveniment i que de ben segur interessarà a més d’un dels selectes visitadors que honoren  aquest blog.

No cal dir que la versió té molt interés i encara que no contempli la totalitat del quartet solista del disc, recordeu que allà el tenor és Lawrence Brownlee i la part de la mezzo va a càrrec de Joyce DiDonato, mentre Netrebko i D’Arcangelo es mantenen.

És una versió estel·lar, tot i que hom espera més de les versions que reuneixen el bo i millor, i em penso que Netrebko no estava al seu màxim nivell, però tot plegat fa força goig.

Espero que ho gaudiu

STABAT MATER
Gioacchino Rossini

Solistes:
Anna Netrebko (soprano)
Ildebrando D’Arcangelo (baix baríton)
Marianna Pizzolato (mezzosoprano)
Matthew Polenzani (tenor)

Orchestra e coro dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia 
Dircetor: Antonio Pappano

Festival de Salzburg, 8 d’agost de 2011

ENLLAÇOS

Ja ho sé que el Stabat Mater de Rossini no és gens o quasi gens, un Stabat Mater religiós, però és tan maco….

Alguns apunts amb l’Stabat Mater de Rossini a In Fernem Land:

Bon divendres!

9 comments

  1. Concep

    Bon dia i moltes gràcies Joaquim.
    Em reservava el vídeo d’ahir per aquest cap de setmana i ara hauré d’afegir aquest d’avui. Ets molt generós i t’hem d’estar en permanent agraïment.
    Però jo avui esperava un post amb el concert d’ahir a L’Auditori, amb la Pires. Què no hi vas anar?, és que no he trobat molt rar que te’l perdessis i volia saber la teva opinió.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Hola Concep.
      Jo no puc anar a tot arreu,ni tan sols allà on voldria. El concert d’ahir, si les circumstàncies que no venen al cas, ho haguessin permés, hagués estat una cita ineludible. Un altre any serà.
      Et va agradar suposo, oi?
      Espero que el Stabat Mater també sigui del teu agrat.

      M'agrada

      Respon
      • Xavier C.

        El que deuria estar és ple com el rovell d´un ou, perquè jo ho vaig mirar dimarts nit i quedaven només dues entrades. Com eren una mica cares vaig dubtar, i vaig preferir deixar que fos l´atzar qui decidís per mi (“si demà encara hi són, hi vaig”). L´endemà ja estaven totes esgotades. Concep dirà si ho vaig fer pèssimament, molt malament o fatal de la muerte.

        M'agrada

        Respon
        • Concep

          Si Xavier C., no vas fer bé en deixar-te perdre aquest concert.
          Joaquim ho sento, sempre dono per suposat que vas a tot arreu, a vegades ho sembla, encara que no sigui possible, però coincidim en molts dels concerts i òperes que jo assisteixo i tu vas a molts més que jo em perdo i és clar, la percepció és que ho veus tot i aquest tot és tan sols el meu tot i quan jo hi vaig i tu no, no em sembla possible.
          Va ser un molt bon concert, però esperava més de l’orquestra i de Pinchas Zukerman. Ella com sempre, sensacional.

          M'agrada

  3. Josep Olivé

    Què cruel ets Joaquim! Arribo els divendres a casa i normalment vesso l’última gota de sang que em queda a IFL…però avui m’he cruspit no un, sino quatre apunts! El que toca i els que has enllaçat! Afortunafament continuu viu i he ampliat coneixements sobre Rossini i el seu cant, i fins i tot he viatjat altre vegada a Pesaro…Total, que he revifat. Constatat doncs que la fórmula IFL+Rossini fa miracles. Moltes gràcies doncs. Are bé, t’asseguro que l’únic que queda de mi avui és aquest punt i final.

    M'agrada

    Respon
  4. Josep Olivé

    Una de les raons per les que Deu va crear a la Pires era per a que interpretes el extramadament líric i colpidor 27 de l’Amadeus (i tambè el meravellòs 9). Per cert, concert que ja havia tocat a l’Auditori amb l’OBC. Efectivament era concert per anar-hi, però entre setmana ho tinc dificil. A destacar el format, donat que era força interessant que començes amb una sonata per a violí i piano a càrrec dels dos màxims protagonistes. Molt interessant, i crec que hauria de ser més frequent aquesta forma de programar. Interessant tambè la criticia realitzada per en Jorge de Persia a La Vanguadia. No és un sant de la meva devoció, en absolut, però això no treu el reconeixement quan cal (al meu parer, és clar). Entre d’altres coses es refereix a un aspecte “visual” dels músics que comparteixo plenament.

    M'agrada

    Respon
  5. David

    Moltíssimes gràcies, Joaquim! Ho estic veient ara i la impressió, almenys la dels 25 minuts que porto vistos, és força bona. Això sí, aquests zooms descarats que li fan a la Netrebko durant els primers minuts em semblen una mica populistes… 🙂

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

Gravatar
WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. ( Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out /  Canvia )

Cancel·la

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: