IN FERNEM LAND

LA CLEMENZA DI TITO A LA MONNAIE


La Clemenza di Tito a La Monnaie de Brussel·les.  Foto © Clärchen und Matthias B

La Clemenza di Tito a La Monnaie de Brussel·les. producció de Ivo van Hove
Foto © Clärchen und Matthias Baus

S’ha complicat el dia i em sembla que ens quedarem sense preparació prèvia de l’Agrippina, ja que avui mateix té lloc la primera representació i encara que tots no coincidirem demà, fer un apunt preparatori d’una òpera que ja s’ha estrenat no forma part de l’esquema  del blog.

Per tant m’estimo més deixar-vos el vídeo de l’òpera que ha inaugurat la sempre sorprenent i estimulant temporada de la capital belga, amb la nova producció de La clemenza di Tito de W.A.Mozart deguda a Lodovic MorlotIvo van Hove en les parts musical i escènica, i amb un expert equip de cantants encapçalat per l afrancesa Veronique Gens i la italiana Anna Bonitanibus.

Sé que a uns quants amics amb els quals vaig coincidir en un acte ahir al vespre estaven força interessats i com ells segurament altres que visiteu amb  agraïda regularitat, per tant aquí teniu aquesta nova i interessant producció, que trasllada, com no podia ser d’altre manera, l’acció a una certa modernitat (anys 60’s!!!) i que supleix les espases, túniques i columnes romanes, per un espai únic, amb un gran llit i un despatx, però sobretot amb una gran pantalla de vídeo que ens apropa als protagonistes fins a uns primer plans psicològicament inquietants, i també ens permet veure l’escena des de angles zenitals molt atractius, és cert, però  potser per donar vida a aquest drama de poder, diners i  sexe, no ens calia tanta aproximació ja que potser  tot s’acabi allunyant.

L’espectacle és interessant, molt ben realitzat, amb un treball escènic magnífic i uns vídeos que apropen i distancien, ja que suposo que en el teatre acabes mirant més les pantalles que l’escena i per tant estem abandonant de mica en mica l’antic escenari per apropar-nos als platós i l’òpera projectada als cinemes, que sembla ser l’operació més rendible en aquests moments.

La clemenza di Tito producció de  Foto © Clärchen und Matthias Baus

La clemenza di Tito producció de Ivo van Hove 
Foto © Clärchen und Matthias Baus

Vocalment Gens domina el rol, no debades és una de les Vitellia dels nostres dies. Li manca registre greu, i està molt més còmode en el central i agut, ja que el rol és vocalment prou indefinit, entre soprano i mezzo, com la seva pròpia veu de soprano curta amb molt bon estil i un treballat i convincent retrat escènic.

Brillant la mezzo italiana Anna Bonitatibus, amb una qualitat vocal molt apreciable, un estil molt elegant, amb dolçor i acurada adequació mozartiana, és un goig escoltar-la i esdevé la gran triomfadora de la vetllada.

Kurt Streit és un gran professional, mozartià tan reconegut, com anònima i poc interessant és la seva veu. Compleix molt bé, però és un cantant que no em trasbalsa, ni em comunica gaire. Elegant, majestàtic, que és el que ha de ser Tito, però poca cosa més i és que Mozart en aquesta òpera ho va deixar quasi tot en mans de les senyores.

Bé la Servilia d ela soprano eslovaca Simona Šaturová i sense gaire relleu l’Annio de la mezzosoprano sueca Anna Grevelius. 

Alex Esposito és quasi un luxe asiàtic per un rol com el de Publio.

Correcta direcció musical del francès Lodovic Morlot, sense més, sense extraure allò que el més dotats saben sempre exprimir de les grans partitures mozartianes, hi ha una excel·lent lectura sense ànima, i és que que en questa representació li manca vida, és massa analítica.

Kurt Streit (Tito) a La clemenza di Tito, producció  Ivo van Hove per a La Monnaie de Brussel·les Foto © Clärchen und Matthias Baus

Kurt Streit (Tito) a La clemenza di Tito, producció Ivo van Hove per a La Monnaie de Brussel·les Foto © Clärchen und Matthias Baus

Wolfgang Amadeus Mozart
LA CLEMENZA DI TITO
Dramma serio per musica in due atti KV621 di Caterino Mazzolà da Metastasio

Tito Vespasiano Kurt Streit
Vitellia Veronique Gens
Sesto Anna Bonitatibus
Servilia Simona Šaturová
Annio Anna Grevelius
Publio Alex Esposito

Orquestra Simfònica i Cor del Théatre La Monnaie
Director musical: Lodovic Morlot
Director del Cor: Martino Faggiani
Director d’escena: Ivo van Hove
Escenografia: Jan Versweyveld
Disseny de vestuari: An D’Huys
Drammatúrgia: Janine Brogt, Reinder Pols
Vídeo Tal Yarden

ENLLAÇ vídeo (1 enllaç flv)

http://www.mediafire.com/watch/mxdbry0nr4o0i88/Clemenza_Mozart_La_Monnaie_.flv

Enllaç de La Monnaie (vídeo amb entrevistes als directors)

10 comments

  1. Home… ja sabem que les àries de Haendel són perfectament intercanviables unes amb altres, però canviar-nos l´òpera sencera per una altra que no és ni del mateix compositor 😕 … Perquè vale que La Clemenza té molts trets barrocs i que tot va igual de romans, però això que li fas a en Jordi Frederic no li faries a en Ricard! 🙂

    M'agrada

  2. M’encantarà veure novament en acció l’Anna Bonitatibus, una cantant que vam veure en unes Nozze a Munic fa 3 anys i que ens va agradar molt. La proposta d’aquesta Clemenza sembla força interessant, però com molt be dius, tanta pantalla i tant vídeo acaba distraient el que passa a l’escenari.

    M'agrada

  3. dandini

    M’agrada moltíssim aquest a obra replena d’aries que rivalitzen unes a altres en inspiració musical i que vaig descobrir gràcies a l’enregistrament que va fer per la Decca Teresa Berganza l’any 1967.
    Anna Bonitatibus és una cantant amb una sensibilitat a flor de pell i fa una gran creació del Sesto(que és un rol preciós) malgrat alguna esporàdica dificultat en l’afinació.
    A Barcelona hem tingut sort amb aquest rol i sempre desde l’any 1987 l’hem vist molt ben interpretat.Fixeu-vos en la llista(crec que no m’en descuido cap):
    Trudeliese Schmidt
    Teresa Berganza
    Jennifer Larmore
    Vesselina Kasarova
    Elina Garanca

    Impressionant oi? Totes elles van assolir un gran èxit.Ara només ens mancaria Anna Bonitatibus,Cecilia Bartoli o Joyce Di Donato(que va haver de cancel·lar).
    Aquí la teniu en una prestació gairebe sublim per interpretació,tècnica i musicalitat.Sembla que sigui fet en un estudi pero no, és en viu…increible.

    M'agrada

  4. Mario Arkus

    Muchas gracias por el post, Joaquim!
    Siempre es bueno ver una nueva versión de esta magnífica obra. Esta creo que es una de las pocas veces en que se les da el sentido que precisan los recitativos, a través de excelentes y cuidadas actuaciones. Que la puesta me parezca acertada, es otra cosa. Igualmente no creo que haya aquí algo o alguien que se destaque por encima de la media. Quizá Bonitatibus, pero tampoco para tanto. Me han sorprendido en varios momentos los desajustes vocales de Kurt Streit. En fin, una versión que no me parece como para recordar demasiado.
    ¡Un saludo y gracias de nuevo!

    M'agrada

    • Ciertamente es una versión de conjunto, sin grandes altos y bajos, aunque Bonitatibus tiene una distinción en el canto, bajo mi punto de vista, excelente, aunque estaría de acuerdo contigo que la voz no es excepcional, pero eso no es lo más importante.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: