Ahir em van regalar el disc (moltes gràcies!!!) i ja porto tres escoltades, digueu-me obsessiu, però és que el disc m’ha agradat molt.
És obvi que m’agrada molt Jonas Kauffmann, prou mostres es poden trobar a IFL per constatar-ho, com també es poden trobar comentaris que jo he fet dient que quan Kauffmann m’agrada més és quan canta Wagner. No entraré ara en aquella eterna discussió del repertori que més li convé, si l’italià, el francès o el germànic. Jo ho tinc clar i és per això que celebro tant aquest disc i les peces que l’integren, on es poden trobar possibles futurs rols del tenor alemany, com són el Siegfried i Tannhäuser.
Tots coneixem les limitacions de Kaufmann, limitacions que en un disc són imperceptibles, ja que és en la projecció i el volum on hi ha més controvèrsia, més fins i tot que en els seus coneguts sons guturals, nasals o en l’emissió engolada de certes notes o frases.
Tan sols iniciar-se el disc amb “Ein Schwert verhieß mir der Vater” la veu del muniqués llueix una bellesa i unes sonoritats heroiques que enlluernen. Però és que la dicció de cadascuna de les frases i la intenció dramàtica em sembla exemplar, seductora i admirable, escolte-m’ho
L’exhibició notable d’aquesta intensitat, la demostració de les facultats en el fiato, la intenció i la força, combinada amb el lirisme, la virilitat del timbre baritonal i el registre segur i ferm, no té parangó en cap altre tenor de l’actualitat i ens remet a les grans veus que fa tants anys que no ens podem treure del cap, doncs bé amics, el tenim ara i aquí.
L’exquisida línia interpretativa, el control dels reguladors, els pianos i els sons eteris el fan absolutament referencial com a Lohengrin, això és prou conegut i ja ens ha deixat versions magnífiques a Munic, Bayreuth i sobretot aquest desembre passat a la Scala. En aquest disc ens ofereix el regal de la versió original de “In Fernem Land“, una versió més llarga de la que habitualment s’interpreta, molt interessant i potser més dramàtica, encara que per a mi perdi part de l’emoció creixent de la versió “definitiva”. La interpretació de Kaufmann és meravellosa.
Aquí la teniu
El disc ens ofereix en primícia la primera aproximació al Siegfried, avui per avui poc probable, encara que sigui en la vessant més lírica de l’heroi, durant l’acte segon de la segona jornada. És inevitable fer paral·lelismes amb Melchior, encara que a algú això li pugui semblar sacríleg.
També podem escoltar a Kaufmann cantant un fragment de l’exigent relat de Roma del Tannhäuser, acompanyat del baix-baríton Markus Brück. Feia temps que no escoltava un Tannhäuser amb aquesta veu fosca, d’ample registre i centre generós. Jo penso que en aquest rol no trigarem gaire a veure’l dalt de l’escenari i preveig que serà memorable.
Curiosament en la pregaria de Rienzi, la bellíssima “Allmächt’ger Vater, blick herab!”, és on el tenor m’ha convençut menys, encara que això no vulgui dir que no ho canti bé, però és que en els altres fragments escollits les interpretacions són imponents.
La part operística es complementa amb “Am stillen Herd” l’ària que canta Walther en el primer quadre de l’acte tercer de Die Meistersinger von Nürnberg., un rol que Kaufmann crec que tan sols ha cantat malauradament en dues ocasions i que no estaria gens malament que amb l’excel·lent estat vocal que demostra en aquest enregistrament, sovintegés més o al menys ens deixés una gravació integral en disc o millor encara, en DVD.
El disc acaba amb la versió orquestral dels Wesendonck-Lieder, deguda a Felix Mottl.
Els cinc famosos lieds que han acaparat les veus femenines, prenen en la veu masculina tot un altre clima i dimensió. Segons diu Kaufmann en el llibret que acompanya el CD, en cap cas els versos de Mathilde Wesendonck indiquen que han de ser narrats per una dona.
Escoltem com canta Träume
La versió de Kaufmann no desbancarà les versions meravelloses de tantes sopranos i mezzos que han deixat constància discogràfica, però no hi ha cap dubte que la seva mirada diferent obrirà la porta a altres versions masculines, que ho tindran difícil per superar la intensitat interpretativa d’aquesta versió.
A Kaufmann l’acompanya la magnífica orquestra Deutschen Oper Berlín, coneixedora com poques d’aquest repertori, dirigida pel seu director titular Donald Runnicles.
El disc ha sortit a la venda el dia 11 de febrer, per tant falta molt per acabar l’any, jo no tinc cap dubte que serà un dels disc, o potser el disc, de l’any 2013
LLISTA DE PISTES
1. Ein Schwert verhieß mir der Vater – Siegmund (Die Walküre)
2. “Dass der mein Vater nicht ist … Du holdes Voglein!” – Siegfried
3. “Allmächt’ger Vater, Blick herab” – (Rienzi)
4. “Inbrunst im Herzen” – (Tannhäuser)
5. “Am stillen Herd” – (Der Meistersinger von Nürnberg)
6. “In fernem Land, unnahbar euren Schritten” – (Lohengrin)
Wesendonck-Lieder orquestració Felix Mottl
7. Der Engel
8. Stehe still
9. Im Treibhaus
10. Schmerzen
11. Träume
La portada és inquietant, fa una mica de basarda.
Si premeu aquí accedireu a un Youtube de la gravació d’aquest disc.
I si premeu aquí podreu accedir a un tràiler (via Facebook) del Parsifal al MET, un nou repte wagnerià que dissabte vinent veurem al cinema.
IN FERNEM LAND 
¡quina primícia¡ no sabia res d’aquest disc.
Aniré a comprar lo ans que s’esgoti.
M'agradaM'agrada
Em sembla que encara no ha arribat a les nostres botigues:-(
M'agradaM'agrada
No ho fa malament aquest xicot. Com has dit que es diu?
M'agradaM'agrada
Això gens malament, es diu Kaufamnn, Jona Kaufmann. 😆
M'agradaM'agrada
No sé quins déus fan que de vegades els arxius que penges no m’arribin. Aniré insistint i, de totes formes, em compraré el cd perque en JK m’agrada en el repertori germànic-és un Príncep Estudiant d’allò més seductor-, en el repertori francés malgrat el falset d'”En fermant mes yeux”, en el repertori italià i…fins i tot quan no canta. Jo, de vegades, el poso sense veu i ja això sol és un poema.
Bon diumenge Joaquim!
M'agradaM'agrada
Què utilitzes l’Explorer?. quest navegador i WordPress tenen serioses incompetències.
Si utilitzes Coogle Chrome o Mozilla segurament no et passarà.
informem si-us-plau de si ho has pogut solucionar.
Petons
M'agradaM'agrada
1.- Recordes la primicia del Pape-Wagner oi? Malgrat la portada va caura. Caurà aquesta tambè?
2.- Tot esperant Tannhäuser! Serà llarga l’espera?
3.- Sí, no sé on havia llegit que l’In Fernem Land que escoltem quasi sempre és una versió més curta de l’original que per fi acabo d’escoltar (ja m’estrenyava a mi que Wagner fos una “mica” concís en tot un racconto). Ho va autoritzar ell mateix?
4.- Com que molt aviat escoltarem i veurem al mateix Kaufmann fent de pare de Lohengrin, la pregunta del concurs és: qui va ser la mare?
PD: Sí, ja sé, .la primera pregunta me l’haig de contestar jo mateix. 🙂
Bon diumenge a tothom!
M'agradaM'agrada
La portada mai té cap importància, de fet les potades dels disc han empitjorat moltíssim, aquesta és especialment estranya, què pretén? Podria ser un remake de The Shining de kubrick. Quina por!
Amb aquest home mai se sap, primer canta el Manrico, que ja em diràs, però no continuo no fos cas que el jan em foti una cara nova 🙂 Poden fer Tann fa Man. Ai senyor!
la tercera l’estudiaré, no ho sé.
La mare que el va parir?, la senyora Kaufmann, no?
Ens queden tres quart d’hora de diumenge, que acabi molt bé.
M'agradaM'agrada
Em Manrico és un paper que no pot faltar al currículum d’un tenor bo! El Tann tampoc… 😉
M'agradaM'agrada
Quants Manrico farà Kaufmann, a Munic i potser al MET, i prou, això no compta. És per fer currículum, o potser et penses que cantarà Manrico com Cavaradossi?
Jo no ho crec.
M'agradaM'agrada
Jo tampoc ho crec, però de tant en tant… ai no se! Ojalá! jejeje amb lo que m’agrada aquesta opera… potser la va repetint a munic com ha fet amb el don carlo… no se, dic jo…
M'agradaM'agrada
…ondia!…la senyora Kaufmann la mare de Lohengrin????… liada amb Parsifal??????…però aquest no es va guanyar el càrrec sent foll, cast i pur? 🙂 🙂 .-)
M'agradaM'agrada
Foll segur, cast impossible i pur… preguntem-li a la mare que el va parir 🙂
M'agradaM'agrada
Caurà, caurà, ni que sigui per sentir el seu Siegfried. La portada, amb la llum de “candilejas” li dóna un aspecte vampiresc d’allò més! ja hi veig els ullals..auuuuuu
M'agradaM'agrada
És que li trobeu totes les gràcies, ple de lleganyes i acabat de llevar-se el trobaríeu sexy 🙂
M'agradaM'agrada
Per mi és un cantatnt de GRAN RESERVA. La seva veu és molt personal i particular, té una gran tècnica i musicalitat. Quan canta ho fa tan fàcil, que semla que sigui “bufar i fer ampolles”, canvia de registre de tenor líric a gairabé spinto, sense perdre la línia ni l’estil amb una naturalitat sorprenent.
A mi també m’agrada més cantant Wagner, sense menysprear la seva interpretació d’altres compositors, Verdi, Bizet, Massenet,etc. però el seu Lohengrin, Siegmund i, també el Florestan de Beethoven, són història, dificil de igualar i encara més de superar.
M'agradaM'agrada
Aquest canvi de registre de manera natural, sense que apenes es noti, ho trobo fascinant, un dels seus punts forts.
Un artista bo ho acaba fent tot bo, però on no té competència, NO TÉ COMPETÈNCIA !
M'agradaM'agrada
Vaig escoltar-lo una mica a Spoty i em va agradar moltíssim.
Escoltant-lo en disc aparenta una veu molt gran i potser és per això que obté crítiques quan se l’escolta al teatre i la veu no arriba igual. Aquest ha estat sempre un problema, la confiança cega amb el que escoltem en els discs i hauria de ser sempre a l’inversa, la confiança cega en allò que escoltem al teatre o a la sala de concert.
Wagner va pensar els Wesendonck per a veu femenina, no dic res més.
Bon diumenge.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord, però un disc ens dóna una informació valuosa que res té a veure amb el volum vocal.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Joaquim, pels teus comentaris.
Estic d’acord amb tu en tot i també amb l’Olympia.
El Jonasín canta meravellosament.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Sobretot Wagner
M'agradaM'agrada
Aquí teniu la llista del Spotify per qui vulgui escoltar el disc en la seva integritat.
Una meravella.
M'agradaM'agrada
Gràcies Jordi, no vaig saber trobar-lo
M'agradaM'agrada
Moltes gracies!!!
M'agradaM'agrada
Maravillosa interpretación y bellísima voz en estas muestras que has colgado. No obstante, en los Wesendonck, prefiero el color de la voz de mujer…
M'agradaM'agrada
Los Wesendonck son una curiosidad, pero su estilo wagneriano es innegable. Un lujo.
M'agradaM'agrada
Per a mí no es la portada més encisadora d’en Jonas K. es més, no m’agrada gens…. però, com que el que importa (i moltíssim…) és el seu contingut , el proper dia que baixi a Barna , será el primer pas que faci…. només en pensar ja em provoca salivera…….gràcies pel l’avís Joaquim.
M'agradaM'agrada
Exactament, el contingut, i aquí hi ha molt a gaudir.
M'agradaM'agrada
Gràcies! La línia del cant, el color de la veu, …tot em sembla extraordinari en aquest home i estic d’acord que interpretant Wagner és quan m’agrada més, tot i que aquell Werther amb Sophie Koch em va captivar i el DVD l’he visionat diverses vegades des de que el vaig comprar.
Amb una mica de sort, el podré veure interpretant el Manrico a Munich. Vaig creuant els dits…
M'agradaM'agrada
Ostres quina sort lo del Manrico! el que hagués pagat per anar-hi…
M'agradaM'agrada
Aquell Werther va ser magnífic, però no crec que Kaufmann faci gaires Manrico, aleshores fer-lo quin sentit té?
M'agradaM'agrada
Quan vaig escoltar-lo ja em va agradar molt, però avui l’he tornat a escoltar, i aquest disc val molt la pena, d’aquí a uns anys pot ser que el guardem com ara guardem discs de la Nilsson amb Windgassen! 🙂
A veure si algun dia ens vista aquest senyor! Ni que sigui en un VC al palau (és més petit, i el sentiriem millor jijijiji em sap greu això del volum, perque jo quan el vaig sentir a Salzburg em va semblar una veu gran, i a Peralada se’l va sentir prou bé… 😦 )
M'agradaM'agrada
Peralada va ser a l’aire lliure i a la zona de localitats més econòmiques no arribava com ha d’arribar una veu, però això és típic del recinte. a veure quan vingui al Liceu i amb orquestra com ens arriba.
M'agradaM'agrada
Suposo que arribaria amb dignitat, no serà una veu que ho ompli tot, però correrà i es farà escoltar, aquesta és la meva esperança… jajajajaja
M'agradaM'agrada
Por lo escuchado en Spotify és un disco muy bueno,
Especialmente el espectacular Siegmund.
M'agradaM'agrada
Kaufmann acaba de gravar un Siegmund en la integral que el segell de l’orquestra del Mariinski està fent del Ring.
La resta de companys és especatcular, ANja kampe (Sieglinde), Nina Stemme (Brünnhilde), René Pape (Wotan) i Kiril Petrenko (Hunding), dirigeix Gergiev, of course,
M'agradaM'agrada
És una passada de cd! Segurament el millor repartiment per aquesta òpera en l’actualitat! 🙂
M'agradaM'agrada
Jo crec que és millor Wotan Terfel que Pape, i la Sieglinde de Westbroek…
M'agradaM'agrada
Potser jo també, però jo crec que ja n’hi ha prou… 🙂
M'agradaM'agrada
Mai n’hi ha prou, sobretot si és un disc d’estudi que hauria de significar un referent per els propers anys.
M'agradaM'agrada
Jo penso que un referent ho és, potser no és perfecte, però no està gens però gens malament! 🙂
M'agradaM'agrada
Aquest disc caurà segur, ni Spotify ni res de res, d’aquest cap de setmana, que suposo que cobrarem, no passa, me’l compro.
Què li passa a la portada? està ben clar que diu compram
M'agradaM'agrada
Potser encara no haurà arribat a les botigues “locals”, anem una mica endarrerits. 😦
M'agradaM'agrada
Ich habe mich verliebt.
M'agradaM'agrada
Esteu una mica toies, no?
M'agradaM'agrada
Déu meu, he hagut de recórrer al diccionari per esbrinar que m’estaves insultant 😦
M'agradaM'agrada
INSULTANT! no dona, no, però no s’havia com dir-ho, toies,
bledes, és que aquestes mostres de defalliment davant d’un home que més aviat bruteja, no ho acabo d’entendre, jajajajajajaja
M'agradaM'agrada
ha, ha, no, és que no m’explico bé.
M’enamoro de la música, i soc molt “enamorable”. Vaig sortir de Iolanta profundament enamorada de la Netrebko… musicalment, eh? No se’m malinterpreti.
Vaig sortir de les contes d’Hoffman absolutament boja pel Naouri, però de veritat que no per anar de passeig amb ell, sinó per veure’l desplegar a l’escenari la seva demoníaca excel·lència. I ara sento fatal atracció per aquest disc del Kaufmann.
Has de pensar que, al món de l’òpera soc un nadó, per això soc fàcilment impressionable.
En un exercici d’autocontrol, no opinaré sobre si el Kaufmann està bé o no físicament, com vaig fer un esforç per no entrar en el debat sobre si la Gheorghiu està operada… Jo crec que no 🙂
M'agradaM'agrada
A mi em van dir que si… jajajajajajaja (com sóm no? jejeje)
Jo estic enamorat de la Netrebko, m’encanta l’emoció que transmet a l’escenari, lo bonica que és la seva veu, l’homogeneitat de tot el registre… tot! Però no tinc manies per dir que fa goig mirar-la… 😉 (Sobretot d’aprop, et quedes amb una cara… jejeje A la sortida de la Iolanta, al carrer, ens vam veure tots enviant-li petons i saludant-la a través de la finestra del cotxe, jo era el que estava més aprop de la finestra, i no ho oblidaré mai! Tothom la saludava, això només passa quan és algú magic…) JAJAJAJA
M'agradaM'agrada
😆 😆 🙂 🙂
L’enamorament sobre el cantant no el discuteixo, la fascinació que els grans cantants exerceixen sobre el públic és una cosa sorprenent, jo em referia més a la fascinació per la foto del disc, que trobo més aviat “horrorosa”, a quin Wagner ens remet?
M'agradaM'agrada
Potser vol imitar la mirada del mateix Wagner (si és així, no ho han aconseguit massa…) jajajaja Jo lo que penso és que han volgut ensenyar una mica de canes i pell gastadeta, per que la gent vegi que ja no és tan jovenet com molta gent es pensa, i que esten davant d’un tenor experimentat, i bo! (pot ser no?) 🙂
M'agradaM'agrada
Jan, tens una musa ben maca.
Joaquim, a mi no em diu res la portada, però em fas gràcia quan et poses demolidor. Encara recordo que “Mon coeur s’ouvre a ta voix” per l’Elina Garança et semblava d’un anunci de perfums. Ja, ja, ja.
M'agradaM'agrada
És que sembla que vulguin evitar la compra amb aquestes portades 👿
M'agradaM'agrada
Gràcies per posar-nos al corrent d’aquesta novetat. El contingut del disc, del que he escoltat aquí, fabulós; la portada, sense comentaris.
Tot i que m’ha agradat força Traume, jo m’estimo més els Wesendock Lieder cantats per una dona.
Ja se que m’autorregalaré pel meu aniversari.
M'agradaM'agrada
T’agradarà
M'agradaM'agrada
Utilitzo el mozilla i en altres blogs no hi tinc problemes. La portafa del cd ens vol fer creure que ha deixat de ser guapo però fins i tot així es nota l’atractiu del noi.
M'agradaM'agrada
Us té vampiritzades
M'agradaM'agrada
Si i no t’estranyi. El dia 19 estava entre el public del Met veient en directe Rigoletto juntament amb la seva esposa. Al natural i sense maquillatge és encara més guapo i el seu port és elegant. A més és molt simpàtic.
M'agradaM'agrada
Ai, bandarres, com ens feu dentetes…
Ben tornats!
M'agradaM'agrada
Ostres! Si que l’és de simpàtic, no es fa gens extrany. Com va anar???? Com va anar el Parsifal????? 🙂
M'agradaM'agrada
Hola Jan,
Aquest viatge ha estat inoblidable, entre altres coses per la qualitat de tot el que varem veure i per l’emoció de sentir en directe en Kaufmann, que ens va fer gaudir de un Parsifal que es va convertir en el millor de tot el que varem veure. Però no us dic res mès fins que demà el gaudiu al Icaria.
M'agradaM'agrada
Ui quins nervisssss!!! 🙂
M'agradaM'agrada
Gràcies per aquest apunt Joquim! M’ho enmarcaré..jejeje! Ja saps que soc admiradora incondicional d’aquest tenor perque, apart de tot el que ja heu dit, al meu entendre fa un cant (no se si es pot dir) molt “intel·ligent”, o potser dir-li molt estudiat del contigut i del personatge que canta i en consequència modula la seva expressio.
M'agradaM'agrada
És important transmetre les emocions amb la interpretació, no està a l’abast de tothom, d’ell siii
M'agradaM'agrada
Estic que m’enfilo per les parets ! encara no he pogut fer-me amb el CD , sort de les ” primicies dels teus bombonets ” que no deixo d’escoltar… es un vici , una borratxera, fins i tot potser una droga?
(mai l’he tastat…) només sé que aquest moment es meravellós….
M'agradaM'agrada
A la llista de Spotify que ens va deixar en Jordi tens la caixa sencera, mentre no la tinguis a casa pots anar tirant d’ella.
M'agradaM'agrada
D’acord amb els “piropos” que li dediqueu al J Kaufmann. Quan vaig veure fa uns dies el “trailer” vaig pensar que la qualitat del cantant al “dir” el text, (virtut que jo valoro molt i molt) li ve, no solament de la comprensió precisa de les paraules, sinó de que ja a la infantesa les sentia cantar al seu avi i ell mirava l’edició tan bonica que ensenya…
Gràcies al Jordi per l’enllaç
M'agradaM'agrada
Encara que no entenguis ni un borrall de l’alemany, te’l creus, et fa viure el que canta i interpreta, sense exagerades ganyotes ni gesticulacions grandiloqüents.
M'agradaM'agrada
S’ha d’aprendre alemany per entendre a aquesta criatura.??Penso que no,es impactant com canta,com interpreta com es projecta cap a tú.El trobo soberbi..i els ulls m’han deixat tiesa
M'agradaM'agrada
fenòmens paranormals
M'agradaM'agrada
Ahir em vaig comprar el CD Kaufmann-Wagner. Una meravella.
M'agradaM'agrada
M’en alegro que t’hagi agradat.
M'agradaM'agrada
Sento discrepar, però a mi la foto de la portada del disc Kaufmann-Wagner la trobo molt maca i molt original. A la contraportada hi ha una altre foto amb els ulls tancats.
M'agradaM'agrada
La contraportada simula la màscara mortuòria de Wagner, que ja són ganes… 😦
M'agradaM'agrada