Benvolguts amics:

Quan era jove, podia seure a l’escriptori de deu a dotze hores, fins i tot quan no em trobava gaire bé!, Treballant intensament, més d’una vegada vaig seure a treballar a les quatre de la matinada fins les quatre de la tarda, sense tenir a l’estomac res més que un cafè…i treballant sense parar. Ara ja no puc. Aleshores controlava el meu cos i el temps, Ai! ara ja no.

Estic molt content i il·lusionat amb l’encontre, després de tant temps pensant-hi, que ara és materialitzi  em produeix una excitació especial, i això que l’altre dia li deia a la Fina que  no es troba gaire bé, que si ho creia convenient em quedaria amb ella, però ja sabeu com és, és un àngel i sempre ha tingut molta paciència amb mi.

Ja he fet la reserva a l’hotel, heu mirat si podrem anar a l’òpera?, és clar que el dia 1 de setembre no haurà començat la temporada, m’agrada tant aquell teatre i hi tinc tants bons records!.

Per cert! L’altre dia regirant per casa, la Fina sempre em fa endreçar-ho tot, em vaig trobar amb això,

Espero que no us passi com en a mi que he perdut la memòria, i que em podreu ajudar. No sé que és ni de qui és. Em sona, però no ho acabo de identificar. No em desagrada del tot, no, però ho trobo una mica superat.

No cal que em contesteu ara, teniu temps fins el dia 1, no us vull posar cap presa, i si no ho sabeu no passa res, som sobretot amics.

No us vull entretenir més, si necessiteu alguna cosa ja sabeu on em podeu escriure. Molts records i cuideu-vos. Aneu en compte que a l’estiu és molt fàcil agafar refredats amb els canvis sobtats de temperatura, les corrents d’aire i amb les begudes fredes. Tinc tantes ganes d’abraçar-vos!

Sempre vostre

Pep.