IN FERNEM LAND

WAGNER AT THE MET: UN TRESOR DE 25CD’s


Wagner at The Met_2

Hi ha capses que tenen la finalitat de contenir joies, les anomenem joiells, doncs bé aquesta capsa que presideix l’apunt és un veritable i valuós joiell que m’acaben de regalar i que ja ha passat a presidir un lloc d’honor en la meva prestatgeria wagneriana.

Algunes de les versions que conté ja las tenia, com el Siegfried i el Götterdämmerung de l’any 1936 i 1937 respectivament o el Fliegende Holländer de l’any 1950, tots ells editats per el segell Naxos, i tret de la darrera jornada del Ring dirigit per Artur Bodanzky amb un so lamentable, s’havien fet unes bones re-masteritzacions.

Ara el segell Sony, aprofitant la commemoració del bicentenari wagnerià ha decidit treure aquest reclinatoriable estoig amb 9 dels 10 títols oficials del catàleg, el bayreuthià si més no. El motiu per el qual s’ha obviat Parsifal,  a l’època d’or del cant wagnerià al MET, com l’anomena Peter Gelb en el il·lustrat llibret de presentació, no s’explica, i seria l’únic punt negatiu, a l’esclat de joia que va suposar desembolicar aquest meravellós joiell.

Totes les gravacions crec que ja s’havien editat en diversos segells, però ara la Sony ha fet un molt bon treball de neteja i millora del so, inclòs l’esmentat Götterdämmerung que Naxos va treure amb una qualitat execrable i que ara per fi és pot escoltar en una dignitat sense alegries. Aquest Götterdämmerung va suposar la nit del debut de Majorie Lawrence en el rol de Brünnhilde amb 28 anys, nit històrica i mítica al MET, quan la soprano es va posar el públic a la butxaca enfilant-se dalt d’un Grane de veritat per galopar cap a la pira funerària de Sigfried envoltada en flames, per immolar-se. A partir d’aquell moment la Lawrence penso que ja va esdevenir mítica, més per aquest cop de teatre sense cap dubte impactant, més que per una veu que jo m’atreviria a dir que massa lírica per a  Brünnhilde, sobretot  tenint en compte que la Flagstad estava encara en el màxim esplendor d’una veu gloriosa-

Els noms reunits fan molt goig, preparats?

Wagner MET 001

CD 1 & 2 – Der fliegende Holländer: Sven Nilsson (Daland), Thomas Hayward (Steerman), Hans Hotter (Dutchman), Hertha Glaz (Mary), Astrid Varnay (Senta), Set Svalholm (Erik); Frit Reiner 30/12/1950

Wagner MET 002

CD 3 – 5 – Tannhäuser: Astrid Varnay (Venus), Ramon Vinay (Tannhäuser), Roberta Peters (shepherd), Jerome Hines (Landgrave), Brian Sullivan (Walther), Clifford Harvuot (Biterolf), George London (Wolffram), Paul Franke (Heinrich), Norman Scott (Reinmar), Margaret Harshaw (Elisabeth); George Szell 9 de gener de 1954

Wagner MET 003
CD 6 – 8 – Lohengrin: Mack Harrell (Herald), Norman Cordon (King Henry), Alexander Sved (Telramund), Astrid Varnay (Elsa), Lauritz Melchior (Lohengrin), Kerstin Thorborg (Ortrud), Emery Darcy, John Dudley, George Cehanovsky, Lansing Hartfield (nobles); Erich Leinsdorf 2 de gener de 1943.

Wagner MET 004
CD 9 & 10 – Das Rheingold: Erna Berger (Woglinde), Lucine Amara (Wellgunde), Hertha Glaz (Flosshilde), Lawrence Davidson (Alberich), Margaret Harshaw (Fricka), Han Hotter (Wotan), Jarmila Novotná (Freia), Jerome Hines (Fasolt), Dezsö Ernster (Fafner), Brian Sulliwan (Froh), Osie Hawkins (Donner), Set Svanholm (Loge), Leslie Chabay (Mime), Karin Branzell (Fricka); Frit Stiedry 27 de gener de 1951

Wagner MET 005
CD 11 – 13 – Die Walküre: Lauritz Melchior (Siegmund), Marjorie Lawrence (Sieglinde), Enamuel List (Hunding), Julius Huehn (Wotan), Kirsten Flagstad (Brünnhilde), Karin Branzell (Fricka), Thelma Votipka (Gerhilde), Dorothee Manski (Helmwige), Doris Doer (Waltraute), Anna Kaskas (Schwertleite), Maxine Stellman (Ortlinde), Helen Olheim (Siegrune), Irra Petina (Grimgerde), Lucielle Browning (Rossweisse); Erich Leinsdorf 17 de febrer de 1940.

Wagner MET 006
CD 14 – 16 – Siegfried: Karl Laufkötter (Mime), Lauritz Melchior (Siegfried), Friedrich Schorr (Wanderer), Eduard Habich (Alberich), Emanuel List (Fafner), Stella Andreva (forest bird), Kerstin Thorborg (Erda), Kirsten Flagstad (Brünnhilde); Artur Rodanzky 30 de gener de 1937.

Wagner MET 007
CD 17 – 19 – Götterdämmerung: Doris Doe (Fierst Norn), Irra Petina (second Norn), Dorothea Manski (Third Norn), Marjorie Lawrence (Brünnhilde), Lauritz Melchior (Siegfried), Friedrich Schorr (Gunther), Ludwig Hofmann (Hagen), Dorothee Manski (Gutrune), Kathryn Meisle (Waltraute), Eduard Habich (Alberich), Editha Fleischer (Woglinde), Irra Petina (Wellgunde), Doris Doe (Flosshilde), Max Antglass, Arnold Gabor (vassals); Artur Bodanzky 11 de gener de 1936

Wagner MET 008
CD 20 – 22 – Tristan und Isolde: Karl Laufkötter (a sailo’s voice),m Kirsten Flagstad (Isolde), Karin Branzell (Brangäne), Julius Huehn (Kurwenal), Lauritz Melchior (Tristan), Arnold Gabor (Melot), Emanuel List (King Marke), Karl Laufkötter (a shepherd), Louis D’Angelo (steersmann); Artur Bodanzky 16 d’abril de 1938

Wagner MET 009
CD 23 – 25 – Die Meistersinger von Nürnberg: Hans Hopf (Walther), Victoria de los Ángeles (Eva), Hertha Glaz (Magdalene), Richard Holm (David), Joseg Greidl (Pogner), Paul Schöffler (Hans Sachs), Thomas Hayward (Vogelgesang), Algerd Brazis (Nachtigall), Mack Harrell (Kothner), Osie Hawkins (Ortel), Alessio de Paolis (Zorn), Joseph Folner (Moser), Emery darcy (Eisslinger), Lorenzo Alvary (Foltz), Lawrence Davidson (Scharz), Clifford Harvuot (night watchman); Fritz Reiner 10 de gener de 1953.

Fa goig o no?

Totes les preses de so provenen de les transmissions radiofòniques de l’època i continua sorprenent que el Siegfried de 1936 tingui un so tan bo, mentre que el Götterdämmerung, molt millorat de l’edició de la Naxos, uns mesos posterior, continuí tenint moltes deficiències.

Tot no pot ser excel·lent, i per tant cal recordar en primer lloc que al Met, com en molts altres teatres, es feien uns talls imperdonables, aquest és el motiu per el qual totes elles, fins i tot les més llargues, han estat editades en 3 discs, tret de les curtes, que van amb el dos discs habituals. també cal avisar a tots aquells que no coneguin aquestes gravacions o que no hagin escoltat mai l’orquestra del MET, que no sona com la que ara escoltem, però fets els advertiments, us garanteixo que en totes elles hi ha l’emoció d’un moment gloriós del cant wagnerià, d’unes veus privilegiades en un teatre capdavanter.

A part de fer-vos partícips d’aquest tresor, us vull fer escoltar alguna cosa, i no me’n puc estar de començar per el quintet de Meistersinger que ens donarà l’oportunitat d’escoltar a la gran Victoria, acompanyada de Hopf, Schöffler, Glaz i Holm, dirigits per Reiner

Del Lohengrin de l’any 1943 dirigit per Leinsdorf, escoltarem Eisam in trüben Tagen per Astrid Varnay, acostumats com estem a escoltar la seva in-igualada Ortrud, sorprèn també com en aquells anys podia fer aquesta Elsa tan dolça amb aquesta poderosa veu que dominava a paler.

Ara escoltarem a George London l’any 1954 cantant el Wolfram de Tannhäuser sota la direcció del gran George Szell.

I finalment escoltem el final del gran duo de Tristan und Isolde per Melchior i Flagstad el 16 d’abril de 1938 dirigits per Bodanzky, a la llunyania escoltem a Karin Branzell (Brangäne). Des de “So stürben wir, um ungetrennt”.

No pararia de deixar-vos fragments

Estic segur que a molts us interessarà

22 comments

    • Avui no hi ha enllaços per baixar res, tens quatre fragments per escoltar, has de prémer la barra d’audició, o és que potser no la veus?. Quin navegador utilitzes?
      És molt estrany! 😦

      M'agrada

  1. SANTI

    Ostres! quina passada, no en sabia res d’aquesta edició. No deu haver arribat aquí, és clar que a on arribar?, ja no queden botigues on comprar-ho i el pitjor, diners per fer-ho.
    Jo també tinc el Siegfried de Naxos i el Holländer, el Capvespre no el vaig comprar en llegir que el so era molt dolent.
    Hauré de fer guardiola.

    M'agrada

  2. Leonor

    Yo quiero amigos así…¡Enhorabuena! ¿Y qué más tiene, qué más? Pon enlaces, de todo lo que te haya gustado… ¡Un saludo y buen día, infernems!

    M'agrada

    • Aunque lo parezca no se trata de una actuación en directo sino que es un fragmento del film “The big broadcast of 1938” de Mitchell Leisen y donde Kirsten Flagstad sólo intervenía en esta entrada de Brünhilde en “Die Walküre”, prescindiéndose de la intervención de Wotan. Los protagonistas eran Bob Hope, W.C. Fields, Martha Raye y Dorothy Lamour y también tenía una intervención especial el gran actor/cantante mejicano Tito Guizar que cantaba “Noche de Ronda” (de María Teresa Lara) y “Don’t tell a secret to a rose” (de Ralph Rainger). La película también contenía una canción cantada a dúo por Shirley Ross y Bob Hope “Thanks for the memory” (también de Ralph Rainger) que ganó el Oscar a mejor canción de 1938 y fue para Bob Hope lo que “Over the rainbow” para Judy Garland, salvando las distancias, claro…

      M'agrada

      • Leonor

        Ya me parecía toda una curiosidad la presentación de Bob Hope; verdaderamente, se echa en falta un poco a Wotan, sí, aunque la voz de la Flagstad suple todo; a mí me impresiona y me agrada. No lo sabía, ¡gracias, Colbran y buenas tardes!

        M'agrada

  3. simone

    T’has portat be?? 😉 A jutjar pel regal…una mica, oi? 🙂
    Gracies per compartir aquesta joia!
    Bon cap de setmana a totes i tots!

    M'agrada

  4. alex

    Gracias Joaquim! Tengo individualmente algunas de estas grabaciones históricas del Met y escuchándolas sobre todo en el aspecto vocal, no volverías a escuchar Wagner con los cantantes actuales.
    En este caso, yo sí sería ” un viudo” de todas aquellas glorias del pasado en el plan unicamente de oyente.
    Pese a ello, no pienso perderme en el teatro a la Stemme como Isolde próximo junio en Viena ( a pesar del W.Most, al que ya le llaman ” Welser, less ” en algunos círculos)

    M'agrada

  5. Han fet una barreja de jornades de l’Anell una mica estranyes, no? Dit això, pinta molt interessant.

    Ah, i tant a l’Elsa de Varnay com al Wolfram de London els sobra veu per totes bandes… quin luxe aquella època en què es podia dir això!

    M'agrada

  6. tristany

    Enhorabona pel regal, que diu tant de qui el dóna com de qui el rep. Té una pinta estupenda. Segur que el sabràs disfrutar com ningú. I gràcies pels tastets que ens n’ofereixes!

    M'agrada

    • Ho faré quan m’hagi escoltat totes les òperes. D’alguna en faré un apunt, n’estic convençut, tot i que molts rebutgin tot el que no sigui present o futur, és impossible mirar endavant de manera coherent, justa i analítica, sense mirar el passat, hi ha tant per aprendre…

      M'agrada

    • És bona aquesta, wagneritzar-te deu ser similar a una bona mossegada a la jugular? 🙂
      Si no m’hi mantenen, seria massa fàcil, a vegades ajuden a fer-ho, que ja és una fita!

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: