IN FERNEM LAND

EL QÜESTIONARI IFL DE WILLY


Avui i em retard (perdoneu-me l’oblit, sobretot en Willy) creuem l’Atlàntic per saber una mica de Willy amb el qüestionari que em va enviar tan aviat va rebre la meva sol·licitud.

Sempre he dit que agreixo molt la vostra fidelitat i el seguiment que feu del blog, apunt rere apunt sempre constants i hipertèrrits a l’espera del que publico cada dia, però és clar, si el seguiment és des de llocs llunyans encara ho trobo més valuós, perquè si bé és veritat que la tecnologia ha trencat totes les barreres imaginables i les inimaginables, utilitzar el català com a llengua vehicular, llengua que per a tants encara continua sent un obstacle a casa, hauria de semblar que és un mur infrenquejable per a tots els que treuen el nas des de llocs on el català no és ni habitual, ni tan sols conegut. Però tinc un munt de testimonis que trenquen tòpics i Willy és dun d’ells, segurament perquè dic i li facilito coses que l’interessen, potser utilitzant el temible traductor de Google o potser fent admirables esforços per entendre les coses que dic i com les dic.

La realitat és meravellosa perquè en Willy com tants d’altres arreu de molts indrets que abracen llocs molt distants no troben en el català cap mena d’obsatcle i encara que segur que estaria més content que els apunts els fes en castellà, ni tan sols m’ho ha demanat mai. Gràcies Willy!

Aquí teniu el seu qüestionari (com en tants d’altres que han contestat en alguna questió més d’una resposta, he triat la primera):

  1. ¿La primera vez que fuiste a la ópera qué año fue? 1971
  2. ¿En qué teatro? Teatro Muncipal Santiago de Chile
  3. ¿Qué ópera viste? Madama Butterfly
  4. ¿Tus padres iban o van a la ópera? A veces
  5. ¿Qué compositor operístico prefieres? Verdi
  6. ¿Cuál es el aspecto que valoras más de una representación operística? TODO (Puesta en escena y la parte musical)
  7. ¿Cuál es tu tenor predilecto? Mario del Monaco
  8. ¿Cuál es tu soprano predilecta? Maria Callas
  9. ¿Cuál es él tu barítono predilecto?  Sherrill Milnes
  10. ¿Cuál es tu mezzosoprano predilecta? Giulietta Simionato
  11. ¿Cuál es tu bajo predilecto? Ruggero Raimondi
  12. ¿Cuál es el teatro de los que has visitado que más te ha impresionado? Teatro Colón de Buenos Aires
  13. ¿Podrías vivir en una ciudad sin teatro de ópera? SI
  14. ¿Cuál es tu ópera preferida? Il Trovatore
  15. ¿Qué ópera detestas? Jenufa
  16. Valora de 1 a 10 la importancia del director de escena en una representación operística 10
  17. ¿En qué ciudad del mundo que no sea la tuya y con teatro de ópera, te gustaría vivir? New York
  18. ¿Cuál es el libretista operístico preferido?  No le doy importancia
  19. ¿Cuál es tu héroe de ficción operística? Otello
  20. ¿Cuál es tu heroína de ficción operística? Norma
  21. ¿Cual es la grabación operística que te llevarías a una isla desierta? Il Trovatore
  22. ¿Cual es el director de orquesta operístico preferido? Herbert von Karajan
  23. ¿Cual es el director de escena preferido? Emilio Sagi
  24. ¿Cual es la representación operística que te hubiera gustado asistir? Anna Bolena, Maria Callas
  25. ¿Cual es la ópera barroca que más te gusta? Orfeo ed Euridice de Ch.W.Gluck
  26. ¿Cual es la ópera clásica que más te gusta? Don Giovanni de W.A. Mozart
  27. ¿Cual es la ópera romántica que más te gusta? Pikovaia Dama de P.I.Txaikovski
  28. ¿Cual es la ópera del siglo XX que más te gusta? Tosca de Puccini
  29. ¿Cual es la ópera del siglo XXI que más te gusta? Ninguna
  30. Si pudieras elegir una vocalidad lírica, ¿Qué te gustaría ser: soprano, mezzosoprano, contralto, tenor, barítono o bajo? Barítono

Deixo un youtube de Il Trovatore, clarament l’òpera del Willy, dirigida pel seu director predilecte, Herbert von Karajan, tot i que cap dels cantants que a ell li agraden participen en la representació de la Staatsoper de Viena. Estic segur que no li desagradarà.

El proper diuemenge, puntualment i no com aquesta setmana, coneixerem el qüestionari de Marc Busquet

Un comentari

    • Fernando S.T.

      A mi también me cuesta entender que detestes Jenufa, pero está claro que en cuestión de gustos no hay discusión posible.
      Y sin ánimo de crear polémicas estériles en este sentido, la prefiero a Il Trovatore.
      En cambio parece ser que con Callas no discutiríamos jamás aunque tengo como seguramente te habrá sucedido a ti y a muchos, una lista de cantantes más de ámplia de lo que el cuestionario nos permite.

      M'agrada

    • A vegades hi ha coses difícils d’argumentar, ena mi també em costa entendre un rebuig musical a Jenufa, altra cosa és que l’argument incomodi, però musical i vocalment per a mi és una de les imprescindibles.

      M'agrada

  1. Willy

    Gracias Joaquín por tus conceptos hacia mi humilde persona. Es increible que haya pasado por el frente de dos teatros importantes de España : El teatro Real de Madrid y el Liceo de Barcelona pero era fuera de temporada. Ese Trovador me encanta más casi todos los cantantes de la lírica. He conocido muchos de mis tiempos de tenor en el coro de la ópera acá en Santiago.

    M'agrada

  2. Eduardo

    Bravo Willy, estupenda selección. A tu función Favorita creo que irías acompañado por muchos de quienes participamos en el IFL, sin dudas. Lo de Jenufa me sorprendió, pero luego de tu aclaración, creo que lo entiendo. Aparte de los grandes aportes a la lírica que han hecho los chilenos Vinay, solo por nombrar a uno. El teatro Municipal de Santiago me regalado algunas noches fantásticas de ópera. Es que somos casi vecinos, dos horas de avión nos separan, yo vivo en Montevideo.

    M'agrada

  3. Willy

    Para otra encuesta ojalá podamos anotar más posibilidades. A los amigos Jenufianos promrto interesarme y estudiar la obra para interiorizarme más aunque ya la ví y no me conmovió para nada.

    M'agrada

  4. colbran

    Lo único que no puedo resistir de “Jenufa” es el asesinato del bebé, con clara “coincidencia” con el asesinato similar de “L’innocente” de D’Anunzio y posterior film del genial Luchino Visconti. Me horroriza tanto que prefiero no verla. Su música, sin embargo, me entusiasma y he asistido a versiones gloriosas, cerrando los ojos en la citada escena.

    Por lo demás me agrada coincidir en tres puntos con tus particulares respuestas al cuestionario y veo nombres y títulos por los que siento un extraordinario respeto. Me sorprende tu selección de “Il trovatore”, pero seguro que a tí también pudo sorprenderte algunas de mis elecciones; es lógico y enriqueceder coincidir y no coincidir. Por lo que llevamos de encuestados Maria Callas mantiene encendida la llama de su maravillosa e imprescindible incursión en el mundo de la Opera.

    Saludos afectuosos.

    M'agrada

  5. bocachete

    A mi em va recordar, el primer cop que vaig veure Jenufa, l’assassinat del nadó de Cañas y barro, de Blasco Ibáñez, tot i que aquí ofeguen el nen en l’Albufera. Deixar el nen que es congeli, com a L’inocente o Jenufa sembla encara més cruel… Ara: l’òpera, tant per la música com pel llibret, és genial.

    M'agrada

    • colbran

      A lo largo de la Historia hay muchísimos ejemplos de personajes y situaciones dramáticas tanto en novelas como en obras treatrales en que una original da paso a otras, igual que en el resto de las Artes. Baste recordar “Lysistrata” de Aristófanes que incluso dió lugar a una picante revista/comedia musical de 1933 que estrenó Celia Gámez y que no es otra que “Las de Villadiego” y el film musical “The second greatest sex” (1955). O el personaje de “Don Juan” que basado en unos personajes reales de los siglos XVI y XVII puso en escena Tirso de Molina -por lo visto- por primera vez. O “La cenicienta”, “Pigmalión”,…

      Sobre el asesinato de bebés seguro que hay muchos precedentes que han hecho uso de esa barbaridad, por ejemplo el bíblico Herodes. Pero en el caso de asesinar a una criatura por congelamiento D’Anunzio (1892) se adelantó a la autora de “Jenufa” (1896-Gabriela Preissová) en cuatro años y 12 a “Cañas y Barro” (1904) como tu bien sabes, con la variante que tu citas.

      Verdaderamente Janácek tiene un catálogo de títulos verdaderamente geniales. Mi preferido es “El caso Makropoulos”.

      M'agrada

    • El més extraordinari de Jenufa és com, al final, perdona la seva mare malgrat el crim horrorós que ha comès. Per mi és el que fa enlairar l’obra a dalt de tot.
      El final del Makropulos també és extraordinari, sobretot perquè després d’una obra força “seca”, explota el lirisme.

      M'agrada

    • La literatura està plena de referents d’aquesta mena i els llibretistes i compositors d’òpera sempre van a la recerca d’emocions fortes. Aquesta d’assassinar nadons és tan esgarrifosa com efectiva, Déu n’hi do quants i bons referents.

      M'agrada

  6. jaumeM

    A part els raonaments sobre gustos operístics, a mi el que m’ha impressionat mes es el que diu l’autor del Blog Senyor Willy: “La realitat és meravellosa perquè en Willy com tants d’altres arreu de molts indrets que abracen llocs molt distants no troben en el català cap mena obstacle i encara que segur que estaria més content que els apunts els fes en castellà, ni tan sols m’ho ha demanat mai. Gràcies Willy! “

    M'agrada

Deixa una resposta a Joaquim Cancel·la la resposta