Per segon any consecutiu, la direcció de L’Auditori ha decidit presentar la propera temporada (2012-2013) amb un concert gratuït de presentació, amb actuacions populars i aquest any també amb la participació de la Banda Municipal de Barcelona, i musics del ESMUC, tot presentat per el popular i televisiu Espartac Peran, que amb aquest afany que tothom té de fer els actes ben simpàtics i propers, s’ha posat a les mares i a les iaies a la butxaca, compatint amb simpatia i bon rotllo amb el mestre Pablo González, que d’això en sap molt.
L’Auditori presentava un ple dels que ja voldríem en els concerts de l’OBC d’aquesta temporada, si bé és veritat que les llotges laterals del segon i el tercer pis no eren accessibles i estaven tapades per aquestes cortines de color verd que d’un temps ençà tapen el buit vergonyant de l’orgue. Amb la qual cosa, podria ser que hagués afectat a l’acústica, ja que el so m’ha semblat més sec que el de costum.
També la sala estava ambientada amb un encertat disseny de llums, que ens apropava més a un programa televisiu que no a l’aspecte d’austeritat freda que acostuma a produir l’hemicicle de L’Auditori. El forat vergonyant de l’orgue inexistent estava tapat per una pantalla gegant que ens oferiria en alguns moments alguna petita ajuda visual al gendre de Catalunya (l’Espertac Peran).
L’obertura musical va anar a càrrec de sis joves de l’ESMUC que en clau de jazz i ritme proper al ragtime ens van oferir una mostra engrescadora, acompanyada per el picar de mans d’un públic participatiu.
Tot seguit representants de la secció de metalls i percussió de l’OBC i la Banda Municipal, ens van interpretar l’espectacular Fanfare for the Common Man d’Aaron Copland, que va donar pas a que entrés la Banda Municipal i el seu director titular, Salvador Brotons qui amb la seva contagiosa simpatia ens va presentar un petit tall del que serà la propera temporada i tot seguit van interpretar una versió abreujada del quadre simfònic de Joaquim Zamacois, “La sega” (1928).
L’entrada de l’OBC i del seu actual director titular el simpatiquíssim mestre Pablo González, va donar pas al que per a mi va ser el millor fragment musical que va interpretar l’orquestra, una enèrgica i contundent obertura de La forza del destino de Giuseppe Verdi. Els fragments que van interpretar després, tant una decebedora i anodina versió de l’Allegro ma non tropo inicial de la sisena simfonia “Pastoral” de Beethoven, la poc emotiva versió d’El Moldava de Smetana o els dos darrers moviments, tan poc catàrtics com correctament llegits de L’ocell de foc de Stravinski em van deixar l’eterna preocupació d’una OBC cada vegada més adotzenada en una rutina de correcció però sense cap personalitat.
Em podreu dir que aquest concert de festa i apte per a tots els públics, amb l’objectiu de buscar complicitats i nous abonats, no és el més propici per a grans demostracions de res, i us diré que teniu raó, i que aquesta festa oberta a tothom no pot ser jutjada com ho ha de ser un concert de la temporada, potser no, però per a mi és l’OBC, la principal orquestra de Catalunya amb el seu director titular, els que toquen a dalt de l’hemicicle i els encarregats d’entusiasmar-me i de convèncer-me per tal de que la propera temporada vagi a veure i escoltar els seus concerts, no sé distingir entre un concert d’abonament i el d’ahir, per a mi la música sempre ha de ser interpretada amb el màxim de rigor i sentiment, independentment del públic i l’ocasió i no m’agradaria pensar que depenent del públic o de la tipologia de concert, la Pastoral de Beethoven mereixi una interpretació o un altre.
La iniciativa d’aquesta presentació em sembla magnífica i que a la sortida els patrocinadors ens inviten a un refresc o un copeta de cava, és tot un detall en un moment tan propens a la gasiveria, però jo voldria que al sortir jo tingués un greu problema, al no voler prescindir de cap dels concerts programats, cap dubte que la propera temporada no m’hagi de perdre cap concert de l’OBC, i en canvi l’opinió, com podeu veure, és un altre.
Jo continuo sense veure millores a l’OBC, ans al contrari, i de la mateixa manera que continuem amb un forat vergonyant allà on hi hauria d’haver un orgue, i sense la plaça de concertino assignada (un altre vergonya no explicada ni preguntada per aquells que ho podien fer a la roda de premsa de la presentació). Ni l’OBC té més nivell després de dues temporades senceres del mestre González, ni cap indici d’assolir el miracle d’un so propi, és clar que per arribar a tenir això, hauríem de tenir un director amb la personalitat molt definida, i no és el cas. El mestre González s’està fent com a Director gràcies al nivell que va trobar quan va agafar l’orquestra, però l’orquestra no ha pogut agafar res del mestre, és una relació unidireccional.
Sort en tenim que M. François Bou (gerent de l’OBC) està molt connectat internacionalment i segurament és gràcies a ell que s’han aconseguit els contractes amb Medici TV o aquesta mini gira espanyola i l’europea. Tan de bo que se’l hagués anomenat director general de L’Auditori, però la mentalitat local no podia permetre que fos un estranger, tot i que parli molt millor català que el seleccionador de futbol de la selecció catalana (aquest ni el parla ni en té cap intenció).
Tot el meu suport a l’OBC i a la temporada vinent de la casa que l’acull, però jo tinc masses interrogants pendents, i com més hi penso, més en tinc.
IN FERNEM LAND 
Ara ja em preocupo de veritat. Em suggestiones a un radi de quatre – cinc metres: el que millor va sonar la Forza del Destino; la resta, patxim-patxam. A banda d´això, de la temporada m´engresquen força els programes/itineraris Bartok i Joana d´Arc (no tant Nacions i/o Natura, que em semblen un poti-poti on tot s´hi val). A banda del refresc, molt amables en donar-nos el cartapaci amb les guies de totes les programacions . Ens servirà per fer-nos començar a tocar de peus a terra: a quaranta euros entrada més barata, que li vagi molt de bé a la Bartoli el seu concert. Ja ens l´explicarà algú. Gardiner (Missa en Si de Bach) i William Christie (Belshazzar de Händel) també entren a la zona perillosa. Potser tots dos no podrà ser.
M'agradaM'agrada
No Xavier, no és suggestió, és la mateixa percepció i més que patxim-patxam-patxum, és desídia o manca de motivació, alguna cosa d’això hi havia ahir en l’OBC.
Cal fer un estudi del tema preus. Concerts a 35€ l’entrada més econòmica és inadmissible.
M'agradaM'agrada
Un concierto que fue puritita pachanga, pero bueno, supongo que a caballo regalado no se le puede mirar el diente ¿o sí?
El precio de las entradas para los conciertos de música clásica sigue siendo excesivo, y considero que los conciertos de la OBC deberían tener precios más populares. Si me va a costar más o menos lo mismo un concierto de la OBC que uno de Gergiev/Mariinsky, de Dudamel con su orquesta o de Barenboim/Staatskapelle, está más que claro lo que voy a elegir…
Lo de la Bartoli es un verdadero atraco. La última vez que vino al Auditori me negué a ir por el precio. Esta vez tampoco iré, aunque cante como los ángeles (el concierto que dio Lang Lang el mes pasado, que es igual de mediático, no costaba tanto).
Hoy me he levantado muy indignada, debe ser por el día.
M'agradaM'agrada
Bueno Marga, Bartoli viene con orquesta y Lang venia solito. Ni uno ni el otro son asequibles a mi bolsillo actual.
Los de l’Auditori viven en otro mundo y me parece más escandoloso que con la OBC se paguen 35 € por una localidad de últimas filas de la segunda graderia.
Con los abonos te ahorras casi un 40%, pero aun así se han vuelto locos.
La indagnación no nos abandona, la tenemos instalada desde hace demasiaso tiempo.
M'agradaM'agrada
Touché con lo de Lang Lang solito, pero que conste que Gatti y Gergiev también venían con orquesta (y más numerosas que la de la Bartoli) y las entradas eran más baratas.
M'agradaM'agrada
Potser ahir els músics eren allà a contracor però han d’entendre que s’han de publicitar tocant amb el màxim rigor i interès. L’OBC em va semblar un pèl desmillorada però tots sabem que toquen molt millor. (Més em preocupa la banda)
El show va estar molt bé i em va sobtar molt allò de Bartok l’infragmentable! Peran, psé-bé, prefereixo molt més les explicacions del mestre González. Un bon detall, les begudes finals i molt bé la nova gràfica de l’OBC, amb aquestes capses de imstruments fluïds de metall, fustes i peluix. Es nota l’estalvi en el paper i impressions dels programes, cosa que em sembla molt encertada.
I el millor, poder fer una abonament a la carta incloent tots els eixos de l’Auditori.
M'agradaM'agrada
Els musics no poden anar al concert de la presentació de la temporada a contracor, impossible. Potser les condicions no van ser les més idònies i el van preparar poc. Aquí ve la queixa, per què aquest concert és prepara poc?
L’abonament és l’opció descaradament recomanable, però resulta impossible abonar-se a tots els cicles que m’interessen, Liceu, Palau 100, Auditori, Ibercamera, l’oferta és molt atractiva, però els interessats sempre som els mateixos i de les nostres butxaques no es pot mantenir a tanta gent. Potser és que no hi ha prou públic per a tot i fins ara ens multiplicàvem, però les circumstàncies han canviat
M'agradaM'agrada
Hay que tener una cierta esperanza, si bien es cierto que el margen de maniobra es cada vez más escaso.
El concierto/fiesta de ayer tenía un carácter lúdico y comercial que no debería estar reñido con la calidad. Se supone que debería crear también una sensación generalizada de “esto yo no me lo pierdo”, que francamente en mi caso no se dio, aunque hay varios conciertos de la OBC que no pienso perderme.
He estado mirando precios y condiciones de abono y no han hecho absolutamente nada para intentar llenar la sala, no es solamente un problema de calidad y atractivo, es que se ha vuelto aumentar el precio para los conciertos estrella, nada menos que cuatro y por mucho Volodos, Mullova, Cotillard y Requiem de Verdi, me parece que las entradas más económicas a 35 euros es escandalosoon 15€ más de lo habitual. No se han enterado que estamos inmersos en una crisis sin precedentes, ni se han enterado que los precios de la OBC son más caros que cualquier orquesta europea en su sede. Eso con el nivel de ayer si que es preocupante.
Es más barato ir a escuchar a Christie (25 sobre 35) o a Gergioev (19 sobre 20).
Si eso es competencia del Sr. Bou, por mi ya se puede marchar.
M'agradaM'agrada
Estamos de acuerdo y continúan insistiendo en un reparto de l’Auditori por zonas, claramente mejorable. ¿Porqué no ofrecen los palcos laterales de tercer piso a un precio decididamente popular?. Los ponen a la venta al mismo precio que las localidades frontales del segundo anfiteatro y casi nunca se llenan y cuando se ocupan, son localidades que no pueden ofrecerse a esos precios.
Es un escándalo.
M'agradaM'agrada
M’agradaria que la meva orquestra soni bé fins i tot en els assaigos. Vull dir que en concerts festius tampoc rebaixo la meva exigència. Estem davant de músics ben profesionals, i una Pastoral o es “toca” bé o no es “toca”, es “toca” motivat o més val interpretar el “xocolatero” i la festa aleshores si que la fem ben grossa.
Lo dit no treu que vagi sortir força content de l’Auditori. És una molt bona iniciativa per part de l’OBC, que m’ha agradat molt en lineas generals, ben presentada i escenificada. Contingut i comunicatiu el presentador, i sense voler-se fer el simpàtic ni robar protagonisme, cosa que és molt d’agrair. Em va sorprendre la facilitat verbal de Pablo Gonzalez, comunica i arriba bé, amb detalls humorístics ben fins i divertits, que si bé estaven preparats no deixaven d’entreveure certa espontaneitat.
Crec que a Moneo li han donat el Princep d’Asturies. Ben segur s’ho deu mereixa, doctors tenen els jurats. Però a l’Auditori hi ha un punt pendent: l’acústica. I aquest punt pendent, per ser un auditori, doncs em sembla no preocupant, sino inadmisible. Vamos, que jo encarrego una obra com aquesta i aixó no esta resolt i ni les factures pago, ni li firmo la recepció de l’equipament. No sols quan hi ha veus les entrades dels laterals les haurien de regalar perque no se senten gens, no sols hi ha zones a dins mateix de l’orquestra on uns músics no poden sentir a d’altres, sino que ahir, per tal de no produir reverbaració quan la sala està molt buida en el tercer pis, van “vestir-la” amb una ingent quantitat de cortines. Resultat: so completament esmortait i apagat en totes les obres que es varen escoltar, i ni la fanfara de Copland, ni el finale de l’Ocell van provocar l’impacte sonor que mereixen les obres i els seus oïdors. Ah, i lo del forat no té la culpa en Moneo, obviament, en aquest cas hauriem de mirar cap a la plaça de Sant Jaume i que per favor, que tan important és un orga a un auditori com…com…com…mmmm, no sé ara…mmmm…doncs una bandera als seus despatxos…o potser no, potser ho és més.
M'agradaM'agrada
Tema Moneo millor no tocar-lo, fa tant temps que no s’ha pres cap solucioni de millora, que ara quan non hi ha ni un cèntim d’euro, és clamar al desert. En qualsevol cas i malgrat les deficències conegudes, l’Auditori és l’íunic espai idoni per a les grans orquestres simfòniques de Barcelona.
Tinc ganes de veure com sona l’orquestra i el cor del Festival de Bayreuth a dalt de l’escenari del Liceu i amb els cantants al davant, acostumats com estan a cantar sense que l’orquestra els tapi mai.
A mi la Fanfarra de Copland em va agardar més, molt més que aquell pardalet de foc, inadmissible, que la pastoral macrobiótica i un Moldava semblava el Besós.
Si no s’ho prenen seriosament és normal que no ens acabi d’agradar. Hi ha persones que tot els va bé, a mi no, cada vegada menys, sobretot quan saps que aquests mateixos musics ens ho han fet passar de conya.
M'agradaM'agrada
L’acustica de l’Auditori és, certament, una vergonya. És un dels pitjors auditoris en aquest sentit. Tanmateix, sembla que la culpa no és de Moneo. Segons la Viquipèdia l’enginyer encarregat de fer un “minuciós estudi acústic” fou Higini Arau.
Si investigueu per internet sembla ser que es tracta d’un enginyer de gran prestigi internacional, que ha col·laborat en la remodelació de la Scala, per exemple. Obviament no puc valorar la feina d’Arau, ja que l’acústica d’una sala és un fenòmen molt complex i el resultat final pot diferir molt del previst per diversos motius. Però en qualsevol cas és indubtable que l’acústica de l’auditori és nefasta, i no “internacionalmente alabada” com es diu en un artícle del país. Com de costum ens prenen per tontos volent fer-nos creure el què no és.
De fet, les grans sales de concert han obtingut la seva immillorable acústica al llarg dels anys, després de nombroses modificacions, com és el cas del Concertgebouw. Però aquí van passant els anys i no s’ha fet res per millorar l’acústica de la sala (o almenys no em consta, si m’equivoco, si us plau, corregiu-me).
M'agradaM'agrada
Crec que el problema de la sala Pau Casals és del seu enorme volum. És una capsa buida molt, massa llarga. La manera de fragmentar el sostre en barres cada cop més juntes són una bona solució acústica, així com les fustes i el teixit de les butaques. Aquí veig un error de partida del Moneo que l’Arau no pot arreglar (I això que sóc Moneorita de pro). Els músics es queixen que la música se’ls hi en va, no se senten a ells mateixos molts cops.
M'agradaM'agrada
A la Scala no crec que Higini Arau fes una gran feina, o els que van fer la remodelació van fer un nyap important, però a les files del darrer tram de la platea l’acústica és molt dolenta, no així des de les horroroses llotges/nínxols de visió infecte, fins i tot les centrals, però d’acústica perfecte.
M'agradaM'agrada
Acabo de ver un partido del Barça bastante aburrido, dirán que los jugadores estaban desmotivados, su entrenador que tanto aman se ha ido, tienen numerosas bajas (claro que a ellos el gobierno no les prohibe contratar personal), Messi un día brilla y otro no, a Valdés le meten goles, no han ganado la Liga… pero yo seguiré siendo culé!
M'agradaM'agrada
¿Quieres hacer paralelismos entre el Barça de ayer y la OBC de antes de ayer?
Déjame ser un poco malo y acepto el reto.
¿Equipos desmotivados? ¿Quién es el Messi de la OBC?, el Guardiola está claro que no lo tenemos, y de eso me quejo. Seguro que el Barça de la próxima temporada encontrará a faltar a Guardiola, ¿ Y quién no?. No estoy convencido, ni yo ni nadie, que Vilanova sea el substituto perfecto. Recuerdo que cuando se fichó a Guardiola eran legión los que decían que no se comía los turrones en el Barça, pero la cosa era distinta. Ahora el nivel que han conseguido es tan alto como hablar de la Berliner Philharmoniker con Furtwängler y a partir de ahora, el ciclo cambiará por que debe ser así. Lo importante es que el modelo perdure y quizás tardaremos a tener un Karajan, un Abbado, o un Rattle, lo que es seguro es que Furtwängler ya no será.
Por lo que se refiere a la OBC, el proceso sería otro, pero es obvio que hoy por hoy, no tenemos al “entrenador” que pueda hacer de este equipo el mejor equipo posible y los condicionantes que nos rodean son nefastos, aun así con un director con más potencial, el resultado sería mucho mejor.
Yo seguiré siendo culé y claro, “obecero”, eso no se puede ser y dejar de ser, se lleva en la sangre.
M'agradaM'agrada
S’entén que era un concert de propaganda, per tant calia que toquéssin bé. No m’he mirat els preus però ja agafo por només de llegir les vostres queixes.
Gràcies, Joaquim. El programa que ofereixen té els seus atractius però caldrà anar alerta.
M'agradaM'agrada
Torno a entrar perque veig que el tema dels preus generen comentaris d’indignació. Indignació totalment raonable. En el mateix cap de setmana on aqui escoltarem “El cant de la terra” de Mahler, en el Auditorio Nacional escoltaran la colosal vuitena (qui estigui per Madrid que no corri, fa temps ja no hi han entrades). Bé, m’agraden molt les dues obres però possat a triar em quedo al nostre auditori. Però la comparació que faig no és musical sino més terrenal: la dels preus. Aneu, aneu a la web del Nacional i veureu per quants diners podrieu escoltar tota una vuitena de Mahler. I és que els gestors de l’OBC i del nostre Auditori si llegeixen IFL sens dubte no en fan ni cas, perque dels post on s’esmentaven propostes per a millorar el nivell d’assistència n’hi van haver-hi moltes que feien referència als preus, i no sols no els han adequat als diferents nivells de visió i situació de les localitats, sino que a més han tornat a encarir de manera poc raonable els concerts de més relleu. Que l’entrada més econòmica sigui de 35 Euros em sembla una desconsideració, una barbaritat i una “agressió” cap els amants de la música a Catalunya que sovintegem l’Auditori i l’OBC. Caram, caram. Per menys de 35 Euros es pot disfrutar d’orquestres de primerissim nivell a molts auditoris d’arreu del mon, on per cert el nivell de vida i de sous és força més alt que aqui. Estem de pega a Catalunya. Gairebé s’ha de ser ric per a poder gaudir de molta de l’oferta que tenim. I de peatges en tenim molts, i no sols a les autopistes. Als Liceus, als Palaus i Auditoris veig que tambè, no tan visibles però.
M'agradaM'agrada