Ahir es va presentar la temporada 2013-2014 de l’OBC (l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya) amb seu a L’Auditori de Barcelona.
Deixeu-me ser una mica presumptuós i abans de començar amb el detall dels concerts que conformaran la propera temporada, crec sincerament que IFL ha guanyat una petita però significativa batalla. Ahir no vaig ser convidat a la presentació, no sé si recordareu que en la presentació de la present temporada algú que m’aprecia va medià per tal de que jo hi pogués assistir, ho van acceptar amb la condició que no fes cap pregunta, ja que jo no sóc del gremi i per tant no podia participar-hi, res a dir, però aquest any no ha estat possible la meva assistència, no he donat peu ni a la mediació i per tant me’n he assabentat posteriorment, però deixeu-me dir que en llegir-ho he sentit una agradabilíssima satisfacció. Alguna cosa deuen haver tingut a veure les insistents reivindicacions fetes des IFL. En l’apartat preus i zones, he llegit amb gran alegria la vella i insistent reivindicació infernemlandera de posar a la venda les entrades de llotges laterals de tercer pis (desconec si les de segon també), amb visibilitat reduïda, es posaran a la venda la mateixa setmana del concert, al preu de 10€.
Visca!
Es manté la tarifa del 2012 en les quatre zones: platea i primer amfiteatre central 51€, lateral de primer pis i les dues primeres files del segon amfiteatre 37€, el mateix preu per a la zona 3, és a dir els laterals d’escenari i les files de 3 a 8 del segon amfiteatre (penso que hi deu haver un error en el programa, ja que no té gaire sentit que també es venguin al mateix preu, i finalment de la fila 9 a la 17 del segon amfiteatre a 23 €.
Si s’escull la modalitat d’abonaments, el descompte sobre els preus de anteriorment esmentats és del 20€ i si s’escull la de l’abonament a la carta és del 15%.
Continuen ignorant als jubilats en els descomptes aplicats, i poden beneficiar-se d’algun tipus de descompte els joves menors de 26 anys, els discapacitats que necessiten d’acompanyant i les famílies monoparental i nombroses. També comptaran amb descomptes les Associacions, Centres i Serveis Socials que treballen amb persones amb risc d’exclusió social. El programa no anomena els aturats.
L’exclusió dels jubilats, com la dels aturats (degudament acreditats, és clar) en els descomptes la trobo incomprensible. Continuaré reivindicant, potser arribarà el dia feliç que ens escoltin, i d’aquesta manera qui sap si ajudarem a omplir els lamentables buits viscuts aquesta temporada.
ELS EIXOS DE LA TEMPORADA
La propera temporada l’OBC celebra el 70è aniversari. S’anomena a Emmanuel Krivine, principal director convidat (dirigirà 2 concerts !!!). Benet Casablancas, actualment el compositor més ben endollat del país, present a totes les temporades i mitjans que hom pugui imaginar, s’integra en el cicle Retrat d’artista, el que suposa que dues obres seves seran incloses en la programació de la temporada. Dins aquest cicle iniciat aquesta temporada, s’incorporen l’any vinent la violinista Janine Jansen, el pianista Josep Colom, el violinista i director Nikolaj Znaider i el violoncel·lista Jean-Guihen Queyras.
La vessant Nacional, aprofitant la celebració del tres-cents aniversari de la derrota que ens va deixar fets un nyap (1714) i de la que n’hem fet el gran símbol (som rarets, no hi podem fer més, com que no tenim batalles guanyades per commemorar, celebrem les derrotes), consistirà en la participació de l’OBC en un concert l’11 de setembre amb obres de Lamote de Grignon, Manel Oltra i Joan Manén, dirigida per Xavier Puig.
També s’enregistrarà un CD amb obres inèdites de Granados per la discogràfica Naxos, i un segon treball amb el segell Tritó amb obres de Pedrell.
L’OBC i el TNC col·laboraran per primera vegada en interpretar el Rèquiem per a Salvador Espriu de Xavier Benguerel, amb direcció escènica de Xavier Albertí.
L’orquestra continuarà les col·laboracions amb el Palau de la Música i el Liceu.
Aquest any l’OBC sortirà a Montpellier on participarà en un concert gratuït al Festival de Radio France.
Continuarà la col·laboració amb la cadena Medici.
LA PROGRAMACIÓ
Concert Inaugural:
Pablo González (director), Natalia Gutman, violoncel
Obres: Romeu i Julieta (Txaikovski), concert per a violocel núm 1 (Xostakòvitx), selecció de Roméu i Julieta (Prokofiev)
Concert núm 2:
Andrew Gourlay (director), Leticia Moreno (violí)
Obres: The Dark Backward of Time (Casablancas), Concert per a violí núm. 3 (Saint-Saëns), Pini di Roma (Respighi)
Concert núm 3:
Emmanuel Krivine (director), Bertrand Chamayou (piano)
Obres: Egmont (Beethoven), Burlesque per a piano (R.Strauss), Sinfonia en Do major, “La Gran” (Schubert)
Concert núm 4:
Salvador Mas (director), Laura Ruiz Ferreres (clarinet), Isabel Monar (soprano), marina Rodríguez-Cusí (mezzosoprano), Yann Beuron (tenor), José Antonio López i un tenor a determinar.
Obres: Cantata maçònica “Das lob der Freundschaft” (Mozart), Concert per a clarinet (Mozart), Missa en Mi bemoll major (Schubert)
Concert núm 5:
Orquestra del Liceu i Cor de noies del Gran Teatre del Liceu.
Josep Pons (director)
Obres: Noctirn per a un capvespre blau (Parera Fons), Nocturns (Debussy), Selecció del Somni d’una nit d’estiu (Mendelssohn)
Concert núm 6:
Pablo González (director), Isabelle Faust (violí)
Obres: Concert per a violí (Britten), Simfonia núm 1 “Tità” (Mahler)
Concert núm 7
Jaime Martín (director), Cor de noies de Lieder Càmera, Mireia Farrés (trompeta)
Obres: Dance Figures (Benjamin), Concert per a trompeta (Hummel), Els Planetes (Holst)
Concert núm 8:
John Nelson (director), Katia i Marielle KLebèque (pianos)
Obres: Simple simphomy (Britten), concert per a dos pianos op 10 (Mozart), Simfonia núm 5 (Beethoven).
Concert núm 9:
Pablo González (director), Maria Ricarda Wesseling (Marie), Agistín Prunell-Friend (Evangelista-un centurió), Alexandre Duhamel (Joseph), Paul Gay (Hérode, Le père de famille), Marc Pujol (Polydorus), Cor Madrigal, Cor Lieder Càmera.
Obra: L’enfance du Christ (Berlioz)
Concert núm 10:
Robert Purvis (director), cantants del West End londinenc.
Obres: fragments de West Side Story, Kiss me kate, The Phantom of the Opera, Cabaret, High Society, Evita, Les Misxérables…
Concert núm 11:
Eliahu Imbal (director)
Obra: simfonia núm 7 (Mahler)
Concert núm 12:
Kazushi Ono (director), Kumiko Shuto (Biwa), Kifu Mitsuhashi (Shakuhachi)
Obres: November Steps (Takemitsu), Simfonia Alpina (Strauss)
Concert núm 13:
Thomas Dausgaard (director), Javier Perianes (piano)
Obres. Pedrelliana (Gerhard), Concert per a piano (Grieg), Simfonia núm 2 (Schumann)
Concert núm 14:
Pablo González (director), Hyo-Sun Lim (piano)
- concert de divendres: Concerts per a piano i orquestra núm 1 i 2 (Rakhmàninov)
- concert de dissabte: Rapsòdia sobre un tema de Paganini (Rakhmàninov), Sheherazade (Rimski-Korsakov).
- concert de diumenge: Concert per a piano núm 3 i Danses simfòniques (Rakhmàninov)
Concert núm 15:
Orquestre National du Capitole de Toulouse, IOrfeon Donostiarra, Tughan Sokhiev (director), Ferruccio Furlanetto (Boris), Ain Anger (Pimen), Anastasia Kalagina (Xènia), Garry Magee (Txelkàlov), solistes del Teatre Mariinski.
Obra: Boris Godunov versió 1869 (Mussorgski)
Concert núm 16:
Antoni Ros Marbà (director), Josep Colom (piano)
Obres: Biofonia per a orquestra (Homs), Concert per a piano per a la mà esquerra (Ravel), Simfonia núm 3 “Escocesa” (Mendelssohn)
Concert núm 17:
Orquestra del Liceu, Josep Pons (director)
Obra: Simfonia núm 4 “Romàntica” (Bruckner)
Concert núm 18:
Pablo González (director), Juan Manuel Gómez (trompa), Elisabeth Watts (soprano), Ann Hallenberg (mezzosoprano), Werner Güra (tenor), James Gilchrist (tenor), José Antonio López (Baríton-baix), Cor Lieder-Càmera, Cor Madrigal.
Obres: Serenata per a tenor i trompa (Britten), Rèquiem (Mozart)
Concert núm 19:
Emmanuel Krivine (director), Robert Levin (piano)
Obres: Concert per a piao i orquestra núm 25 (Mozart), Simfonia Fantàstica (Berlioz)
Concert múm 20:
Pablo González (director), Frank-Peter Zimmermann (violí)
Obres: Concert en Re (Stravinsky), Concerts per a violí núm 3 i 4 (Mozart), La consagració de la primavera (Stavinsky).
Concert núm 21:
François-Xavier Roth (director), Sally Matthews (soprano), Thomas Dolié (baríton), Cor Lieder-Càmera, Cor Madrigal.
Obra: Un Rèquiem alemany (Brahms)
Concert núm 22:
Pablo González (director), Twyla Robinson (soprano), Christine Goerke (soprano), María Espada (soprano), Gemma Coma-Albert (mezzosoprano), Nadine Weismann (mezzosoprano), Jochen Kupfer (baríton), Manfred Hemm (baix), tenor a determinar, Cor Lieder Càmera, Cor madrigal, Cor de nens de l’Orfeó Català.
Obra: Simfonia núm 8 “dels mil” (Mahler)
Concert núm 23:
Jakub Hrusa (director), Janine Jansen (violí)
Obres: Simfonia de Rèquiem (Britten), Concert per a violí núm 2 (Prokofiev), Simfonia núm 6 “Patètica” (Txaikovski).
Concert núm 24:
Stéphane Denève (director), Nikolaj Znaider (violí)
Obres: Concert per a violí (Beethoven), Une luer dans l’âge sombre (Connesson), L’apprenti sorcier (Dukas), Bolero (Ravel)
Concert 25:
Nikolaj Znaider (dircetor), Jean-Guihen Queyras (violoncel)
Obres: Concert per a violoncel, simfonia núm 1 (Elgar)
Concert núm 26:
Pablo González (director), Renaud Capuçon (violí)
Obres: Tres Epigrames per a orquestra (Casablancas), Sur le même accord (Dutilleux), Tzigane (Ravel), Quadres d’una exposició (Mussorgsky/Ravel)
CONCERTS FORA D’ABONAMENT
11 de setembre: Xavier Puig (director), Albert Guinovart (piano), Orfeó Català
obres: Concert màgic per a piano i orquestra (Lamote), Rapsòdia per a piano i orquestra (Oltra), Nova Catalònia (Manén), Els Segadors (arranjament Ros Marbà)
23 de setembre: Concert de la Mercè (avinguda de La Catedral) Concert vienès, director a determinar
15,16 i 17 de novembre al TNC: Miquel Ortega (director), Xavier Albertí (director d’escena)
Obra: Un Rèquiem per a salvador Espriu (Xavier Benguerel)
12 de juny: L’OBC al Palau de la Música. Josep Vila i Casañas (director), Maria Espada (soprano), Inés Moraleda (mezzosoprano), Roger Padullés (tenor), Pablo Larraz (tenor), Marc Pujol (baix), Orfeó Català
Obra: Missa en Mi bemoll Major (Schubert)
3 de juliol: L’OBC al Liceu
en mig de les funcions de la temporada del Gran Teatre del Liceu de les obres Il Prigioniero (Dallapiccola) i Suor Angelica (Puccini) L’OBC dirigida per Pablo González i amb Zeljko Lucic (Michele) entre altres solistes, oferiran en versió de concert, Il Tabarro de Puccini i Canti di Prigioni (Dallapiccola)
13 de juliol: L’OBC al Festival de Radio France- Montpellier. Pablo González (director), programa a determinar.
El programa té de tot. D’entrada em cridaria molt l’atenció, si el Gerent de l’OBC no fos francès, la proliferació d’artistes d’aquesta nacionalitat en la programació. Deu ser una cosa natural de contactes, agències, amistats, etcètera.
El mestre Pablo González dirigeix 8 concerts de la temporada oficial d’abonament , més el del Liceu i l’altre a Montpellier.
El concert dedicat a Broadway, on segurament escoltarem el de sempre està bé però és poc imaginatiu i arriscat, i mira que m’agraden els musicals, però algun dia podrien programar músiques de revistes del Paral·lel o de sarsueles catalanes, si el que volen és fer un concert popular i distés. Material bo, desconegut i sorprenent segur que n’hi ha, qui sap si no hi hauria ni que pagar drets i alhora recuperaríem patrimoni nacional.
Els drets deuen ser motiu per el qual hi ha comptades obres del segle XX i XXI.
La visita de la troupe del Capitole per una única sessió de Boris Godunov em sembla escassa.
El tàndem Cor Madrigal i Cor Lieder-Càmera per a tots els concerts simfònic/corals no em satisfà, és excessiu i sobretot massa exigent. Ja sabeu que n’opino de la suma de vàries formacions i del nivell de les excel·lents corals no professionals en un cicle professional.
M’agraden molt alguns directors i solistes, però cridar-me l’atenció, allò que anomenem com a imprescindible, no n’he trobat més de dos o tres sense discussió i la resta ja anirem veient.
Mentre m’ho vaig repassant amb deteniment, passaré per a la farmàcia a comprar-me uns taps per esmorteir el tsunami decibèlic que intueixo en la vuitena de Mahler, i ja vaig anotant coses que m’agraden: Gutman, Inbal, Ono, Perianes, Boris Godunov, els Berlioz, Janine Jansen, Elgar,…més de dos o tres.
Us deixo amb el meravellós trio de L’enfance du Christ d’Hector Berlioz, per dos flautes i arpa, una de les joies de la temporada, i una joia de sensibilitat musical dins d’aquest preciós oratori nadalenc.
Ja podeu anar dient la vostra, que ves per on a L’Auditori ens llegeixen.
La resta de programació de L’Auditori, els altres cicles que conflueixen amb l’activitat de l’OBC seran comentats properament.
Si voleu consultar el programa, premeu AQUÍ
IN FERNEM LAND 
copio+pego: Tindrem Berlioz, força Mahler, torna Mozart i Britten, que també celebra centenari i ningú enguany li ha fet cas. Una programació tan apetitosa com sempre. Moltes ganes de tornar a tenir el carnet, però, vistes les jugades del president, que va fer rebaixes del 50% d’entrades soltes quan ja havíem pagat abonament, m’esperaré fins al setembre. A sobre, la meva zona, que era 4, s’ha tornat en zona 3.
Em fa especial il·lusió sentir per primer cop a la meva orquestra, l’OBC, tocant l’oratori o la trilogia sacra L’enfance du Christ, de Berlioz.
Com a casa meva! quina casualitat, has escollit un tema de L’enfance
M'agradaM'agrada
No he passat per casa teva, però és normal en un Berlioz maníac com jo, que fugint de la concurrent Fantàstica, una vegada que es trenquen la closca amb una obra preciosa, que ho destaqui, per sobre de la cridanera (i amb PG encara ho serà més), vuitena de Mahler, com el programa més interessant de tota la temporada. Una temporada, si t’ho mires amb la justa distància, que reflecteix bastant bé la direcció musical actual, la crisi, una certa monotonia, uns tocs de mediocritat, un polsim de genialitat i un narinan cançoner a l’espera de que els problemes congènits de la casa es solucionin per inèrcia, seguint la política Rajoy de no fer front a res a l’espera de que el temps es decideixi a oblidar-lo tot.
Me’n vaig que encara m’enxampareu badallant…
M'agradaM'agrada
A primer cop d’ull no em sembla gaire engrescador, especialment per el que fa als convidats, cosa d’altra banda comprensible donada la nostra condició de pobretons. Els molts francesos pot ser es perquè el desplaçament es mes econòmic… Però m’ho torno a mirar ara, i de solistes no esta tan malament: Jansen, Queyras, el Capuçon violinista, les germanes Lebèque, Faust … També per la programació sembla que han triat molts Grandes Exitos (Tità, Romàntica de Brukner, la cinquena, el clarinet de Mozart, la sisena de Tchaikovski, violoncel de Elgar…) però si fa no fa com sempre. Em crida la atenció la novetat del concert 14, amb canvi de programa cada dia.
M'agradaM'agrada
Solistes de casa sense necessitat de desplaçar-se tant, i molt bons, podrien venir a tocar amb l’OBC si aquest fos el veritable motiu, però em temo que no, que hem canviat d’agents i agències, però la tàctica continua sent la mateixa.
Els grans èxits creuen que garanteixen l’assistència del públic, jo ja no n’estic gaire segur.
Veritablement aquest concert 14 serà un tour de force important, tant per el solista i també per l’orquestra i director, que no se si tindran temps de preparar totes les obres al nivell desitjat. Veurem
M'agradaM'agrada
El que no s’enten del concet 14 és que hi falti el concert n.4 per a piano, fent un cap de setmana rodò en lo que seria l’interpretació total d’una esplendorosa obra concertant per a aquest instrument.
A l’Auditori, i amb l’OBC, caps de setmana d’aquesta mena els hi recordo tan sols a Lupu i Zacharias interpretant d’una tacada els majestuosos concerts del geni de Bonn.
M'agradaM'agrada
Gràcies, un cop més per la magnífica informació; certament, una nova temporada ben poc engrescadora en la que ja no seré abonat.
I no m’abonaré per diversos motius: el primer, que l’any passat em van enganyar i prendre el pel quan un cop pagat l’abonament, van oferir descomptes del 50%; a mi, per burro, em van fer el 15% la setmana abans: una presa de pel en tota regla, o una estafa?.
I ara parlen de que no toquen els preus, quan la meva localitat passa de 33 euros a 37 euros per concerts normals; no ens posen els preus dels concerts estrella, ves a saber per quin motiu. O sigui que un any em prenen el pel, l’altre m’enganyen … i doncs prou.
He mirat de comprar una entrada avui mateix a l’auditori i si ets soci de TR3SC et fan el 20% de descompte; més que als que teníem l’abonament a mida, un trist 15%.
A Palau 100 fan un 25% de descompte als jubilats. A l’auditori, res de nothing.
M’agrada la nostra orquestra, la segueixo, l’estimo, m’hi trobo bé escoltant-la; i hi aniré comprant entrades al 20%, però no en seré abonat mentre els actuals gestors hi segueixin.
Sap greu que una orquestra que estava en un gran camí es trobi amb una direcció artística tan fluixeta, amb una programació de tan poca empenta i amb uns gestors que estan fent tot el que poden per buidar l’auditori de públic. Semblava que la crisi era econòmica …i ho és, clar; però també hi ha crisi i greu d’imaginació, de creativitat, d’empenta, d’intel•ligència, de capacitat de gestió, d’honestedat, de serietat, de rigor … En fi, visca la nostra orquestra, els serà difícil fer-la malbé.
M'agradaM'agrada
L’esquema de les temporades de concert en general i l’Auditori en particular no s’adapta a la realitat.
No anticipen, no cerquen nous models, no prenen riscos, no sorprenen, no ofereixen novetats, no engresquen, res de res, a l’espera que passi la tempesta i no se n’adonen de la gravetat del moment i si se n’adonen i no fan res, pitjor encara.
No sé a qui presenten els números, però m’agradaria saber com s’ho fa l’Auditori per subsistir, quan ens costa i el forat que hi ha.
És impossible que els números surtin amb la baixíssima ocupació, sense comptar amb tot el que regalen, si tot i així els números són positius, que ho dubto molt, aleshores vol dir que posant les entrades al 50% del que costen ara, a part de garantir una assistència de pagament normalitzada, tots, he dit TOTS, en sortiríem guanyant. Si els números no surten, igualment, ja que di estan disposats a seguir perdent, haurien de abaixar preus per al menys garantir més venda d’entrades. Tot i així el model és antic, desfasat, precari i deficitari, a què esperen a canviar?
Artísticament la temporada és poc ambiciosa i poc original, conservadora i amb intenció de ser popular, però això sempre és una incògnita.
M'agradaM'agrada
Una presa de pel o una estafa? Lo del 50%? Les dues coses alhora! Exceptuant les qualificacions de la direcció artística (jo crec que l’orquesta sona millor ara i ha guanyat en qualitat) i de la programació (convencional si, però molt atractiva tenint en compte l’estat actual de l’OBC) en tota la resta que escrius estic totalment d’acord amb tu i em sumo a la teva perplexitat i indignació.
M'agradaM'agrada
Pregunto: en nombres absoluts què val un concert de Palau 100 amb el 25% i un de l’OBC sense el descompte de jubilat? De vegades això dels descomptes és UNA ALTRA enganyifa. Entenc i comparteixo l’emprenyament per l’any passat.
Altrament tinc la sensació que si fan (a tot arreu) descomptes als jubilats no es vendrà ni una entrada a preu “normal” vist el paisatge humà habitual
M'agradaM'agrada
Solució:
Descomptes als rics, que segon na María de los Llanos de Luna, sort en tenim dels rics i pijos, són els únics que gasten.
Si fan descomptes als aturats tampoc sortirà a compte
M'agradaM'agrada
Jo tampoc el renovo. Estic molt d’acord amb el raonament i afegiria al llistat de greuges el despropòsit d'”oferta” pel concert d’Antonini que se’ns va enviar als abonats per correu electrònic vàlida fins a 2 dies abans del 50% i Last but not Least que al damunt de no poder escollir a la carta, com la resta de la població els aBonats (amb B de burro) haguessim de pagar cada canvi a 3€ ja fos de funció o simplement de dia mentre a la cua del costat els privilegiats no abonats feien el seu amonament a la carta particular. Aplaudeixo la substitució de la làmina de l’any passat pel també tradicional cd Llàstima però que no sigui el Pessebre sencer.
Concordo amb el bon nivell de l’orquestra però discrepo sobre la programació de l’any vinent a mi sí “ma gustao”
M'agradaM'agrada
Quasi te’n hauries d’alegrar que no sigui el Pessebre sencer, va ser un rave que en cap cas va superar l’edició de Foster, que continua sent, epr sobre la del propi Casals, la referència, si és que algú vol conèixer l’obra.
M'agradaM'agrada
En directe cap de les dues vegades que l’he escoltada a l’auditori m’ha fet el pes (l’obra en sí).Per cert, gràcies per la informació, pel link i looking forward (i amb impaciència) més ( o com tu ho dius “els altres cicles que conflueixen…”que de vegades lo cabr(e)al quita lo cortés i no hauria de.
M'agradaM'agrada
Jo aquesta vegada seré bo i el renovaré. Però si tornen a fer la jugada del 50%, m´esborraré per la propera. Una vegada pots ser bo. Dues vegades ets bobo.
M'agradaM'agrada
Doncs jo ho faré al revés. Aquesta temporada (i em sembla que la següent com a mínim) compraré entrades soltes. Si tot i així considero que ser abonat és més rendible a la tercera em donaré per vençut. No sé perquè però m’ensumo que sortiré guanyant. Ja m’ho diràs.
M'agradaM'agrada
Gràcies per la (detallada) informació. M’agrada que hàgin programat Britten, injustament oblidat en el seu centenari, i Mahler, i trobo molt interessant aquest Boris Godunov (de nou en la seva versió original), així com l’aparició de Jean-Gilhen Queyras, violoncelista a qui admiro molt i que recentement crec que ha visitat el Palau. Mercès per l’enllaç amb l’oratori de Berlioz, la veritat és que no el conec. Bon dia!
M'agradaM'agrada
Jo crec que és el més interessant d’una temporada amb encerts per aquí i per allà, però poc ambiciosa. Podria ser modesta però ambiciosa, però per això fan falta canviar esquemes, i no estan disposats a canviar res, se’ls cau tot a tros, però ells tossuts que tossuts a seguir com fins ara.
M'agradaM'agrada
Tal i com està el panorama, i tenint en compte l’endeutament brutal que s’arrossega de l’anterior temporada, amb concerts impagats i els rumors que corren sobre l’OBC, els seus músics i directius i el seu futur, ja és molt que aparegui una temporada normaleta. Incomprensiblement veiem que es torna a programar la idea del “retrat d’artista”, quan a la temporada passada es van cancel.lar alguns concerts d’aquesta modalitat per la òbvia raó que la gent no va a tots els concerts per falta de mitjans, a banda de la manca d’originalitat a lhora de programar.
La resta no és res més que una programació típica, jo diria que de les últimes en les que es seguiràn aquests patrons perque les coses ja s’enfonsen: noms típics dels circuits, és a dir, dels més cars i de dubtosa valia artística, françesos molts, d’endollament directe i amb les corresponents comissions i jocs d’agencies, amiguismes, etc etc, que molt bé apuntava en Joaquim.
Una pena, ja que amb la gran quantitat de músics excel.lents i econòmics que existeixen, alguns catalans, obres sense drets d’autors i propostes musicals més modernes i arriscades que generarien nous públics i nous futurs, es segueix apostant per uns models de gestió, cotractació d’artistes i programació absolutaments passats de moda i sencillament insostenibles. Res a lo que no estiguem acostumats i molt similar al que està passant avui en dia social i políticament.
Jo vaticino grans canvis en un futur no molt llunyà.
M'agradaM'agrada
Un retrat d’artista, a part de Casablancas que es promociona de manera obsessiva a tots els cicles i auditoris, recordeu que la propera òpera que s’estrenarà al Liceu i segurament patirem, és seva, haurien de ser per a artistes joves catalans amb projecció, oi?, en canvi fan retrats d’artistes de solistes internacionals. No ho entenc.
Els grans canvis són imprescindibles, el problema és que es veuran obligats a fer, en lloc d’anticipar-se i per tant controlar la situació. Quan t’obliguen les circumstàncies, ja vas tard.
A l’Auditori també hi manca un Director General potent, que sàpiga del món cultural i de la gestió, un perfil amb talent, que pugui fer molt amb poc, que renovi i sacsegi, que tingui capacitat per dir NO als agents i imposar criteris, però aquí, qui més, qui menys, està lligat per masses interessos, no sempre clars, ni nets.
Ahir parlava amb una persona que coneix el Palau per dins i em deia que presumptuosament (em curo amb salut) les velles pràctiques tornen, amb cares diferents, però els mètodes tornen a ser, després d’una etapa inicial convulsa i forçosament discreta per l’impacte mediàtic de tot el que va succeir, més que discutibles, opaques i “dictatorials”.
Els nostres equipament culturals no estan en bones mans i el Conseller fa de Hamlet.
M'agradaM'agrada
El que jo no entenc és com amb el nivell d’ocupació tan pobre d’aquest any encara no hi ha hagut un daltabaix. I si això continua aixi quelcom de fort passarà. No sé quins rumors circulen sobre l’OBC, els seus músics i els seus directius (m’agradaria saber-ho…els pots dir? o no són massa de fiar?) però tampoc s’ha de ser un geni de l’economia per a entendre que l’OBC es pot veure abocada (si és que no ho està ja) a una situació insostenible que no sols poguès afectar a la seva qualitat sino que tambè a la seva mateixa existència. Pel que fa a la temporada 13-14, i per a pendre nota, quins són els artistes de dubtossa valia artística?
M'agradaM'agrada
He sentit rumors de despatxar molta gent i privatització. No sé si són fiables, però no m’extranyaria gens. Sobre els artistes programats, només mencionaré el meu “favorit” dels darrers anys, el mestre Ros Marbà, que crec que hauria d’estar donant mitings polítics enlloc de dirigir. Perdò als seus fans!
M'agradaM'agrada
No m’estrenyeria res, privatitzar-la? Hi ha possibilitat de fer l’Orquestra Simfònica Godó?
M'agradaM'agrada
Ah sí es van cancelar alguns concerts? quins 😮 El que sí s’ha fet és exterminar l’econòmic abonament de cambra (a més a la carta) en favor de l’auditori més (a preus de palau100) cosa que ha permés a banda d’afavorir la desocupació de la sala, passar a intèrprets notabilíssims a la sala 3 (eg: Christophe Rousset)
M'agradaM'agrada
Aquest no, que aquesta setmana no puc… aquest fora, que és un rotllo… posem aquest d´aquesta banda… canvio aquest per aquell altre, que tinc la setmana lliure… això no, que ja ens ho fan al Palau… això sí, que vull sentir aquesta xicota… aquest, ja que m´ha tocat, el deixo… arrel quadrada de 130 més dos elevat a menys cinc per límit del coseno d´y quan la tangent tendeix a infinit… ja ho tinc! Concerts 6, 8, 9, 11, 13, 15, 16, 17, 18, 20, 22 i 24.
Ah, per cert… ja que estem, ho explico: dos vascos a la sortida d´un examen de matemàtiques. Li diu un a l´altre: – Patxi, a tu que t´ha donat el primer problema? – A mi infinit. I a tu? – Sí, també. Però em semblava poc 😆
M'agradaM'agrada
parlant d’humor, ja ho heu vist? el Gener està genial:
http://www.youtube.com/watch?v=FfkDk4RlgrI
M'agradaM'agrada
Aquí també? 👿
M'agradaM'agrada
primer aquí i desprès allà, que tens la primícia..
M'agradaM'agrada
Com que saps que en gener me pone… 👿
M'agradaM'agrada
jajaja, com diu ell, estàs fins als nibelungs!
M'agradaM'agrada
Estic d’acord a recomanar molt el Gené polonès.
I, permeteu-me jugar a Màrius Serra : és que al Ximo, darrerament totes “li ponen”
M'agradaM'agrada
Si ho dius tu, que sempre tens raó…
M'agradaM'agrada
jejejeje….i perquè no són de Bilbao, que si no… 🙂
M'agradaM'agrada
Qui diu que no són de Bilbao? I tant que ho són! No t´has adonat que parlen en català? Doncs com els de Bilbao, que parlen en el que els don la gana… 🙂
M'agradaM'agrada
T’has saltat el , mai m’ho hagués imaginat 😯
M'agradaM'agrada
El què? El Rèquiem Alemany, vols dir? Sí. I sense cap tipus de pena: aquells dies ja estic cobert amb una Tosca (21/3) i una Passió St. Joan (24/3). Tinc més vida 🙂
O potser et refereixes al Rakhmaninov? Perquè aquest sí que em dol. Però dissabte i diumenge impossible, i el divendres ho tinc complicat (tot i que miraré de fer mans i mànigues per anar encara que sigui aquest dia 😦 )
La resta… no sé… la Simfonia de Rèquiem de Britten i el concert de violoncel de Xostakóvitx en males dates per a mi, el de clarinet (ai las!) de Mozart amb la Missa de Schubert que ja tenim al Palau, el Rèquiem a Espriu que esperarem a veure què diu el TNC (però que ja t´avanço que m´hi trobaràs), i… per Déu!… què més? 😯 Se m´escapa algo més?!?!?!? Digueu-me què se´m escapa, per caritat!!!
M'agradaM'agrada
Només un de Bilbao (i del centre) és capaç de saltar-se “El Rèquiem Alemany…”. Oi que no ets de Bilbao (i del centre)?… 🙂
Ahi va la h…, obra en consecuéncia, pués…
M'agradaM'agrada
Brahms per una Tosca!!!, com ets. Bach per Brahms?, d’acord, ho acabes d’arreglar.
Això d’en Rakhmaninov si que és un dilema, ja que cada dia canvien i obliguen a hipotecar tot el cap de setmana.
M'agradaM'agrada
Sí, a més de l’1,3 (4),12.19,21,23 25 i 26 com a mínim també a considerar. Dels que esmentes tinc entre parèntesis- és a dir dubtosos – el 13 i el 16 i cauen el 17 i 22 (també hi ha motius de casuística personal) Els tres unics però que no m’agradaria perdre’m són: 8,11 i 15 que són els que posaria com a concerts estrella (categoria que va apareixent i desapareixent) però que afortunadament enguany costaran igual que la resta.
M'agradaM'agrada
Ja no sé si parleu de concerts o de línies d’autobus 🙂
M'agradaM'agrada
He començat fent una llista dels concerts que considero molt interessants o imprescindibles i a mida que anava confeccionant-la me’n adono que els estic incloent gairebè tots, i és que la majoria, per una raò o altra, tenen prou motius per figurar-hi. La qual cosa vol dir que considero la temporada vinent molt atractiva, amb una programació farcida d’obres molt conegudes però que sempre és un goig escoltar-les novament. Cares familiars tambè entre els solistes, algunes de gran relleu, com Zimmermann, Jansen i Capuçon en l’apartat de violí, Gutman al violoncel, i Colom, Perianes i les germanes Lebèque al piano. Tambè la Mireia Tarrès tindrà l’oportunitat de treure’s l’espina del concert de Haydn de fa uns anys amb el de Hummel. Dels directors, aixi a primera vista, i exceptuant obviament els de casa nostra i als prestigiosos Krivine i Inbal, no els tinc presents ara, o sigui, que són una incógnita per a mi. I com que la relació és, ja dic, llarga, i perquè per força uns concerts han de ser més interessants encara que d’altres, em permeto afegir una, dues o tres estrelletes amb l’ànim de mostrar amb més relleu les meves preferències. Allà va, doncs, i per ordre cronològic:
* Gutman – Violoncel Xostakòvitx n1
* Krivine – Egmont – Burlesque Strauss – “La gran”
* Mozart maçó – Mozart clarinet – Missa Mi bemoll Schubert
** Violí Britten i Tità
*** Katia i Marielle – Mozart dos pianos – Cinquena
*** Berlioz amb L’enfance du Christ
** Inbal – Setena Mahler
* Takemitsu – Alpina
* Perianes amb Grieg
** Rakhmàninov per triplicat (per què no el quart de piano?!)
*** Capitole du Toulouse – Orfeó donostiarra – Boris Godunov
* Colom – Mà esquerra, Ravel
*** Quarta de Bruckner
** Britten – Mozart Rèquiem
* Krivine – Levin – el 25 – “La Fantástica”
** Frank-Peter Zimmermann – Violí Mozart – Primavera Stravinsky
*** Un rèquiem alemany
*** “La dels mil”
* Jansen – Violí 2 de Prokofiev – Patètica Txaikovski
M'agradaM'agrada
Les obres si, populars, però per què no porten el donostiarra per el Rèquiem de Brahms?, o per què hi ha tants solistes poc coneguts, i en canvi els coneguts, joves i catalans no hi són? La llista de solistes catalans i espanyols a primer nivell és prou gran com per farcir dues temporades i en canvi tret de Colom, Perianes i Moreno, a part dels tres noms de primer nivell, la resta haurien d’anar a la cua dels solistes bons d’aquí.
Quina ha de ser la finalitat de l’OBC i l’AUditori de Barcelona?, mai competir amb els grans cicles privats, i això no ho tenen gens clar, i és horrible.
Temporada discreta, amic Josep, i decebedora, per a mi, és clar.
M'agradaM'agrada
Ens estem oblidan de l’execució. La programació és una cosa, i la seva interpretació un altra. Una cinquena ben interpretada, per citar l’obra més popular, sempre em fa feliç. Aviat al Palau 100 tindrem la de Berlin amb un programa prou convencional. Però seran obres que val la pena escoltar-les novament a les seves mans. Salvant les lògiques distàncies, és exactament lo mateix que penso de la programació 2013-14 de l’OBC i el nivell de qualitat amb que espero escoltar-les. En això rau els adjectius d’atractiva i interessant que li atorgo.
M'agradaM'agrada
I no et sembla trist que una vegada que bé la Berliner Philharmoniker sigui amb aquest programa?
Òbviament no hi ha pebrots de proposar una obra simfònic coral amb l’Orfeó de més compromís, ja que no donen prou la talla, però un cop passada la quota, potser que la segona part hagués estat més esmerada, no?
la interpretació és el tot, benvolgut Josep, però això ja sé on tenim el topall, i per això no em fa ni fred ni calor tornar a escoltar la vuitena de Mahler.
Recordo que la darrera versió la tenia que dirigir Decker, però va tenir aquell accident que el va apartar uns mesos de l’activitat i en el seu lloc ho va fer Salvador Mas, la meva desesperació va ser total,. tant com la meva sorpresa pel resultat obtingut, però malauradament sorpreses d’aquestes n’hi ha poques, de les altres, malauradament, n’estem tan habituats que se’ns han fet durícies.
L’OBC necessita una sacsejada interna, com el Barça, sobretot si volem anar endavant. Aquesta serà la tercera temporada del mestre Pablo González al capdavant i quines línies diferents veus, que ha canviat, que ha aportat ell, que aportarà en un futur, s’ha explicat alguna cosa al respecte?. És que sembla com si vinguéssim de temps horribles i per fi haguem assolit una normalitat, tranquil·litat i un nivellàs, i jo francament no ho veig per en lloc, no estem pitjor, però millor?.
A qui entusiasme l’OBC? Es fa laguna cosa per recuperar el públic dissident?, Ni ha molt, i per moltes causes, com al Liceu, i no tot es justifica per la crisi.
Ibercàmera és un cicle diguem que car, estàs d’acord?, Ha consolidat els abonats, els manté, en els seus concerts acostuma a omplir l’Auditori. A Girona ha incrementat el número d’abonats. On està el secret?, el públic és el mateix, que els donen que sigui tan atractiu per omplir amb la Bamberg Simphoniker? una orquestra excel·lent sense el segell de mediàtica i amb un director extraordinari que no li calen campanyes de suport de cap mena.
A l’Auditori fa temps que el projecte és confós, encara no sabem exactament que va passar amb la trampa mortal que li val posar a Pérez Treviño i en la que es va deixar atrapar. El projecte OBC existeix?, es van complint les expectatives?, algú ho diu, algú ho exposa?, i sobretot Josep, que passa amb la gestió econòmica de L’Auditori?, jo creia que després del Palau i la nebulosa liceista, les administracions es posarien les piles, no ha estat així, prendrem mal.
Mentrestant anem mirant si els noms que venen tenen més o menys atractiu. en aquest sentit el projecte Liceu és el millor, el més arriscat i el més estel·lar, llàstima que encara hi hagi en Marco al capdavant, però Palau (privat o semi) i sobretot L’Auditori sembla que tingui carta blanca per fer, sense presentar números o com a mínim fer-los públics. Què ens està passant?, No hem aprés encara res?
M'agradaM'agrada
Buf… demolidor, Joaquim
M'agradaM'agrada
Aviam. Hi ha una gestió artistica i una altra que ha (o hauria) de ser empesarial. De totes dues desconec els detalls: com traballen, com estan organitzades, si són o no són eficaces, quin grau endogàmic presenten (però l’ensumo), quans favors polítics deuen (tan sols els ensumo)… Només en conec els resultats en la mesura en que la gestió artística “l’escolto” i la gestió empreserial “la veig”. I el que “escolto” en molts concerts d’aquesta temporada és una bona i millor OBC, i el que “veig” és poc públic. La contradicció només s’explica de dues maneres: o el meu nivell d’exigència ha baixat (jo diria que no però ja no estic segur de res) o bé uns fan la feina millor que d’altres. Joaquim, els abonats de la propera temporada 2013-2014 baixaran, i molt. I no per la qualitat de l’orquestra. Baixaran com baixerien els abonats del Liceu, d’Ibercàmera, de Palau 100, i de tots els auditoris i teatres del mon on es maltracta a qui més s’ha de tractar bé. Només gent que no sap el que és una empresa perquè sempre han viscut de l’administració i de les subvencions és capaç de descuidar als seus clients més fidels. I de quina manera ho ha fet l’OBC! És per això que l’Auditori està buit.
M'agradaM'agrada
El projecte, quin és el projecte de l’OBC? i els objectius?
No ho sabem, ens limiten a constatar si sona bé o malament.
per a mi l’OBC és la primera orquestra de Catalunya, no és una orquestra d’una ciutat important de províncies. Tu creus que té dimensió nacional?, Tu creus que la Conselleria de Cultura la considera com un instrument potent, per projectar-nos?
L’OBC hauria de ser quelcom més que l’orquestra que ens fa sortir satisfets del seus concerts de cap de setmana i jo no sé percebre que s’està fent per tal de que sigui així, ni a nivell de gestió, ni tampoc artístic.
Una gravació de Pedrell amb un segell tan residual com Tritó d’abast limitat no pot ser la culminació de les aspiracions nacionals d’un projecte musicològic important com és donar a conèixer el patrimoni musical català
M'agradaM'agrada
Per cert, a mi la segona de Schumann m’agrada molt! 🙂
M'agradaM'agrada
A mi també, totes les simfonies de Schumann m’agraden molt, però una vegada que ve la Berliner… La darrera, amb Baremboim (pianista/director) es van lluir de valent
M'agradaM'agrada
Doncs jo estic d’acord amb el que diu JO, i si trobo criticable el programa de la BPO es per el fet de que es l’única vegada que ve. No acabo de entendre per que no estàs satisfet amb la OBC, que està sonant com mai. La meva pàtria de l’altre diumenge va ser de traca i mocador. I si González no es molt engrescador, com a mínim esta mantenint les condicions per uns concerts correctes i de quan en quan gloriosos, amb ell o amb altres. ¿Millor que la dirigís Gatti o qualsevol crack? Probablement, segur si vols, però diguem on s’ha de firmar per que ens quedem com estem. Perquè, per mi, del darrer any a aquest, hem millorat.
M'agradaM'agrada
Per a mi no n’hi ha prou amb sonar bé, fa temps que l’OBC amb segons quins directors sona molt bé, no és d’aquest any o de en fa dos.
Jo tinc records brutals de Xostakòvitx amb Victor Pablo Pérez o amb el mateix Josep Pons en èpoques pre PG.
l’OBC en aquest sentit no em fa patir, sempre i quan no rebaixin les expectatives econòmiques i artístiques.
Em fa patir com s’està duent a terme el projecte, si és que hi ha un veritable projecte, com es malbaraten possibilitats de fer un projecte musical important , potenciant als musics catalans, als joves que surten de l’ESMUC, als solistes internacionals catalans, que repeteixo que haurien de ser sempre presents.
Em preocupa veure l’Auditori tan buit amb l’OBC, tu que vas als concerts de Ibercamera, no sempre amb orquestres de tant renom com per esgotar localitats, l’Auditori es vegi ple, amb unes ocupacions que ja voldria l’OBC.
Els responsables de l’OBC no han tractat com es mereix al public, als abonats, creient que aquests no es mouen per estímuls, i ja ho veus l’han pifiat, i jo no veig en la programació d ela propera temporada, però sobretot en la direcció de l’OBC , actuacions per recuperar i incrementar el públic..
Si el gran projecte és que PG ens mantingui el nivell, per tal de que altres directors millors que ell, ens la facin sonar molt bé, aleshores que li rebaixin el sou, cobra més que el darrer director musical de l’orquestra i en canvi tan sols és bo, ara per ara, per fer tasques de manteniment.
l’OBC encara no pot aspirar a Gatti i companyia, no seria un projecte realista i molt menys viable, ja que el que m’agradaria conèixer és el projecte i els números reals del que costa tot plegat, per sentir-me satisfet del tot, amb el que escolto als concerts, no en tinc prou.
M'agradaM'agrada
No entro en sous ni en projectes, perquè no en sé i perquè el tema de la classe de avui era el programa musical de la propera temporada: Programa-programa-programa 🙂
P.S. Jo que anava a Ibercamara. Aquest any no he anat, per les raons que pots suposar, pero també perquè el programa no em matava. Ara mateix, Gatti i la de França, amb obertures, ja veus, i amb el que demanen, doncs no.
M'agradaM'agrada
Programa, programa, programa?, doncs no gaire engrescador per a mi
I no t’amoïnis, si tu no vas al concert del Gatti estic segur que els teus llocs no quedaran buits, en aquest concert no, en canvi als de l’OBC malgrat sonar de conya, si, analitza que s’està fent malament
M'agradaM'agrada
Doncs, mira, ara em posaré d’advocat del diable: 1.- De vegades, fent les coses molt bé surt tot malament. A mi em passa sovint 2.- La cosa glamourosa i cara te el públic que menys pateix la crisi, per no dir alguns que s’estaran fent d’or. 3.- No es el mateix omplir un dia que tres. 4.- No es el mateix veure el que pots veure tot l’any que el que nomes pots fer-ho un cop a l’any o a la vida. Dit això, més que res per tocar els nassos 🙂 , accepto que tinguis elements per dir que no ho fan bé; de fet, seria la única cosa mig pública que s’estaria fent bé. Més clar: Es possible, i fins i tot altament probable 🙂 que tinguis tota la raó en aquest terreny que, insisteixo, era fora del Programa-Programa-Programa. Que, com dius, no es gaire engrescador per tú, pero per mi, si ho fan de promig com aquest any, sí que ho es.
M'agradaM'agrada
Doncs res a dir, vinga clásicos populares, promocionant “Les jeunesses musicaux du la France” i la sala mig buida, a veure quan dura això.
M'agradaM'agrada
Les entrades barates en el cicle d’Ibercàmera ho són més que les de l’OBC fins ara, amb aquesta rebaixa a 10 € anunciada per la temporada vinent la cosa canvia.
Amb això vull dir que malgrat que tothom té la seva zona predilecta a l’Auditori, a dalt que no és on s’escolta pitjor, encara es podien veure les grans orquestres sense necessitat de vendre’t un anell 🙂
Per altre part segons quines obertures o preludis valen més que tota una simfonia, i no vull encetar cap polèmica d’aquelles que tants comentaris generen a IFL. 🙂 😆
M'agradaM'agrada
1.- Que una sala estigui plena no pot ser la mesura de totes les coses. Ben veritat que segurament Gatti i la ONF ompliràn, però per a mi el programa que porten és decebedorament mediàtic i oportunista. I menys mal que a PG i l’OBC no se li ha ocurregut fer quelcom de semblant…
2.- Sona molt pompós això dels projectes nacionals. Jo crec que una orquestra ha de servir a la música i a la cultura, treballar amb ganes i qualitat, tenir il.lusió pel que fa i donar, en la mesura de les seves possibilitats, bons concerts al seu públic. I que el seu públic sorti satisfet és important, important per l’orquestra i important pel públic. I meritori.
3.- És clar que l’OBC ja tenia bon nivell abans de PG. Tan clar és això com que era molt més irregular que ara. I la regularitat, el mantenir un nivell alt de manera lo més estable possible ho està mostrant aquest any. La qual cosa vol dir que des del punt de vista artístic s’està treballant més i millor.
M'agradaM'agrada
1.-Oblides una cosa molt important, l’OBC és una orquestra pública al servei de la comunitat, per tant ha d’omplir els seus concerts, no com un negoci particular, que és el és Ibercàmera, per altra banda un cicle gens donat a fer concerts fàcils, oportunistes.
2.-Sonarà pompós, però tenint en compte a tots aquells que algun dia volem que això de Nacional sigui alguna cosa més que el final del nom del primer teatre del país o de la primera orquestra, és important pensar en els projectes de caire Nacional. Creure en un projecte que serveixi de plataforma als musics, als intèrprets, directors i creadors formats a Catalunya, hauria de ser com en qualsevol orquestra de qualsevol Estat/Nació, una cosa assumida i sobretot portada realment a terme. No sé per que els catalans hem de ser diferents als holandesos, als suecs o als propis alemanys. No vull una orquestra amb un bon nivell però que no potencia i dóna a conèixer els valors musicals propis de Catalunya. L’OBC no ha de fer únicament concerts bonics pel seu públic cada vegada més escàs i envellit, el projecte d’una orquestra simfònica ha de ser més ambiciós i ha de ser la culminació d’un projecte global al voltant de l’Auditori, amb l’ESMUC com a pedrera per nodrir tot l’activitat, un projecte que mai ha acabat de ser i que cada vegada sóc més pessimista, vist que la privatització és l’ideal de la nostra conselleria de cultura, incapaç de gestionar tot el que té amb quelcom més que un carnet.
3.-La regularitat està molt bé, l’única cosa que cal saber és amb qui ens estem gastant els diners, com i quants. Això és el misteri de Fàtima. Els pocs o molts recursos a qui beneficien? Si tots els concerts són bons però no s’arriba a la gent, alguna cosa s’haurà de fer per canviar-ho, no?. Que veus tu a la propera temporada que s’hagi fet per incrementar l’assistència?. Quins beneficis té anar a escoltar l’OBC?, quins incentius?. Que regularment soni magníficament no sembla ser un incentiu suficient per recuperar el públic que per moltes circumstàncies ha abandonat la regularitat.
Anar als concerts que ens interessen, vol dir omplir dos o tres caps de setmana, i la resta? No és sostenible això.
Ni la programació, ni la gestió, per el que he vist al programa sembla que vegin un problema amb aquesta baixada alarmant d’abonats i públic.
És molt important omplir l’Auditori, omplir-lo de persones que si els agrada tornaran, sempre i quan els preus s’adeqüin a la realitat, i això no ho tenen en compte, no hi ha suficients incentius.
L’OBC ha de buscar la regularitat del seu públic, ja que si espera atraure al públic en determinats concerts, la competència que té és brutal.
M'agradaM'agrada
Sense entrar en d’altres consideracions que Krivine sigui el principal director convidat els propers tres anys fent-se càrrec de l’orquestra d’una a dues setmanes per a mi només té dues lectures: 1) quiero y no puedo 2) La direcció està convençuda que PG és el que ens cal tot i que alguns no ho sapiguem veure. Per cert Krivine dirigeix dos programes el primer any, cert.:només una més que Pons al liceu, essent-ne titular. En nombre de funcions si que guanya Pons en la seva primera temporada 7 a 6 i a més els bolos al palau i l’auditori.
M'agradaM'agrada
Els bolos, com els qualifiques tu, be es deuen preparar amb temps, no?, bé deu ser un treball intens amb l’orquestra, no?
No em semblen comparables
M'agradaM'agrada
Sí és el que em sembla a mi: No hi ha “bonita sin su pero ni fea sin su aquel”
M'agradaM'agrada
Jo a Ibercamera enguany m’hi hauria tornat a abonar. De fet he anat a molts dels concerts pel que diu en Joaquim dels preus, és a dir per la mateixa raó que he anat a molt pocs del cicle més. Vaig preferir una G a una altra (Garanca a Gergiev) i així em va anar!
M'agradaM'agrada
Si noi, això si que va ser no trobar el punt G adequat
M'agradaM'agrada
Em semblen tb bolos els q fa l.obc al liceu I no dic pas que no s.hagin de preparar degudament, ans al contrari, ni una ni altra orquestra poden posar, especialment en aquests, el pilot automatic precisament perque no es especialitat de la casa. Una altra cosa es que calgui fer-los o no.
M'agradaM'agrada
El Cor Madrigal i el Cor Lieder Càmera fan tantes produccions simfònico-corals perquè són cors adscrits de l’Auditori.
M'agradaM'agrada
Gràcies mbermell20 per comentar i visitar-nos.
Em sembla bé, però tots els concerts? El tema coral, ja que al mestre Pablo González li agrada molt el repertori d’obres simfònic corals, també necessita un projecte definitiu. Aquests convenis puntuals ja fa molt temps que dura. A veure si d’una vegada es forma un cor professional amb gent jove, ben preparada i que surtin de l’ESMUC, que pugui donar sentit a una política musical global a tot el que es fa al voltant de l’Auditori
Amb ton el respecte per a les dues formacions corals, jo crec que l’OBC necessita més nivell i amb el regim d’assaigs que tenen aquestes dues formacions, que són molt bones, però amateurs, això no es dóna, ni tan sols se’ls hi pot exigir.
Torna quan vulguis, estarem encantats de llegir-te
M'agradaM'agrada
i…què s’ha de fer per ser cor adscrit a l’Auditori? Perquè jo m’agradaria proposar al Cor Vivaldi, que aquesta temporada, malgrat tenir dues possibles intervencions ( Els Planetes i la Simfonia dels mil) es queda a casa, esperant temps millors, que, per descomptat, no vindran. Ha estat bonic mentre ha durat….Ara que ja ens han atorgat la Creu de Sant Jordi ja podem plegar,oi? Ens quedarem a casa, repassant fotografies i enregistraments.Si la resposta dels responsables de l´Auditori és que han de diversificar entre les diverses formacions del país( jo li dic fer política, d’això….) llavors, no hi ha cap mena de raó que pugui justificar la presència fixa de Madrigal i Lieder Camera. Que no s’ha de diversificar? Doncs diversifiquem a tots nivells,no?
M'agradaM'agrada
Olvidarse del Cor Vivaldi es una injusticia tan tremenda como inaudita. No obstante creo que podrían rectificar, añadiendo un concierto extraordinario en honor a la entrega de la Creu Sant Jordi que tan merecidamente se les ha otorgado. Sería lo mínimo, si es que los directivos de la OBC tienen dignidad.
Ustedes se lo merecen; otros intérpretes programados no se lo merecen tanto y ahí están.
M'agradaM'agrada
Seria més un problema de l’Auditori que de la pròpia OBC, però cal dir que l’Auditori va deixar de comptar amb el cicle de concerts organitzat per Mas i Mas, que tenia com a protagonista el Vivaldi i que es feia a la magnífica sala 2 i que ara ha tornat a l’Illa Diagonal, per tant no esperis concerts de reconeixement per la Creu, més aviat és una creu.
M'agradaM'agrada
Benvolgut mestre, potser ho hauries de preguntar a qui conegui com ser uns adscrit o com s’aconsegueix ser-ho, jo no en tinc ni idea. No cal que et digui que jo estaria encantat de veure i escoltar els Vivaldi en mig dels planetes o a la mil·lenària simfonia, per tant potser que la pregunta la facis a qui et pot respondre, encara que sé que saps la resposta, que d’una manera o un altre queda ben palesa en el teu comentari.
Una vegada més es demostra que el criteri artístic i el treball d’excel·lència no ho és tot, i és clar després les coses no funcionen.
Jo sóc el primer a demanar el motiu per el qual les dues formacions tenen el monopoli de totes les obres corals d’enguany, i sort que en el Boris escoltarem un Cor com cal en una temporada que hauria de ser com cal.
Un plaer i un honor compartir l’espai amb tu, ja ho saps.
M'agradaM'agrada
Bona nit Joaquim! “Ho capito, signor sì!”, com diu el Leporello a l’acte II.
Ara et pregunto: I no et van convidar tampoc al lliurament de les medalles d’or del Liceu d’aquest any? Hi havia moltes cadires buides. Jo sempre hi havia hagut d’estar dret. Aquest any tenia la meva fila tota buida.
Atentament
M'agradaM'agrada
Yo no fui por no verle la cara a Marco con su sonrisa eterna y otorgándose el beneficio de la entrega de medallas, cuando tu eras uno de los propuestos con más votos a favor y no saliste otorgado. Tu medalla fue a parar a una organización, no a un cantante, director o a una labor tan meritoria y altamente reconocida por el público como la que tu llevas a cabo. Por eso yo no fui y podría haber ido porque soy jubilado y adoro a Ewa Podles y respeto a Carlos Alvarez, pero no se te adjudicaba medalla y me quedé en casa “emprenyat” y sin poder saludar a la cantante que más admiro de todas.
Te he vuelto a proponer, pero son capaces, de seguir Marco de Director General – en qué estará pensando el absurdo Sr. Conseller de Cultura?- de otorgársela el año que viene al elitista “Cercle del Liceu” o a lo mejor a “El Corte Inglés”.
M'agradaM'agrada
Y además tenía invitación para asistir.
M'agradaM'agrada
Si, si que em van convidar, l’Associació Liceistes de quart i cinquè pis, però ara que treballo tampoc era qüestió de demanar sortit a mig matí. Potser si ho fessin a unes hores laboralment més assequible, les cadires buides s’ompliren de persones interessades. Ja ho sé que hi ha molt aturat, jubilat i persones amb horaris flexibles, però potser no els atreien els guardonats, no ho sé, o potser això de fer-ho de manera tripartita acaba desvirtuant la pròpia medalla. Una cosa és recuperar els anys perduts i l’altre és que cada temporada se’n hagin de repartir tres, i si les tres….ho deixo, no tinc ganes d’escalfar-me
Salut Jaume, jo sé que un dia o altre ho aconseguirem!
M'agradaM'agrada
A mi esta temporada de la OBC no me parece tan buena como opinan algunos. Para mí de interés óptimo está la “Sinfonía de los 1.000” de Mahler, por la que siento auténtica predilección -líbranos Señor del Maestro González y sus megawatios!-, el “Boris” original, con la lamentable ausencia del maravilloso acto de Polonia -magnífica partitura tanto para el falso Dimitri, como para Marina y el intrigante jesuita Rangoni que no escucharemos- y quizás el peculiar programa de musicales que evidentemente -como indica Joaquim- hubiera podido ser de zarzuelas -catalanas o no- y de comedias musicales nuestras de los grandes compositores históricos del género -algunas son auténticas joyas-, pero nosotros no…mirando al West End que que queda más internacional y fino…
El resto de la programación dependerá del estado de ánimo, de salud, de bolsillo o de cualquier otra circunstancia.
M'agradaM'agrada
Anar de gira amb la segona versió de Boris és més car i malauradament cada vegada, fins i tot en els teatres, la versió que programen és l’original. A mi també m’agrada molt que hi afegeixen tot el que es va fer a la versió posterior.
M'agradaM'agrada
Gràcies per aquest avançament de la programació. La temporada em sembla com les darreres: concerts d’interès i altres menys. El que és lamentable és veure, com ahir (magnífic Tharaud i esplèndida direcció), l’Auditori mig buit. O com va succeïr amb Mitsuko Uchida… Tampoc entenc, com tu matexis remarques, perquè no es rebaixen els preus (una platea mig buida a 50 euros és el mateix que una platea plena a 25) i hi pot accedir més gent. Convidar la família a un concert et surt per un ull de la cara. Cal tenir en compte que a Toulouse les estrades són més barates que aquí.
Quant al tema dels “artistes en residència” un director d’orquestra, malhauradament poc prodigat a l’OBC, em comentava que aquesta designació només es deu a que pots disposar d’un artista, més o menys consagrat, per a que et faci tres concerts a preu de dos. Ja l’any passat em va sembla al·lucinant que no n’hi hagués cap de casa (i ho dic sense cap sentiment nacionalista afegit). Els diners públics hauríen de ser destinats a promoure la gent que amb molt d’esforç mira d’obrir-se camí, És increïble que pianistes com Daniel Ligorio, LLuis Rodriguez Salvà o Marc Heredia, per esmentar-ne alguns, no toquin amb l’orquestra de casa seva…
Pel que fa a la “invasió francesa”. No seré jo qui ho critiqui ja que vaig molt sovint a França i admiro els seus artistes. Tots els que apareixen en el cartell són extraordinaris solistes (no veig per enlloc allò que algú ha dit de “dubtosa vàlua artística”) i estic segur que oferiran magnífiques prestacions, però insisteixo, una orquestra gestionada amb fons públics ha d’obrir les portes als artistes de casa sino tot el que es diu esdevé una mentida.
M'agradaM'agrada
TOT EL QUE ES DIU ÉS UNA MENTIDA
Gràcies Pere
M'agradaM'agrada
Lo de “dubtosa valia artistica”, ni anava només referits als solistes ni als intèrprets françesos. Ja he posat un personatge com a exemple a dalt. A banda d’això, d’acord amb gairebé tot el que comentes. Lo que (no) es fa amb els artistes de casa és sencillament denunciable.
M'agradaM'agrada
Gràcies per l’aclariment.
M'agradaM'agrada
A la diada :Lamote de Grignon, quina Bona pensada ! El millor que Es podia polar en un dia com aquest !!,
M'agradaM'agrada
Hola Lisbet, gràcies per comentar i visitar IFL.
És un dia propici per programar la música dels nostres musics, tot i que potser caldria normalitzar la cosa i programar-la més sovint en qualsevol dels concerts de temporada. Sembla que ens faci por o que nosaltres mateixos no la considerem prou bona per programar-se al costat de les altres obres habituals.
No som un país normal i sovint per culpa nostra. Ara bé, la Diada és propicia a un concert de caire molt nacionalista i no tinc cap inconvenient al respecte, ans al contrari.
Torna quan vulguis, els teus comentaris sempre seran benvinguts
M'agradaM'agrada