Ahir, poc abans de començar la inauguració de la temporada 2013/2014 de l’OBC semblava que el cel s’havia d’abraonar sobre la ciutat, mentre els llamps i les ràfegues intenses i violentes d’aigua agafaven desprevinguts als vianants que refiats, havien vist com tot el dia tenyit d’un gris amenaçador ens deixava quatre gotes mal comptades i tot just fer-se de nit la tardor es va fer present a Barcelona. Benvinguda sigui, a veure si les xafogors de tota mena s’esvaeixen.
A L’Auditori, que estrenava horari de concerts del divendres de l’OBC (molts despistats es van “perdre” el Txaikovski), avançant mitja hora, quelcom que personalment agraeixo, ens esperava una catifa vermella sense glamur i un concert dedicat íntegrament a compositors russos, Txaikovski, Xostakóvitx i Prokófiev, casi res, i amb Natalia Gutman de solista per interpretar el primer concert per a cello i orquestra de Xostakóvitx, però amb Pablo González de director.
Lamento posar aquest però, ho sento, però és fonamental per explicar el que m’ha semblat aquest concert inaugural. Aquesta és la quarta temporada del director asturià com a titular de l’OBC i ja hauria d’haver fructificat tot allò que en teoria ell hauria d’haver aportat pel creixement i millora de l’orquestra. Si el primer any va viure de la rifa del magnífic llegat heretat, en el segon no vaig trobar millores i la temporada passada tampoc, ans el contrari l’estacament va ser evident. La conflictiva situació actual no ajuda gaire, ja que no permet cobrir les nombroses places vacants, per culpa d’una Llei del Presidente Rajoy, que prohibeix des de el 31 de desembre de 2011, fer contractacions de personal en estaments públics. De seguir amb aquesta absurda normativa, se’ns aniran jubilaran els músics i déu vulgui que ens quedi una orquestra de cambra com a mínim equilibrada. Absurd i perillós!
Que ens manquin tants musics i hagin de ser coberts per musics més o menys passavolants i mai amb caràcter fix/eventual, perjudica, és clar que si, però el que vaig constatar en aquest primer concert va ser una pèrdua de qualitat sonora, desequilibris entre les diferents families orquestrals, masses imprecisions i com ja és habitual, manca d’ànima, però això ja m’ho esperava, mentre que tot lo altre no.
En l’Obertura Romeu i Julieta de Txaikovski, el so va ser empastat, brut, barrejat, i com és normal en el mestre González, els fortes van resultar excessius, i quan el so no està suficientment treballat i l’equilibri suficientment aconseguit, el resultat per força, és poc satisfactori.
El concert de Xostakóvitx és una meravella i Gutman, amb tots els anys del món, va estar senzillament esplèndida. El so sense ser massa gran continua sent ple i càlid, La tècnica és prodigiosa i la demostració que va fer a la cadenza va ser enlluernadora. Però el que m’agrada molt de Gutman és l’expressivitat que treu del instrument solista que més m’estimo. L’OBC va acompanyar-la, res més, i això que hi ha moments que l’orquestra hauria de prendre una volada i protagonisme més evident, però suposo que González es va estimar més deixar a la gran violoncel·lista ser l’única protagonista, ho va fer quasi bé, llàstima que en un descuit imperdonable el vent van ofegar-la i és que quan el mestre veu fff sembla que perdi l’oremus.
Gutman ens va oferir un Bach de regal que va ser tota una classe magistral i un repòs espiritual, tot i que després del concert i encara que li agraeixo enormement la deferència, potser no calia, només per la cadenza ja li estaré infinitament agraït. Per cert que en mig del silenci espectacular que es va crear en aquest moment màgic del concert de Xostakóvitx, ja us podeu imaginar el que va passar oi?, doncs sí, per tres vegades va sonar un mòbil, M’hagués volgut fondre.
A la segona part ens esperava una selecció d’una de les obres que m’agraden més de tota la història de la música, per suposat que per a mi és la millor partitura que s’ha escrit mai per a un ballet, més que els famosos de Stravinski, per a mi si. El Romeo i Julieta de Prokófiev m’impressiona, em trasbalsa, m’emociona, m’entendreix, em violenta, m’extasia, m’entusiasma.
Ahir no era el dia de l’OBC o potser jo no tenia el dia. Malgrat ser l’obra més treballada de tot el concert, hi van continuar havent desajusts, imprecisions, desequilibris, excessius decibels i manca d’interiorització, d’emoció i de pathos.
Aquest malauradament no és un problema que es solucioni cobrint les vacants, jo crec més aviat que és un problema de no poder oferir més que el que ha ofert fins ara i quan l’orquestra ja ha trobat el seu topall amb aquest mestre, es fa difícil trobar una millora que no passi per un canvi.
El mestre Pablo González o molt m’equivoco, o crec que ja ha donat de si tot el que podia donar i com ja vaig dir fa temps, ha rebut molt més de l’OBC del que ell li ha aportat a ella.
És el primer concert de la temporada i el de divendres, però això és una altra cosa que s’hauria de començar a desterrar, sobretot quan es tracta del director titular qui se’n fa càrrec. Podria entendre que per a un director invitat que no coneix l’orquestra, el primer concert a la conflictiva sala (acústicament parlant) li suposi una primera aproximació, però per el mestre titular no. Estic convençut que hi hauran concerts millors del mestre González, com també estic segur que la mateixa orquestra, amb les mateixes mancances, els mateixos problemes interns, les tensions i conflictes actuals i els que poden sorgir, amb un altre director i durant aquesta mateixa temporada, sonarà molt millor.
El concert inaugural hauria d’haver estat una carta de presentació esperançadora i entusiasmant, el programa era espectacular i propici a mostrar totes les virtuts de tres temporades anteriors de treball, coneixença i evolució. Res.
Al final copa de cava per els assistents que en volien, i compartició amb els músics d’un canvi de impressions i desig d’una temporada fructífera en el vestíbul posterior de la planta baixa.
L’anècdota.
A la mitja part vaig intentar anar a fer un cafè al bar del primer pis, però aquestes cues que s’organitzen que semblen les de racionament, em’ van fer desistir i quan me n’entornava cap a la meva localitat de llotja de segon pis (estrena de tarifa a 10 €,, una iniciativa magnífica), em vaig topar amb el Director de L’Auditori, en Joaquim Garrigosa, que vaig tenir el plaer de conèixer aquest juliol passat en una trobada molt interessant. Mentre ens saludaven i li desitjava una bona temporada es va apropar el Conseller Mascarell per acomiadar-se (potser no es refiava del Prokófiev del mestre González?), moment que el Sr Garrigosa va aprofitar per presentar-me’l. GLUPS!!!!. Però és clar, la cosa s’havia de complicar segons les lleis de Murphy i quan li va dir que jo feia un blog, tement que potser s’hi hagués apropat un dia d’aquests que parlàvem del Liceu, li vaig dir, “Sí, per cert que no parlo gaire bé de vostè”, Ell va recollit elegantment el guant i em va dir, “Sort que n’hi ha d’altres si que si que ho fan” i aleshores, ja desinhibit del tot vaig haver de reconèixer que de tot hi ha d’haver a la vinya de senyor. Però compte! la conversa va continuar amb una altra pregunta “I de que tractes al blog?” ah! doncs de música i especialment d’òpera, i aleshores amb un somriure franc em va dir “No t’has d’amoïnar, ara l’arreglarem”, i amb aquella franquesa que s’acostuma a tenir amb els amics de tota la vida i que després em va deixar amarat de suor, no me’n vaig poder estar de dir-li, “potser una mica tard”. Moment que l’Honorable Conseller va aprofitar per acomiadar-se després d’encaixar les mans del Sr. Garrigosa i les meves amb un sincer (i és cert) “ha estat un plaer”. Encara vaig estar una estoneta parlant de manera distesa amb el Director de l’Auditori i mentre pujava de tres en tres els graons de l’escala que em duia a la llotja, per explicar-li al Fede l’encontre, em va entrar una suor freda que el mestre Pablo González va transformar amb el seu Prokófiev, en glaçada. Quines coses té el poder, oi?
IN FERNEM LAND 
En el próximo recopilatorio de ese falso periodista llamado Lawrence Lindt al q sólo le encargan recopilatorios de anécdotas, espero leer esto. Qué buena!
Celebro tus reflejos: claridad, contundecia y brevedad.
M'agradaM'agrada
Hola Esteban, benvingut a IFL i gràcies per comentar.
En realitat l’anècdota no va deixar de ser un formulisme d’una conversa en principi intranscendent, però és clar, al presentar-me com l’autor d’un blog vaig pensar que si no m’avançava dient que no parlava gaire bé d’ell, jo no era gaire honest, imaginat que ell conegués per aquelles casualitats del món el blog i que fins i tot es baixés arxius per a la seva col·lecció privada de música (imaginar no costa res), per això vaig pensar, millor dir-ho i amb la veritat per endavant pots anar per tot arreu.
Torna quan vulguis, estarem encantats de compartir les teves opinions.
M'agradaM'agrada
A mes de ser el millor blog del mon (al menys per mi, es clar) es el mes sorprenent. Me satisfà molt que per fi hagis conegut el conseller, a veure si se’n en recorda i te llegeix!!. Per cert ara els hi falta un Director Artístic (¿?!)
Jo també volia aprofitar l’entrada a 10€, per sentir la N Gutman es una “ganga” que no es pot trobar a cap lloc. Però ves aquí que les forces de la natura amb vam fer la punyeta. Vaig passar quasi mig concert dintre del “parking” . Tothom hi va anar amb cotxe (nosaltres venim de fora de Barcelona), els encarregats del aparcament no van calcular be i varen deixar entrar molts mes vehicles dels que hi caben. Per sort no varem morir de intoxicació per monòxid. Quan varem aconseguir sortir, molt enfadats, tornarem a casa directament.
Me sap greu no haver gaudit del cello de N Gutman, però per el que dius la resta….
Demà la “recuperaré” per catmusica, no es el mateix però que hi farem.
M'agradaM'agrada
Llàstima Jaume, jo vaig pensar que amb aquell dia es feria, com així va ser l’etern embús al pàrquing i que això evitaria que molta gent pogués entrar a l’hora, motiu per el qual, la sala es va omplir més després de la primera obra. Tot i axí l’Auditori no es va omplir, i moltes localitats de 10€(llotges laterals de 2on i 3er pis)estaven llastimosament desaprofitades.
M'agradaM'agrada
Efectivament: catifa vermella, cava, autoritats, crítica, TV3, IFL, estrena de sistema informàtic de control, canvi i venda d’entrades (ja era hora!), responsables de sala ben mudadets, i un aspecte molt diferent a la d’altres concerts en quan a ocupació. I compositors rusos als faristols, des del romanticisme més ensucrat fins al més punyent i quasi expresionista. Ambient doncs de festa. És llàstima que assistens habituals a aquestes festes no repeteixin desprès al llarg de la temporada pagant la corresponent entrada. L’Auditori ho agrairía, tant des del punt de vista estètic com econòmic. I és que no s’enten massa que a dalt, al segon pis, l’ocupació no era ni molt menys la desitjable i en canvi a baix a platea, amfitetare i laterals no quedava gairebé butaca buida. A mi em dona que pensar: hi havia ahir més gent per la festa que per la música? Tinc resposta jo mateix, i contradictoria amb lo dit abans. I és que tot el concert va ser escoltat amb un silenci respectuós molt poc habitual, cosa que denota certa cultura musical en els assistens. Que repeteixin sovint doncs i d’aquesta manera l’Auditori no oferirà el penós aspecte de la temporada anterior.
L’obra de Txaikovski no és de les meves preferides d’aquest gran compositor. Sempre se’m fa molt i molt pesada, detesto l’acompanyament dels metalls del tema principal amb repeticíó intervàlica tant anodina i previsible, i encara que apareixi el lirisme de qualitat marca de la casa tant el principi com al final de l’obra, l’estrèpit del segon tema, agitat i en forte, amb la seva aparició sobtada em descentra i descol.loca. Que no, que mai m’ha agradat aquesta obra.
Extraordinaria Natalia Gutman amb el sempre extraordinari Xostakóvitx. Quin concert més fantàstic. Molta saviesa i tècnica musical al violoncel, amb l’interpretació d’una cadenza de la que sols una intèrpret de la seva talla ens pot transmetre amb tota la seva màgia intacta. Una gran Gutman per a un gran Xostakóvitx. I un bis de somni amb la Bourrée de la tercera suite de Bach, escoltat amb un silenci sepulcral, i que desitjo repeteixi el diumenge per a satisfacció de l’amic JL, que sé que ho apreciarà de manera molt especial.
Bé l’espectacular obra de Prokófiev, amb desajustos a l’orquestra i certes imprecisions en solistes, és veritat, però se’m fa tant capticadora l’intensitat d’aquesta obra que m’atrapa i a poc que sigui ben interpretada em deixa satisfet. Crec que la tria de fragments de la suite ha estat molt encertada. El darrer acord de la mort de Julieta ha estat excels i el llarg silenci amb caldarò que li segueix ha estat sorprenentment respectat per tot l’auditori, donant a l’obra i al concert el final que merexien.
M'agradaM'agrada
La inauguració de qualsevol temporada porta associada una audiència molt institucionalitzada. La majoria d’aquests no els tornes a veure mai més, ja que haurien de pagar. A mi no em fan cap nosa, el del mòbil si i la senyora que va estossegar el que no està escrit sense abandonar la sala, malgrat la insistència de la molèstia, també. Ara bé, no hi ha gaires indicis que ens puguin fer pensar en una recuperació del públic per aquesta temporada. Tant de bo m’equivoqui, però ni la crisi ha millorat, ni el nivell de l’OBC crec que varií tant com per fer apropar-se a l’Auditori a tots aquells que només es mouen quan ens visiten grans orquestres i directors de renom.
Pel que fa al concert no em repetiré, l’OBC sonarà millor en els propers concerts, n’estic segur, però estem perillosament estancats i no precisament en un estadi de luxosa i còmoda excel·lència.
M'agradaM'agrada
Joaquím, la suor freda la porta el Conseller des que es lleva. Et un gran crític musical i com a tal, lo teu son emocions humides.
M'agradaM'agrada
jajajajaja emocions humides, això és molt eròtic, jajajajajajaja
M'agradaM'agrada
És curiós, em passa el mateix amb el Romeo i Julieta de Prokofiev! També em sembla la millor partitura de ballet i no em cansa mai d’escolar-la… I parlo del ballet complert!!
M'agradaM'agrada
Em sembla que ja n’havíem parlat alguna vegada.
El ballet complert és tot ell una joia (versió Gergiev), però si es tracta de les suites, hi ha una versió amb l’Orquestra de Filadélfia dirigida per Muti, que jo trobo insuperable.
M'agradaM'agrada
Recomiendo la versión de Mravinski con la Filarmónica de Leningrado (Suite II)
M'agradaM'agrada
Me la apunto, gracias Manuel.
M'agradaM'agrada
Aquesta si que és bona, una presentació precisament a Mascarell. La vida ja les té aquestes coses. M’has fet riure
Demà escoltaré el concert per ràdio, cap dels tres dies em podia apropar a l’Auditori
M'agradaM'agrada
Espero que per ràdio la cosa ja hagi agafat una altra cohesió, altres coses crec que són difícilment millorables, però al menys s’haurien de resoldre aspectes tècnics que en altres concerts amb el mateix González no es produïen.
M'agradaM'agrada
L’acabo d’escoltar i m’ha agradat, sonava prou bé.
M'agradaM'agrada
A mi també m’ha agradat més per ràdio, ha sonat més net sense tantes imprecisions, però i l’ànima? ai!, això no és millora assajant.
M'agradaM'agrada
Et recordarà mes com aquell del “massa tard” que si li haguessis dit, “això desitjo” o qualsevol altre cortesia. Però jo desitjo que estiguis errat amb el PG; de moment per aquest diumenge i si pot ser, per tot l’any.
JO: Gracies per el teu desig (i van tres), els solistes li haurien de fer a Bach un altre monument per la quantitat de material que els hi dona per triar un bis.
M'agradaM'agrada
Ja sé que tenim opinions oposades respecte a aquest director, però jo desitjo per a l’OBC un altre tipus de director, francament, ja sé que no podem aspirar a noms més rellevants, però a directors més creatius i arriscats, si.
El suflé ja està baixant.
Pel que fa al bisos bachians, són una font inesgotable de plaer, però potser que els solistes es trenquessin una mica el cap i aprofitessin per mostrar obres de compositors joves, contemporanis, seria un manera de fer conèixer obres i compositors nous, no us sembla i diferents als “imposats” per les obligacions inconfessables de agències i despatxos.
M'agradaM'agrada
Tinc una entrada q em sobra per avui Cinemes Icaria 19:00h opera E Onegin. L’ofereixo d franc. Si la voleu, el meu tf és 657499095. Seré davant taquilles mitja hora abans.
M'agradaM'agrada
Gràcies per l’oferiment David, em consta que has fet feliç a una infernemlandaire. Ets molt amable i generós.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Y luego me llamas “terrorista” a mí… tela marinera. Me he reído un montón. Normal que no disfrutases de la segunda parte después de ese shock, jajaja.
En fin, yo voy mañana. Esperemos que con el concierto de hoy por medio estén más finos.
M'agradaM'agrada
No, és al revés. Prokofiev m’hagués hagut de fer oblidar l’anècdota, però la versió malgrat l’estima que tinc per aquesta obra, o precisament per això, no ho va fer possible.
Mediocritats al Liceu i a l’Auditori. Comencem bé. Demà al TNC ja veurem, sort que aquesta tarda el MET ens garanteix una representació operística de divisió d’honor. Potser trobarem a l’Honorable Mascarell…
M'agradaM'agrada
I quan et va demanar tranquil·litat… et va semblar una resposta sincera o política?
M'agradaM'agrada
Pregunta important! Qualsevol se’n refia d’aquest. Brutal això de “Potser una mica tard”!!! Realment com es pot tenir la barra de dir “ara ho arreglarem” després de tant de temps!! Aquest home no te vergonya.
M'agradaM'agrada
I l’ara ho arreglarem hagués hagut de ser la contesta que ell mateix em va enviar a casa quan els representants de la plataforma Pro Liceu varem anar a la seva conselleria, entre totes les altres institucions que formen el Patronat, a presentar-li les 2500 signatures demanant la destitució del Sr. Marco i que no van servir per a res, ja que ni tan sols van servir per buscar amb temps un candidat que pogués suplir d’un dia per l’altre la baixa per contracte, de l’antic director general. En canvi, aL cap d’uns quants dies vaig rebre a casa una carta protocol·lària signada de puny i lletra pel mateix Conseller Mascarell, dient.nos que estudiarien la petició. Són lents estudiant, no trobes? Això era el 7 de març de 2012 i encara que no siguem una terra plujosa, ha plogut molt des de aleshores.
M'agradaM'agrada
Ai Senyor! a vegades fins i tot em feries creure que ets ingenu ♦♦♦
M'agradaM'agrada
Estic segur que el senyor Mascarell encara tremola per la teva afinada ironia.
Per cert, ahir aprofitant les entrades a 10 euros van assistir al concert molts polítics, administradors i consorts. Segurament el senyor Mascarell en va pagar 5, i per això va marxar a mitja part.
M'agradaM'agrada
Doncs jo penso que ni se’n recorda de mi i que tampoc li fa cap falta recordar-se’n, ja que ells viuen allunyats de les nostres misèries, tenen una missió i nosaltres només som noses que impedim que ens arreglin el Liceu i la nostra vida. Fina ironia.
Més fina ironia, les entrades de 10 euros no es van exhaurir, potser si les de 0 euros, però les més barates del escalat (per fi!), no. Hi havien més llotges ocupades, però no totes. Ah! i m’oblidava, el Sr Mascarell estava en acte de servei, per tant cobrava, quan ha de pagar s’estima més no anar a escoltar música, potser per això fa aquesta mala cara.
M'agradaM'agrada
Joaquím ara si que ja estàs en el camí de ser el nou Director Artístic. Aquesta trobada amb el Sr. Mascarrell segur que serà l’inici d’una gran amistat.
M'agradaM'agrada
De la comunitat de propietaris de on visc, potser si, i no saps la mandra que em fa.
M'agradaM'agrada
Lo de ara l’arreglarem seria perque ja tenen nou director general
http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/roger-guasch-nombrado-director-general-del-liceu-2717811
M'agradaM'agrada
Si, és clar, ho deia per això. Comencem a encomanar-nos als nostres sants i santes més venerats. Quina por!
M'agradaM'agrada
Un molesto y doloroso problema de movilidad me impidió bajar a la planta baja en el intermedio. Me hubiera gustado mucho presenciar ese encuentro, auténtico “clash of titans”. Me mondé de risa cuando me lo contó Joaquim. Subió sudando y muy agitado. A partir de ahora al Sr. Mascarell no le va a pasar por alto este magnífico blog, si no es que lo visita ya -aunque no lo haya reconocido-.
Del programa objeto de este post destaco la “cadenza” del concierto de Shostakóvich y la propina de Bach, a cargo de la gran y veterana cellista Natalia Gutman (que cumplirá 71 años el próximo noviembre) y que fueron espléndidamente ejecutadas; del resto, aún gustándome mucho tanto la fantasía de Tchaikovsky como el maravilloso ballet de Prokófiev -no tanto el concierto de cello de Shostakóvich- no disfruté apenas nada. No sintonizo con la dirección orquestal del maestro González, lo siento de veras, y creo que nunca sintonizaré.
M'agradaM'agrada
I ara!!!, on vas a parar, perdre el temps amb aquestes foteses que diem aquí?, no t’ho creguis. Ell no perdrà mai el temps a IFL
M'agradaM'agrada
Ayer asistí al concierto de Natalia Gutman, una violonchelista a la que admiro desde hace muchos años. Tuve la suerte de escucharle por primera vez en el Conservatorio de Moscú, hace cuarenta años, y desde entonces mi admiración no ha hecho más que aumentar. El concierto de anoche me conmovió y ahondó aún más el respeto que siento por esta gran artista.
Como dato curioso transcribo lo que se dice sobre ella en el programa del concierto inaugural:
“D’origen rus, Gutman va començar els estudis musicals amb el seu avi, Anisim, a Berlín i amb Galina Kozolupova. Va continuar amb Rostropóvitx, Sviatoslav Richter i Oleg Kagan”.
Según el autor de esta nota, Natalia Gutman, que es y siempre ha sido rusa, habría estudiado en Berlín, cosa que no tiene nada que ver con la realidad.
Natalia Gutman comenzó sus estudios musicales a los 5 años con su padrastro, Román Efímovich Sapózhnikov, alumno de Semión M. Kozolupov, el profesor de Rostropóvich. Después, en la Escuela Musical Central, estudió con Serguéi Aslamazián y Galina Kozolupova, en cuya clase se graduó años más tarde en el Conservatorio de Moscú (1964). En 1968, terminó sus estudios de postgrado en el Conservatorio de Leningrado, bajo la dirección de M. L. Rostropóvich.
Esto en cuanto al violonchelo. En lo que se refiere a su formación como intérprete, aparecen los nombres de su abuelo paterno Anísim BERLIN (violinista, alumno de Leopold Auer), cuyo apellido es la causa de la confusión del autor de las notas al programa de la OBC, de Sviatoslav Richter (a quien Natalia Gutman considera su “maestro”, pero con quien nunca “estudió” en el sentido usual del término) y del violinista Oleg Kagán, su esposo.
Me preguntaba de dónde habría salido todo esto, hasta que se me ocurrió buscar en Wikipedia, que dice lo siguiente: “Comenzó su formación musical con su abuelo Anísim Berlin y con la profesora Galina Kozolúpova. Más tarde llegaron Mstislav Rostropóvich, Sviatoslav Richter y su marido, el violinista Oleg Kagán”.
Todo aclarado.
M'agradaM'agrada
Manuel, muchísimas gracias por esa aclaración al programa de mano, que no hay manera de arreglar. Pasan las temporadas y los contenidos tienen resbalones de esa clase, y que salgan de una casa como el Auditori y que haya tantos sin trabajo…
Un placer, como siempre, leerte.
M'agradaM'agrada
Oportuna aclaración, dado que a mi también me pareció muy confuso el texto de la reseña de esta gran artista que contiene el programa de mano. También el hecho de que apareciera Sviatoslav Richter me suscitó muchas dudas, ya que lógicamente pudo ser su “maestro” en el sentido más amplio del término, o su referente musical, pero dificilmente podía ser su profesor instrumental. Es triste que acudan a Wikipedia personas, organismos o instituciones que deberían tener canales de información mucho más adecuados. Con la “red” se puede saber todo, que lo es mismo que no saber nada (Vargas Llosa dixit hoy en “El Pais”, a propósito de su magnífico artículo sobre Martí de Riquer).
M'agradaM'agrada
Esta entrada debía se respuesta para Manuel, pero se ha equivocado el ordenador… 🙂
M'agradaM'agrada
A vegades passa, no és pas culpa teva.
M'agradaM'agrada
Quan llegeixo els comentaris penso que hi ha un grup de gent culta amb la que fa goig parlar, llegir, discutir i, sobre tot, aprendre. Ja soc una persona gran i puc afirmar que mai no n’he aprés res de cap polític d’aquests que només van a les inauguracions de les temporades. Estan massa ocupats.
D’altra banda son d’agraír les informacions d’en Manuel. Les informacions de Wikipedia no es poden comparar amb les de personatges amb gran experiència.
M'agradaM'agrada
No en tinguis cap dubte que comptar amb comentaristes d’aquest nivell és un dels actius més importants del blog. Si res i ningú és posseïdor de la veritat absoluta, Viquipèdia menys.
Viquipèdia va molt bé, perquè negar-ho, però s’ha de contrastar.
En aquest cas hauran de fer una estirada d’orelles a qui correspongui, l’errada és un nyap greu.
M'agradaM'agrada
Vaig gaudir molt amb la interpretació de N. Gutman, a qui recordava en un inoblidable concert al Palau fa uns quants anys amb el pianista Richter que varen tocar una sonata de Prokofiev que encara tinc a la memòria. Coincideixo amb les teves apreciacions sobre la direcció del mestre però m’agraden tant el dos dos Romeus i Julietes que no em vaig avorrir.
Per cert, pel que fa a l’assistència caldria tenir en compte que hi havia molta gent del torn D que hem canviat al C i això farà que enguany l’auditori tindrà millor presència el C que el D.
M'agradaM'agrada
Acabo de tornar del concert a l’Auditori. He tingut el que esperava prèviament. 10 euros per uns 7 ó 8 minuts de música increíble i meravellosament tocada: La cadenza del concert, el bis, i alguns moments del 2on moviment, on han deixat a la solista fer el que volia. La resta ha estat espantós. No m’esperava grran cosa, però la veritat és que he sentit tanta vergonya aliena, que no m’he quedat a la segona part!
Gutman ha estat molt bé, però no li han deixat fer el que volia. Al primer moviment del concert, el director ha posat el pilot automàtic, i fins i tot ella no ha començat molt fina, ni tampoc ningú ha seguit les seves intencions musicals. Tot empastifat, ràpid, i els vents incomprensiblement fortíssims tota l’estona! En la majoria d’ocasions no es sentia la solista. Les cordes com a mínim s’han adaptat bé a la meitat del segon moviment, que ha
ha començat igual de “automàtic” sense crear el caràcter que el compositor demana,, fins que ha arribat la cadenza i els músics s’han encomanat del “ben fer” de la Gutman. La resta ha estat més o menys bé, amb entrades esfereidores dels vents, sense cap mena de sentit o d’oida i tapant a la solista, especialment el clarinet i la trompa. És que el “mestre” no escolta res??
El primer Tchaikovsky ha estat sencillament un despropòsit. Una orquestra que toca tota l’estona de mezzo-forte a fortíssim no és una orquestra. La secció de vent fusta és horrible, en ocasions em recorden a un camió d’escombraries quan fa marxa enrera, i els metalls semblen una mena de bombes sense pietat. La paraula música no entraria en el llenguatje d’aquesta orquestra.
No sé qué fa el “mestre” González als assajos, però hi ha qüestions que podrien ser solucionades en mig minut i no sembla que ell se n’adoni. Realment no sé què escolta. D’altra banda, errades monumentals dels músics de la orquestra que són culpa única i exclusivament d’ells.
En fi, feia temps que no anava a un concert de l’OBC, i amb només la primera part n’he tingut prou. Per descomptat que no assistiré a cap altre concert de la temporada, més que res perque no tinc diners per gastar-me.
Més hagués valgut que es gastessin els 50.000 euros que val la Gutman en fer un recital ella sola, però en fi…
Vaticino una temporada desastrosa, però tal i com està el pati hem d’estar contents que encara existeixi la OBC, però no els demanen moltes coses perque ningú sembla estar per la labor.
M'agradaM'agrada
No ha sido un buen concierto inaugural, pero tanto como para marcharme después de Gutman, tampoco.
La orquesta ha perdido, es evidente y ha perdido cosas que no tendrían que ir asociadas con la provisionalidad de algunas plazas vacantes. Falta concentración, trabajar el detalle, en definitiva crear. Las esperanzas que había ido poniendo en Pablo González se han ido evaporando.
¿Cuanto tiempo le queda de contrato? Espero que ya estén buscando un sustituto y mientras tanto que no lo empeore. ¿Qué pasa con la OBC que nunca se consigue que las mejoras tengan continuidad?
M'agradaM'agrada
Jo també espero que busquin substitut, però pots comptar qui agafaran!! amb la vista que tenen…
Han vingut directors convidats extraordinaris i molt joves, com Olaris Elts o Jakob Hrusa, que segur que en el pitjor dels casos cobrarien igual que PG.
I el pitjor és que encara ens queda molt temps… no podrien posar-lo al despatx a dissenyar la temporada (allò que sembla que és tasca primordial d’un titular i que no tots els directors saben fer) i que es dediquin a dirigir els convidats??
M'agradaM'agrada
M’ho vull mirar en positiu, aquestes dues temporades haurien de ser suficients, per trobar amb temps el director adient, que pugui assolir la titularitat al 2016. Queda molt, massa, però haurem de ser pacients 😦
M'agradaM'agrada
Jo també m’he marxat després de la Gutman. No sols això. Hem decidit amb la meva dona que ja no tornarem més quan actui PG. Ja he dit massa coses de la seva, ara ja puc exclamar-me: vulgaritat. Tenim una gran orquestra i un petit director. Joaquim tens raó quan dius que ha fet més l’OBC per ell, que ell per l’orquestra. El problema i tu crec que n’etst conscient, és que moltes coses les fan els musics per que s’ho saben de ‘carrerilla’, de temps anteriors Però ja està bé! Si no n’hi ha un gran solista, nosaltres no hi tornem a l’Auditori quan dirigeixi PG, per a patir i enfadar-nos, no val la pena, ja són moltes.
El que em sobte és que encara hi hagi gent que ho trobi bé. Ja no és una qüestió de gustos o d’afinitats, com passa amb d’altres directors. Senzillament on no n’hi ha no ni ratja. Aconsello a tots aquests que no s’han adonat de les ostensibles limitacions i encara l’hi aplaudeixen eles planícies i les ensordidores pujades de volum, què abans d’anar al concert intentin sentir les peces per altres directors i orquestres, o algun fragment d’elles a internet o youtube. Si us plau tasteu música encara que enllaunada!, per què si seguim així, amb tants aficionats tebis, no ens el treurem mai de sobre.
Segona cosa:
Felicitats Joaquim. Moltes felicitats. T’ho mereixes.!!!
Allò d’en Mascarell. Si el responsable de l’Auditori t’ha presentat el conseller, és que el responsable de l’Auditori ja sap molt bé de l’importància de la teva feina i sobretot del pes de IN FERNEM LAND, si no mai te l’hagués presentat, mai, és el seu responsable superior d’àrea, potser t’hagués saludat i poc més, n’estic convençut.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Tant dolent com per marxar…Bé per a mi l’obra de Prokófiev em fa impossible marxar i encara que no la van tocar bé, és per a mi una debilitat.
A mi també em neguiteja aquesta pèrdua de nivell, sobretot perquè quan es fan passes enrere costa bastant recuperar i el nivell assolit era magnífic per fer un salt qualitatiu prou notable.
Caldrà tornar a passar per aquella fase de recuperació que sembla una condemna per l’OBC i em patir que una vegada més no s’estigui a l’alçada o no es tingui l’encert de trobar el director capaç de situar-la on es mereix.
No crec, i t’ho dic molt sincerament que se’m hagi de felicitar per a res, i menys al voltant d’aquesta presentació. A vegades aquestes coses són més casuals del que sembla i tampoc va passar d’anècdota.
M'agradaM'agrada
Per cert. Tenim uns veïns d’abonament que s’han donat de baixa i no és per la crisi, és pel director. Estarí bé cuantificar fins on arriba la caiguda d’espectadors per la crisi i fins a ón pel tedi i mal humor que significa anar avui a l’Auditori.
M'agradaM'agrada
Estic d’acord, seria una estadística interessant. Jo mateix em vaig donar de baixa pel mateix motiu. El que passa és que al final acabo anant a la majoria de concerts MALGRAT el PG. Però com a minim em sento més tranquil sabent que em puc decidir a última hora, segons com de capaç em senti de gaudir de l’obra sense esperar-ne res de l’altre món. Tenir un abonament i sentir la “condemna” d’haver d’anar a escoltar per força set o vuit vegades al PG no ho soportaria!!!
M'agradaM'agrada
Gràcies Elio per no fe-me sentir tant sol.
Podríem fundar un club antifans de PG. Ho dic per què la mateixa crítica que va massacrar Foster o Oue (molt millors, malgrat tot, que el panorama actual) sospitosament no diu ni mutis iquan ho diu els hi sembla tot molt bó, el públic en general sembla que els hi dona igual i fins i tot aplaudeixen i braveenn, les autoritats no entenen res de música, i els responsables de l’Auditori que si hi entenen, sembla que ja els hi va bé. Mentre tant triomfa l’imperi de la mediocritat.
ës un malson realment.
M'agradaM'agrada
Potser és bona idea això del club d’antifans, tot i que sona molt fort. És frustrant perquè musicalment no em sento justificat per xiular al PG, a mi no m’agrada però estrictament parlant no fa res prou malament. També entenc que hi hagi gent que diu bravo, ja sigui perquè a ells els agrada (hi ha gustos per tot) o perquè l’obra és tan bona que resisteix fins i tot la intervenció de PG. Però després de tants concerts aguantant-lo hauriem de tenir algun mitjà per desfogar-nos, a part d’aquest magnífic blog.
Per cert, has vist l’estat de facebook de l’OBC?
“El concert inaugural va ser tot un èxit de públic i de crítica! Quin inici!”
Evidentment els “community managers” de l’orquestra han de fer la seva feina, però podrien ser una mica menys exagerats i guanyarien credibilitat.
M'agradaM'agrada
Mai he sigut partidari dels clubs de fans, són perillossíssims, per tant menys podré ser-ho dels anti fans.
De la mateixa manera que quan es carregaven a Oue, tots veiem que allò era una maniobra, ara quan diuen que ha estat meravellós, també ho creiem.
Sempre ens quedarà Paris ( 🙂 ) i IFL per dir (tots) el que creiem més oportú.
M'agradaM'agrada
També el crític de El País que jo creia que era molt seriós va definir el concert de divendres com …”el millor concert de començament dels darrers anys”…
Els que portem molts anys, sentim música i ens movem amb altres orquestres i altres directors a lo millor tenim més elements per jutjar que els que els hi sembla bé tot, especialment els ‘xumba-xumba’ pujats de to que regala permanent el mestre. De fet aplaudeixen aquests moments vibrants (per la vibració) més que els moments de matiços (per què d’aquests no n’hi ha gaires).
Aquí trobo a faltar al públic de l’ópera, val que és un extrem però almenys és un punt de crítica que faria pensar molts dels que tot els hi val.
M'agradaM'agrada
Les consignes Jordi, juguen en contra o a favor depenent dels interessos extra musicals, és terrible.
M'agradaM'agrada
Això de crear un club antifans es una broma, oi? No es cert que tota la crítica sigui unànim envers PG i l’OBC. He llegit de tots colors. Jo crec que cadesqú pot tenir opinió pròpia i expresar-la en el seu entorn més proper, en llocs com aquest o fins i tot en cartes als diaris, sense necessitat de crear adhesions per a la causa. No tothom pensa igual. Per sort.
M'agradaM'agrada
Crítiques dolentes no té, potser no surt crítica dels seus concerts, però Jorge de Persia per exemple, tan radical en l’etapa anterior, tant fins desaparèixer durant una temporada, que diu ara? Per no parlar de tota la creuada. Jo fa temps que no estic a l’aguait de les crítiques dels diaris, en surten?
M'agradaM'agrada
Als diaris ja casi no en surten. I millor aixi. Gent tant obscura com Jorge de Persia, que han fet tant de mal a tanta gent, mes val que desapareguin.
M'agradaM'agrada
Tot i així crec que els diaris si es desconnecten de la cultura i la crítica acabaran morint, de fet ja estan morint.
M'agradaM'agrada
Obviament és una broma Josep, és una broma Elio, és una broma Joaquim.
El que sí és cert és que no hi ha plataformes per expressar tot això fora de llocs com aquest. I això crea una situació d’impotència important.
La quëstió de la diversitat de gustos és molt complexe, molt. Si fós tan fàcil, l’art i l’estètica no surtirien de la vulgaritat del poder d’una majoria desinformada. L’estètica oficial del franquisme agradaba molta gent i això no volia dir que fós vàlida. Pensa que la ignorància és també responsable de les majories absolutes polítiques injustes i del triomf de les barbàries, i com ho hem de respectar, ho respectem, of course!, però això no treu que la ignorància sigui una eina aplicable a una pràctica, també ciència, tan meravellosa com la música on abans d’arribar al tema de com s’interpreta cal analitzar científicament si com a mínim es fa bé, no? i a partir d’aquí, si es fa científicament mínimament bé, la música ja s’interpreta, s’analitza i també és una qüestió de gustos i personalismes, com les mil maneres d’interpretar Wagner, però partint de la base de que es faci bé.
Jo crec com s’ha dit aquí que les coses no es fan bé i que la OBC està retrocedint, i molt des de l’arribada d’aquest senyor. I t’asseguro que molts músics no estan gaire contents amb tot això. I quant la crítica, els mateixos que signen els programes de mà…? els Jorge de Persia i uns quants molt discutibles. És un altre tema.
Jo em mantinc. Malgrat haver pagat, als concerts dirigits per PG sols aniré a veure solistes i em retirarè fent mutis quan aquests finalitzin.
M'agradaM'agrada
Però Jordi, queden més de vint i pico de concerts aquesta temporada per a constatar si l’orquestra retrocedeix, es manté o avança. Valorar-la pel primer concert és prematur crec jo. A la temporada passada l’OBC va assolir un bon nivell, i en bastants concerts la seva actuació, amb o sense PG, va ser molt feliç. En les obres plenament romàntiques i clàssiques és orquestra de qualitat. No tant quan interpreta altres estils i corrents musicals. Va ser una de les seves millors temporades sota el meu parer i tambè sota el meu parer no és pot dir que l’orquestra hagi retrocedit respecte d’altres èpoques o directors.
M'agradaM'agrada
Però Josep, jo que no comparteixo la teva opinió, ja que si crec que hem retrocedit, ja portem una inèrcia “negativa” d ela temporada anterior i el primer d ela nova temporada ja és una declaració de intencions de “más de lo mismo”
M'agradaM'agrada
Sol?, vols dir que estàs sol? Som molts els que hem manifestat l’enuig i la pèrdua de nivell, ara bé, a nivell mediàtic no gaires, però al final dels concerts, només cal veure la resposta del públic, i aquelles tertúlies entusiastes a la sortida, fes fred o plogués, esperant al mestre, ja han passat a la història. Tots aquells que van saludar el canvi, fan badalls i de ben segur, encara que no diguin enyoren molts concerts del passat, el grau de complicitat i l’eufòria.
M'agradaM'agrada
Malauradament no som tan exquisits Jordi, crec que la immensa majoria deixant l’abonament per arribar a final de mes.Com els teus veïns no crec que n’hi hagi gaires.
M'agradaM'agrada
Ho sé Joaquim . Sé dels problemes de moltíssima gent, però insisteixo, perquè
fins i tot aquí hi ha infernemlandaires que prefereixen desviar els seus diners, que tant costen de guanyar, en altres ofertes músicals encara que sia més dossificades, què aquesta de l’Auditori cada cop engantxa menys
M'agradaM'agrada
Ho entenc, si cal triar, em sembla normal que PG no estigui a dalt del rànquing
M'agradaM'agrada
Salvando la cadenza y el bis de Gutman, (hoy domingo las mismas Bourrées de la Suite no 3) que justifican por sí solas el haber asistido al concierto, no ha sido para tirar cohetes. La orquesta ha sonado bien pero ha faltado garra para emocionar en los pasajes más líricos. Otra cosa destacable es que, incomprensibemente, no me ha venido a saludar ninguna autoridad. (los amigos no cuentan) 🙂
M'agradaM'agrada
Siento haberte fallado… 🙂 🙂 🙂
M'agradaM'agrada
Me han llegado recuerdos por todas partes, y nos hemos saludado unos cuantos, pero es verdad, faltaba la autoridad 🙂
M'agradaM'agrada
Pablo González no la tiene esa garra. Cuando un concierto le sale bien, le suena bien, y basta. Es el gran handicap.
M'agradaM'agrada
M’afegeixo a la llista de persones que aquest matí hem passat una mala estona a l’auditori. He tingut la sensació que la orquestra ha perdut molt, però molt. Unes interpretacions sense cap mena d’emoció, sense cap moment de sons plens i rodons; en molts moments un desequilibri important entre les diferents seccions; i fins i tot la sensació que hi ha algun músic que no dona el nivell mínim. La interpretació de Txaikovski indescriptible; el concert de violoncel magnífic per part de Natalia Gutman, a qui l’orquestra ha acompanyat malament i fent nosa a una solista d’una musicalitat i sensibilitat exquisides. Ha sonat millor Prokófiev, però res de l’altre mon. S’acompleix el què fa temps es veia a venir: el director Pablo Gonzàlez no sembla que sigui l’idoni per dirigir una orquestra que estava en un moment magnífic i que l’ha espatllat i força. El concert d’aquest matí ha estat d’una vulgaritat absoluta.
Pel que fa als polítics i la seva presència a una part dels concerts inaugurals, doncs hi ha poca cosa a dir. És el que hi ha, què hi farem; sembla que vagin a fer-se veure en un dia determinat, a gaudir d’entrada gratuïta i a prendre la copeta del que calgui. Joaquim, vas tenir la sort de saludar al conseller Mascarell i tinc l’esperança que algun geni o alguna musa de la música o de la cultura hagi fet que se li enganxés ni que fos l’1 per cent de l’amor a la música que tu tens, que amb això ja podria fer molt més del que fa; vaja, ara ho arreglaran … Estem ben arreglats. El dimarts, al concert del Palau de la Música, a més de telèfons desemparats i de malats amb tos crònica també hi havia polítics (Homs, Puigs, Laportas …) que lluïen presència amb entrada gratuïta (faltaria més) i refrigeri privat a l’únic salonet que hi ha en tot el Palau i que es reserva per a gent tan important. Ah! I les retallades? Tonteries … per unes copetes de cava o de vi, i altres foteses … total! Més se’n va endú aquell altre.
M'agradaM'agrada
La presencia dels polítics com a polítics m’interessa poc, m’agradaria veure a polítics asseguts, com els metges, els comptables, els infermeres, els mestres, els poetes o els obrers sense qualificació especial (si us plau el gènere és l’universal, no em feu posar metges i metgesses….) pagant la seva localitat i fruint de la música, voldria dir que són sensibles i normals.
Pel que fa a l’OBC, caldria que ja anessin buscant el substitut, tenim dues temporades per endavant i no m’agradaria tenir que anar corre-cuita a última hora i improvisant
M'agradaM'agrada
Tot és llegir l’entrada de Raimon i posar-se de mal humor, perquè quanta raò que té en la seva crítica a la parafernalia socio-cultural de compromís i de salò. A sobre amb “guateques” privats. Faltaría més. Ni entrada ni consumició, que si una es cara l’altra més encara. Amb lo que no gasten i amb lo que disfruten sense tenir d’obrir la cartera podria vieure tota una familia. Demagògic? Sí. Molt. El poble a passar per guixeta i el cava a 4 euros. Tambè demagògic, oi? Sí. Molt. Tan demagògic com real.
Estava fora i no vaig poder anar al concert de la Khatia Butianisvili, pianista que m’agrada, però vaig saber, tant per coneguts com per la prensa, de la mala educació del públic i em va posar trist. Trist per la ciutat on es cel.lebrava el concert, per la sala, per la pianista… Per tot. Perquè en definitiva lo important no era com interpretava Ravel o Mussorgsky, sino més aviat altres coses molt més prosaiques que assistir a un concert de piano. Trist.
M'agradaM'agrada
El Palau és bàsicament privat, per tant poden fer-ho, encara que aquell salonet està tan a la vista, que haurien de dissimular una mica, queda elitista, classista i poc edificant.
Els concerts del Palau ja fa temps que s’estan vulgaritzant, per culpa de les visites turístiques camuflades, ho hem dit repetidament i no sé com es pot solucionar, a risc de que les entrades més econòmiques es vegin injustament perjudicades. Potser abaratint les visites, oi?
M'agradaM'agrada
Per cert, un petit detall final. No us heu fixat en un culte a la personalitat desaforat?
M'agradaM'agrada
A l’OBC, a L’Auditori, al Parlamment, al Palau de la Generalitat, a can Cuní, als matins de Catalunya Ràdio a IFL?, 🙂 arreu hi ha massa ego
M'agradaM'agrada
Joaquim recorda també qui mana al Palau: un vell conegut que ens va deixar aquest Auditori
M'agradaM'agrada
Ho recordo perfectament, el que va fer i el que ens va deixar… 😥
M'agradaM'agrada
Lamento sentir que la temporada a l’Auditori comença d’una manera tan, diguem-ne, mediocre. Em sap greu dir-ho, però jo fa més d’un any que no freqüento l’OBC (prefereixo reservar-me els diners per sentir grups de cambra a les sales petites o alguna orquestra “gran” del cicle internacional). Havia estat abonat, però gaire be sempre sortia decebut, amb una sensació d’haver assistit a un concert del que m’esperava molt mes. L’únic que podia enlluernar-me era la presència d’algun solista excepcional que amb el seu talent s’elevés per sobre del vol ras de l’orquestra. I també sento dir que en Pablo González mai m’ha fet el pes. Reconec que es una mica irracional i misteriós explicar per que hi ha directors que, sense ser genis, son capaços d’arrossegar al públic cap a l’entusiasme i altres, en canvi, no ho aconsegueixen. El carisma es important, i en el cas de l’actual director es evident que no existeix. Per altra banda, tinc alguns amics músics amb certa relació professional amb l’OBC que m’asseguren que mai no ha existit gaire complicitat entre el Pablo González i els membres de l’orquestra. Ja sé que governar bé un conjunt de músics experts amb els seus corresponents egos deu ser una de les tasques més difícils del mon, però per això els paguen als directors. No tot es culpa de les retallades, i tal com dius, si no canvien les coses, l’OBC s’anirà convertint en un cementiri de funcionaris sense motivació i sense renovació generacional. El mateix ja està passant a moltes empreses d’aquest país. Voldria fer algun comentari més optimista (jo també ja estic cansat de rondinar), però de moment se’m fa molt difícil.
M'agradaM'agrada
Em costa escriure que no aniré més a L’Auditori, ho sento i ho entenc, potser jo acabaré fent el mateix quan dirigeixi PG, però dir-ho no.
Si ho dic jo al blog, no deixa de ser un boicot encobert i res més lluny de la meva intenció.
M'agradaM'agrada