Hi ha una frase que tothom utilitza des de fa un temps, arran d’aquesta crisi que ens fa anar de bòlid, i no és altre que “con la que está cayendo…” i al darrera hi podeu posar qualsevol cosa. Doncs bé infernems, “con la que está cayendo y la que caerá, deixeu-me començar el més de febrer una mica friki, ja tindrem temps de posar-nos, seriosos, tristos o tràgics, però avui us porto la cara més “popular” de Roberto Alagna, que ja sabeu que quan si posa, si posa de valent.
El 31 de desembre de 2011 la cadena de televisió France 3 va emetre el seu programa de cap d’any, amb un concert del tenor francès interpretant un reguitzell de cançons espanyoles o llatines, d’aquelles que tenen l’èxit garantit en tots els envelats de Festa Major i que eren repertori habitual de Jorge Sepulveda o la nostrada Orquestra Maravella (ambdós els vaig veure a la Festa Majó de Bagà quan jo era molt jovenet) . El problema és que potser la data i sobretot el lloc, la sel·lecte Òpera Royal du Chateau de Versailles, no semblen els més idonis per oferir aquest programa, és clar que sempre em podreu dir que jo sóc un classista, ja ho sé:
1. Cielito lindo
2. Piensa en mi
3. Quizás, quizás
4. Besame mucho
5. La LLorona
6. Dos cruzes
7. Historia per un amor
8. Acapulco
9. Por una cabeza
10. El dia que me quieras
11. Malagueña
12. Cu ti lu dissi
13. Abballati
Els francesos ja ho tenen això, poden casar un programa de “Noches del sábado”(aquest programa els més joves no els sonarà de res, però era el gran entreteniment de la TV única i indivisible de l’España dels 60’s i 70’s), amb un entorn tan aristocràtic i exclusiu com el petit teatre de versallesc, que amb el so i els ritmes del repertori escollit per Alagna, més aviat sembla La Paloma, amb els seus daurats i les làmpades barroques, però amb la diferència que a Versailles, són autènticament barroques.
Roberto Alagna és troba molt a gust fent aquests concerts i la veritat és que no és el típic tenor que canta cançons que no li corresponen, no. Es transforma o aneu a saber si el veritable Alagna és aquest i l’òpera la canta a més a més. És un vocalista amb veu, això si, i deixa anar tota la seva capacitat de sorprendre, amb una gestualitat i una interpretació molt propera al Raphael més moderat, però Raphael al cap i a la fi. Ell s’ho passa la mar de bé i el públic que l’acompanya, no precisament la cort de Maria Antonieta, també.
Els i les fans d’Alagna us ho passareu la mar de bé, això si, ja sabeu que quan treu la faceta “hortera” no hi ha qui el guanyi, i tots aquells que es posen nerviosos quan Juan Diego Flórez canta cançons espanyoles, ni se us passi pel cap baixar-vos els enllaços, ja que no us traureu la vergonya aliena durant uns quants dies, però repeteixo “con la que está cayendo…” sempre estareu a temps de llançar l’arxiu a la paperera de reciclatge, però mi jugo un pèsol (que diu el mestre Quim Puyal en els partits del Barça) que acabareu per guardar-lo i visionar-lo aquells dies que tots tenim de tant en tant i que després volem oblidar.
Alagna, que ja he manifestat més d’un dia i de dos, que m’agrada molt, té la capacitat de treure’m de polleguera moltes vegades, i més quan el veig, que no pas quan l’escolto, ja que és l’exponent, l’arquetip perfecte del francès que ens trobem amb xandall a les àrees de serveis de les autopistes a ple estiu i que més aviat em repugna, però que amb la seva simpatia i sobretot cantant, acaba per convèncer quasi del tot. Canti ranxeres, tangos, boleros o les cançons sicilianes, no sé pas com s’ho fa però t’acaba fent somriure i “con la que está cayendo….”
No cal que us digui que en molts moments també pretén emmirallar-se en Luis Mariano, sobretot quan fa els refilats i els pianíssims, un altre excel·lent i mític cantant que també et pot fer amagar sota la taula quan el veus deixar anar tot el seu catàleg d’exuberant gestualitat.
Us deixo un Yoytube per fer-vos una idea del que podreu veure, tot i que no té res a veure amb el concert, ja que és un clip promocional del imprescindible bolero “Piensa en mi”, que també canta a la gala. Després trobareu els quatre enllaços que un cop els hagueu ajuntat amb el hjsplit (no abans), ja us permetran gaudir, o no, d’aquest espectacle inenarrable. S’ha de veure per creure.
ENLLAÇOS:
https://rapidshare.com/files/630065929/Pasion_Roberto_Alagna_France_3_2011_12_31.avi.001
https://rapidshare.com/files/3225085909/Pasion_Roberto_Alagna_France_3_2011_12_31.avi.002
https://rapidshare.com/files/2564013145/Pasion_Roberto_Alagna_France_3_2011_12_31.avi.003
https://rapidshare.com/files/1045904041/Pasion_Roberto_Alagna_France_3_2011_12_31.avi.004
Demà potser haurem de tornar a parlar del Liceu, entenu ara aquest vídeo d’avui, oi?
IN FERNEM LAND 
Molt xulo el contrapicat del contrabaix i molt guapo el que el toca.
M'agradaM'agrada
Ah!, RA vocalitza bastant bé.
M'agradaM'agrada
I què me’n dius, kalamar, del pentinat, millor dit, del cap ple de cabells, del pianista?… Potser és un particular homenatge hispànic d’aquest instrumentista a “Las meninas” de Velázquez, oi? 🙂
Jo trobo que no vocalitza “bastant” bé, sinó “molt” bé.
M'agradaM'agrada
Es diu Yvan Cassur, i podríem fer més burla, però m’he callat, Assur. Mira que n’ets d’entremeliat 😆 Com diu el Ximo, això és per escoltar, perquè si el mirem ens distreiem del que és important.
M'agradaM'agrada
Que no, kalamar!: Que no és Yvan Cassur, sinó que és Yvan Cassar!… En qui estaries pensant? 🙂 🙂 🙂
M'agradaM'agrada
Precisament vaig veure aquest concert aquest cap de setmana i vaig disfrutar molt, primer perquè el Roberto Alagna m´encanta i segona perquè les cançons que canta també.
Tot i així, malgrat haver-lo gaudit molt, em quedaria amb el concert que va fer a Bayona, suposo que deu ser del 2009 0 2010 i que també circula per la xarxa, on a més d´adelantar-nos temes del seu disc (aleshores vaig llegir que es deia “Latino”), ara es veu que es diu “Pasión”, va cantar-nos tot de repertori del Luis Mariano i que ja ens havia fet disfrutar en els dos discos homenatge que va fer, un en francès i l´altre en espanyol, i per cert, en un espanyol molt més que correcte i puc donar fe de que el parla perfectament.
El que dius de la seva simpatia sempre he mantingut que és un d´aquells cantants que connecta de seguida amb el públic (quan el veus) i també quan l´escoltes ja que aquesta simpatia es reflexa a través de la seva manera de cantar.
Sí, Joaquim, els que l´escoltem ens ho passem bé, però ell també s´ho passa “pipa” en aquest repertori.
Gràcies a Déu que en les èpoques que estem que podem gaudir d´una veu així és un regal.
Especialment inspirat en està en “El dia que me quieras”, llàstima que aquí no canti el tema de la “Cumparsita” que tant bé li va sortir en el concert de Bayona.
Al final, dues sicilianes, “Cu ti lu dissi” i “Aballatti”, i malgrat que el disc del “Sicilien” està bé, al final se m´acava fent un pèl pesat pel repertori, així com el DVD que es va editar en motiu de la gira de concerts que va fer per promocionar el disc.
De totes maneres, és un concert altament recomanable.
M'agradaM'agrada
Muy divertido Alagna. En una entrevista habló muy correctamente y decía que él empezó en el mundo del cabaret con estas canciones. Un regalazo, ¡gracias! ¡Saludos,infernems!
M'agradaM'agrada
Veient la foto, sense fixar-m’hi gaire, em semblava el Raphael !! Deu ser el fred siberià que m’afecta molt 😉
M'agradaM'agrada
Ja fa temps que está cayendo demasiado el “con la que está cayendo”, oi? Aquest Piensa en mí, Luis Mariano a banda, també m’ha recordat al Nino Bravo. Ho canta bñe. pero sin animo de polemizar… o al revés: con ánimo de polemizar, no es eso, no es eso. Es eso:
http://www.youtube.com/watch?v=8UCnM-PiFwM
M'agradaM'agrada
bñe volia ser bé, pero ja va bé bñe
M'agradaM'agrada
Bé, ja moltes maneres de pensa en tu 🙂 i també podria ser aquesta:
o aquesta:
o aquesta, per totes les dones que hi intervenen:
Quedar-se només amb la Vargas em sembla poc.
M'agradaM'agrada
Oh no !!! mai he soportat a la Glòria Lasso…..em quedo amb la Luz Casal…
M'agradaM'agrada
A mí me gustan mucho estas canciones y “Piensa en mí” es excepcional. Ha de ser muy malo el cantante para destrozarla. Todas las versiones que se escuchan en este apunte son muy buenas, incluída la versión de Roberto Alagna, cantando con Luis Mariano en la mente y Nino Bravo en la garganta, pero si he de escoger me quedo con la original de su autor Agustín Lara -preciosas fotos las de su gran amor “La Doña” María Félix, de remarcable belleza- y en segundo lugar las versiones de Luz Casal y Gloria Lasso ex-aequo, pues se ajustan más a la idea original de su creador; Chavela Vargas era fenomenal, pero en esta canción se desgarra en exceso y eso no lo pretendía Lara. Es un tema nostálgico con acentos de reproche, pero no una condena a muerte…
Fede
M'agradaM'agrada
Pues como casi siempre (casi por definición) tienes toda la razón con lo del exceso de desgarro para esa letra. Y, cosa rara (ejem, no empecemos otra vez), te la doy.
M'agradaM'agrada
L’Alagna ès l’unic cantant que m’agrada tant cantant òpera con renxeras , boleros , cançó italiana ,etc…… , tè una veu qué al meu entrendre s’adapta a tots els estils
Joaquim , estíc impacient pel que ens diras demà del Liceu
M'agradaM'agrada
I jo estic amb l´ai al cor
M'agradaM'agrada
A mi, per molta polèmica que busqui en José Luis, :), el “Piensa en mí” de l’Alagna m’ha agradat moltíssim. Ara bé i sense cap mena de menyspreu, eh?: Aquest tipus de cançons, hi incloc fados, tangos, etc…, m’agrada escoltar-ne, de tant en tant, una…, un parell…, tres com a molt, perquè acaben embafant-me.
M'agradaM'agrada
Crèc que t’entenc José Luis, i estic amb tu, aquestes cançoncs agraden perque la gran majoría son boniques d’origen, ens desperten sentiments i records de juventut, ens toquen la fibra més sensible i el que es millor es que gran part d’aquestes cançons apart de poétiques lletres que ens parlen d’amors ,desamors, gelosia etc…. la Música es en moltes d’aquestes cançons es per considerar, molt respectable, però……
jo penso que per fer una interpretació fidel al que l’autor en el seu dia volía transmetre, i arribar al oient, no cal mostrar una veu portentosa amb impecables aguts, per escoltar aquest génere que per a mí es alguna cosa més que Música em quedo amb la Chavela Vargas, fora d’aixó només m’agrada’t escoltar alguna d’aquestes peçes per en Diego Florez que tot i sient molt generós en els aguts (com sempre…) per a mí li don la expressió perfecte amb molta naturalitat, i suposso que es per el seu origen, no sé, però es el que penso….
M'agradaM'agrada
Alagna y su más que notable versatilidad en todo ( o casi todo) lo que interpreta, a veces ” a lo Domingo”, es acreedor merecedor de esta conocida frase :…Ecco l’artista!..
M'agradaM'agrada
A la feina no ho puc sentir pero sí escriure.Roberto Alagna ha cantat fa pocs dies unes quantes funcions de Faust al Met al costat de Malyn Biström( mes elogiada segons les critiques que la Poplavskaya).Sembla ser que va superar a Kaufmann en el aspecte escènic pero va tenir algún petit problema vocal.En una funció va haver-hi un espectador que el va protestar i aixó no va sentar gens be al Roberto que per lo vist li va fer un gest que en llenguatge “castizo” es podria traduir com :”Baja aquí abajo a decirmelo si eres hombre”.Ja se sap els tenors son molt “machos” i acostumen a protagonitzar escenes tan comiques com aquesta quan la sort s’els hi gira.A les darreres funcions es va afagir l’ultim Faust anunciat que va obtenir un èxit grandiós de públic i crítica:Joseph Calleja.
M'agradaM'agrada
Tot i no agradar-me, prefereixo aquest tipus de repertori cantat per l’Alagna que pel Flórez, Això si, tal i com diu l’Assur, a la tercera ja estic embafat.
“El dia que me quieras” es Gardel en estat pur, i la resta, per molt que bé que ho facin, no em diuen absolutament res de res, es una opinió molt personal però si no ho dic rebento.
Quedo expectant pel que ens explicaràs demà del Liceu (malauradament no m’espero res de bo).
M'agradaM'agrada
A la nit ho explicaré Josep, però efectivament les noticies són molt dolentes, es confirma el que ja sabíem, és més es confirma l’engany del famós recital de la Sílvia Pérez Cruz.Fa molt temps que tenen previs fer la retallada, incapaços de fer-ho millor i ho amaguen als mateixos treballadors de l’empresa.
El dia que els reben tot està decidit, sense possibilitat de negociació. Són patètics i ineptes
M'agradaM'agrada
ERO confirmat segons
http://www.rtve.es/noticias/20120201/liceo-barcelona-suspende-dos-meses-su-actividad-artistica-negociara-ere/494543.shtml
M'agradaM'agrada
A la nit ho explicaré Josep, però efectivament les noticies són molt dolentes, es confirma el que ja sabíem, és més es confirma l’engany del famós recital de la Sílvia Pérez Cruz.Fa molt temps que tenen previs fer la retallada, incapaços de fer-ho millor i ho amaguen als mateixos treballadors de l’empresa.
El dia que els reben tot està decidit, sense possibilitat de negociació. Són patètics i ineptes
M'agradaM'agrada
Las noticias que se han filtrado a la prensa hoy supongo que desde la dirección general del Liceu son las que se presagiaban pero no dejan de ser más que lamentables y en algunos aspectos, creo que faltan a la verdad lo cual es más grave.
M'agradaM'agrada
Assur, també m’agrada a mi com la canta Alagna, i com diu Josep, ho fa millor que molts altres, però aquestes cançons (com d’altre banda tots sabem i tu dels primers) arriben mes cantades de la forma popular.
Joaquim, tens raó, la Vargas es poc, però no volía abusar…
Gloria, totalment d’acord. No son per cantar “tan bé”
M'agradaM'agrada
Què et de Bagà?
M'agradaM'agrada
Hola Rafel, benvingut a In Fernem Land.
No, no sóc de Bagà, però els estius de la meva infantesa, adolescència i joventut estan lligats a Bagà. En tinc un gran record.
M'agradaM'agrada
Per fí he pogut escoltar la versió de “piensa en mí”de Roberto Alagna .Té raó qui diu que s’adapta molt be en aquest repertori,doncs ho fa molt bé.Tanmateix sempre em resulta desde el punt de vista emocional força fred ,distant i poc sincer.En aquest aspecte crec que Luz Casal(sempre tant poc preocupada per la seva imatge) el supera amb diferència.
M'agradaM'agrada
Doncs a mi la que m’ha agradat més ha sigut la María Félix… 🙂 UI, perdó!!!… Volia dir que la versió que més m’ha agradat han estat totes, la veritat, ja que trobo que cadascun dels cantants l’ha recreat segons el seu estil. El que no m’ha agradat gens és la “mise en scène” de la Marisa Paredes-Escala en hi-fi, sobretot quan el llagrimot -perquè allò no és una llàgrima- cau sobre l’empremta dels llavis pintats al terra de l’escenari.
M'agradaM'agrada
Doncs sembla estar a gust l’home. I prou que ho fa bé. M’agrada força la seva versió de “Piensa en mi”, però és clar, desprès ha vingut Luz Casal i ja no sols és que t’agradi, és que t’emociona. I com no, la Chavela Vargas tambè, però aquesta canço és de la Luz. Molt interesant la versió original que no coneixia
M'agradaM'agrada
Com ja saps en Roberto Alagna m’agrada molt i aquestes cançons les canta bé però a i em deixen freda, trobo que li manca “passió”.
M'agradaM'agrada