IN FERNEM LAND

SALZBURG 2013: DIE MEISTERSINGER VON NÜRNBERG (Volle-Werba-Zeppenfeld-Saccà-Gabler-Sonn-Bohinec;Herheim-Gatti) VÍDEO


Michael Volle, Hans Sachs a Die Meistersinger von Nürnberg. Salburger Festspiele 2013. Producció Stefan Herheim. Foto gentilesa Salzburger Festspiele

Michael Volle, Hans Sachs a Die Meistersinger von Nürnberg. Salburger Festspiele 2013. Producció Stefan Herheim. Foto gentilesa Salzburger Festspiele

No he vist encara aquesta proposta que us deixo avui, però en tinc moltes ganes. Ja sabeu que Herheim m’estimula molt les neurones i això, malgrat que el més d’agost és més propens a les migdiades llargues i mandroses, no impedirà que tan aviat pugui, em posi amb convicció a deixar-me atabalar per aquests Meistersinger que de ben segur no seran ni senzills ni tradicionals, malgrat el que puguin suggerir-nos unes fotografies plaents.

Segur que el nostre amic Stefan Herheim ha fet una producció tan atractiva visualment, com difícil de seguir i comprendre, quelcom que no agrada gaire a la majoria de mortals, sobretot si després de fer-nos pensar potser massa, no ho acabem de lligar tot al final. Aquest és el mètode que sempre utilitza el director noruec i que estic disposat a acceptar, això si, espero no sortir-ne malmès.

Pel que fa a la part musical, el primer atractiu és Gatti, que després de deixar-nos bocabadats amb el seu Parsifal, ara s’endinsa en la quotidianitat d’una “comèdia” amable, a veure si es capaç de mantenir el ritme i l’interès.

Die Meistersinger von Nürnberg. Salzburg 2013 Producció Stefan Herheim Roberto Saccà, Anna Gabler, Michael Volle, Monika Bohinec i Peter Sonn, en el magnífic quintet del tercer acte. Fotografia gentilesa del Salburger Festspiele

Die Meistersinger von Nürnberg. Salzburg 2013 Producció Stefan Herheim Roberto Saccà, Anna Gabler, Michael Volle, Monika Bohinec i Peter Sonn, en el magnífic quintet del tercer acte. Fotografia gentilesa del Salburger Festspiele

En l’equip de cantants compte amb noms molt interessants com el Sachs de Volle que jo vaig veure fa uns quants anys com a Beckmesser a Bayreuth i que és un baríton d’una solidesa a prova de bombes i jo crec que predestinat a ser un Wotan molt més sòlid que el Sr. Koch.

Al seu costar el magnífic Markus Werba, que potser és massa jove per interpretar a Sixtus Beckmesser i el mateix podria dir-vos de Georg Zeppenfeld com a Pogner. Intuieixo que Anna Gabler repetirà l’èxit de Glyndebourne amb una Eva plena d’encant i la incògnita és saber si Roberto Saccà dotarà a Walther de l’aristocràtica energia que aquest rol necessita. No crec conèixer a Peter Sonn i confio en que la resta de mestres estaran a l’alçada del repte.

Les imatges són del tot suggeridores, estem potser en mig d’una casa de nines?, objectes gegants i petits cantors?

Die Meistersunger von Nürnberg. Producció de Stefan Hernheim. Fotrgrafia gentilesa del Salzburger Festspiele

Die Meistersunger von Nürnberg. Producció de Stefan Hernheim. Fotrgrafia gentilesa del Salzburger Festspiele

Aquesta és, juntament amb el Don Carlo, una de les propostes operístiques més estimulants del festival salzburguès, de moment ja la podem fruir a IFL, les altres (Don Carlo inclòs) espero que no faltin a la cita estiuenca del blog.

Richard Wagner (1813-1883)
DIE MEISTERSINGER VON NÜRNBERG

Anna Gabler, Eva
Monika Bohinec, Magdalene
Michael Volle, Hans Sachs
Roberto Saccà, Walther von Stolzing
Georg Zeppenfeld, Veit Pogner
Markus Werba, Sixtus Beckmesser
Peter Sonn, David
Thomas Ebenstein, Kunz Vogelsang
Guido Jentjens, Konrad Nachtigall
Oliver Zwarg, Fritz Kothner
Benedikt Kobel, Balthasar Zorn
Franz Supper, Ulrich Eißlinger
Thorsten Scharnke, Augustin Moser
Karl Huml, Hermann Ortel
Dirk Aleschus, Hans Schwarz
Roman Astakhov, Hans Foltz
Tobias Kehrer, Ein Nachtwächter
“Akademie Meistersinger”: Julia Helena Bernhart, Reinhild Buchmayer, Christiane Döcker, Katrin Lena Heles, Stepanka Pucalkova, Onur Abaci, Sascha Emanuel Kramer, Omer Kobiljak, Martin Mairinger, Amer Mulalic, Markus Murke, Angelo Pollak, Derek Rue, S, Lehrbuben
Konzertvereinigung Wiener Staatsopernchor
Director del cor: Ernst Raffelsberger
Wiener Philharmoniker

Director musical: Daniele Gatti
Direcció escènica: Stefan Herheim
escenografia: Heike Scheele
vestuari: Gesine Völlm
Disseny de llums: Olaf Freese
Dramatúrgia: Alexander Meier-Dörzenbach

Die Meistersinger von Nürnberg. Salzburg 2013 Producció del Stefan Herheim. Foto  gentilesa del Salzburger Festspiele

Die Meistersinger von Nürnberg. Salzburg 2013 Producció del Stefan Herheim. Foto gentilesa del Salzburger Festspiele

ENLLAÇOS VÍDEO

Recordeu que si algú té problemes amb la unió dels enllaços, hi ha un tutorial d’ajuda, tan sols heu de prémer AQUÍ

 

27 comments

  1. Carlos R.

    Eres el mejor.
    Infinitas gracias por este gran obsequio.
    No pude captar la retransmisión y esperaba con anhelo que colgaras los enlaces.
    me gusta que digas que Volle sería un gran Wotan. Yo después de escuchar las transmisiones de Bayreuth también dije lo mismo.
    Las imágenes son muy bellas, veremos si luego las entiendo.
    Repito, gracias y mil veces gracias

    M'agrada

  2. Aristocràcia potser sí, però em temo que l´energia no és el punt fort de Saccà 😕 Esperem que m´equivoqui (cosa que no seria gens estranya, que -tot i que no ho puc dir perquè em renyen- ja sabeu que no…)

    M'agrada

  3. Josep Olivé

    Ondia! Això sí que té bona pinta, molt Bona! Salzburg, la Wiener, Gatti, Herheim (aviam si entenem alguna cosa…ho fa sempre maco però entendre, lo que es diu entendre, no sé, no sé…mmmm…) i Volle (del que puc certificar que ja va fer un molt bon Sachs a Köln a l’any passat i que efectivament podría ser perfectament un bon Wotan)…i si a més els Meister és de les meves òperes super-predilectes, tot plegat doncs fantàstic! Moltes gràcies!

    I pel que fa al Don Carlo que cites doncs que es podrà veure als diferents “corrals” el dia 16, i què tenia previst anar-hi però que no podrà ser per culpa d’IFL :-), que va i li dedica un post a La Flauta de Bregenz, i que diu que és molt maco i que està bé, i que si patatin i patatan…que si això de cantar damunt d’un llac no m’ha fet mai gràcia…que dubto, que si, que no, però que és la Flauta…és que és la Flauta…i diu que està molt ben feta…i com deu ser?…i resulta que estant tot exhaurit va i trobo entrada…Doncs que em perdoni el Giuseppe que ja l’he onorat prou aquest estiu fent la seva ruta però aquell dia em quedo amb l’Amadeus… 🙂

    M'agrada

    • Josep Olivé

      …al Giuseppe se l’ha d’honorar de manera correcte…no com faig jo amb falta d’ortografia esgarrifosa…o com sense faltes d’ortografia fa el Liceu 2013-14… 🙂 . No sé si se m’enten, però tot és veure una representació d’Herheim i entrar en vena críptica… 🙂

      M'agrada

    • No m’ho puc creure!!! te’n vas a veure els ninotets al llac?. Estàs com una regadora, però si jo pogués m’encantaria fer el que fas tu.
      Ja ens ho explicaràs i jo faré el mateix amb el Don Carlo, com et pots imaginar

      M'agrada

  4. Sólo llevo visto el primer acto y me agrada bastante. La idea de Herheim es buena, al menos en este acto. Veremos el resto.

    Es incomprensible que hayan seleccionado a Roberto Saccá para cantar Walther von Stolzing. Su voz es de comprimario y a lo máximo que podía aspirar era al rol de David. Además su voz tiene una oscilación muy molesta, propia de una voz ya caducada. Un error incluirlo en este reparto.

    M'agrada

    • Jo vaig acabar-la abans d’ahir i em va agradar molt.
      Herheim acaba sorprenent, però res a veure amb els altres muntatges de complexa visió i multitud d’accions paral·leles que despistaven tant. Aquí pràcticament sempre concentra el focus d’atenció en l’acció del llibret, que segueix molt fidelment. les llicències escenogràfiques són magnífiques i genials, i el final, sempre sorprenent en els seus muntatges fa pensar i m’agrada.
      Dels cantants cal destacar per sobre de tots a Volle i Werba. També m’ha agradat molt Zeppenfeld i la resta a un bon nivell de correcció. Certament m’hagués estimat un altre Walther. Saccà és fluctuant i poc seductor, acaba amb una cançó del premi sense brillar, però millor del que es podria pensar al primer acte, el pitjor en el seu cas.
      Gatti, que és injustament protestat no arriba a les meravelloses cotes del Parsifal, però té moments de concertació esplèndids a l’òpera més difícil, segons diuen tots els directors, de Wagner.
      És una experiència musical/teatral de primer ordre, que es justifica en un festival de tant prestigi com aquest. El muntatge deu costar una fortuna. Escenografia, vestuari i disseny de llums, un 10.

      M'agrada

  5. Vista la función al completo subscribo lo dicho por Joaquim. Michael Volle está sensacional, a pesar de cierta fatiga en la escena del premio. Marcus Werba es un cantante muy inteligente que ofrece un Beckmesser distinto del habitual. Danielle Gatti me ha gustado más en otras ocasiones.

    Un espectáculo magnífico con excelentes resultados que debe haber puesto nerviosas a las nenas Wagner que no aciertan una en Bayreuth y este año menos.

    M'agrada

    • Herheim va assolir un èxit internacional gràcies al Parsifal que les nenes li van encarregar. Podent encarregar-li un Ring que podria haver estat molt interessant, es van estimar més la opció Castorf.
      En qualsevol cas em sembla que a Bayreuth el problema rau més en la part vocal que en l’escènica que acaba sent el centre de discussió davant la mediocritat dels equips vocals.

      M'agrada

  6. Bé, ja he vist l’òpera sencera i la producció em sembla excepcional, tant pel seu rigor com el minuciós treball d’actors o un “concepte” que no tan sols no molesta sinó que s’adiu molt bé a l’esperit de l’obra. Sobretot hi ressalta l’humor i no fa sang de ningú. Extraordinaris tan el Sachs com el Beckmesser. També m’ha encantat qui és el personatge que surt amb el pijama al final de tot…

    Ah, i feia temps que no veia un vestuari i unes caracteritzacions tan ben aconseguides, i la perruca d’en Pogner és excepcional! No m’estranya que el Met ja vulgui portar-hi la producció.

    M'agrada

    • Me n’alegro, no les tenia totes, tot i que davant d’un treball tan intel·ligent poques pegues se li poden posar. Però possiblement aquest rigor ha fet que per una vegada, ni que sigui per una vegada s’hagi quedat amb l’eix central sense explicar-nos altres coses dels personatges, prou rics, ni de les situacions, prou suculentes.
      Les llicències visuals, amb l’escenografia que esdevé més un espai mental, em semblen intel·ligents i com sempre succeeix en el teatre de Herheim, una aportació enriquidora.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: