Sembla ser que amb l’objectiu que encapçala l’apunt i si hem de creure el que diu El Confidencial que vaig arreplegar ahir del compte de Facebook d’alguns amics que ja ho havien compartit, es confirma que el Liceu ha encarregat a un reconegut head hunter, la recerca del que haurà de ser el proper director general del Gran Teatre, per tant allò que ja donava per fet en Bernat Dedéu a una columna de l’Avui del dia 28 de maig, res de res (no sé pas com sortirà de l’atzucac el reconegut filòsof i music).
Òbviament l’objectiu és una pura provocació, però abans d’anar a aquest tema, deixeu-me esplaiar una mica amb el mètode emprat.
Em crea una certa angunia pensar que els màxims dirigents culturals del país, han d’encarregar a una empresa de selecció d’alts directius, la recerca d’una persona per encapçalar la màxima institució cultural de Catalunya. Poc s’estima la música i l’òpera el Sr. Mascarell, o poc valora el que és el Liceu. Qui sap, potser creu que en aquests moments el Liceu deu ser una nosa, un motiu constant de maldecaps, i per tant millor buscar algú que pugui donar rendibilitat a la institució i en aquest cas res millor que un caça talents que ens proporcioni un killer d’aquells que s’ha endut per endavant a mitja plantilla de les empreses que ha dirigit abans, amb la finalitat única i exclusiva de posar en negre el compte de resultats i a més a més, trobi els diners que les diferents administracions deixaran de posar en un futur immediat, deixant altre cop, encara que disfressat d’una altra manera, en mans del capital privat la principal font d’ingressos del teatre. Una privatització més, encoberta, això si.
Jo creia que per un nomenament d’aquesta categoria el més idoni era obrir un concurs públic de caire internacional, de manera transparent, amb unes característiques ben definides i amb uns objectius ben clars, és clar que si el principal objectiu és menys òpera i més diners, qualsevol dels possibles interessats en presentar-se ho desestimaria d’entrada.
Com pot ser que un possible i futurible director general del Liceu hagi d’admetre que s’hagin de fer menys òperes i generar més diners?. Potser aquest futurible director li agradaria aportar al teatre més activitat operística i més rendibilitat, oi?, però si el que volen és reduir-la i aconseguir més diners, s’entén que el procés el posin en mans d’aquest head hunter, que en la seva cartera de candidats deu tenir una llarga llista de perfectes candidats que han sanejats moltes empreses, encara que cap tingui a veure amb el món cultural, i molt menys amb un teatre d’òpera.
Em costa creure que tant el senyor Pereira, nou intendent del Teatro alla Scala de Milà, com el senyor Lissner, que deixa el teatre milanès per anar a l’Òpera National de Paris, acceptessin un objectiu com aquest que es planteja pel Liceu dels ministeris de cultura corresponents a cada país, i això que tant Itàlia com França estan en una situació tant o més dramàtica que la nostra.
Per cert, a ningú se li ha passat pel cap contractar a un intendent d’un teatre centreuropeu, potser alemany?, no cal que sigui dels primers teatres, a segons quines ciutats tenen unes temporades i uns teatres envejables, i de ben segur aconseguiria els objectius i qui sap si fins i tot aportacions de les principals empreses del seu país. Maco, no?
Què es pensa que és el Liceu el Sr. Mascarell?, que coi saben i estimen de l’òpera aquests governants que decideixen que el director general s’hagi de posar en mans d’un head hunter, com aquell que busca el director general d’una companyia d’assegurances o d’una planta de producció d’una multinacional?.
Ara després d’haver deixat que tot degenerés fins als límits actuals (trigarem anys a sanejar les malifetes), pretenen que una empresa privada, que cobrarà el que no està escrit, ens trobi sota uns criteris que sempre romandran en el secret del sumari, un nou director general, que trobi diners per fer menys òperes.
Per començar el head hunter no tindrà en la seva base de dades cap director general que hagi passat per cap teatre d’òpera. De la mateixa manera que a ningú se li passaria pel cap encarregar a un head hunter la recerca d’un entrenador de futbol pel Real Madrid, anomeno aquest club perquè sembla ser que tenen problemes per trobar-ne un, ja que el mercat d’entrenadors es nodreix per si mateix, doncs de la mateixa manera el director general d’un teatre d’òpera ha de sortir del mateix mercat operístic.
Si no som capaços de generar interès entre el món nacional o internacional per tal de que una persona capaç i experta per aquest aquest perfil tan determinat es vulgui presentar a ocupar aquest càrrec, és que el Liceu ja no no pinta res, i com que això estic convençut que malgrat la nefasta gestió dels darrers anys no es cenyeix a la veritat i que el prestigi que llueix la institució és molt més fort que les barrabassades comeses darrerament, penso que no hauria de ser gaire difícil trobar algú que amb la il·lusió que li agradava lluir mesos enrere al molt Honorable, encapçalés la reestructuració profunda que el Liceu necessita.
Però l’engranatge comença a fallar a l’inici, i si no s’entén la institució com una potent marca Catalunya, generadora de forts i potents imputs, alhora que rendible econòmicament i sobretot culturalment, aleshores és normal que busquin algú que pugui per sobre de tot convèncer als possibles sponsors i mecenes, que invertir al Liceu serà un bon negoci i que el retorn immediat de la inversió estarà garantida. Potser moltes òperes no veuran, però les que veuran segur que seran del màxim interès, res d’experiments i posades en escena provocadores que puguin enutjar a qui paga, per tant seran molt rendibles, títols populars, a poder ser amb cantants de renom i entrades si cal desorbitades, que per això ja tenim a la Llanos de Luna i als que pensen com ella, que ens garanteix que gràcies a Déu, el pijos no tenen problema a gastar i si és en un lloc elitista encara menys, ja que això de barrejar-se amb segons qui sempre produeix un cert enuig.
Potser l’esguerro, tant de bo! però malauradament, el Conseller de Cultura, un head hunter i aquest objectiu, em fan témer el pitjor. Un còctel explosiu
Bon diumenge!
IN FERNEM LAND 
Malauradament un cop es projecta la reconstrucció del Teatre quedà clar per on tenia que morir. La quantitat de despatxos i oficines demostra l’enteniment de la cultura institucional. Nitxos per a familiars i coneguts, un cementiri d’elefants. 25 anys de gestió clientelista, de nepotisme i desinterès per l’activitat tenen greus conseqüències. No money, no honey!
M'agradaM'agrada
Hola wang et dono la benvinguda a IFL, moltes gràcies per comentar.
No sé si això significa la mort, però voldria creure que no, que més aviat volen aprofitar l’avinentesa per fer un canviament cabdal, no ens deixaran sense Liceu, però em preocupa el Liceu que ens volen deixar.
Torna quan vulguis i et vingui de gust, serà ben rebut
M'agradaM'agrada
agraït, tant de bo sigui com tu desitges.
Salut!
M'agradaM'agrada
No ho sé wang, tant de bo
M'agradaM'agrada
Si el que es tracta és de trobar algú que pugui conseguir financiación privada que pueda suplir la retirada de las aportaciones públicas, ja els trobo jo el candidat per la meitat dels 200.000 euros que costa el head hunter: qualsevol xeic àrab.
M'agradaM'agrada
Qatar?
M'agradaM'agrada
Per descomptat encarregar a un head hunter la recerca d’un director general d’un teatre, ho trobo una barbaritat. Calen tant el buscador com el buscat? Aquesta bicefàlia liceista dels darrers anys amb sous astronòmics (i desconeguts) no hauria de repetir-se, però als màxims responsables (?) de la cultura del país, els importa un rave la música i es pensen que fent les coses així, fan una demostració de democràcia i imparcialitat.
M'agradaM'agrada
Tot el contrari del que em sembla en a mi, obscur i parcial. Dec ser jo que estic equivocat…
M'agradaM'agrada
El tal Mascarell tenía que haber sido destituído al propio tiempo que el tal Marco, son igual de demoledores.
A lo mejor nos ponen al frente del Liceu a un especialista en carnicería…El caso es cortar.Tanto da, para lo que es el Liceu…
M'agradaM'agrada
Un edifici bonic i singular que a vegades es fa òpera i es lloga per a esdeveniments de tots tipus, serà aquest l’objectiu?
M'agradaM'agrada
Molt bon article, Joaquim. L’administració sembla que ha de protegir la cultura però el que fa és fer-la malbé. Primer de tot els diners per a pagar grans sous per a ocupar despatxos i no fer res de bo.
La proposta del Xavier és molt bona i la cerca barata al costat del que deu de costar l’empresa cercadora.
El que diu en Colbran és boníssim: un “especialista en carnicería” . El trist és que té molta raó i que no seria la primera vegada que passés. Ja ha passat. No un carnisser, pero si un/una perfecte ignorant de la cultura, en aquest cas musical. Pobre Liceu i pobres de nosaltres.
Una forta abraçada a tots els infernenlandistes en aquests moments difícils.
M'agradaM'agrada
Més que fer-la malbé se’n desentén, la deixa en mans de tercers, com tantes altres coses, la cultura no deixa de ser una eina que ens fa més inquiets, intel·ligents i desperts, i això en moments com aquests no convé, que la pagui qui pugui. Això em dol molt
M'agradaM'agrada
Me daría por satisfecho si este mirlo blanco que encontrarán limpiara los despachos de personal no productivo, enchufados, familiares, amigos y conocidos, pero dudo que si sanean y recortan lo hagan con todos esos.
Mala elección, no aciertan una y por añadidura la operación parece opaca.
Estos del Liceu no terminaran nunca de darnos disgustos.
Se me olvidaba una cosa. ¿Alguien podría decirme cuánto dinero han conseguido con la última campaña solidaria y cuánto ha supuesto de desprestigio para la entidad?
M'agradaM'agrada
totalmente de acuerdo.
Si hay que conseguir dinero, este no puede venir de otro lugar que de la parte/sponsorizaciones privadas, ya que las arcas públicas de todas las administraciones están vacías
Por lo tanto, lo primero que hay que limpiar como bien dice Fernando, es a todos los enchufados políticos o amigos inútiles de los políticos que se han colocado en el Liceu.
M'agradaM'agrada
Jo no em dono per satisfet si només fa això, és necessari, imprescindible més ben dit, però el teatre no necessitar un alt directiu d’aquestes característiques, més aviat amb un directiu que entengui i estimi l’òpera n’hi ha prou per tal de que la resta vingui com a conseqüència de la racionalització i la creació d’una estructura productiva, creativa i rendible.
M'agradaM'agrada
La “cultura” del neoliberalismo aplicado a las entidades culturales…el resultado puede ser nefasto. Nos convierte en consumidores de un producto bajo el único prisma de la rentabilidad.
M'agradaM'agrada
Exactamente es eso lo que pretenden
M'agradaM'agrada
Em sembla haver llegit la paraula “transparencia” al teu article. Grandissima absent a tota la situacio tant del Liceu com de la politica en general d’aqui i d’Espanya. Quina por tenen tots de la transparencia!
M'agradaM'agrada
És obvi, la transparència el primer que ensenya és la seva incapacitat i ignorància
M'agradaM'agrada
Avui mateix he llegit l´article….i l´he trobat una burrada de les grans. Qui ha escrit l´article es deuria d´informar molt millor abans de tot.
De totes formes, “cuando el río suena agua lleva”.
Prefereixo no parlar perquè…em faria etern escrivint.
Millor no fer cas…d´aqui a que hagi un nou director general passaran tantes coses que ves tú a saber…
M'agradaM'agrada
Em desconcerta aquest final, sense ell podia tenir l’esperança que la noticia era inversemblant, però tu mateix amb aquest final demolidor em fas tocar de peus a terra.
De fet, benvolgut Bernardo, l’objectiu pot semblar fins i tot estúpid tractant-se d’un teatre d’òpera, però si s’escull un head hunter per trobar a un director general, i això no hi ha ningú que ho hagi desmentit, m’ho crec tot i tot em sembla possible, fins i tot el més improbable.
M'agradaM'agrada
Molt graciós lo de “el reconegut filòsof i music”. XD
M'agradaM'agrada
Si, oi?
M'agradaM'agrada
El problema és que la Generalitat no té cap política cultural clara i definida, si no és la de deixar-ho tot en mans privades i que facin el que puguin, o sigui negoci, i si no que desapareixi la cultura. No d’altre manera s’explica que hagin mantingut fins ara el Sr. Marco, amb una demostració clara de negligencia culpable. El Sr. Mascarell és un brillant analista de la historia recent i de la situación de Catalunya amb el que sovint podem edstar d’acord. Però és un pèssim gestor de la cultura catalana actual. Em temo el pitjor: deixaran caure tot el que considerin “superflu” com han fet amb altres coses fins i tot més greus: per exemple el teixit de petites industries i empreses de Catalunya, el col·lectiu de tècnics altament qualificats que hagut de marxar del pais per sobreviure, la pèrdua brutal de “know how” en tantes i tantes coses, que caldrà refer a partir de zero el dia que acabem de fer l’imbecil amb retallades i austeritat absurda,, etc, etc. S’haurà perdut el treball i coneixement acumulats de dues generacions. Bravo !!
M'agradaM'agrada
Aplaudeixo la teva contundència i la teva clarividència
Gràcies
M'agradaM'agrada
Això és un no acabar, estarem en un cul de sac mentre ens governin gestors poc eficients i sense un veritable projecte, en aquest cas cultural.
Paguem a polítics i tècnics per fer una feina que no són capaços de fer i l’encarreguen a experts, assessors i empreses que també ens costen un ull de la cara, per acabar tenint-ho tot empantanegat. Resulta Car, ineficient i escandalós
M'agradaM'agrada
Tot plegat és tan confós que em costa creure que estiguin buscant un perfil de directiu de multinacional per dirigir un teatre d’òpera.
M'agradaM'agrada
Que malament ho pinteu. Estic espantada!
M'agradaM'agrada
No t’espantis, al menys abans d’hora, caldrà veure quines barrabassades pensen fer, però és que d’entrada certament ens ho pinten grotesc
M'agradaM'agrada
Un apunt molt interessant Joaquim, encara que molt trist, sobre la situació del Liceu. No es que el Liceu ja no pinti res, es que, malauradament, pels polítics el que no pinta res es la cultura. La Vanguardia s’estava plantejant dies enrera, anul·lar les seves pàgines de cultura. Vols més desproposit?. Finalment s’han repensat, tot i que l’espai que hi dedica no passa de les dues pàgines escasses. Un pais que no te en compte la cultura, es un pais malalt i acabat.
M'agradaM'agrada
Ho acabaran fent i substituiran Cultura per això que fa la Sra. Chavarria, que ja em perdonarà però…
No interessa la cultura, i fent populisme i demagògia, cosa que als polítics en moments com aquests els encanta fer a la recerca del vot aïrat, els va molt bé reduir-la sota mínims.
Amb la gent a casa, sota mínims, sense feia, aturada, enganyada amb mini jobs, la cultura tornarà a esdevenir un producte de pagament i per tant de luxe.
M'agradaM'agrada
Estem apanyats amb aquestes perspectives,encara que la “idea” de la jequesa sería bona.Aquesta senyora es amant de la ópera.
M'agradaM'agrada
Saps que qui paga mana, oi? Ja tremolo
M'agradaM'agrada
Qatar? els xinesos? Pobre Catalunya, pobre Liceu…quina tristor!
M'agradaM'agrada
Ens ho vendrem tot i després qui es creurà que volem ser Independents?
M'agradaM'agrada
Tens raó, i és una llàstima el que passa. A Reus tenim el Teatre Fortuny, el segon de Catalunya i també passa per moltes dificultats.
M'agradaM'agrada
Hola jomule, benvingut a IFL, on per cert tenim altres il·lustres reusencs que ens visiten i comenten.
Entre tants ineptes ens deixaran un país fet un nyap.
Torna quan vulguis, estàs a casa teva
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim, és un honor seguir-te. Et convido, si vols, a seguir el meu bloc “un reusenc a les Terres de l’Ebre”. Fins aviat! Ens llegim!
M'agradaM'agrada
No tinguis cap dubte que et visitaré
M'agradaM'agrada