L’escolà, l’almoina. Pintura de José Benlliure i Gil (1855 – 1937)
Si com s’ha dit o s’ha intuït en comentaris del fructífer apunt del nou pla de viabilitat del Liceu, els abonats hem de començar a pensar en la possibilitat de contribuir encara més, a la continuïtat de l’activitat del teatre i la forma que volen emprar és la del micro-mecenatge, cal que ens aturem a pensar-hi una mica, no fos cas que prenguéssim mal.
En els darrers mesos de la nefasta direcció anterior, i quan semblava que ja ho havíem vist tot, encara varem haver de veure la vergonyant proposta que va sortir del despatx de la Direcció General, amb una plataforma d’urgència per salvar la tresoreria malmesa per la pròpia ineficiència dels gestors. D’aquella campanya que també varen voler disfressat de micro-mecenatge ningú va donar-ne gaire explicacions abans, ni molt menys després, ni del que s’havia recaptat, ni de la destinació final dels recursos extres obtinguts. ‘aquell desori tan sols queda el testimoniatge d’un plafó en el vestíbul del carrer Sant Pau, amb el nom inscrit d’aquells que tocats per el sentimentalisme més lògic, però absolutament ineficaç, van caure en la trampa que el propi Director General havia creat, amb el manipulant missatge de que el primer era el Liceu, semblava com si no calgués esbrinar res més. A aquella operació la varen voler vendre com a micro-mecenatge i com aquell qui no fa res, varen malmetre la imatge de tantes iniciatives reals que utilitzen aquest format per tirar endavant projectes de veritat.
Ens deia en Regor, l’amic del Sr. Guach que potser proposaran que posem 100 € (es desgravarien un 30 %) pel Liceu de forma addicional al abonament i ho vestirien amb la fórmula famosa, o la santa paraula que obre tots els cors endurits, de micro-mecenatge.
Així d’entrada, en a mi no m’agrada. Jo espero, després d’aquest primer contacte amb la premsa del Sr. Roger Guasch que ens ha deixat a tots moderadament optimistes i esperançats en veure que al capdavant per fi hi ha algú que parla amb propietat, que presenta números i té coses sensates a dir, ja que una proposta com aquesta tan sensible, ha d’anar consistentment argumentada i documentada, o bé com una donació a fons perdut per obtenir alguna cosa que revertirà en la viabilitat del propi Liceu, o bé esdevingui una aportació concreta per fer un projecte concret, prèviament quantificat i per tant fàcilment controlable i auditable, i en aquest cas i només en aquest cas podríem parlar de micro-mecenatge.
Si el Liceu necessita una entrada de diners urgent durant aquest any 2014 per fer front a una part important del deute, potser que vagin directament a la donació i a veure si l’exposició i l’argumentació que ens pugui fer el Sr Guasch és prou bona com per convèncer, ara sí, a tots els escèptics que l’altre vegada ens varem abstenir.
Personalment se’m fa difícil fer una donació a fons perdut per pagar la despesa corrent del Liceu o els interessos d’un crèdit bancari, quan jo haig de fer les mil i una per cobrir les de casa meva. No té gaire sentit, sobretot perquè ningú garanteix que dintre de mig any i si una de les quatre administracions que haurien de pagar el que no paguen, torni a retallar veient que la societat civil catalana és tan generosa amb maratons i donacions que sempre acaba traient diners de sota la rajola o de dins del matalàs, i això acabi sent, com deia ma mare, el conte de l’enfadós.
En canvi si ens proposen diversos projectes i nosaltres triem a quin de tots ells han d’anar destinats els 100€ que em faran suar en a mi el que no està escrit, possiblement ho faci.
Podríem entre tots deixar anar propostes a veure si de totes elles en surt alguna que veritablement sigui meritòria, què us sembla?
A mi d’entrada se m’acudeixen varies coses:
Participar en forma de mecenatge en les noves produccions que el teatre vulgui fer en properes temporades. Per exemple se n’anuncien quatre noves produccions per les temporades 2015 a 2019 i m’ho invento (citant títols que m’agradaria mol veure al Liceu), Les Huguenots amb direcció escènica de Calixto Bieito, Les vepres siciliennes per Nicolas Joel, Guillaume Tell segons Katharina Wagner i El príncep Igor per Luis Sagi. Ja h sé, és tota una provocació, però juguem. De ben segur sortirien persones disposades a posar diners en produccions segons les estètiques teatrals i projectes prèviament presentats, podria ser un incentiu per tot el públic. Caldria, òbviament conèixer prèviament el cost de la producció, cost que s’hauria d’amortitzar amb les pròpies reposicions en successives temporades al mateix Liceu i llogant-les a altres teatres. Qui sap si fins i tot podrien arribar a donar beneficis i si això fos revertir-los en forma de descompte a aquells abonats que varen apostar per a elles. Aquest seria un incentiu per fer participar als “inversors”. Caldrà donar-li més voltes, però em semblaria una cosa prou innovadora, si és que no hi ha algun teatre que ja ho fa. A gran escala segur, els sponsors del MET, però nosaltres no tenim la llei de mecenatge i no crec que la tinguem mai i hem de pensar solucions més enginyoses i diferents.
Una altre idea podria ser que el Liceu presentés projectes necessaris per la gestió o la millora, però que no tenen cabuda en el pressupost. Per exemple:
- Projecte de remodelació acústica de la sala del Gran Teatre del Liceu.
- Creació d’una base de dades de tota la historia del Liceu (els anals de Jaume Tribó que ja estan fets) i que es podrien penjar al web del teatre, com ho té el MET. No caldria ni dir que fins i tot es podria fer pagar un modestíssima quantitat per consultar aquesta base de dades, però no pas a aquells que haguessin participat en el seu finançament.
Són dos que m’han vingut al cap, però de ben segur n’hi ha molts més que no es poden fer per manca de recursos.
Si tots sabem el que costa cadascun d’aquests projectes i demanen les aportacions de la societat civil, no sempre han de ser els abonats a pagar-ho tot, i es presenten i ejecutan bé, amb una explicació detallada de per a que es destinen cadascun dels cèntims d’euro i després s’auditen i es presenten comptes i resultats, és més que probable que la fórmula funcioni, però si les aportacions queden diluïdes en partides intangibles, està clar que la fórmula, al menys per a mi, no és gens afortunada. Com tampoc ho seria que una producció proposada per ser finançada per els mateixos espectadors, tingués un preu desorbitat i escandalós. Potser amb aquesta fórmula seríem molt més actius en la visibilitat i viabilitat del teatre, alhora que forçaríem als directors escènics a cenyir-se a pressupostos més racionals.
Si el Liceu s’ha d’anar privatitzant, desenganyem-nos ja que la cosa va per aquí (33% institucions+33% abono i taquilles+ 33% sponsors i mecenes), i si se’ns demana més aportacions, haurem de ser molt més exigents i prendre la consciència que en molts casos no varen prendre ni tenir els gestors públics i els polítics, quan no venia d’un cèntim, ni d’un milió d’euros, com si els euros no haguessin estat igualment nostres i encara més, de tots aquells que no han posat, ni posaran malauradament, mai un peu al Liceu.
Esteu preparats per a tot això?
IN FERNEM LAND 
Si no em puc abonar, com haig de donar 100 € per pagar deficiències de les administracions, ni parlar-ne, de cap manera
M'agradaM'agrada
Suposo que ningú obligarà a res, i si no ets abonat, encara menys.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: De enero de 2014 | Beckmesser
molt d’acord amb el que escrius. creativitat i a sobre de tot, transparència!
M'agradaM'agrada
I credibilitat, i projecte, i ambició, i …
M'agradaM'agrada
És el primer cop que comento, encara que fa temps que segueixo el blog.
Jo tenia pensat abonar-me aquest any al Liceu, i lo cert és que en principi pagar 100 € més no em faria massa gràcia.
Penso que la única manera efectiva de les que comentes de fer micromecenatge és destinar diners a una cosa concreta, ben planificada i sobretot ben explicada, ja que si fem una donació a cegues, lo més probable, com ja deixes entreveure, és que els polítics aprofitin per retallar una mica més el presupost, i l’únic que haurem aconseguit és fer-los el joc a una colla a qui la cultura els importa ben poc. Per tant, aquest tema s’ha de prendre amb cautela.
Per cert, Joaquim, moltes gràcies pel consell que em vas donar sobre les entrades pe la Sonnambula. El dia 27 vaig anar a veure el primer repartiment (va ser la meva primera òpera al Liceu) i el dia 9 de febrer hi torno per veure el segon. Quan ens facis l’apunt ja comentaré el que em van semblar.
M'agradaM'agrada
Hola Raúl, moltes gràcies per comentar i benvingut, oficialment, a IFL.
Aquest cap de setmana, diumenge i dilluns, els apunts dels dos repartiment somnàmbuls.
No crec que es plantegin campanyes a cegues, han de ser intel·ligents, no poden errar en una cosa com aquesta.
M'agradaM'agrada
A mi no cal que em diguin quin és el projecte a finançar, que ja me´l imagino jo. El que sempre tenen al cap els nois de IESE, ESADE, EADA i afins; i que li va confessar a Regor: “el primer crèdit de 6 M€ hauria d’haver-se dedicat a reestructurar”. Amb mi que no hi comptin.
M'agradaM'agrada
Penses que no calia re estructurar?, entenc que és difícil defensar una cosa així, però tots o quasi tots creiem que el Liceu estava sobre-dimensionat. Caldrà veure si són prou sensibles, justs i honests amb la reestructuració. De moment i en un cas haig de dir-te que no ha estat així 😦
M'agradaM'agrada
Amb mi que tampoc hi comptin. Al menys fins que: a) no ensenyin comptes transparents de la gestió del Liceu; b) no demostrin que tots els treballadors del Liceu (especialment els administratius) són necessaris al teatre; c) no expliquin quants polítics i endollats assisteixen a cada representació sense pagar, i quants seients buits deixen; d) no demostrin que els assistents als assaigs generals són persones interessades per la música i l’òpera i que no es poden pagar una localitat com fan la resta d’aficionats; e) no es dediquin a fer brindis amb cava amb els polítics i altres cada cop que els ve de gust. En definitiva, penso que no es poden demanar ajuts als aficionats si no es demostra, prèviament, rigor, honestedat, responsabilitat i eficiència.
M'agradaM'agrada
Les condicions del Raimon són d’allò més raonables: si hi aportes diners, abans has de saber si sabran gestionar-los amb un mínim d’eficiència. En tot cas, les accions de micromecenatge només poden funcionar si saps a què van destinades: han de ser per a projectes concrets, com el del muntatge d’una òpera determinada. Algunes biblioteques han fet campanyes d'”apadrinament” de llibres antics que necessiten una restauració: qui en dóna diners ho fa per a un llibre concret, o per a una part d’ell, i el tria perquè li diu alguna cosa. Aquí hauria de ser igual: jo col·laboro amb tal títol perquè el vull veure o perquè m’agrada més que un altre. Hauria de ser només una part: és a dir, no ha de dependre que es programi del fet que es financiï només amb el micromecenatge. En tot cas, per a un Guillaume Tell, un Ígor, ara mateix. I unes Vêpres o uns Huguenots, doncs… també. Si no, està vist que mai no les veurem aquí.
M'agradaM'agrada
Exacte. Penso el mateix en els punts a, b, c i e. El punt d crec que efectivament s’ha de promocionar el que dius, pero tambe crec que tenen cabuda persones molts fidels al teatre. Pero globalment em sembla una entrada excel.lent que coincideix amb el que penso. (I perdoneu que faltin els accents que aquest teclat asiatic es pero que molt estrany).
M'agradaM'agrada
Crec que aquesta setmana ja han acomiadat a 17 administratius, alguns fins i tot imprescindibles, és a dir estem més a prop de les teves condicions.
Ara bé, en els assaigs generals acostumen a anar moltes escoles, associacions musicals i crec que gent interessada en teatre i música. Pel que fa als polítics i altres invitats a les funcions és un altre tema. Els sponsors o mecenes tenen entrades associades a les seves aportacions, i els polítics deuen creure que si aporten diners, també els toquen, ara bé, si pensen així, erren. Els diners no són seus, són nostres i en això hi ha molts polítics que encara no han aprés la lliçó.
M'agradaM'agrada
Penso que el tema del micromecenatge és una eina molt útil als Països on tenen una llei de mecenatge a l´altura. Davant la manca d´aquesta llei, que s´utilitzen les diverses fórmules per a garantir que al que dona tingui algo a canvi, no em sembla malament, mentre no sigui una caixa de DVDs….bo!, depen de quina caixa 😉
Amb la fórmula que apuntes de 33%+33%+33%….els salaris, les produccions i les activitats principals han d´estar garantides amb això per lo tant, als abonats no els queda altra que pensar que formen part del 1% que resta i que servirà per a pagar els deutes.Indubtablement és amb el que tothom pensarà.
Penso que s´han de buscar repartir millor els 33% per a garantir anar liquidant els deutes i aconseguir que les quantitats que entrin cada temporada siguin cada vegada majors. El 1% restant ( sempre parlant figuradament…donat que la suma dels valors anterios dona 99%) han d´estar destinats a altres activitats del Teatre, o sigui, que el micromecenatge sigui per donar un servei a la Societat. La proposta de produccions extres, no crec que sigui la més interessant, personalment la trobo “Finita” i el més interessant és que sigui duradera. A més, el Teatre està obligat a augmentar les produccions, si o si. Deixeu que utitlitzin correctament els fons que reben.
Per mi, el micromecenatge hauria de destinar-se a uns projectes socials i educatius, donant un valor social y revaloritzar la polivalència de la Sala Foyer. Concerts de cambra, projectes educatius, projecte social, expocicions, tallers per a la canalla, per a joves, per a adults, per a la terecera edat, per a persones amb deficiències….son aquestes coses les que ens farien grans i crearien un nou públic. El micromecenatge ha de respondre a algo tangible, no efímer, ha de valer per a un futur millor. “Amb molt poc es pot fer molt i per a molts”…aquesta és la filosofia important.
M'agradaM'agrada
El micromecenatge i la llei no crec que tinguin molt a veure, en canvi amb una bona llei, les grans empreses segurament optarien per el GRAN MECENATGE.
Ara bé, resulta que el Ministerio ha decidit “penalitzar” el micromecenatge, ja que creu que és una fuga de diner negre i volen que aquestes aportacions tributin, amb la qual cosa segurament molta gent que optava a donar diners per productes culturals mitjançant aquesta fórmula, ho deixaran de fer.
Amb els fons que es reben i rebràn de les administracions, serà impossible mantenir les estructures i el nivell, a no ser que les aportacions provades d¡empreses i el públic, no augmentin.
Jo espero que les entrades no s’incrementin i si ens proposen aportacions addicionals, haurà de ser a canvi d’alguna cosa, suposo que ho tenen clar.
M'agradaM'agrada
Malament si s’ha de recórrer a les almoines disfressades per tirar endavant el Liceu.
En a mi si em demanen més el hauré de dir que es posin a la cua, que tinc altres prioritats i si no és per una cosa ben tangible, que no se’ls passi pel cap ni demanar-m’ho.
El que diu Bernardo en l’àmbit social està molt bé sempre i quan s’hagin cobert les necessitats internes, i pel que sembla trigarem a trobar l’equilibri.
No ho veig gens clar
M'agradaM'agrada
Les aportacions socials del Liceu han de ser el retorn al que rep, no crec que hagin d’anar associades a cap mecenatge.
Caldrà veure el projecte de la nova direcció i després acabar de posicionar-nos
M'agradaM'agrada
No creo que sea la solución en época de crisis… Por mucho que me guste la ópera, preferiría destinar esos 100€ al banco de alimentos o para comprar libros para alguna biblioteca. En épocas de vacas gordas, es posible pedir a la gente dinero para financiar proyectos de este tipo. En época de vacas flacas, lo único que se consigue es dar mala imagen a la institución. Para muchos, la ópera sigue siendo (y con razón dados los precios de las entradas) un espectáculo elitista, y más de uno interpretará el mensaje como: “mira los richachos pidiendo pasta al populacho para financiar sus diversiones”. Contraproducente 100%
M'agradaM'agrada
Vendido así, contraproducente, pero si eres bueno vendiendo y el producto no engaña, creo que hay posibilidades.
No creo que se trate de pedir aportaciones populares para el Liceu. Hay muchos proyectos de enorme atractivo que pueden motivar la complicidad con los los liceístas, siempre y cuando la visión que tenemos de la dirección del teatro cambie el 100%.
M'agradaM'agrada
Jo no poso un duro més. Ja està bé..impacient per llegir què diu el Regor. Molt bonica i adecuada la imatge de l’escolanet.
M'agradaM'agrada
No és el que digui ningú, crec que de paraules ja n’estem ben servits, és el que facin i el que demostrin amb els resultats de les accions fetes.
Aquest escolanet fa la competència a Botín i a Vogt
M'agradaM'agrada
Tal como están las cosas es muy delicado recurrir a un mecenazgo popular. Ya nos cuesta mucho sacrificio mantener uno o dos abonos -T y PB-, aparte de alguna entrada suelta, como es mi caso, para también tener que contribuir de esta manera, con destino al mejor funcionamiento del Liceu. Yo estimo mucho nuestro teatro pero llevo ya casi 60 años ayudándole con mi asistencia, lo cual significa desembolso constante, de niño, de adolescente, de estudiante dependiendo de sus padres, de trabajador y de jubilado y ahora que las jubilaciones se vuelven cada vez más irrisorias dudo que muchos liceístas puedan contribuir en ese proyecto, ya que la media por edad de asistentes es bastante alta, con los incovenientes económicos que ello acarrea.
Hay que actuar con mucho tacto al respecto.
M'agradaM'agrada
Potser haurem de destinar els diners d’una altre manera.
Els abonaments també hauran de canviar, ser més flexibles i potser més avantatjosos, potser així s’incrementaran fins i tot els ingressos en aquesta partida.
M'agradaM'agrada
Un altre amb 2 abonaments. Penso que la xifra d.abonats és sensiblement inferior a la d’abonaments.
M'agradaM'agrada
No en tinguis cap dubte.
M'agradaM'agrada
En unes altres circumstàncies potser aconseguirien que deixessim anar els diners,com per exemple en el incendi molts abonats entre ells jo vam cedir els diners d’aquella temporada.Després ens van “inscriure” a un magnific panel ón constan tots els noms dels “generosos”,panel en el que per cert hi soc dues vegades.
No crec que m’hi apunti,jo personalment estic ja cansada i prefereixo donar els 100 euros a les ONG amb qui colaboro.
Seguiré amb interés tots el que es derivi d’aquesta proposta si es que s’atreveixen a posarla en solfa..
M'agradaM'agrada
Si haguéssim sabut la veritat d’aquells esdeveniments qui sap si haguéssim aportat el que varem aportar.
El model del Liceu ha de canviar com està canviant tot. Res serà igual i esperem que tinguin l’encert per fer-ho bé i dignificar els esdeveniments. Tots els directius passaran i la historia deixarà escrit l’encert o no, de les millores necessàries per garantir-ne la continuïtat.
M'agradaM'agrada