Jean-Frédéric Neuburger
Jen-Frédéric Neuburger, Paris 1986, és el pianista que substituirà aquest proper cap de setmana, divendres a Sabadell i dissabte a Barcelona, al turc Fazil Say que com ja vaig dir-vos ha cancel·lat per malaltia la seva participació en la temporada de l’Orquestra Simfònica del Vallés.
El repertori del jove pianista i també compositor abraça un amplíssim ventall, des de Bach fins a compositors del segle XXI.
Ha estat convidat pels festivals internacionals de més prestigi (Verbier, Menton, La Roque d’Anthéron, Saratoga, La Jolla Music Society), i ha tocat amb orquestres com la Philadelphia Orchestra, New York Philharmonic, London Philharmonic, Bamberger Symphoniker, Orchestre Philharmonique de Radio France i la NHK Symphony Orchestra, Shanghai Philharmonic, sent dirigit entre d’altres per directors tan prestigiosos com Osmo Vanska, Jonathan Nott, Pascal Rophé, Lorin Maazel i Michael Tilson Thomas. També forma part de grups de cambra i ha col·laborat amb David Guerrier, Tatjana Vassiljeva o el Quatuor Modigliani. La temporada passada va ser invitat a L’Auditori de Barcelona on va interpretar la Kreisleriana de Schumann i obres de Bach i Beethoven.
No he trobat cap youtube on Neuburger interpreti a Mozart i per tant us proposo escoltar-lo en dues obres ben diferents. Comencem amb el preludi de la Suite anglesa núm 2 en la menor de Johan Sebastian Bach, procedent de La Folle Journée de Nantes a l’edició del 2009.
I ara canviarem de registre per escoltar-lo en una faceta més romàntica, ja que l’escoltarem en l’espectacular Estudi Revolucionari de Frédéric Chopin, en el Festival de Verbier del 2008.
Si busqueu a Yotube també trobareu alguna cosa de Neuburger com a compositor, però no m’ha interessat gaire.
Lamentablement amb la cancel·lació de Say també ha saltat del programa la seva obra Silk Road, (m’interessava molt, moltíssim)
Segons el web de l’OSV, les obres en programa són:
J. S. Bach: Fuga en Sol menor, BWV 542; W. A. Mozart: Concert per a piano i orquestra núm. 23 en La major, K. 488 i L.v.Beethoven: Simfonia núm. 2 en Re major, op. 36
IN FERNEM LAND 
No sé, no crec que siguin comparables l’un amb l’altre. Sobretot de Chopin, no és la millor versió que he escoltat. Ja ens explicaràs si t’ha fet vibrar, com segurament Say hauria fet. A veure com el porta el director. Gràcies per compartir, Joaquim.
M'agradaM'agrada
Ese Bach es bastante espantoso, la verdad. No sé qué hará este niño con el Mozart, pero sospecho que no va a tener demasiado interés. En fin…
M'agradaM'agrada
No crec haguem de ser tan durs amb un pianista tan jove. Els vídeos són del 2008 i 2009, és previsible que hores d’ara hagi experimentat una millora notable, més d’estil que de tècnica.
Crec que una de les funcions d’una orquestra com l’OSV és precisament donar oportunitats a aquests joves solistes que encara no tenen la solidesa per interpretar al costat de les grans formacions simfòniques.
Algú el va veure l’any passat a L’Auditori?
M'agradaM'agrada
Según mi humilde entender la música, este joven pianista Neuburger , ha tocado su concierto,de la misma manera que tocaban, los más jovenes concursantes que aspiraban al primer premio. del concurso de Paloma OSHEA DE Santander.Era una lucha de grán técnica a cual más, despues de tanta técnica,cambiaron el concurso y se les exigió más sentimiento,alma,emoción, en fín,lo cambiaron a buena hora gracias a Dios. A lo largo de mi vida, tuve muchísimas ocasiones de poder oir a grandes virtuosos del piano, y la verdad me ponía a llorar como una Magdalena,de emoción,de un escalofrio que recorria por mi interior llegándome aquel sonido,hasta el fondo de mi alma.Perdonad, no quisiera que nadie se molestase por mis palabras. Es solamente una opinión de una aficionada a la música. Adios gracias, un saludo para todos.Merceded
M'agradaM'agrada
Per què han suprimit la obra de Fazil Say de la programació?? No ho entenc…
Respecte al pianista….hagués estat maco un pianista de la casa com a substitut, no creieu…?
M'agradaM'agrada
És curiós, pot semblar-ho, però no, no és amb les obres més virtuosístiques on podem apreciar la grandessa d’un pianista. Abans trobarem al músic en un concert de Mozart que en un de Rachmaninov. No vol dir això que infravalori el piano d’aquest ultim. En absolut. És meravellós. Qualsevol dels seus concert amb un Volodos per exemple és una experiència inoblidable. Però és precisament per això que les interpretacions que mostra el post per a mi no son suficients encara per a dir el que en penso de la qualitat d’aquest pianista. Tècnica la té. Articula els dits de manera notoria, potser pel meu gust massa (però respectable, tot són escoles de digitació i articulació) però és clar, el preludi de la suite de Bach, i fins i tot l’estudi de Chopin no em donen, al menys a mi, una idea cabal suficient com per dir si és o serà un gran pianista. Si escolteu el preludi de la suite per altres grans pianistes podreu trober lleugeres diferencies en el tempo i poca cosa més. Vull dir que sona bastant igual i és imposible pràcticament identificar a un pianista només escoltan-lo. I si a tot un Gould se l’identificava era tot sovint perque cantava les notes. Bé, que en definitiva, que per a mi, el 23 de l’Amadeus si que em serveix per a copsar si lo que m’arriba em fa vibrar o em deixa indiferent. O sigui, que potser m’hi arribi al Palau el dissabte. Gràcies doncs per aquest molt oportú apunt.
M'agradaM'agrada
La qualitat d’un pianista o d’un músic, a l’igual que la qualitat d’una persona quan parla, es pot definir amb tan sols una sola frase…
M'agradaM'agrada
No hi estic d’acord. Són molts i variables els aspectes a considerar en totes les facetes artístiques i profesionals. Un critic, quan escriu la seva crónica al diari no pot despatxar-la amb una sola frase. Per brillant que sigui. De la mateixa manera que quan vaig a IFL per a informar-me i saber més m’agrada que la qualitat d’un pianista o d’un músic, al igual que la de qualsevol persona que parla, no la despatxi tambè amb una sola frase. Aquest estimat blog no duraria ni dos dies.
M'agradaM'agrada
Em temo que no m’he explicat bé.
No volia dir que una sola frase escrita pot definir a un artista, volia dir que es pot decidir sobre la qualitat d’un artista escoltant una sola de les seves “frases musicals”. En altres paraules, en un minut de música ja es pot veure si un pianista/músic/cantant serà interessant o no, interpreti a Bach o Bartók.
Salutacions
M'agradaM'agrada
Ostres, val! Buf! Lamento haver-ho entés d’una manera tant diferent! I no saps lo que m’alivia la teva contestació. No ho saps prou! Per un moment he pensat que ja tornava jo pel pedregal de fa unes setmanes!
Entenc el que vols dir. Sens dubte. Però tambè hi han fragments musicals, i determinats models de composició que afavoreixen la “visibilitat” de la qualitat d’un artista (pianista en aquest cas). Per possar un exemple i sense canviar de compositor: Bach. A un pianista desconegut preferiria sentir-li primerament el tema de les variacions Goldberg que el preludi de la suite anglesa. Bé, potser desprès d’una li demanaria l’altre i aixi en paus! 🙂
Moltes gràcies per la teva oportuna aclaració. Salutacions cordials.
M'agradaM'agrada