Han Hotter Wotan al costat de la Brunnhilde de Birgit Nilsson 1956. Fotografia de San Francisco Opera.
Ja tenim dos representants de la nissaga “tetralògica” i per ara tot sembla indicar que som molt conservadors.
Aquest cop hem votat 38 infernems, i les preferències s’ha distribuit d’aquesta manera:
| WOTAN 6 | 8 | 21% |
| WOTAN 5 | 6 | 16% |
| WOTAN 9 | 5 | 13% |
| WOTAN 8 | 4 | 11% |
| WOTAN 12 | 4 | 11% |
| WOTAN 2 | 3 | 8% |
| WOTAN 7 | 3 | 8% |
| WOTAN 11 | 3 | 8% |
| WOTAN 4 | 2 | 5% |
| WOTAN 1 | 0 | 0% |
| WOTAN 3 | 0 | 0% |
| WOTAN 10 | 0 | 0% |
S’han quedat sense cap vot tres Wotans, el primer (no us agraden les veus molt antigues), el 3 i el 10, un Wotan que fins ara ens agradava molt. El cantants són: Theodor Bertram en una gravació de l’any 1902, Rudolf Bockelman en una de l’any 1930 i Albert Dohmen a l’any 2009 i a Bayreuth, dirigit per Thielemann.
El número 4, que ha rebut dos vots és el gran Friedrich Schorr a l’any 1941 al MET.
Els Wotan 2, 7 i 11 han rebut tres vots. M’ha sorprès que el 2 que és molt bo, però molt antic en rebés 3. Són el gran baix Ludwig Weber en una gravació de 1930, el baix baríton Georg London en la gravació de l’òpera complerta dirigida per Erich Leinsdorf a l’any 1961 i l’11 és René Pape en la gravació del CD dedicat a Wagner que va fer per la DG amb Daniel Barenboim l’any 2010.
A 4 vots han empatat el 8 i el 12, és a dir, el magnífic i líric Thomas Stewart en la gravació d’estudi dirigida per Herbert von Karajan al 1966 i Bryn Terfel al MET l’any 2011.
El Wotan número 5 que ha rebut 6 vots, va ser el Wotan de Wilhem Furtwangler, un cantant excepcional que va morir massa aviat, Ferdinant Frantz i que amb la seva mort va deixar el camí lliure al Wotan número 6 per esdevenir el Wotan de referència quasi sense discussió (a In Fernem Land també). La gravació és la d’estudi amb la EMI de l’any 1951 dirigida per Furtwangler
El Wotan número 6 és òbviament, l’immens Hans Hotter en la gravació en directa de Bayreuth de l’any 1953, aquesta dirigida per Clemens Kraus.
Aquí us el torno a deixar
Arthur Rackham “El sopar de Sieglinde i Siegmund”
Ara que ja tenim a Astrid Varnay i Hans Hotter, ambdós per una gravació de 1953, cosa que ens aboca irremediablement als anys gloriosos del Neue Bayreuth, ara us proposo anar a la recerca d’una Sieglinde.
Jo crec que us ho he posat més difícil encara. les 12 són boníssimes. he escollit un fragment curt, per no esgotar-vos gaire, la resposta de Sieglinde després del Wintersturme de Siegmund, és a dir “Du bist der Lenz” (Tu ets la primavera), i per tant en prou feines 2 minuts de música exquisita i de interpretacions intenses.
Aquí les teniu:
SIEGLINDE 1
SIEGLINDE 2
SIEGLINDE 3
SIEGLINDE 4
SIEGLINDE 5
SIEGLINDE 6
SIEGLINDE 7
SIEGLINDE 8
SIEGLINDE 9
SIEGLINDE 10
SIEGLINDE 11
SIEGLINDE 12
Com ja és habitual, tindrem la votació oberta fins el dijous 7 a mitjanit. El divendres publicaré els resultats i us proposaré un altre personatge de la particular Tetralogia ideal que us estic proposant.
Moltes gràcies per participar i fer-ho possible.
Apunts relacionats:
IN FERNEM LAND 
Ha ganado el Wotam de referencia -Hans Hotter- aunque yo voté a Ferdinand Frantz, cantante wagneriano por el que siento una enorme admiración desde que escuché esta grabación de “Die Walküre”. Aunque Frantz cantó Wotam, Hans Sachs (Liceu- 1955, por ejemplo), Amfortas, Daland, Kurwenal, Rey Marke,… en los teatros más importantes del mundo, curiosamente no fue invitado a Bayreuth o por lo menos no se indica en ninguno de sus datos biográficos a mi alcance. Su voz era preciosa y su canto muy noble. Quizás llegué a verlo en el Liceu, pero la verdad es que no lo recuerdo. De adolescente me costaba mucho familiarizarme con Wagner.
Enhorabuen a los que habéis votado al gran Hans Hotter -mi segunda opción-, cuyo canto realmente emociona.
M'agradaM'agrada
L´Associació Wagneriana (Wagneriana Castellana nº 39, año 2000, pàg. 6) confirma que ‘No llegó a cantar nunca en Bayreuth’. D´actuacions al Liceu només esmenta els Cantaires que dius de l´any 55 (‘en plenitud de facultades interpretó en Barcelona el Hans Sachs’) . Per part meva, he revisat els repartiments del Liceu des de la temporada 1940-1941 fins la 1959-1960 i no li he trobat cap altra presència.
M'agradaM'agrada
Gracias por la bùsqueda., Xavier. Ferdinand Frantz era un fantástico bajo-barítono -también cantaba de bajo-. Fue Wotam en el Met, con Hans Hotter de Hunding y, aparte de con la inmensa Helen Traubel como Brünhilde, cantó con su esposa Helena Braun como la Walküre del título, cuando la gran soprano norteamericana no pudo interpretar este rol.
Efectivamente en el Liceu sólo cantó “Die Meistersnger von Nürnberg”, tres meses antes de que irrumpiera el gran Festival Wagner, con los extraordinarios cantantes y las “cicloramáticas” producciones originales del gran Bayreuth. Aquello sí que fue un auténtico festival wagneriano y no lo que se nos anuncia para septiembre…Por toda la ciudad había anuncios del acontecimiento, pero el Carrer Pelai estaba literalmente inundado de pasquines y colgantes promocionando el evento. Creó una gran expectación y satisfizo al más exigente, quedando para la historia el Liceu con letras de oro.
M'agradaM'agrada
Veo ahora que Wimsey ya había indicado que Hotter era Hunding en las funciones en que Frantz era Wotam. Ruego me disculpe Wimsey, aún no había leído su comentario.
M'agradaM'agrada
Vote a James Morris, un poco para alejarme de la historia y luego por ser el mejor Wotan que yo he visto jamás en directo. Fue en el MET y en una noche memorable.
Hotter es el más grande Wotan del pasado siglo, al menos de los que hay constancia fonográfica.
Voy a ponerme ya con las Sieglinde.
M'agradaM'agrada
Jo vaig votar Terfel, és l’actual Wotan i m’agrada molt. Els del passat també, però si ara en tenim un a l’alçada dels d’abans, és de justícia apostar per ell.
Jo no vaig veure a Hotter, Frans, London i tota aquesta colla de monstres sagrats, però a Terfel l’he pogut gaudir en directe vàries vegades i trobo que és un cantant a l’alçada d’aquests.
La meva segona opció va ser un empat entre el 4 i el 5 (que no els coneixia de res).
Jo també faré els deures de la Sieglinde, però ara no tinc el temps necessari per aquesta entretinguda tria.
M'agradaM'agrada
Creo que en este rol, Hans Hotter ha sido el gran Wotan de todos los tiempos. Justo y hasta lógico ganador.
Solo me ha sorprendido que para mi gusto y un Wotan casi referencial como Friedrich Schörr, solo haya recibido 2 nominaciones ( hubiera sido mi segunda elección sin duda, después de H.H.)
Hasta el domingo los que vayamos a disfrutar nuevamente de la ADRIANA!
M'agradaM'agrada
Jo em vaig quedar bocabadat amb Friedrich Schorr. Per mi (vergonya eterna!), tot un descobriment. Una cosa més a agrair-li a l´amic Joaquim.
M'agradaM'agrada
He votat a Hans Hotter, la seva visió interpretativa del personatge per mi és sense dubtar,la millor El sentiment d’emoció i de gran sensibilitat expressat pel cantant, el trobo de “reclinatori”, emocionant-me fins “l’os del moll”.
També m’agradat el número 8, Thomas Stewart, veu molt bonica però li manca dramatisme. Tot el contrari del nº 12 Bryn Terfef, que m’ha fet gaudir del personatge precisament per la seva interpretació, donant-li en tot moment el to adient i en el moment precís.
En fi en general ha estat difícil escollir un sol Wotan.
M'agradaM'agrada
Ya he votado.
Vaya nivelazo.
Ha sido muy complicado. Mi terna final eran la 2, la 7 y la 12.
Las tres últimas son la traca final a una docena realmente estelar.
Te felicito por escogerlas, ponerlo difícil y hacerme disfrutar tanto.
Cuando nos propongas Siegfried seguro que no será tan fácil encontrar una docena del nivel de estas Sieglinde.
M'agradaM'agrada
Jo també he votat però la que és la meva devilitat WM en aquesta gravació no m’ha convençut 😦 però he votat a la Nº6, que no tinc ni idea de que és però per a mi era la millor!!! 🙂
M'agradaM'agrada
Com a anècdota, quan Rudolf Bing va contractar Hans Hotter per al Met, a la majoria de funcions de La Valquíria li va fer cantar el paper de Hunding! El Wotan era naturalment Ferdinand Frantz.
M'agradaM'agrada
Aunque las 12 Sieglinde propuestas por Joaquim son todas magníficas mi dilema ha estado en elegir entre la 5 y la 11. Este personaje wagneriano me agrada que esté cantado por una voz densa, más dramática que lírica, con graves sonoros y que el agudo final de “Du bist der Lenz” sea emitido sin fijaciones y con fluidez. Mi elección ya está hecha.
M'agradaM'agrada
Dificilíssim. No sabia quina triar. Pensava resoldre el dilema fent una mica de trampa: ‘amb tants dubtes, millor no t´hi fiquis gaire pel mig: de les tres que tens apuntades, la que no tingui cap vot’. Cagada pastorets, que totes tres ja han estat votades. M´he acabat quedant amb la (meva) quarta opció: el ‘zero’ tampoc li feia justícia.
M'agradaM'agrada
Molt difícil. Totes son d’un nivell . . .
Ja he votat. Les meves, son entre la 7 i la 8.
Quin goig poder rememorar aquestes veus. !
Gràcies, Joaquim.
M'agradaM'agrada
Gran idea aixo de votar sense saber qui son.
¿Podries dir me d’on has tret la gravació de L Weber??. L’he votat sense saber qui era i m’ha satisfet molt, sempre m’ha agradat però no havia sentit mai el Wotan seu. El H Hotter te una dicció tan pròpia que el reconec quasi sempre i encara que m’agrada molt sabia que sortiria campió i no el vaig votar.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Jaume, m’hauràs de perdonar, però se’m va passar absolutament i és que massa sovint no dono l’abast per a tot.
La gravació de Ludwig Weber assumint el rol de Wotan prové d’una edició fallida del Ring (any 1930).
Aquell any a Paris es va fer un Festival Wagner i la casa discogràfica Pathe va voler aprofitar els cantants que van passar per Paris per fer una gravació complerta del Ring, de la qual desconec si es va arribar a gravar sencera i tan sols es van editar els fragments que es coneixen, o la voluntat ja va ser inicialment gravar els moments més significatius de les quatre òperes.
El cas és que Walter Kirchhoff (Loge, Siegmund i Siegfried), Ludwig Weber (Wotan), Ludwig Hofmann (Hagen), Henriette Gottlieb (Brünnhilde), Olga Schramm.Törner (Sieglinde) i Margarete Klose (Erda), entre d’altres i sota la direcció de Franz von Hoesslin, va deixar per a la posteritat uns fragments meravellosos per tenir coneixement de com es cantava Wagner en aquells anys.
Ara els antics registres de la Pathe els ha reeditat la discogràfica alemanya Gebbardt en un àlbum de 3CD que es completen amb altres fragment wagnerians de Tristan und isolde (1932) amb Walther Kirchhoff i Margarete Báumer i d’altres de Der Fliegende Holländer (1937) dirigit per Fritz Reiner amb Herbert janssen, Kirsteng Flagstad, Max Lorenz i Ludwig Weber.
M'agradaM'agrada