L’inquietant, vulgar i estrafolària portada del nou disc de Cecilia Bartoli és el pitjor d’aquest nou treball d’investigació que la sempre sorprenent i inquieta cantant romana ens ofereix, envoltada com sempre, d’una intel·ligent campanya de màrqueting que acabarà per convertir un disc d’un compositor fins ara desconegut per a quasi tothom, Agostino Steffani (1654-1728), en un súper vendes.
El disc de durada molt generosa (80’28”) conté 25 números en l’edició normal i 27 en la Deluxe (descàrrega per Internet suposo), distribuïts de la següent manera:
01. Alarico il Baltha, cioè L’audace re de’ Gothi – “Schiere invitte, non tardate” (2:14)
02. Servio Tullio – “Ogni core può sperar” (4:20)
03. Niobe, regina di Tebe – “Ove son? Chi m’aita? In mezzo all’ombre…Dal mio petto” (5:17)
04. Tassilone – “Più non v’ascondo” (2:19)
05. Niobe, regina di Tebe – “Amami, e vederai” (6:41)
06. Niobe, regina di Tebe – “T’abbraccio, mia Diva…Ti stringo, mio Nume” (2:38)
07. I Trionfi del fato” – “Mie fide schiere, all’armi!…Suoni, tuoni, il suolo scuota” (3:25)
08. Tassilone – “Sposa, mancar mi sento…Deh non far colle tue lagrime” (5:39)
09. La superbia d’Alessandro – “Non prendo consiglio” (1:17)
10. Alarico il Baltha, cioè L’audace re de’ Gothi – “Si, si, riposa, o caro…Palpitanti sfere belle” (3:12)
11. La libertà contenta – “Notte amica al cieco Dio” (3:48)
12. I Trionfi del fato” – “Combatton quest’alma” (2:04)
13. Tassilone – “A facile vittoria” (2:57)
14. La superbia d’Alessandro – “Tra le guerre e le vittorie” (1:24)
15. La libertà contenta – “Foschi crepuscoli” (2:05)
16. Niobe, regina di Tebe – “Dell’alma stanca a raddolcir le tempre…Sfere amiche, or date al labbro” (6:16)
17. La lotta d’Hercole con Acheloo – “La cerasta più terribile” (2:38)
18. Niobe, regina di Tebe – “Serena, o mio bel sole…Mia fiamma…Mio adore” (2:14)
19. Tassilone – “Dal tuo labbro amor m’invita” (2:39)
20. La libertà contenta – “Deh stancati, o sorte” (3:01)
21. La libertà contenta – “Svenati, struggiti, combatti, suda” (3:09)
22. Tassilone – “Padre, s’e colpa in lui” (5:07)
23. Le rivali concordi – “Timori, ruine” (1:31)
24. Henrico Leone – “Morirò fra strazi e scempi” (2:38)
25. Marco Aurelio – “Non si parli che di fede” (1:16)
26. Arminio – “Da Le Stragi” (2:17)
27. La libertà contenta – “Volate” (2:01)
21 números de la llarga llista s’han gravat per primera vegada i ens donen a conèixer part de la música de 12 de les seves 15 òperes: Alarico il Baltha, Servio Tullio, Niobe,, regine di Tebe, Tassilone, I trionfi del fato, Arminio, La superbia d’Alessandro, la libertà contenta, La lotta d’Hercole con Acheloo, Le rivali concordi, Henrico Leone i Marco Aurelio.
Steffani compaginava la seva vessant artística amb altres més intrigants a la Cort alemanya i sembla ser que va portar a terme missions conspiradores (d’aquí el nom i el look del CD) al voltant de les reialeses alemanya i austríaca, així com amb el Papa de Roma.
Aquesta vessant que a l’hora de la veritat (musical) ens importa ben poc, ha estat explotada en combinació amb la publicació d’una novel·la de la prolífica Donna Leon al voltant del compositor, per engrandir encara més la campanya publicitària i de llançament d’ambdós productes. Com que sembla que la novel·la Les Joies del Paradís, que no he llegit, no és gran cosa, em centraré en el CD que he escoltat diverses vegades i que no hi ha cap dubte que seguint els treballs anteriors, esdevé un nou motiu de inesgotable satisfacció per la desbordant demostració de tècnica i virtuosisme vocal que sembla que no tingui fi, i pel treball de investigació que aquesta nova descoberta porta al darrere.
Bartoli està permanentment “Agitata a tutti i venti”, i entre moltes altres i evidents virtuts, passarà a la historia per haver recuperat músiques oblidades, potser la major part “prescindibles”?, potser si, però que atorguen a l’artista un plus de notorietat, en no conformar-se amb cantar i gravar el de sempre, i anar a la recerca de nous estímuls artístics i per què no dir-ho, comercials. Això mateix en mans d’un altre cantant serien fracassos o edicions limitades per a sibarites, i en canvi ella, que transforma en or tot el que canta, es pot permetre el luxe de fer i cantar el que vulgui, sense cap por a estavellar-se en el fracàs més estrepitós i esdevenir una súper vendes, competint amb qualsevol de les estrelles del Pop o del Rock. Òbviament tots aquells que associen comercial amb banal o dolent, no li poden perdonar que Stefanni, com Porpora o Salieri acabin ocupant un lloc a les prestatgeries de les grans superfícies comercials. Qüestió d’enveja, ni més ni menys.
Jo, si us haig de ser franc , m’ho he passat bé escoltant aquest disc, però després de quatre escoltades no he trobat res veritablement excepcional, més enllà de l’excepcionalitat d’unes interpretacions prodigioses, ja sigui per l’habitual i aclaparadora tècnica, ja sigui per l’extrema sensibilitat en la interpretació musical, però musicalment parlant no he sentit cap melodia que m’hagi fet aturar una i un altre vegada en el mateix track, per la seva originalitat, gosadia o innovació, ni tampoc cap orquestració o harmonia que m’hagi trasbalsat. Tot em sembla prou conegut i escoltat, sense identificar res en concret i en canvi no he trobat res nou que no m’hagin donat ja i molt millor Bach, Vivaldi o Handel, per anomenar als de sempre.
D’acord, Steffani va viure i composar abans que Bach, Vivaldi o Handel i per tant la seva música és el pont entre Monteverdi i l’esplendor del barroc més reconegut, fins i tot podríem arribar a trobar en la seva música la font de la inspiració handeliana, és clar que si, però noi, l’alumne, com succeeix moltes vegades, va superar al mestre en escreix.
El disc compta amb el magnífic, lluminós i virtuós acompanyament de la formació I barocchisti, sota la direcció de Diego Fasolis i el Cor de la Radiotelevisió Suïssa, però sobretot amb un invitat de luxe, el contratenor Philippe Jaroussky que intenta i sota el meu punt de vista sense assolir-ho, estar a l’alçada tècnica de Bartoli, sense poder evitar emetre aquells sons ingrats que al natural desapareixen, però que gravats em molesten bastant. Per esser just, hauria de dir que els quatre números que comparteixen Bartoli i Jaroussky esdevenen les perles més exquisides.
La Bartoli embogida, enlluernadora, de respiracions impossibles i coloratures endimoniades cada vegada m’interessa menys, potser perquè el seu prodigi no té fi, en canvi quan fa front als passatges més lents, introspectius, melangiosos i eteris, em reconforta i fascina. El temps s’atura i la bellesa esclata.
El prodigi i ductilitat de la seva veu és ideal per les gravacions discogràfiques, però veurem com resulta en una sala immensa com és la de l’Auditori de Barcelona, el proper 10 de desembre quan ens presentarà aquest disc. No faltarem a la cita més vergonyosament cara de la temporada.
Jo us proposo escoltar “Amami, e vederai” de l’òpera Niobe, amb l’acompanyament de Rosario Conte al llaüt. Una delícia
Estic segur que us heu quedat extasiats, oi?. Aquesta és la Bartoli que més m’agrada, la que és capaç d’aturar el món amb allò aparentment més fàcil i senzill.
IN FERNEM LAND 
Ja ho pots ben dir: vergonyosament cara!!! M´agrada molt (no tinc mal gust del tot 🙂 ) la Ceci, però amb aquests preus que em busquin. El que no pot ser, no pot ser; i a més és impossible.
Molt sentit aquest “Amami, e vederai”. Per part meva hagués estat també molt ben rebut primer un exercici demoníac de respiracions impossibles i coloratures endimoniades, per poder passar després a exorcitzar-nos amb aquesta música celestial. Però s´ha de reconèixer que tal com ho has proposat és, si més no, una manera ben dolça i plaent de despertar.
M'agradaM'agrada
Què tal això?
M'agradaM'agrada
Que els preus de les localitats siguin cares per a veure la Bartoli, Lang Lang, Dudamel etc,, penso que és fins a cert punt lògic, el que no ho és, es que els preus per anar a veure la Lezhneva o d’altres intèrprets (igual o més bons, aquí no hi entro) siguin els que són i només venguin 400 localitats!!. Els preus del concert de la Bartoli, son cars, molt cars, però no més que un concert de Madonna o Bruce Springteen, i es que les figures mediàtiques, siguin de la branca que siguin, es fan pagar, i naturalment, la llei de l’oferta i la demanda, lamentablement es la què mana
M'agradaM'agrada
El problema es que aquesta llei s’imposi a tots els terrenys, però tens molta raó, molt més greu es que no s’apliqui també quan queden seients buits.
M'agradaM'agrada
Molt d’acord Josep. Jo intento comprar sempre les entrades tenint molt en compte la qualitat/preu. Per tant i lamentablement, enguany ni Filarmònica de Viena, ni Gergiev ni Bartoli ni els Nibelungs en cinema. 😦 Bé enguany malhauradament tampoc la Lezhneva 😦
M'agradaM'agrada
NO estic d’acord. No crec justificables el preu de les entrades ni els caches que cobren. 150.000 euros LangLang i mes o menys el mateix la Bartoli. Crec que ens estem tornant bojos i, el que es pitjor, acceptant aquests preus/caches, estem dient que la cultura SI es un luxem i crec que tots estem d’acord aqui que no ho es. Per mi que vingui Gergiev o qui vulgui, jo no hi anire, senzillament perque no tinc els diners.
M'agradaM'agrada
¿¿¿150.000€ por concierto??? Y luego nos quejamos de lo que cobran los futbolistas…
M'agradaM'agrada
Hola Vergonya et dono la benvinguda a IFL.
Si la Bartoli tingués el monopoli de la cultura, si que seria un luxe, però per sort no és així.
La cultura és ample i hi ha moltes mostres d’elitisme, i no precisament exclusives de la tan mal anomenada música clàssica o culte. Hi ha, com diu Colbran, qui seria capaç de fer desdejuni i abstinència per tal d’anar al concert, és una qüestió de prioritats.
Vaig conèixer fa temps una noia jove, que em donava classes de francès, d’extracte humil, de la classe treballadora de tota la vida, que pertanyia a una societat francesa gastronòmica, i estalviaven tot l’any per anar un cop a un restaurant de tres estels Michelin, per a ella això era prioritari. Se’n estava de moltes coses per un cop a l’any fruir d’un àpat, d’una experiència sensitiva excepcional. Hi ha coses que no tenen preu. No dic pas que la Bartoli sigui comparable, segurament no i és exagerat el catxet, la solució és senzilla i veient la venda d’entrades a dia d’avui a l’Auditori, sembla que referencial de la crisi veritable que ens envolta. El públic de Barcelona no s’ho pot permetre o ha decidit que pel que costa la Bartoli pot anar a tot el cicle de grans orquestres que organitza Ibercamera.
Torna quan vulguis, seràs benvingut
M'agradaM'agrada
SI es comparable. Si anar a un restautant de tres strelles es un luxe, molts dels concerts als que assistim tambe ho son. No oblidem que una cosa son el preu de les entrades, i l’altre son els caches que tambe paguem tots, ja que l’Auditori per exemple esta subvencionat amb diners publics, per lo tant els caches de la Bartoli, LangLang o altres els paguem entre tots, diners Publics!!!
Com diu Norman Lebrecht, “si la gent sabes el que hi ha economicament darrera el mon de la musica, hi hauria una revolucio social d’un dia per a l’altre.”
M'agradaM'agrada
De fet Volodos, Bartoli, Gergiev, Flórez, Damrau, Gatti, Lang Lang se suposa que són com una truita deconstruïda del nostre guru, oi?
Ja vaig comentar quan es va presentar la temporada de l’Auditori que aquesta forma de unificar tots els concerts quedava molt confusa la temporada i que no és el mateix llogar la sala a un promotor, amb la que l’Auditori guanya uns diners pel lloguer i no té despeses i l’altre que aquestes patums sembla que en part siguin pagades a un preus astronòmics per part nostre, amb diners provinents del pressupost general de l’equipament, cosa que no em sembla tan sols vergonyosa, si no delictiva.
M'agradaM'agrada
Hi va haver una possibilitat de descompte amb la campanya de descomptes que va fer l’Auditori abans de la del 50%, que aquest concert no va incloure.
El preu oficial actual no justifica la qualitat reconeguda de la gran cantant. Tot té un límit i la situació actual ens limita molt.
M'agradaM'agrada
Però durant la campanya del 50% per aquest concert concret era d’un 20% Per tant de 36€ a 118€. Sense possibilitat de preus reduïts i fora d’abonament continuaré fidel al meu particular boicot. Ara bé la Bartoli dubto molt que defraudi a algú (Jo només l’he escoltada un cop: al palau quan els preus eren més raonables) i vaig sortir-ne altament satisfet. No puc dir el mateix d’altres recitals d’starlets més -digue-m’ho així-econòmiques. Però com hi ha tanta oferta prefereixo arriscar i invertir aquests diners en d’altres concerts: Patricia Petibon per exemple de 10€ a 78€ sense necessitat de cap descompte.
M'agradaM'agrada
Cert Joan, aquest concert el van excloure del 50%, aquest i algun altre dels suposats més estel•lars.
Però pensa que 36€ per la Bartoli, són encara que escandalosos, més econòmics que els 39 per Mullova que s’han de pagar ara.
Tens raó més val anar a altres ofertes on de ben segur gaudirem de la música, ara, difícilment em trobaràs per veure a Petibon…
M'agradaM'agrada
Mhhh la Mullova! tinc ganes de saber “com se les maravillaran” a banda del 50%… el concert que dius tu és dins del torn d’abonaments, per tant repartint invitacions potser arribi a l’índex d’ocupació de Volodos tot i que no sent concert inaugural no sé no sé. Però és que a més enguany ve (si ho fa) 2 cops més: un de més jazzístic i l’altre (al que amb uns altres preus hi aniria) amb acompanyament de pianoforte. De tota manera, els antics abonats al cicle de cambra ja estàvem molt acostumats a veure la sala 2 mig buida (o mig plena) Ja m’ho direu si hi aneu… Però vaja sí… posats a pagar de 39€ a 73€ per sentir la Mullova o el Rèquiem de Verdi, la Viktoria és una ganga!
M'agradaM'agrada
Tot plegat denota un desgavell important. De cara a les properes temporades es veuran obligats a canviar-ho
M'agradaM'agrada
Tant de bo… però després d’una temporada amb preus unificats, sense concerts estrella (És a dir concerts o solistes pel meu gust tan o més bons que d’altres a preus escandalosament escandalosos) S’ha decidit tornar a l’antic model. X ex. Volodos tornarà a tocar enguany al palau no? Doncs ara compara preus…. Ah i no em diguis que és x`q ve sense orquestra…
M'agradaM'agrada
Home i fa una mica que faci un recital o un concert amb una orquestra al darrere, però no es justifica que per un únic solista,. per bo que sigui, ens augmentin els preus, sempre ho he trobat un abús.
M'agradaM'agrada
Patricia Petibon? No, gracias.
M'agradaM'agrada
Doncs a mi em va agradar la seva Lulú al liceu i, amb aquests preus, hi aniré.
A més el programa crec que fa per ella: Tot SXX amb Barber, Hahn, Bernstein, Poulenc…
M'agradaM'agrada
A la Lulu va estar esplèndida, però la senyora és massa peculiar en la majoria de concerts i recitals, pel meu gust, és clar. M’interessa més aviat poc.
M'agradaM'agrada
Si tenim en compte que a un concert de Madonna o del Bruce hi assisteix un nombre molt més gran d’espectadors, estadis fins i tot, el preu d’aquests és molt més car o el marge és escandalosament diferent.
Un artista pot demanar un burrada, el problema és del promotor que accedeix a pagar-li i que es veu “obligat” a apujar el preu de les localitats fins a uns límits pecaminosos.
Si no la contractessin ella es veuria obligada a replantejar la tarifa.
M'agradaM'agrada
Ah Veus com sí… Que t’interessi és una cosa i que no li reconeixis virtuts n’és una altra. Jo tampoc és que en sigui fan però aquest repertori trobo que fa per a ella. Escoltar A woman show i a aquests preus tal com està el pati no m’ho penso pas perdre!
M'agradaM'agrada
Tinc la sensació de que Bartoli comença a embafar-me, que ni en aquest fragment para quieta. Però no es per això que no l’aniré a veure…
M'agradaM'agrada
És una sensació compartida, però al natural m’entusiasma i aquest proper concert tinc la immensa sort que m’han regalat l’entrada, sinó, no hi hagués pogut anar, impossible, ni volent.
Hi ha moltes entrades disponibles, no sé pas com ho acabaran omplint
M'agradaM'agrada
Bartoli es una artista sorprendente, siempre a punto de traspasar la frontera de lo imposible. Sus méritos ganan a sus excesos y eso se manifiesta en sus conciertos promocionales.
No tengo ninguna duda que como ocurrió en su último concierto en el Auditori la escucharemos de maravilla.
Yo no me la perderé, eso es seguro.
Tengo pendiente el CD y le tengo muchas ganas.
M'agradaM'agrada
Cuando lo escuches nos das tu opinión.
En este trabajo no hay algo tan discutible como sucedía en el dedicado a Malibran, pero la exhibición circense acaba por empachar, quizás por ello prefiero los momentos más lentos, donde se luce incluso más.
M'agradaM'agrada
Jajajaja, a mí me divierte la irreverencia de la Bartoli, es la Madonna de la ópera y encima con una voz infinitamente mejor. No obstante, coincido, lo mágico de ella son sus lentos, directamente te raptan. Ya veré cuando pueda conseguir el disco de manera no onerosa si me convence o no, 🙂
Mks.
M'agradaM'agrada
Ai! Awake quina il·lusió tornar-te a llegir. Beneïda la Bartoli que haurem de fer Santa, fa miracles! 🙂 🙂 .-)
A Spotify ens diu la marga que es pot escoltar…. 🙂
M'agradaM'agrada
Pero qué rebonico que eres, 😀 (respecto a Spotify, yo es que si no delinco no me luce, XD)
M'agradaM'agrada
JAJAJAJAJAJA, delinquir tiene su qué! dí que sí.
M'agradaM'agrada
Música-espectacle de qualitat inmensa, la que ofereix Cecilia Bartoli. L’impacte que causa en un auditori actual probablement és lo més proper a l’impacte que causaven els més fabulosos castrati del barroc, i efectivament, per ser super-vendes amb autors i obres desconegudes és necessita quelcom més que un molt bon marketing. D’altra banda tambè a mi em captiva més en àries “tranquiles”, com la que ens has deixat, per exemple.
Us adjunto una entrevista-diàleg entre Cecilia Bartoli i Donna Leon de El Cultural de la setmana passada en relació a la conexió entre els seus respectius treballs sobre la figura de Agostino Steffani. Crec que us pot interesar: http://www.elcultural.es/videos/video/934/ESCENARIOS/Donna_Leon_y_Cecilia_Bartoli
M'agradaM'agrada
No puc parlar del llibre de la Leon, però en Radigales es despatxa a gust
http://dietarioperistic.blogspot.com.es/2012/10/tres-grans-discos-tres-grans-senyores.html
Gràcie sper l’enllaç Josep
M'agradaM'agrada
No he llegit res de Donna Leon i l’únic que ser és que conrea la novela negra, que és experta en Handel i que viu a Venècia. Encara no he trobat ningú que em parli bé de la seva literatura. Seguiré els consells de Jaume Radigales. 🙂
M'agradaM'agrada
Té molts seguidors i la sèrie del comissari Brunetti l’acrediten com una escriptora de novel•la negra molt reputada, però sembla ser que en aquesta ocasió s’ha entrebancat
M'agradaM'agrada
Estoy escuchando el disco en Spotify (tiene las 27 pistas) y los dúos con Jaroussky son sublimes.
Yo siempre saco las entradas más baratas cuando voy al Auditori. Considero que ir a ver a Gergiev con la orquesta del Mariinsky por 19€ está muy bien; de hecho, es más barato que ir a ver a la OBC. El recital de Lang Lang me costó 30€ (un poco caro, aunque mereció la pena). El de Dudamel no me acuerdo cuanto costaba, pero me suena que eran veintitantos euros.
¡¡¡Pero la entrada más barata para ir a escuchar a la Bartoli son 45€!!! Un robo a mano armada.
Me encantaría ir, pero no lo haré por principios.
M'agradaM'agrada
Te comprendo, aunque tal y como se estan poniendo las cosas, los principios nos van a retener en casa. Las entradas más baratas para ir al concierto de la OBC y Mullova cuestan 39€.
De 39 a 45 van seis euritos…
M'agradaM'agrada
Y además en algunas butacas de a 45€ la acústica es muy mala….
M'agradaM'agrada
La política del preu de les entrades a casa nostra és elitista, és a dir platees cares i localitats altes més econòmic. En el cas de l’Auditori no es poden vendre els laterals de platea i les tres primeres files al mateix preu que la zona central, de la mateixa manera que al Liceu les butaques dels extrems de les files de platea o les laterals de l’amfiteatre no poden tenir la tarifa 1 o 2.
No se’n adonen que amb aquesta política cada vegada hi anirà menys gent. S’estimen més les sales mig plenes, no ho entenc.
A l’Auditori no es poden vendre les localitats de les darreres files dels segon amfiteatre per l’OBC a 22€ o 39€ és una vergonya i al mateix es venen les entrades de llotja del tercer pis. No em cansaré de dir-ho. Hi ha molta gent que no hi pot anar per culpa d’aquests preus, i això en un equipament i una temporada pagada amb diners públics, no es pot tolerar.
M'agradaM'agrada
Peró no havien quedat que no hi ha diners per la cultura.Com es poden pagar aquests cachés??D’acord que canta molt i molt bé peró hem de tenir seny.A veure si el meu fill la baixa i puc gaudirla sensa arruinarme.
M'agradaM'agrada
De on l’ha de baixar? 😉 🙄
M'agradaM'agrada
A mí este disco me ha gustado muchísimo -y eso que yo no soy “barroquero”- y ya estoy esperando que salga a la venta en diciembre el DVD previsto.
Prefiero las arias tranquilas a las “agitate”, pero Cecilia Bartoli está muy bien en todas. Jaroussky me gustó bastante cuando le ví en vivo en el Liceu, pero en este disco cuando canta a dúo con Bartoli su voz suena un poco desagradable y menos contundente y ágil que el de la gran diva romana.
En cuanto a Agostino Steffani hay que reconocerle el mérito de ser antecesor de Vivaldi y Haendel e iniciador de ese canto vertiginoso, lleno de coloraturas que los “castrati” dominaban milagrosamente, aunque su música -al menos la ofrecida en este CD- no rebose inspiración melódica como la que ofrecieron sus sucesores en sus posteriores composiciones.
Pero una vez más Cecilia Bartoli sorprende y es de las pocas intérpretes que arrasan en ventas cuando sus grabaciones se ponen a la venta. Por mucho será.
Yo ya tengo las entradas para su actuación en el Auditorio, pues no quiero perderme ninguna de sus presentaciones en Barcelona, antes ayuno. Lo mismo me sucede con Ewa Podles. Puede que sean estas dos cantantes -Netrebko sería la tercera- las que más alegran mis oídos en la actualidad, si bien he de reconocer que Cecilia Bartoli a veces me pone algo nervioso porque su rapidez en la ejecución de las coloraturas supera lo imaginable y deseo que pare un poco para que yo recupere la respiración que contengo casi tanto como ella alarga las frases musicales.
Diciembre y la Navidad ya están a la vuelta de la esquina y el tiempo pasa con una rapidez que incluso supera a la de la Bartoli.
Fede
M'agradaM'agrada
Esta vez estoy totalmente de acuerdo con tus comentarios. Hace unos días nos regalaron el Cd y el libro, suerte!, porque si no, no sé si los hubiéramos comprado, sobretodo el libro, a pesar de que soy un fan de Donna León y he leído toda la serie suya sobre el Comisario Brunetti. Lo del precio de las localidades me parece que si siguen a este ritmo poco podremos oír y ver en un futuro próximo. Cualquier obra de teatro, de la que nadie te asegura que saldrás satisfecho, esta costando alrededor de 30 euros y si no recurres a las ofertas no saldríamos de casa. Lo de ayunar para ver un espectáculo me parece una exageración, tampoco hay que verlo todo, creo yo. Gracias a Josep Olivé y a ti, Joaquím, por los links que han sido muy fructíferos.
M'agradaM'agrada
Pero es que yo veo muy poco. De teatro nada o casi nada. De cine poco poquísimo (los ciclos del Met,…). Sólo voy al Liceu pagando y a escasos conciertos. El resto de asistencia a espectáculos se debe a la generosidad de quienes nos invitan. Por consiguiente -aún no ha llegado el caso- ayunaría por ver a Bartoli, Podles y Netrebko si no dispusiera del dinero necesario para verlas. Y no exagero en absoluto. Debo aclarar que aún no me he encontrado ante este dilema, pero tal como van las cosas es muy posible que me encuentre. Para mí la música es más imprescindible que el comer.
M'agradaM'agrada
Ens ho posen difícil Roberto i el futur no s’intueix gaire esperançador tenint al davant els polítics que tenim, mediocres i amb una visió cultural NUL•LA, segurament a postes, ja que són d’aquells que pensen que la gent com més formada i culte, té més criteri i per tant més perillosa.
M'agradaM'agrada
No estem molt d’acord amb l’opinió de J. Radigales sobre Donna Leon.
Nosaltres hem llegit totes les seves novel·les sobre el comissari Bruneti i em gaudim molt. És una escriptora de novel·la negra i això ho domina. Ens agrada molt com escriu sobre la gent de Venècia, sobre la ciutat i sobre l’evolució de la família Bruneti i el seu entorn, tot dins d’alguna investigació policial.
Probablement la novel·la històrica no sigui el seu fort, encara estic llegint Les joies del paradís però ja noto que no és el seu estil habitual i crec que aquest llibre, encara que m’entreté, passarà sense pena ni glòria.
De la Bartoli ja ho dieu tot….
M'agradaM'agrada
Bé, en Radigales no sé si ha llegit totes les obres de Donna Leon, el que està clar és que es despatxa a gust amb aquesta, que com tots dieu s’aparta una mica de la seva temàtica habitual.
M'agradaM'agrada
Si que embafa la Bartoli, però jo la trobo addictiva.
Em fascina la tècnica, que segurament deu ser el més semblant possible al cant i les agilitats de que ens parlen les cròniques de l’època daurada del barroc i els castrats.
És una cantant al llindar de la vulgaritat, per excés, però prou intel·ligent per donar la volta a la truita i deixar-te sense armes possibles per atacar-la. És una rara avis i no cal dir que imitada i seguida per molts cantants que sense el seu encert no aconsegueixen el mateix que aconsegueix ella. Quan es crea escola vol dir que a part de ser el referent, és la millor en el seu gènere.
Ja he començat a escoltar el disc i m’agrada molt.
M'agradaM'agrada
Aquesta opinió crec que la compartim molts, una espècie d’amor odi molt significatiu.
Està clar que Bartoli ja ha fet historia.
M'agradaM'agrada
Aqest cd té totes les condicions perquè jo que sóc barroquista no l’escolti. La Bartoli em cau bé però ni així podria aguantar les seves interpretacions de gallina emfollida.
Gràcies per avisar-me, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Conectem bastant amb això de gallina emfollida!!!! 🙂
M'agradaM'agrada
Jo us he deixat una ària que de gallina res de res, i embogida tampoc, vol dir que hi ha de tot, i t’asseguro que en moltes de les àries que canta t’agradarà i t’agradarà molt.
M'agradaM'agrada
A mi la Bartoli m’agrada bastant, però em posa nerviós. Tant sigui per les cares que fa, com per la veu. Li reconec tots els mèrits, que els té. Però té alguna cosa que em posa molt nerviós, no se, la estic buscant… 😉
I encara que canti de manera suau, no em fa el pes, ja que ara per ara hi ha cantants que saben cantar millor quan canten suau, o per a mi és així.
El que em deu passar és això de l’amor-odi! 😀
I parlant de preus, si costés de 10 a 25 euros hi aniria seguríssim. Però si no em gasto 45 euros per la Netrebko (que és la meva preferida, i amb diferencia) com em vaig a gastar 45 amb la Bartoli.
Gràcies Joaquim, perque ja m’has fet escoltar part del disc. 😀 Pero em posa nerviós, ho sentoooo! Però a la vegada hi aniria! Ai no se! 😀
M'agradaM'agrada
És una cantant excepcional, única en molts dels repertoris que interpreta i descobreix. Potser va a contra corrent en algunes coses i massa a corrent (qüestions crematístiques) en altres però aquesta senyora ja ha fet una historia que altres divos i dives, per molt bons que siguin no deixaran de ser un més, ella no. Sap les seves possibilitats i també les seves limitacions, que també en té, sobretot de volum per segons quines òperes i sales, potser per això s’ha dedicat a repertoris tan especialitzats.
M'agradaM'agrada
El dia que vas publicar aquesta entrada, vaig escoltar aquest disc per Spotify i a mi em va agradar molt. A partir de llavors, l’he esvoltat varies vegades i encara estic enganxat.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
me’n alegro Miquel, aquesta setmana en parlaré d’un altre que m’està agradant molt i que t’entusiasmarà 😉
M'agradaM'agrada