Per si no en teníem prou amb la seva gestió, que trigarem a oblidar i de la que en patirem durant forces anys les seves conseqüències, Joan Francesc Marco s’ha acomiadat amb una entrevista a El País, feta per Javier Pérez Senz, on fins ara l’ínclit Director General del Gran Teatre del Liceu, deixa la justa rúbrica a aquests anys d’inesborrable record, una rúbrica perfecta que il·lustre de manera fidedigne les capacitats i la vàlua del Sr. Marco, incapaç fins l’últim moment de romandre en el silenci en el que el deixarà la història, quan les conseqüències de tan nefasta gestió acabin injustament diluïdes en la crisi global. La realitat ens diu que hem tingut el pitjor director possible en el pitjor moment possible, una combinació letal.
És injust i indigne el que diu, perquè una vegada més escapoleix la responsabilitat i atribueix tota la culpa a les retallades, com si ell no hagués pogut fer res per contrarestar-les i sobretot preveure-les, com si ell enlloc de romandre assegut a les butaques del Cercle del Liceu, conspirant la seva permanència i buscant aliances polítiques difícilment justificables en un home amb carnet, no hagués pogut preveure amb molta més antelació tot el que se’ns venia a sobre, negant, com ho negava en ZP, que estiguéssim tan malament com alguns dèiem quan ja va prendre possessió, ara ha fet cinc anys, i sobretot, torpedinant totes les iniciatives artístiques que a ell i a alguns cercles propers que l’influïen en excés, no els hi semblaven prou adients. No es tractava, com ell diu, de la inviabilitat d’alguns projectes, és que el seu model artístic que ell volia pel teatre res tenia a veure amb el que ha situat el Liceu al capdamunt. Volia un canvi de rumb, com li demanava un sector del públic liceista, un sector que ell creia prou influent, per garantir-li una renovació que òbviament no s’ha produït.
No sé si alguna vegada arribarem a saber el dèficit real que ha deixat el “regnat” del Sr. Marco, ho dubto, però si ja arrossegàvem dèficit, la gestió de la crisi provocada per ell mateix en anunciar unes mesures que va enretirar davant l’amenaça de vaga durant les representacions de La Bohème de l’any passat, van ser el tret de gràcia. Aquelles mesures que ell diu inevitables, van ser totalment evitables, aquell ERO que no es va arribar a fer gràcies al sacrifici dels treballadors, però que va aconseguir suprimir la programació d’aquell meravellós programa Zemlinski i altres concerts i recitals, salvant finalment un Pelleas et Melisande del que ja s’havien tornat els imports de les entrades venudes en els abonaments i que no es van recuperar mai, va suposar un increment de la despesa brutal en lloc de l’estalvi que es pretenia. I tant que era evitable allò! i el descrèdit que va motivar també era totalment evitable. No hauria d’haver fet aquesta entrevista Sr. Marco, hagués hagut de marxar callat cap a aquest nou negociat que li han trobat, ja els planyo!.
Però sobretot hi ha una cosa, entre les moltes que em saben greu d’aquest desori immens, és que intentés involucrar en allò que ell anomenava la societat civil al voltant del Liceu, a tota una sèrie de persones que tocades per la fibra sensible del teatre es deixessin enganyar per enèsima vegada, quan ja era un cadàver i la Conselleria havia deixat amortitzar fins el darrer dia en el seu càrrec per evitar-se una indemnització (Quan ens ha costat aquest estalvi?), fent-li costat amb aquella plataforma que pretenia salvar sota un fals micro-mecenatge la tresoreria del dia a dia, conseqüència d’una gestió molt mal resolta. Aquelles rodes de premsa amb una taula on l’acompanyaven persones representatives del Teatre del Liceu, era l’evidència d’una impotència de gestió de dimensions gegantines, en lloc de solucions, meses petitòries, en lloc de solucions, tocar la fibra.
Al darrera ens ha deixat, a part d’un forat importantíssim, un descrèdit internacional, agreujat amb una gestió pèssima d’un esdeveniment com la visita del Festival de Bayreuth, que en mans d’un altre director hagués esdevingut un moment únic de ressonàncies molt més importants del que realment va ser. Ni va saber mobilitzar la ciutat, buscant complicitats amb les diferents administracions, ni va saber liderar una promoció internacional cabdal. El Liceu no va ser capaç d’esgotar les localitats amb un esdeveniment que ell i no només ell, creia que es vendria tot sol i en pocs dies. Un any abans van posar les entrades a la venda i mai es va rectificar allò que ja s’entreveia al cap d’un mes.
El senyor Marco no va saber gestionar el teatre, ni en una època de bonança ho hagués sabut fer, però en un moment d’una crisi tan extrema com aquesta, molt menys encara, i la seva gestió ha estat letal. Aquesta pèrdua de categoria que ell vaticina, baixant a segona divisió, no és deguda tan sols a la manca de recursos, ja que que aquests si es busquen amb temps, no a darrera hora quan ja no hi havia res a fer, possiblement s’haguessin pogut pal·liar en gran part, si al davant haguéssim tingut un home treballador, amb idees i projectes, que hagués confiat amb l’equip, cohesionant-lo en lloc de bloquejar qualsevol iniciativa. Si el Sr Marco hagués treballat a fons, hagués viatjat més enllà del cercle a la recerca de finançament d’empreses nacionals i forasteres, amb un projecte de futur sota el braç, amb noves activitats, donant un gir al teatre, creant noves sinergies amb les altres institucions musicals del país, involucrant-se amb altres possibles fonts de finançament, buscant complicitats amb els treballadors en lloc d’enganyar-los mil i una vegades, i deixant de confiar en el model de les assignacions públiques, estic segur que el Liceu no estaria com està ara.
Té la barra de dir que deixa un teatre més organitzat i amb un funcionament millor de com el va trobar. Potser els treballadors hauran de dir alguna cosa al respecte, però la sensació que tinc jo com a abonat i assidu espectador, alhora que privilegiadament informat per diferents vies, és tota una altra.
Deixa una orquestra i un cor sota mínims, amb un projecte futur de difícil consecució. No sé si el mestre Josep Pons, del que es penja sempre que pot la medalla d’haver-lo portat ell, estarà molt d’acord amb el que diu en aquesta entrevista. No sé si els administratius i tècnics tindran la mateixa opinió d’aquesta organització, quan a hores d’ara encara no s’ha signat el conveni i els treballadors més aviat estan dividits o confrontats en aspectes fonamentals que afecten al futur del teatre. Com gosa a dir el que diu, sabent que en qualsevol moment pot sortir algú i desacreditar-lo.
No sé si en Joan Matabosch estarà gaire d’acord en aquesta no ingerència en els aspectes artístics, que diu Pérez Senz que li retreuen alguns, de fet no sé si hi ha algú que estigui d’acord amb alguna de les coses que deixa anar en aquesta rúbrica
Us deixo l’enllaç de El País, n’hi ha per sucar-hi pa i el més trist és que no estic del tot segur que ell sigui conscient del que ha deixat escrit per la posteritat.
Per demà us prometo un altre vídeo operístic que us agradarà més que això d’avui, però si em busquen, em trobem.
IN FERNEM LAND 
Al menos nos queda el consuelo de que ya ha marchado, cosa que no pasa en otros ámbitos en que, a pesar de los pesares, no hay manera de que suelten la mamella.
M'agradaM'agrada
Ha marxat sense que el fotessin fora abans d’hora per la trencadissa que ha fet i ja l’han col·locat, sense concurs públic, a l’Ajuntament de L’Hospitalet, que malgrat no poder contractar a personal, com totes les institucions públiques en tenir el capítol 1 tancat, deuen haver trobat la trampeta per fer-ho possible, però no és això el que em preocupa, i si el que diu del que ha fet, com si fóssim beneits, sempre ens ha tractat com si fóssim beneits.
Ell ha passat de la mamella dreta a l’esquerra, però hi continua xarrupant amb fruïció.
M'agradaM'agrada
Prefereixo no fer llenya de l´arbre caigut. Per destacar un parell de coses de l´entrevista que m´ha agradat llegir:
* “reconozco que no gestionamos bien la crisis y no supimos explicar bien las cosas”
* “debe tener [el nuevo director general] una sensibilidad especial hacia los temas artísticos; esto no es una empresa cualquiera”
No n´he trobat més. Que tinguis sort i que trobis el que t´ha mancat amb mi .
M'agradaM'agrada
No entiendo bien quién es el árbol caído, Xavier C.: el Liceu o Marco? Porque si es este último, el enchufe que le han creado en el Ayuntamiento de Hospitalet, con un cargo que ni se entiende qué es, le asegura una jubilación de oro que ni yo tengo ni tu tendrás y además sin pegar golpe, estoy seguro porque de lo contrario… pobre Ayuntamiento y pobre Hospitalet!
M'agradaM'agrada
Ja saps que, òbviament, em referia a en Marco. No deixes passar una, eh… 😉 Només volia donar a entendre que no li tinc especial malvolença a aquest senyor i que, de fet, tot el que tingui relació amb ell em fa bastanta mandra. Ja ha sortit, oi? Doncs bon vent (i que bufi ben fort i el porti ben lluny! 🙂 ) La reubicació? Ja sabem tots com funcionen aquestes coses des de temps immemorials: hi ha ciutadans egregis i il·lustres (ínclit, ha dit Joaquim), veritables prohoms de la res pública, i després venim els pobres mortals. No ens fem mala sang, Colbran, que més enllà de l´emprenyamenta i l´úlcera tampoc no en traurem gaire cosa més.
M'agradaM'agrada
El Ayuntamiento de l’Hospitalet del Llobregat se ha convertido en el coche escoba que va recogiendo todos los despojos que han quedado de los socialistas en las diferentes administraciones desde su pérdida de poder en Ayuntamientos y en la Diputación de Barcelona.
Realmente no sé de donde sacaran para pagar tanto sueldo inútil,… bueno sí, de los servicios que debieran prestar a los vecinos, pero el día que hagan una auditoria puede ser de llanto y crujir de dientes.
M'agradaM'agrada
Sensibilitat Xavier, que ell no va tenir quan es va carregar el que vas carregar.
Ell el que hauria d’haver fet és callar i ara estaríem parlant d’una altra cosa, però encara té les pretensions de quedar com el millor director que ha passat pel Liceu, i no, de cap manera, mentre IFL estigui actiu, no serà així.Cal preservar la memòria històrica, no fos cas que encara li caigui la medalla d’or del teatre quan tot s’hagi refredat
M'agradaM'agrada
JFM ha deixat un teatre d’òpera per anar a un teatre de titelles dirigit pel gran titellaire d’allí. Ha deixat una direcció general per un càrrec que no serveix per a res (totalment adequat a les seves aptituds), això si, amb un sou més que generós, i es que quan els titelles els paga el contribuent …
M'agradaM'agrada
Potser que l’oposició de L’Hospit es posi les piles, no?
M'agradaM'agrada
Me quedo con tu ùltimo comentario: no estoy seguro que sea consciente del daño que ha echo..eso es lo màs “pitoyable” como decimos en mi pais.
Ha dejado una casa arruinada y totalmente dividida,a la deriva.
M'agradaM'agrada
Hola Charles, gràcies per comentar.
Jo també em quedo amb “Ha dejado una casa arruinada y totalmente dividida,a la deriva”, que venint de tu ja desmenteix una de les perles que deixa quan ens diu que marxa deixant un Liceu millor del que va trobar. És cinisme o ignorància?
M'agradaM'agrada
Em sembla que el comentari d’entrada “no había, pues, clima alguno de optimismo en un teatro que Marco deja enfrentado a la peor crisis de su historia” és el resum exacte de la seva gestió i després ja pot donar totes les explicacions que vulgui: està tot dit, no?
Bon cap de setmana
M'agradaM'agrada
Però que ens vulgui fer creure el que no és m’indigna, com em va indignar tot el que va fer des de un bon principi. En mala hora ens van colar aquesta perla!!!
Bon cap de setmana per a tu també.
M'agradaM'agrada
Quanta raó tens en el teu comentari del dia i quina ràbia fa veure que tenim uns polítics tan poc assenyats, que, a més de no fer bé la seva feina, quan han de triar gent per dirigir determinades institucions ho fan sense tenir ni coneixements, ni capacitat, ni preparació, ni la humilitat de parlar amb la gent que hi entén una mica.
En el tema de la música, òpera, teatre … quines coses funcionen i quines no? El Liceu és un bon exemple amb un director general que no ha sabut dur una situació certament difícil. Però ni més ni menys que el que s’està fent a l’Auditori i al TNC. No són institucions públiques? No haurien de ser transparents i publicar dades, sous, nòmines, gent que hi treballa, localitats d’obsequi, despeses absurdes i altres coses justificables o no?
Dona la sensació que quan la titularitat d’un organisme és pública, com no cal respondre davant de ningú, doncs no cal amoïnar-s’hi. Bon sous, bones relacions, bons regalets de localitats a qui ni les ocupa i passi-ho bé quan han acabat d’enfonsar-ho tot. Passi-ho bé i bons premis d’acomiadament, bons càrrecs i poca feina, no ens canséssim.
Son llocs de treball sense cap mena de responsabilitat, els fan contractes que no coneix ningú, es paguen sous que no es mereixen ni de lluny i quan arriba el fracàs, que mai és de ningú, ni dels que els ha anomenat, doncs es busca a un altre, i es segueix fent el mateix. Quin goig fa una ciutat amb instal•lacions com l’Auditori (encara tan mal comunicat), com el Liceu (repetit amb els mateixos i pitjors defectes, centenars de localitats sense visió), com el TNC (gegantí sense cap necessitat), i quina pena que estiguin tan mal dirigits, que acumulin pèrdua rere pèrdua i que no hi hagi qui hi posi ni imaginació, ni ganes, ni intel•ligència, ni humilitat.
I és veritat que tenim una crisi de cavall i que la situació és complicada. Però aquests darrers dies ha vingut la Filharmònica de Berlín amb el Palau ple; una companyia de circ australiana acompanyada pel Quartet Debussy tocant Xostakòvitx que ha omplert el teatre Grec , una companyia francesa interpretant el Rinoceront d’Ionesco que ha quasi omplert el Teatre Lliure … al costat de sales de l’Auditori buides, del TNC mig buides o tancades. Cóm és possible que el TNC no faci res del festival de teatre del Grec? I que l’auditori no s’hi sumi amb alguna cosa? O el Liceu? Irresponsabilitat, inutilitat … i no passa res … són públics, algú ho pagarà i com no és de ningú, doncs a fer vacances, a fer el ridícul i a embrutar les institucions que els paga.
Per cert … I el Parlament? En parla ningú de cultura? Hi tenen algun interès? La cultura forma part del país que tenim o del que voldríem (o voldrien) fer? Doncs no, altra feina tenen, pobrets … representar al poble en el que ells volen, opinen, o els sembla; però sense saber quina és la voluntat de la gent.
Ai, què malament ho tenim … I per altres llocs veus que fan cada cosa … L’altre dia llegia que el senyor Bryn Terfel cantarà el Sweeney Todd cap allà al mes de març. Però aquí no existeixen ni musicals ni “zarzueles” ni operetes , ni hi ha coses que puguin interessar als milers de turistes que passegen Rambla amunt i Rambla avall, ni als milers de barcelonins que fan poques vacances o no en fan senzillament … què malament ho tenim … Si al menys els savis del futbol es dediquessin a la cultura, que el Florentino promocionés a Ronaldo a cantar “e lucevan le stelle”, o el Rossell ensenyés a tocar el violí a Messi, o Laporta ensenyés a Guardiola l’ofici de barber de Fleet Street … però ni això … què malament ho tenim.
M'agradaM'agrada
Avui estàs molt inspirat. Bravo!
M'agradaM'agrada
A uno que no tiene vergüenza lo llamamos sinvergüenza, no hay más.
M'agradaM'agrada
Ja és això, ja.
M'agradaM'agrada
Tan indignado como tu Joaquim! Ademàs, en esta entrevista, JF Marco engaña ( o sea, incompetente + mentiroso )
Por cierto y ante tan ràpida recolocaciòn en el Ajuntament de L’ Hospitalet , supongo que JFM debe ser militante del PSC, no ?
M'agradaM'agrada
¿No lo sabías? y tanto que tiene carnet, de conducir no sé, pero ese, ¡seguro!
M'agradaM'agrada
Me parece que todos pecan de excesiva buena fe. Al Sr. Marco le importaba muy poco el Liceo y su futuro. Sin ninguna idea de lo que es gobernar un teatro de ópera, lo único que le importó fue ganar su buen sueldo y nada mas. Y ahora ya tiene un nuevo cargo político para asegurarse un futuro de oro. Ese es el “premio” por su “maravillosa” gestión. Naturalmente que entona un más que tibio mea culpa, apenas perceptible, y después hace un discurso para justificarse y fantástico a su favor, como tantos cargos políticos. Hace mucho tiempo que, desgraciadamente el Liceu va a la deriva. Con Directores Generales políticos sin ninguna idea de lo que es la ópera, y en muchos casos sin ni siquiera gustarles para nada. Ya desde que hubo Caminal fue así. Detestaba la ópera pero ahí le colocaron. Un muy buen director artístico que tuvo el teatro, el Sr. Albin Hanseroth, (q.e,p.d.) le hicieron la vida imposible hasta que se marchó a Hamburgo.
Pero nadie dentro del teatro de un cierto rango alza nunca la voz, no fuera caso que le sacaran de la poltrona, exceptuando a los trabajadores, sobre todo músicos y coristas, muchos de los cuales conocieron otras épocas mucho mejores. El único coliseo de ópera que había de verdad en España durante tantos años, se ha convertido en un teatro de segundo orden, sin ninguna importancia en el circuito, por más que de vez en cuando actúen cantantes de primer orden, que se alquila, además, para cualquier cosa, y así andamos. Muy triste!
M'agradaM'agrada
Hola liricbcn, benvingut a IFL, gràcies per comentar.
Jo amb el Sr Marco no tinc cap condescendència, molt aviat ja va demostrar que era incapaç de liderar el teatre, com tampoc ho va poder fer amb el TN ni en lloc que ha tingut una responsabilitat, és molt mediocre i el Liceu necessita un director com cal i ara, tal i com l’ha deixat, encara més.
Qui voldrà fer-se’n càrrec?
Pel que fa al Sr.Albin Hanseroth li van fer una oposició, també part del públic i abonats, implacable. Amb el temps tot és dulcifica, espero que el desastre de la feina no feta pel Marco, no s’oblidi.
Torna quan vulguis, la teva opinió fa més plural IFL.
M'agradaM'agrada
He piulat això i no em cal afegir res més:
“El lladre del Liceu té un càrrec daurat a l’Ajuntament de l’H*. Deu ser al negociat de contra-consultes i Corbatxos”
M'agradaM'agrada
Home Lluis Emili, lladre?, jo que no l’aprecio gens no m’atreviria a qualificar-lo de lladre
M'agradaM'agrada
En termes marxistes (de Karl, no de Groucho), qualsevol benefici que no es correspon amb un treball és un robatori. Imagino que lo de lladre va per aquí.
Estic desvetllat. On és el meu apunt del dia? 😦 O un concurs per anar passant l´estona… 😉
M'agradaM'agrada
Ell ha fet un treball, mal fet , però l’ha fet, ha acomiadat a personal, va signar contractes, va cancel·lar produccions, va privar de programar-ne altres, en fi, fa exercir el seu poder i per això cobrava, no crec sincerament que s’emportes res que no li pertocava, per tant jo m’estimaria més anar en compte en segons quines qualificacions.
Què feies a les 16:16 desvetllat?
M'agradaM'agrada
Mare de deu quanta injustícia pel mon…fins i tot avui aquí a IFL, tant en el post com en les entrades… I és que és llegendària la desconsideració i dasagraïment dels nosaltres, el pobres mortals (Xavier dixit), envers els designis dels nostres magnataris, designis que tenen com a objectiu primordial estalviar-nos sofriments. Perquè no hagués estat un sofriment, moral i econòmic, veure com pobret el fotien fora ja a l’any passat, sense tenir preparat encara el lloc on aterrar i tenin de pagar amb els diners de tots la corresponent indemnització? Ho veieu com pensen amb nosaltres? I d’altra banda, no veieu que si no li trobem un lloc on descansar i relexar-se de l’estrés liceístic les cifres d’atur es veurien incrementades amb una nova incorporació?
PD.: Tambè, tambè a l’Ajuntament d’Hospitalet a l’entrevista (aquesta vegada ni concurs) el van considerar NO apte…però l’alcaldessa va rebre una trucada dient-li que es canvia el NO per un SI i… Tot molt real. I proper. Massa.
M'agradaM'agrada
Caram!, no va passar la prova de comissionat de planificació estratègica?, però si te totes les característiques per vendre FUM, o que és el que ha de fer aquest comissionat?
M'agradaM'agrada
Vaig llegir l’entrevista i em vaig indignar.
Molt bon article, Joaquim.
La gestió de Marco al Liceu no té perdó.
El seu “premi” és el natural destí dels que fan mal a les institucions i alhora a les persones i són ben col·locats perquè tenen un carnet i no precisament el de conduir, com tu molt bé dius.
Ara ens resta un Liceu molt trist.
M'agradaM'agrada
Trist i pobre, amb un dèficit milionari, no sé pas…
M'agradaM'agrada
Cuando todo el curriculum del Sr. Marco se cimenta en tener el carnet del PSC y no se ha hecho otra cosa en la vida que medrar a la sombra de él, desde su más tierna adolescencia en la regiduría de cultura de l’Hospitalet de Llobregat.
Cuando tuvo que salir por piernas de la dirección del INAEM por el turbio affaire del teatro Real, allá por 1995, y no tenía otra solución en la vida que mirar en el Ayuntamiento de l’Hospitalet del Llobregat si Celestino le podía habilitar un despacho.
Cuando uno sirve tanto para un guiso como para un fregao y tanto se le puede poner al frente del TNC…otra joya de la gestión que parece un emmental francés, o como responsable máximo de un teatro de ópera.
Cuando el tripartito nos lo coloca al frente del Liceu hace 5 años, con todos los antecedentes que por entonces ya le precedían…
Cuando en 2013, vuelve a repetirse la historia de conseguirle el sustento por los “servicios prestados” en el cementerio de elefantes de uno de los pocos ayuntamientos importantes que les quedan a los socialistas.
Mal vamos con esta especie de gestores culturales, que lejos de estar en extinción, mucho me temo que con el Conseller de Cultura que tenemos en la GENCAT , se encuentran en amplia expansión.
Muy probablemente, se le colocará en standby una temporadita, para que “escampe” y renacerá cuando toquen poder los colegas de carnet, o bien decida cambiar la camisa y se ponga a la sombra de árboles más fructíferos. Precedentes hay de todas esas opciones, sí.
Esto es lo que hay… y así nos va.
M'agradaM'agrada
En el departament de planificació estratègica deuen ser una multitud ja que el PSC ha de re-col·locar-ne molts. Quina colla! i quina llàstima!
El dèficit que s’ha acumulat en el teatre i el que es genera cada temporada, fa difícil una continuïtat, a no ser que es trobin solucions de manera més o menys immediata.
M'agradaM'agrada
Pel que veig aquest home es funcionari o sino li faràn a mida el càrrec amb títol de comissió de serveis,aquests càrrecs es donen a personatges que en caigut en desgràcia peró que no es poden ·o no volen” acomiadar.Jo com a ex funcionària de la Exma.Diputació de Barcelona conec molt bé aquests xanxullos i encara se’m posen els pels de punta en recordar diverses ocasions en que s’han posat en marxa.En síntesi la resolució era “ens has fallat,et traslladem amb un augment de sou peró “sensa cap autoritat”.APA
M'agradaM'agrada
Potser estava en excedència?, potser si, però ja saps que les administracions tenen molts consultors externs. Feta la llei, fet la trampa
M'agradaM'agrada
Alguien debería comprobar los datos que el sr. Marco adjunta a su CV. La mitad son falsos, y, además, se apunta una serie de “méritos” que distan de ser ciertos.
M'agradaM'agrada
Hola Ana, bienvenida a IFL.
¿Dónde? ¿Quienes?. Dónde ha ido y quienes lo han requerido no necesitan saber nada que ya no sepan, cumplen una cuota política que pagamos todos, y en el Ajuntament de l’Hospitalet no sé si alguien ha dicho algo al respecto, lo tienen facturando (supongo que en nómina no pueden) y todo bajo control.
Triste ¿verdad?
Regresa cuando quieras y gracias por participar.
M'agradaM'agrada
Tot plegat, repulsiu
M'agradaM'agrada
Ja ho pots ben dir
M'agradaM'agrada