IN FERNEM LAND

PREPARANT SIEGFRIED


 

Ara sí, PREPARANT SIEGFRIED:

Wagner va escriure el text de Siegfried entre el mes de maig de 1851 i el mes de desembre de 1852, del de Die Walküre que és la jornada que el precedeix entre novembre de 1851 i juliol de 1852, mentre que el de Götterdämmerung la jornada conclusiva va ser escrit entre octubre de 1848 i desembre de 1852, deixant pel final el pròleg (Das Rheingold) escrit entre novembre de 1851 i novembre de 1852. Mentre que la composició musical va seguir una seqüència inversa, més lògica i cronològicament ordenada:

  • Das Rheingold entre novembre de 1853 i maig de 1854
  • Die Waküre entre juny de 1854 i març de 1856
  • Siegfried entre setembre de 1856 i febrer de 1871
  • Götterdämmerung entre octubre de 1869 i novembre de 1874

Wagner, com es pot comprovar, va interrompre durant 12 anys la composició de la segona jornada, composant entre mig dues obres tan imponents i diverses com són Tristan und Isolde, estrenada a Munich el 10 de juny de l’any 1965 i Die Meistersinger von Nürnberg estrenada a la mateixa ciutat i teatre el 21 de juny de 1868, tot i aquest parèntesi tan llarg la unitat conceptual i estilística del Siegfried  i de l’Anell en general no es va veure en cap cas alterada, si bé no hi ha dubte que la composició de Tristan va atorgar a tota l’obra posterior d’una maduresa tècnica, estilística i creativa, extraordinària, i fins i tot hi ha qui troba que en el duet final de la segona jornada entre Siegfried i Brünnhilde hi ha una evident influència del gran duo del segon acte de Tristan und Isolde.

Siegfried és de les quatre òperes que formen el Ring, la més simfònica. Exigeix molt als cantants, però la complexitat orquestral és protagonista absoluta de la jornada més èpica i alhora lírica. És l’epicentre del Ring que necessita d’un pròleg i una jornada prèvia per posar-nos en antecedents i la descomunal jornada conclusiva per construir el desenllaç que donarà sentit a la composició, però en el Siegfried trobem totes les claus temàtiques. La recerca tímbrica tant en les harmonies com en la instrumentació. Tota l’escena del bosc en el segon acte és una explosió orquestral de lirisme meravellós, és un poema simfònic en si mateix, però també és un prodigi tímbric i d’orquestració l’escena de la forja en el primer acte, una explosió vitalista, o com també ho serà el dramàtic preludi del tercer, fosc i premonitori de la derrota de Wotan o el mateix duo final tot un compendi dramàtic d’exaltades emocions, de seducció, de por i de poder,  de desig i sensualitat.

Era necessari explicar els origens del heroi, Siegfried, l’home destinat a alliberar el món de la tirania i per això Wagner va titular originalment la jornada com a Der junge Siegfried, per tal d’explicar la forja, no tan sols de l’espasa alliberadora sinó de la personalitat d’un heroi carallot, orfe, criat al bell mig d’un bosc espès en la cova ombrívola del miserable i abnegat nan Mime que arribarà en aquest viatge iniciàtic fins a traspassar el mur de foc que encercla a la castigada Brünnhilde dalt del cim on només l’heroi que no conegui la por podrà arribar.

La història dramàtica és quasi irrellevant tot i els diferents episodis que es descriuen al llarg de la dilatada durada de cadascun dels actes, però en canvi la psicologia dels personatges que intervenen es mostra en un acurat treball d’aprofundiment, ja sigui en el cas del protagonista, l’únic personatge nou, a part del pardalet del segon acte, així com dels que ja han intervingut tant en el pròleg com en la primera jornada. En aquest sentit l‘encontre entre Wotan i Mime en el primer acte ja ens anticipa en una subtil descripció psicològica tant del nan com del Déu, la mort de Mime, en lloc de esdevenir l’habitual flashback en que Wagner ens té tan acostumats en el Ring, En la següent escena que conclou el primer acte, hi ha un altre magistral confrontació psicològica, en aquest cas entre Siegfried barallant-se amb l’acer i el foc i una altra vegada Mime, aquest “forjant” el verí que el permetrà apoderar-se de l’anell. En aquest sentit el retrat que Wagner fa dels personatges és tan antològic com odiós. Continua sent difícil estimar a algú en mig de tota aquesta colla.

L’inici del segon acte ens submergeix en la sinistra, fosca i soterrada psicologia del món de Fafner, en clara contraposició amb la lluminositat dels ocells. En la breu intervenció del gegant abans de morir escoltarem una altra  confessió psicològica de la personalitat del gegant que va matar al seu germà per obtenir l’or que ara l’ha matat a ell, mentre que en la monumental primera escena del tercer acte, un del moments més colpidors de tot el Ring, Wotan necessita que Erda li corrobori el que el destí sap que li ha destinat. L’herència del món passarà de les seves mans a les de Siegfried i Brünnhilde i amb això els déus desapareixeran. El colpidor retrat d’un Wotan perdut abdicant en contra de la seva voluntat davant la grolleria del seu nét que el venç amb orgull, dóna pas a la culminació de l’heroi, si no fos que hi ha una maledicció d’Alberic que ho acabarà d’engegar tot a rodar.Fins i tot l’esclatant duet on tot hauria de ser una joiosa exaltació ens deixa la clau de l’imminent capvespre amb el “Lachender Tod” del darrer vers.

L’estructura del Siegfried és volgudament simètrica.:

El primer acte està dividit en tres escenes interpretades per dos personatges. El segon acte també consta de tres escenes però amb tres personatges, mentre que en el tercer es mantenen les tres escenes però amb dos personatges. La simetria sembla mantenir-se fins i tot en les durades, al voltant dels setanta-cinc minuts per cada acte.

RESUM ARGUMENTAL (extret del web del Liceu)

ACTE I

A la seva farga, Mime intenta forjar una espasa per a Siegfried, l’infant que li va confiar Sieglinde abans de morir, que ell ha criat i ara és un jove bell i fort. Aquest entra acompanyat d’un ós, amb el qual mostra una bona companyonia, mentre resulta evident que detesta qui creu que és el seu pare. Mime li retreu tot el que ha fet per ell i que no troba, de la seva part, cap resposta afectuosa. Siegfried li pregunta per què, si els animals s’assemblen als seus pares, ell és tan distint del nibelung. Tot insistint-hi, aconsegueix que Mime li reveli la veritat sobre els seus pares, Siegmund i Sieglinde, i per demostrar-li que no l’enganya li porta els dos trossos de l’espasa Nothung que la seva mare li va donar. Siegfried rep aquestes explicacions amb entusiasme creixent i se’n torna al bosc després de comminar-lo a forjar immediatament l’espasa del seu pare. Apareix el Vianant, en realitat Wotan, que va errant pel món, del qual ha perdut el domini per la seva ambició. En l’escena dita dels enigmes, el déu desafia el nibelung a fer-li una sèrie de preguntes. Mime li demana quina raça habita les entranyes de la terra, quina la seva superfície i quina els núvols, i Wotan no dubta gens a respondre que són els nibelungs, els gegants i els déus. En el joc invers, el déu li pregunta quina és la raça que Wotan estima encara que la persegueixi (Mime respon la dels wälsungen), quin és el nom de l’espasa que Siegfried ha de fer servir contra el drac (Mime respon Nothung), i qui aconseguirà tornar a forjar-la. A la darrera qüestió, que desconcerta i espanta el nibelung, respon que serà la música amb el motiu de Siegfried, i Wotan ho precisa més: només ho aconseguirà l’heroi que no coneix la por. Mime, ara sol, té un deliri en què es veu ell mateix voltat de flames i devorat per Fafner. Entra Siegfried preocupat per la forja de l’espasa. Mime intenta fer-li conèixer la por per obviar els pronòstics de Wotan, cosa que no han aconseguit els animals del bosc ni aconsegueix la referència al drac custodiant l’anell i el tresor en la proximitat de la cabana. Siegfried, impacient, decideix forjar ell mateix l’espasa, invoca quatre vegades Nothung, i quan aquesta pren forma entona un pletòric cant de victòria. Mime ha decidit, mentrestant, preparar un verí i donar-li mort quan l’heroi hagi abatut el drac. Siegfried acaba la tasca i amb un cop sec de Nothung parteix pel mig l’enclusa sobre la qual ha dut a terme la forja.

ACTE II

Davant la cova on dormita Fafner convertit en drac, que custodia els tresors arrabassats als nibelungs, Alberich fa guàrdia amb la voluntat secreta de recuperar el que considera seu. Apareix el Vianant, en realitat Wotan disfressat, que volta errant pel món, i el diàleg dels dos personatges, que es reconeixen immediatament, és tens i agressiu. Intercanvien acusacions i retrets i Wotan, que assegura que ha abandonat la voluntat d’intervenir, l’adverteix, però, del perill que representa el seu germà, Mime, que pretén que el jove Siegfried mati el drac a favor dels seus interessos. Vaticina la mort de Fafner, que intenta despertar per alertar-lo del perill que se li acosta. El drac no vol escoltar els intrusos, el Vianant es burla del nibelung abans de partir i aquest augura de nou la caiguda dels déus. Arriben Mime i Siegfried amb Nothung, i el noi rebutja amb petulància els intents del nan per atemorir-lo. Resta sol i s’ajeu al peu d’un til·ler, tot preguntant-se com eren els seus pares, mentre se sent una música suau. Intenta comprendre el cant d’un ocell i fabrica una canya rudimentària per aconseguir-ho, de la qual només treu sons maldestres. Fa sonar el seu corn amb força i apareix el ferotge drac, que el provoca amb agressivitat. Del cruel combat surt vencedor l’heroi, que li clava l’espasa al cor. Fafner l’avisa, abans de morir, del perill que representa Mime. Quan Siegfried treu l’espasa de l’animal mort, es taca les mans de sang, cosa que li permet entendre el cant de l’ocell, que li diu que no sols és l’amo del tresor, sino també d’un elm prodigiós i d’un anell que el farà amo del món. Siegfried entra triomfant a la gruta. Es troben Mime i Alberich i disputen amb acritud sobre els seus drets sobre el tresor custodiat fins aleshores per Fafner. Alberich s’amaga i l’ocell posa en guàrdia Siegfried, que surt de la gruta, sobre les intencions del nan, que ha adoptat un aire protector i afectuós. Però la màgia de la sang del drac permet que el jove entengui el que realment pensa el nan i no el que li diu amb falsia, és a dir, les intencions de fer-li beure un beuratge i matar-lo després amb l’espasa. Sense cap esforç Siegfried clava l’espasa al cor del nibelung mentre se sent el riure sardònic d’Alberich. El jove descansa novament sota el til·ler i confia a l’ocell que se sent sol, orfe sense germans ni amics. L’ocell li revela l’existència de Brünnhilde, que dorm voltada de foc esperant l’heroi sense por que vagi a alliberar-la. Siegfried descobreix el sentiment amorós i surt, guiat per l’ocell, a la recerca de l’estimada.

ACTE III

Al peu de la muntanya rocosa on Brünnhilde dorm voltada de foc, el Vianant invoca la deessa Erda, que té la saviesa dels orígens, amb la qual ha tingut les Nornes i les valquíries, perquè l’aconselli. Apareix de sota la terra i quan Wotan li explica el càstig de Brünnhilde, ella li fa durs retrets sobre la seva manca de coherència. Però el déu li confia la seva voluntat de cedir el seu lloc al fill dels wälsung, que salvarà Brünnhilde i redimirà el món. Arriba Siegfried i té lloc un extens diàleg que assenyala el declivi del déu i la puixança de l’heroi. De primer, Siegfried li explica sincerament tot el que li ha succeït abans d’arribar al lloc, però quan Wotan intenta dissuadir-lo d’anar a despertar la valquíria, comprèn que es tracta del poderós personatge que ha castigat la seva filla i es revolta. Quan comprèn, a més, que la llança amb què el Vianant intenta barrar-li el pas és la mateixa que va partir l’espasa del seu pare, l’ataca amb tota la seva força i la parteix en dos. Wotan recull serenament els dos trossos i se’n va mentre Siegfried es dirigeix al cim de la muntanya a alliberar l’estimada. En una de les grans escenes amoroses wagnerianes, i al decorat del final de Die Walküre, Siegfried descobreix el que creu que és un guerrer adormit i li treu amb dolcesa l’armadura. En descobrir que no és un home, sent estupor i espant per primera vegada i, alhora, una emoció desconeguda i ardent. Desperta la valquíria amb un bes apassionat i es produeix el primer diàleg vibrant i amorós en què Brünnhilde redescobreix el món dels sentits. Però la valquíria té un passat complex i uns sentiments de culpabilitat que l’heroi no pot entendre i canta un plany per la pèrdua de la condició de verge guerrera, malgrat la passió incondicional i creixent de l’heroi. Finalment, és vençuda per l’amor i accepta la condició humana i es lliura a la passió com una fatalitat. El duo amorós final, exultant i ple de joia, mostra, tanmateix, l’oposició entre el món nou de Siegfried i el de Brünnhilde, filla d’uns déus que marxen cap a la seva fi.

Siegfried és l’emblema d’un home nou, lliure dels pactes, de les convencions socials, dels vincles de poder, preparat i predestinat encara que ell ho desconegui, per heretar el món dels déus i fer-se càrrec d’una regeneració històric de la humanitat. Per dir-ho en termes odiosament actuals Siegfried no és “casta” i el més curiós és que s’apodera del tresor de Fafner no per l’ambició de poder, ja que la seva inconsciència no només el fa desconeixedor de la por, ni quins són els seus orígens i el seu predestinat destí, sinó que empès pel desig de conèixer el terror i sense la voluntat de controlar el món al seu domini, no té cap coneixement de la poder fosc de l’anell o la maledicció que ha estat llançada.

ESTRENA:

Siegfried es va estrena en el Festspielhaus de Bayreuth eñ 16 d’agost de 1876, any de la primera Tetralogia sencera al Festival.

El intèrprets de l’estrena varen ser:

Role tipologia vocal Premiere cast, 16 d’Agost de 1876 Bayreuth
(dircetor: Hans Richter)
Siegfried tenor Georg Unger
Mime tenor Max Schlosser
Wanderer bass-baritone Franz Betz
Alberich baritone Karl Hill
Fafner bass Franz von Reichenberg
Waldvogel soprano Marie Haupt
Erda contralto Luise Jaide
Brünnhilde soprano Amalie Materna

VOCALITAT

A Siegfried s’incorporen dos nous personatges, el protagonista, paradigma del tenor heroic, el famós heldentenor, que ha de sumar a les virtuts i qualitats de tots els cantants, és a dir, tècnica i musicalitat, ressistencia, força, gruix, projecció, potència i un registre sòlid, amb un gran centre i uns registres greu i agut poderosos i sonors. A tot això que quasi és una quimera, caldria afegir una presencia escènica que faci creïble que estem parlant d’un heroi jove, de fet es un adolescent, atlètic i fort, criat al bosc, i per tant sense panxa cervesera.

Vocalment els noms més rellevants dels que hi ha constància moderna i per tant fonogràfica, són Max Lorenz, Lauritz Melchior, Set Svalhom, Gunter Treptow o Wolfgang Windgassen com a darrer exemple d’un veritable heldentenor. Després hi han hagut molts cantants que l’han interpretat, alguns amb veritable veu de heldentenor i escassa preparació tècnica, i altres molt més lírics i destrossant l’instrument a cops de mall intentant forjar un personatge de complexitat i duresa màxima.

L’altra personatge que s’incorpora a la llarga llista del Ring és l’ocell del bosc, ideal per  a una soprano lírica lleugera que ha d’encaterinar amb els seus refilats, tant al públic, com a Siegfried.

La resta ja sou prou coneguts, si bé per a Wanderer estem davant del baix baríton que ja ha interpretat les dues òperes precedents, el rol de Wotan és molt ric, i mentre en el pròleg és un jove déu, astut, respectat, amb l’èxit de cara i el poder sense aparent discussió, ja a Die Walküre es comença a esquerdar amb punts de dubtes i flaqueses, dominat per la llei de Fricka i atemorit per la rebel·lió de Brünnhilde. A Siegfried Wotan ja és un ancià reflexiu que sap que el seu món s’extingeix i que el nou heroi s’ho endurà tot per endavant. La vocalitat continua sent la d’un baix baríton, però la psicologia del personatge ha canviat radicalment respecte a Das Rheingold, i vocalment s’ha de fer notar aquest esgotament psicològic, no pas vocal, amb frases menys altisonants i reflexions més profundes. Continua sent Wotan, però els intents que fa per imposar l’autoritat salten fets miques com la llança davant de la descarada fatxenderia d’un heroi malcarat i malcriat. Siegfried no ha estat educat, ha estat criat per Mime, que és quelcom que s’evidencia en un dels herois més odioses que han existit mai.

Mime, el segon gran personatge d ela segona jornada, té unes grans intervencions en el primer i segon acte. Ha de ser un tenor de cap a peus, que sàpiga interpretar la vilesa dels personatge sense caure amb els excesos còmics. Ha de ser un tenor de veu més clara i sobretot ha de mostrar-se abjecta, amb certs punts de sensibleria. és un gran rol per a un gran personatge.

Alberic ha de sre un baríton dramàtic de veu fosca, és el centre del Ring i el personatge més humà de tots. En la segona jornada participa poc, però és inportabnt la seva presència en l’escena del bosc.

Fafner é el baix profund que ajudat o no per una megafonia que amplifiqui els seus poderosos mitjans, ha d’atemorir al teatre amb els seus greus cavernosos.

Erda, la deessa de la terra és un rol preciós per a una veritable contralt que només intervé en dues ocasions en tot el Ring, en el pròleg, abans de que el Déus entrin al Walhalla, i en aquest Siegfried davant la crida de Wotan que una vegada més li demana consell. El seu cant reposat i savi va acompanyat d’una música premonitòria de l’imminent capvespre.

 

ELS PRINCIPALS FRAGMENTS QUE CAL CONÈIXER

Extractar una òpera wagneriana i en aquest cas Siegfried, planteja molts problemes, ja que la complexitat dramàtica i el discurs continuat amb els temes que s’entrellacen i subratllen les accions fa complicada la tasca i injusta l’elecció, però intentaré mostrar tots aquells fragments importants, tant per el contingut musical, com per la importància dramàtica o psicològica dels personatges.

Seguint la trama inicio amb la presentació de Mime, un dels personatges cabdals de la segona jornada, que després de la seva presència residual a Das Rheingold pren la importància com a tutor del jove heroi.

“Zwangvolle Plage! Müh’ ohne Zweck!”

Aquest és l’inici amb el preludi inclós, provinent de la producció de Les Arts, amb Zubin Mehta dirigint i la producció de La fura, amb Gerhard Siegel (Mime) i Lance Ryan (Siegfried), ambdós tot i que en repartiments diferents, repeteixen en la producció del Liceu. Dos veus de tenor que haurien de ser perfectament diferenciades, i davant de la noblesa i heroïcitat de la veu del jove heroi, la de Mime, també incisiva i potent, ha de reflectir la mesquinesa del seu caràcter, massa sovint caricaturitzat fins al ridícul còmic.

A la segona escena apareix Wotan caracteritzat de vianant i té el cabdal interrogatori amb Mime. Escoltem-la en la quasi immillorable versió de Knappertsbusch al Festival de Bayreurh de 1957 amb Hans Hotter com a vianant i Paul Kuen com a Mime.

I de la tercera escena del primer acte, la de la forja, us proposo 3 versions:

Una clàssica amb Set Svanholm (Siegfried) i Peter Markwort (Mime) dirigits per Wilhelm Furtwangler a la Scala de Milà l’any 1950

La segona versió sota la direcció de Daniel Barenboim reuneix a Siegfried Jerusalem (Siegfried) i Graham Clark (Mime)

La tercera i més actual compta amb Lance Ryan i Gerhard Siegel, pràcticament la mateixa veu fent front a dos rols antagònics, a Les Arts i sota la direcció de Zubin Mehta, a l’any 2008. La Producció és la de La Fura, tot i que no caldria dir-ho.

Acte II

Escoltem de la primera escena del segon acte la crida que Wotan fa al drac Fafner per advertir-lo del perill imminent, davant l’admirat Alberic “Fafner! Erwache! Wurm!”, La versió és la de Les Arts de l’any 2008, amb Juha Uusitalo (Wanderer), Stephen Milling (Fafner) i Franz-Josef Kapellmann (Alberic) sota la direcció de Mehta i La Fura.

De la segona escena és imprescindible escoltar un fragment de l’escena dels murmuris del bosc. Us proposo la versió mítica que Pierre Boulez i Patrice Chéreau van fer per a Bayreuth, amb Manfred Jung com a Siegfried. No és la millor opció vocal, no cal dir-ho, però la direcció de Boulez, especialment en aquest fragment em sembla magnífica.

I també caldrà que us posi la mort de Fafner, ara en la versió ultra ortodoxa de Otto Schenk al MET de Nova York, sot ala direcció de Levine i amb Siegfried Jerusalem i l’imponent Fafner de Matti Salminen, potser l’últim drac de veritat fins ara.

I ara escoltem el final de la tercera escena del segon acte, amb el diàleg entre Siegfried i l’ocell, quan aquest l’indica el caamí a seguir per trobar a Brünnhilde. La versío és la Marek Janowski dirigint la Rundfunk-Sinfonieorchester Berlin. Siegfried és Stephen Gould i l’ocell de Sophie Klussmann.

El tercer acte s’inicia amb un del preludis més agitats, amenaçadors i obscurs del Ring. Wotan demana ajuda a Erda. Ho veiem en la producció de Chéreau i Boulez a Bayreuth. Wotan és Donald McIntyre i Erda Ortrud Wenkel. Les veus ja no tenen res a veure amb els grans noms del passat, però les direccions si que em semblen importants.

La confrontació definitiva o potser seria millor dir la renuncia de Wotan a favor de Siegfried ls veurem en les veus de  Siegfried Jerusalem i James Morris al MET de Nova York sota la direcció de Levine i Schenk

I per acabar aquest “breu repàs” als fragments imprescindibles que cal conèixer hem de fer front a un dels moments més intensos, bells i inspirats de tot l’opus wagnerià, el duo de Brünnhilde i Siegfried”, un llarguíssim duo clarament separat per seccions que us vull oferir en versions diferents i a ser possible, sencer.

Comencem per la parella mítica del cant wagnerià de la primera meitat del segle XX, la formada per la soprano noruega Kirsten Flagstad i el tenor danès Lauritz Melchior en una representació del MET l’any 1937, dirigits per Artur Bodanzky.

La segona proposta és la de la immensa Astrid Varnay amb Wolfgang Windgassen en una gravació d’estudi de principis dels anys 50 dirigits per Hermann Weigert

La tercera proposta ve de la mà de la no menys immensa Birgit Nilsson i una altra vegada Wolfgang Windgassen però uns anys més tard, dirigits per Karl Böhm al Festival de Bayreuth de 1967.

Al cap dels anys i amb totes aquestes veus ja extingides el cant heroic wagnerià va desaparèixer dels escenaris i les veus que feien front a aquests rols tan heroics com inabastables eren i són, aproximades, algunes amb mes fortuna, habilitat i dignitat que altres.

Us deixo el gran duo tal i com el cantaven als anys 90 al MET, Siegfried Jerusalem i l’enyorada Hildegard Berhens sota la direcció de James Levine.

Finalment us deixo el tercer acte sencer del Siegfried de l’òpera danesa amb Iréne Theorin de Brünnhikde, com al Liceu, James Johnson de Wanderer, Susanne Resmark com a Erda i Stig Fohg Andersen com a Siegfried. Dirigeix esplèndidament Michael Schønwandt i la interessant producció és de Kasper Bech Holten.

DISCOGRAFIA

Mentre que hi ha gravacions isolades de Die Walküre, i algunes importants, de Siegfried n’hi ha molt poques, per tant les haurem d’anar a buscar en els cicles complerts del Ring. Aquestes són les principals, però al final us he deixat un enllaç amb tota la discografia a dia d’avui. la llista és molt exhaustiva.

1927 Robert Heger-Albert Coates. Lauritz Melchior, Albert Reiss/Heinrich Tessner, Friedrich Schorr/Emil Schipper, Eduard Habich, Florence Easton, Maria Olszewska, Viena 29/31-1927

1937 Artur Bodanzky. Lauritz Melchior, Karl Laufkötter, Friedricg¡h Schorr, Eduard Habich, Emanuel List, Kirsten Flagstad, Kerstin Thorborg MET

1950 Wilhem Furtwängler. Set Svanholm, Peter Markwort, Josef Herrmann, Alois Pernerstorfer, Ludwig Weber, Kirsten Flagstad, Elisabeth Höngen. Teatro alla Scala de Milà

1951 Herbert von Karajan. Bernd Aldenhoff, Paul Kuen, Sigurd Bj”örling, Heinrich Pflanzl, Friedrich Dahlberg, Astrid Varnay, Vilma Lipp. Festival de Bayreuth MYTO

1952 Joseph Keilberth Bernd Aldenhoff, Paul Kuen, Hans Hotter, Gustav Neidinger, Kurt Böhme, Astrid Varnay, Melanie Bugarinovic. Festival de Bayreuth

1953 Wilhem Furtwängler. Ludwig Suthaus, Julius Patzak, Ferdinand Frantz, Alois Pernerstorfer, Josef Greindl, Marta Mödl, Margarete Klose. RAI ROMA

1953 Clemens Kraus Bayreuth. Wolfgang Windgassen, Paul Kuen, Hans Hotter, Gustav Neidlinger, Josef Greindl, Astrid Varnay, Maria von Ilosvay. Festival de Bayreuth

1956 Hans Knappertsbusch. Wolfgang Windgassen, Paul Kuen, Hans Hotter, Gustav Neidlinger, Arnold van Mill, Astrid Varnay, Jean Madeira. Festival de Bayreuth

1957  Hans Knappertsbusch. Bernd Aldenhoff, Paul Kuen, Hans Hotter, Gustav Neidlinger, Josef Greindl, Astrid Varnay, Maria von Ilosvay. Festival de Bayreuth

1958 Hans Knappertsbusch. Wolfgang Windgassen, Gerhard Stolze, Hans Hotter, Franz Andersson, Josef Greindl, AStrid Varnay, Maria von Ilosvay.Festival de Bayreuth

1960 Rudolf Kempe. Hans Hopf, Herman Uhde, O. Kraus, H. Kraus, Paul¡ Roth-Ehrang, Birgit Nilson, Marga Höffgen, Dorothea Siebert. Festival de Bayeruth

1965 Georg Solti. Wolfgang Windgassen, Gerhard Stolze, Hans Hotter, Gustav Neidlinger, Kurt Böhme, Birgit Nilsson, Marga Höffgen. DECCA,

1967 Karl Böhm. Wolfgang Windgassen, Erwin Wohlfahrt, Gustav Neidlinnger, Theo Adam, Kurt Böhme, Birgit Nilsson, Vera Soukupová. Festival de Bayreuth PHILIPS

1970 Herbert von Karajan. Jess Thomas, Gerhard Stolze, Thomas Stewart, Zoltán Kélémen, Karl Ridderbusch, Helga Dernesch, Oralia Dominguez. DG

1980 Pierre Boulez. Manfred Jung, Heinz Zednik, Donals McIntyre, Hermann Becht, Fritz Hühner, Gwyneth Jones,, Ortrud Wenkel. Festival de Bayreuth Philips.

1982 Marek Janowski. René Kollo, Peter Schreier, Theo Adam, Siegmund Nimsgern, Matti Salminen, Jeannine Altmeyer, Ortrun Wenkel. EURODISC.

1989 James Levine. Reiner Goldberg, Heinz Zednik, Jame Morris, Ekkerhard Wlaschiha, Kurt Moll, Hildegard Behrens, Birgitta Svendén. DG

1989 Wolfgang Sawallisch. René Kollo, Helmut Pampuch, Robert Hale, , Ekkerhard Wlaschiha, Kurt Moll, Hildegard Behrens, Hanna Schwarz

1991 Bernard Haitink. Siegfried Jerusalem, Peter Haage, James Morris, Theo Adam, Kurt Rydl, Eva Marton, Jadwiga Rappé. EMI

1992 Daniel Barenboim. Siegfried Jerusalem, Graham Clark, John Tomlinson, Günter von Kannen, Philip Kang, Anne Evans, Birgitta Svendén.

Més i exhaustiva discografia:

SIEGFRIED AL LICEU

Siegfried s’ha representat 102 vegades al Liceu des de la seva estrena el 15 de novembre de 1900 fins la darrera representació el 30 de juny de 2004, la d’aquell meravellós cicle partit en dues temporades.

Si algú vol la cronologia Liceista pot descarregar el document que ofereix la pàgina web del Teatre, AQUI

Aquesta temporada s’ofereixen 7 representacions amb dos repartiments diferents:

http://www.liceubarcelona.cat/temporada-2014-2015/opera/siegfried/fitxa-artistica.html

La producció de Robert Carsen procedent de Bühnen der Stadt Köln (Colònia) segueix fil per randa les claus ja ofertes a les dues òperes precedents i dirigirà l’orquestra el mestre titular, Josep Pons en la primera producció operística de la temporada sota la seva direcció.

Els dos repartiments també segueixen les pautes de les dues jornades anteriors amb la incorporació de Lance Ryan i Stefan Vinke com a Siegfried,  l’ocell de Cristina Toledo, la resta ja els varem gaudir tant en el inicial Das Rheingold de fa dues temporades, com a Die Walküre de la passada.

Aquesta coherència acabarà aquest any ja que la propera temporada sortosament es manté Götterdämmerung, però sense el segon repartiment. Caldrà veure si Lance Ryan i Stefan Vinke acaben arrodonint la dignitat que la resta del repartiment ja us dic ara que garanteix.

UN REGAL

Finalment us deixo el vídeo d’un Siegfried per descarregar. Es tracta de la darrera vegada que es va representar a Àmsterdam la producció de Pierre Audi, sota la direcció de Harmut Haenchen. AQuesta producció es va publicar comercialment amb un altre repartiment ja fa uns anys, però aquesta no es coneixia i els seus intèrprets són

Richard Wagner
SIEGFRIED
Siegfried: Stig Andersen
Mime: Wolfgang Ablinger-Sperrhacke
Der Wanderer: Thomas Johannes Mayer
Alberich: Werner van Mechelen
Fafner: Jan-Hendrik Rootering
Erda: Marina Prudenskaja
Brünnhilde: Catherine Foster
Waldvogel: Juls Serger, Matthias Gude

Director musical:  Hartmut Haenchen
Director d’escena: Pierre Audi
Escenografia:  George Tsypin
Disseny de vestuari:  Robby Duiveman, Eiko Ishioka
Disseny de llums: Wolfgang Göbbel, Cor van den Brink
Dramatúrgia:  Klaus Bertisch
Vídeo:  Maarten van der Put

Àmsterdam gener 2014

Enllaç vídeo (un únic arxiu)

Espero que us agradi, i si us agrada… la preparació de Siegfried encara no ha acabat.

 

29 comments

  1. rosetapiccina

    Gràcies per la gran feina!
    Si Déu vol veuré les representacions dels propers divendres i diumenge.
    Jo mai no havia començat una preparació amb tanta desgana, perquè els diàlegs Siegfried-Mime m’han desagradat des del primer dia, i em costava entrar a l’obra. Però la part orquestral, i Wotan, Alberich, Erda, i el despertar i duo final Brünhilde-Siegfried m’han fet entusiasta. Esperaria amb boja il.lusió les funcions del cap de setmana si no fos perquè els 2 tenors que fan de Siegfried em poden espatllar la festa.
    Segur que el següent és molt conegut, però jo ho he aprés ara: els corruptes propietaris de/aspirants a l’anell poden representar el capitalisme, i Siegfried acaba amb ells. Amb la seva força juvenil i menyspreu per lo lleig, lo vell, lo feble, i el seu irreflexiu impuls per acabar amb lo establert, l’heroi es podria veure com un precursor del feixisme.

    M'agrada

    • Les interpretacions del que pot simbolitzar Siegfried són enormes i de fet tothom se’l pot apropiar. Jo en aquests casos m’estimo més concentrar-me en la música, ja he dit moltes, mases vegades que Siegfried com heroi em sembla l’evidència del fracàs del projecte Wotan, es va equivocar i si realment volia un heroi no l’hagués hagut de dixar en mans de Mime, potser va sortir molt caxes, però de cervell no en té gaire, els seus triomfs són més fruit de la intuïció que no de la raó, el pensament i l’estudi. Siegfried no ha rebut cap formació, és un ser llest, però no intel·ligent i aquest és el gran error de Wotan.
      La primera vegada que es troba amb un esser pervers cau de quatre potes en el parany, però això ja forma part de la preparació de la propera temporada.

      Liked by 1 person

  2. Jordi

    Ara entenc perquè ahir vas fer vacances.
    Gràcies per la feinada, l’altruisme i la voluntat incansable per fer més propera, fàcil i atractiva, tant l’òpera com tota la música.
    M’ho haig de prendre en calma gràcies de nou per el vídeo que ens regales, dóna al casualitat que jo veure al Liceu la Catherine Foster.

    M'agrada

    • En realitat ahir no vaig fer vacances si tens en compte que diumenge vaig publicar abans d’hora, ja que ho vaig fer per duplicat.
      Espero que la Foster ens doni motius d’alegria, no n’estic tan segur que tots ho puguin fer.

      M'agrada

  3. Niklaus Vogel

    Uix quina feinada Joaquim, espero que em doni el temps de preparar-m’ho bé, he agafat els dos repartiments i el cap de setmana se’m presenta musicalment molt intens. Una abraçada i moltes gràcies!!!!!!

    M'agrada

    • Una feinada perquè aquesta òpera ja és una feinada. És llarga i densa i calia intentar treure alguns dels aspectes més importants, no tos, perque aleshores encara estaria pendent de publicar l’apunt.
      Espero haver aconseguit part de l’objectiu.
      Si hi vas el 21 ens veurem

      M'agrada

      • Niklaus Vogel

        Sí, has aconseguit l’objectiu, i tant. El dia 21 aniré i estaré encantat de, finalment, tornar-vos a veure i saludar-nos, si Déu vol.
        😉

        M'agrada

  4. Hofmannsthal

    Titánico esfuerzo el tuyo Joaquim! a pocas personas he visto con tamaño compromiso para/con sus lectores. Te doy las gracias no únicamente por éste post, sino también por todo el tiempo y esfuerzo que dedicas a amigos y a admiradores anonimos 🙂
    Respecto a Siegfried, antaño era una de las obras wagnerianas que mas se me resistian ( con excepcion del ultimo acto), pero despues del maratón de versiones que he estando escuchando en mi casa, tengo que decir que me ha llegado a envelesar completamente la música de esta obra, incluso a un nivel superior al Oro del Rhin y la Valquiria ( por esto voy a tener que recitar 40 padres nuestros a nuestro dios germano ; )

    Terror me da pero lo que se pueda perpetrar en el Liceo, especialmente con nuestra (por desgracia) paupérrima orquesta y con su (ejem…!) director titular, pues aunque sabemos que la carencia de heldentenors ya viene de largo, la orquesta no tiene por que interpretarnos un Siegfried propio de la época de hojalata ( y en este caso nunca mejor dicho).

    Asistire mañana al estreno asi que te dejaré mis impresiones en el proximo post de Siegfried que tengas la bondad de ofrecernos.

    PD: Haré la señal de la cruz en cuanto vea aparecer a Pons en el foso, por si acaso el espíritu de Wagner, Solti o Melchior esta dispuesto a llevar a buen puerto la representación.

    Un abrazo

    Liked by 1 person

    • Esta noche asistiré a la primera de Siegfried, pero a juzgar por el ensayo del domingo creo que la orquesta mejora el nivel ofrecido en el prólogo y la primera jornada. El “ejem” referido a Josep Pons no me parece justo, y màs bien parece fruto de la campaña habitual de desprestigio.
      Me gustaría tener la orquesta que aún no tenemos, ya que estamos igual que hace dos años, però las prioridades eran otras y los perjudicados ya sabemos quienes han sido. No tengo ninguna duda que ellos han sido los primeros y me refiero a los músicos. De Pons mañana te digo si su Wagner me parece apropiado, pero poner en duda su profesionalidad es lamentable.

      M'agrada

  5. Ducadimantova

    Quina feinada!
    Enhorabona. Gràcies per acostar-nos siegfried de firma tan detallada.
    Quines ganes de veure-la. Tinc l’esperança que l’orquestra sonarà a l’alçada.

    M'agrada

  6. Moltes gràcies Joaquim, una gran feinada, i t’asseguro que no és en va. Per a mi ha estat, de nou, una gran lliçó. Divendres per fi podré assistir a un Wagner al Liceu, sembla mentida però és així… amb aquest post estic molt més ben preparada. Espero trobar algú al lloc de sempre als entreactes divendres!! Sort per avui, que ho gaudiu moltíssim! I que tots, totes, i director inclòs, estiguin a l’alçada.
    Esperem la teva criticrònica!

    M'agrada

    • Ostres Eva, quina il·lusió i quina responsabilitat!!!
      Espero que t’agradi Siegfried i sobretot que el primer Wagner sigui l’inici d’una relació fructífera, perquè si t’agrada estàs perduda o guanyada per la causa.
      Ens ho explicaràs, oi?

      M'agrada

      • I tant que ho explicaré! Moltes gràcies!! Espero arribar a entrar-hi. Vaig anar al Parsifal a Viena fa uns quatre o cinc anys. Em va encantar el que vaig escoltar, però l’acompanyant va suggerir que després de 3 hores millor sortir, i ho vaig entendre… No tothom s’atreveix amb el Parsifal de bones a primeres!
        Per cert, avui sí que mediafire ha funcionat!! 😉

        M'agrada

  7. Leonor

    “Notung, Notung!”
    Como siempre, completa preparación y a la espera de la escucha, lo mejor (wagnerianamente, ahora) deseo a todos.
    ¡Un saludo infernems y gracias, Joaquim!

    M'agrada

  8. Alfred

    Espectacular treball!, que ens ajuda molt per al bon enteniment de l’obra. Tot i haver-la sentida i vista en moltes versions, amb els teus savis apunts sempre ens dones pistes per conèixer millor l’obra i per disfrutar-la encara més.
    Esper veure una digna versió el pròxim diumenge, a poques hores d’haver corregut la marató de Barcelona, ajuntant així en un mateix dia dues de les meves gran passions: l’òpera i les maratons.
    Moltes gràcies

    M'agrada

  9. Raúl

    Moltes gràcies per aquesta preparació tan complerta! Amb aquest apunt i escoltant el Ring de Bayreuth del 58 ja estic ben preparat per Siegfried. Ja tinc ganes que arribin les 17:00 h de demà!

    M'agrada

    • L’anell del 58 és el punt àlgid de la maduresa de Kna, els cantants que fonamenten el nucli dur, Hotter, Varnay, Windgassen…estan una mica esgotats i no és allò tan exultant del 56, però per contra tenim a Rysanek i Vickers entre altres troballes a Die Walküre. El Siegfried d’avui al Liceu nos erà ben bé allò però espero que t’agradi tot i la incògnita de saber qui ens cantarà el rol principal.
      Fins després

      M'agrada

  10. Retroenllaç: “Deixa’m tornar a les profunditats! Deixa que el somni enclogui la meva saviesa”, Erda a Siegfried | Públics culturals

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: