Aquest mes us faré escoltar 10 versions diferents de la cançó de Piotr Illitx Txaikovski, Отчего?, op. 6 Шесть романсов núm 5. Text de Lev Aleksandrovich Mey, de l’original de Heinrich Heine.
Són 10 versions ben contrastades, totes elles a piano i que abracen un ampli període i moltes de les vocalitats possibles.
No he trobat la traducció al català o castellà, però estic segur que la tinc en algun programa, espero que algú més espavilat/da acabi d’arrodonir l’apunt. 🙂
La cançó és meravellosa, enganxa i colpeix, podeu triar-ne tres, però recordeu que ho heu de fer marcant les tres i votant, no una després de l’altre, ja que una vegada hageu votat segurament ja no us deixarà tornar-ho a fer en el mateix ordinador, si més no.
Teniu 7 dies per escoltar, decidir i votar, però no ho deixeu per l’últim dia que després es tanca la votació sense haver-ho fet i tot són laments.
Espero que gaudiu de la cançó i les versions
Otchego poblednela vesnoj
pyshnocvetnaja roza sama?
Otchego pod zeljonoj travoj
golubaja fialka nema?
Otchego tak pechal’no zvuchit
pesnja ptichki, nesjas’ v nebesa?
Otchego nad lugami visit
pogrebal’nym pokrovom rosa?
Otchego v nebe solnce s utra
kholodno i temno, kak zimoj?
Otchego i zemlja vsja syra
i ugrjumej mogily samoj?
Otchego ja i sam vse grustnej
i boleznennej den’ oto dnja?
Otchego, o, skazhi mne skorej ty,
pokinuv, zabyla menja?
Per què llueixen les roses tan esblanqueïdes?
Digues per què, amor meu!
Per què en la verda gespa les violetes
blaves marcides són i pàl·lides?
Per què amb un so planyívol pels aires
la dolça alosa canta?
Per què als jardins balsàmics
olor fúnebre es flaira?
Per què el sol vessa en les pastúries
tètrica llum gelada?
Per què com un sepulcre està la terra
tan fosca i solitària?
Per què jo mateix tan malament i tèrbol em sento?
Respon-me, estimada meva,.
digues-me, el més benvolugut amor meu:
per què em deixares?
1 Отчего?
2 Отчего?
3 Отчего?
4 Отчего?
5 Отчего?
6 Отчего?
7 Отчего?
8 Отчего?
9 Отчего?
10 Отчего?
Marqueu (si voleu) fins a 3 de les versions que us hagin agradat més i després premeu el botó de votar.
Demà, tot i que una mica tard, potser ens prepararem per l’Agrippina.

La cançó preferida de Mourinho?
M'agradaM'agrada
JAJAJAJAJAJA
És un comentari propi de Xavier C., tot s’encomana!!!
No sé si Mou la coneix, potser si
M'agradaM'agrada
Ho dius perquè és el primer, oi? 😉
Doncs ara confesso: he entrat aquest matí a l´apunt, i després de veure el comentari de Montse, que era l´únic que hi havia, he pensat: “i ara què caram dius tu, si avui ja t´han agafat el paper?” 😕
M'agradaM'agrada
Exactament per ser el primer, i tant xavieresc, si m’ho permets, has creat escola 😆
M'agradaM'agrada
Va una traducció aproximada:
Per què llueixen les roses tan esblanqueïdes?
Digues per què, amor meu!
Per què en la verda gespa les violetes
blaves marcides són i pàl·lides?
Per què amb un so planyívol pels aires
la dolça alosa canta?
Per què als jardins balsàmics
olor fúnebre es flaira?
Per què el sol vessa en les pastúries
tètrica llum gelada?
Per què com un sepulcre està la terra
tan fosca i solitària?
Per què jo mateix tan malament i tèrbol em sento?
Respon-me, estimada meva,.
digues-me, el més benvolugut amor meu:
per què em deixares?
Trista, però bella cançó, tot plegat.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies bocachete, ara la pujo a l’apunt.
Saps rus? o és que potser has fet una traducció d’una traducció, o potser de l’original alemany?
M'agradaM'agrada
Què va! És el mateix poema de Heine, en alemany… I d’aquest i altres traduccions ja és més facilet…
M'agradaM'agrada
M’ho imaginava però com que sou un pou de sorpreses, sempre agradables, vaig pensar que potser dominaves el rus, no seria pas estrany 😉
M'agradaM'agrada
Què bonic!
M'agradaM'agrada
Me n’alegro que t’agradi.
M'agradaM'agrada
Ja estic! 😉
M'agradaM'agrada
Estic quasi bé segur que de les tres has votat la 7 😆
M'agradaM'agrada
jejejeje Sí (voteu-la eh!!!) la 4 i el 2. Magnífica tria! Per cert la nena, quina força quan canta en rus!
M'agradaM'agrada
Però té molta competència, i boníssima 😥
M'agradaM'agrada
Ya he votado y disfrutado de esta propuesta mensual que se ha convertido en imprescindible.
He encontrado 5 versiones esplendidas y me ha sido complicado prescindir de dos, lo más divertido es que no conozco a dos de las tres finalmente escogidas. Mientras vuelvo a escucharlas ya espero con impaciencia lo que nos propondrás en Diciembre.
M'agradaM'agrada
La de desembre encara no la tinc pensada, però m’agrada molt que t’hagis tornat addicte.
M'agradaM'agrada
Yo me quedo, sin dudar, con la 4, que fue la que me dio a conocer esta bellísima página de Tchaikovsky. Y como me gusta más en voz de mujer, voto también por la 7, digna sucesora, con mención especial a ambos acompañantes al piano.
Mi tercer voto se lo doy al gran 8 que hace también una versión bellísima. Y me quedo con ganas de votar la 1
M'agradaM'agrada
Hay muchas combinaciones posibles y aunque no comparta algunos de tus entusiasmos por alguna de las mencionadas, comprendí que debían estar como mínimo estas.
Gracias por participar y ve que esta vez la advertencia ha surgido efecto. Te lo agradezco.
M'agradaM'agrada
Ja he votat les tres versions qué més m’han agradat d’aquesta melodia tant bonica de Txaikovski que desconeixía, preciosa.
M'agradaM'agrada
Gràcies per la participació i m’alegra que ho hagis gaudit
M'agradaM'agrada
Pues coincido con Atticus, quizá por el poema o la propia melodía, pero yo la siento mejor en una voz femenina. Muy difícil, pero mi voto es:
N° 7
Nº 1
He disfrutado muchímo escuchando, todas tienen algo extraordinario
M'agradaM'agrada
Gracias por participar y dejar constancia, mi preferida, en cambio y sin desmerecer a las señoras reunidas es la de un caballero que para más sorpresa, ni tenía el gusto de conocer.
Un petó
M'agradaM'agrada
Esta ha sido para mi la elección más difícil hasta el presente. La canción es tan hermosa que yo creo que es muy difícil cantarla mal. Los diez intérpretes seleccionados saben extraerle matices distintos y en interpretaciones individuales los hubiera aplaudido con ganas. Me hubiera gustado escucharla por Ewa Podles, para saber qué partido sacaba de esta deliciosa melodía…
De los aquí escuchados me hubiera quedado con 5 por encima del resto, pero sólo puedo escoger tres. Esta es mi elección por orden de aparición en el “poll”: 2-3-7.
M'agradaM'agrada
És una bona tria, però qualsevol altre que haguessis pogut fer també ho era, a mi m’agradaven totes deu versions, per això les vaig escollir.
M'agradaM'agrada
Amb llapis i paper he anat puntuant del 7 al 10. En segona ronda he anat rectificant. I per acabar, havia de escollir entre 1-4-7-9-10. I es que encara que les 10 son excepxionals, m’entra millor amb veu de dona. Finalment l’ordre ha estat 4, 1, 10, pero m’ha costat molt descartar 7 i 9.
Gran poema, gran melodia, grans versions i gran proposta la teva. Et felicito.
M'agradaM'agrada
Gràcies Jaume ET, m’agrada que ho gaudiu, m’agrada que tinguis que patir descartant propostes que us agraden, vol dir que la tria és bona, i m’agrada que gaudiu també del lied, el gran oblidat en el món operàtic.
M'agradaM'agrada
He votat,però com soc un desastre i tinc el cap ves a saber òn ja no recordo a qui han anat a parar els meus vots.He de dir que totes m’han agradat moltissim i es que aquest Joaquim sempre encerta allò que una servidora vol escoltar.
Merci beaucoup..
M'agradaM'agrada
jajajajajajaja, però estàs segura que vas votar?
El que desitjo és que hagis gaudit escoltant.
M'agradaM'agrada
En 4-3-8 es va publicar el Codi Teodosià, que és la base de l´Edicte de Teodoric i del Brevari d´Alaric II. Tot sigui dit amb un record molt especial pel *]#@¬|¨{! del meu profe d´Història del Dret, a qui Déu hagi perdonat (però jo no).
M'agradaM'agrada
Et trobo una mica cabalístic 😆
M'agradaM'agrada