Comencem pel principi! Us agraden les noves creacions? Si la vostra resposta és afirmativa, esteu d’enhorabona i podeu seguir llegint, perquè el concert del proper dissabte 25 a les 19.00 a l’ Auditori Axa, serà ben especial.

No pas perquè hi hagi obres comissionades pel cor a compositors actuals, que com tots sabem, ha estat una constant de l’activitat vivaldiana des de ja fa uns quants anys. La seva singularitat ve donada pel fet que,en un mateix programa, hi trobem dos compositors del nostre temps però de dues generacions diferents: Narcís Bonet (Barcelona, 1933) i el basc Josu Elberdin (Pasaia, 1976)  que han escrit, aquest darrer 2016, per al Cor Vivaldi.

Narcís Bonet no necessita gairebé presentació, és un autèntic català universal que va començar a compondre de molt jovenet i també, de molt jove, decidí seguir la seva carrera a França ( sàvia decisió, proclamo…) país on te la seva residència i on és considerat una  respectada figura d’altíssim nivell. Hereu al Conservatoire Américain de Fontainebleau de la llegendària Nadia Boulanger, al programa d’avui, podrem  començar escoltant  obres seves per a piano sol i la seva inspirada Balada del bes, sobre text de Joan Maragall, escrites a la sorprenent edat de setze anys ( !!)  per acabar amb la darrera obra escrita pel mestre i dedicada, tal i com ja hem dit, al Cor Vivaldi: el seu Magnificat  per a cor i flauta travessera, en memòria del flautista, compositor i pedagog  Peter Bacchus, que ens deixà, massa jove, el passat mes de juliol.

Es tracta d’una obra austera, amb un regust modal,sense concessions de cap mena i amb unes dificultats de textura molt importants que ha posat i posa a prova les capacitats de les cantaires,del seu director i, com no, de la flautista solista, en aquest cas la jove Cristina Garcia-Gratacós.

Josu Elberdin, protagonista de la segona part del concert és, per part seva,  autor d’una prolífica i exitosa obra per a cor que gaudeix de molt fervor en el món coral internacional. Algunes de les seves darreres creacions (Cantate Domino, per exemple,) han esdevingut autèntics «hits» mundials. D’ell estrenarem avui, Canticum Sacrum, suite sacra per a cor, flauta travessera i piano.  Dissabte 25, doncs,  dos compositors, dos estils, dues generacions.  Si voleu venir ( ja sabeu que sempre sou molt benvinguts) recordeu que els «infernemlandaires» teniu un preu molt especial a

• https://www.4tickets.es/CorVivaldi/public/janto/?Nivel=Evento&idEvento=CV13&id_origen=IFLD

Per saber-ne més…

Diu Narcís Bonet, a propòsit del seu Magnificat:

… em va fer adonar que l’Ave Maria era, precisament, la salutació de l’arcàngel Gabriel que suscita el Magnificat en els llavis de la Verge. Així, se’m va aparèixer la meva vella Ave Maria, que reposava al calaix encara mai estrenada, com una Introducció al crit de lloança que desborda del cor de Maria, i que jo havia utilitzat en el meu Retaule De Nativitate Christi compost i estrenat l’any 1957. Aquest cant prové d’una «Tornada de llaurar» mallorquina, recollida en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya,que vaig reutilitzar en la meva obra lírica «L’Anunciació» (1972), que encara dorm al calaix…

Vaig anar introduint algunes citacions d’obres meves, com una mena de compendi de la meva obra compositiva. Així, al final del primer verset hi ha una al·lusió a l ‘Introitus de la Missa in Epiphania Domine (1957). En el verset,Beata me dicent, he evocat un cant original que havia introduït en la meva glossa sobre la cançó popular catalana,«L’enemic de les dones» (1956) i reutilitzat en en el meu Concert per a violoncel i orquestra (1963).

El verset Quia fecit mihi magna, evoca la cèl·lula musical generadora de «La pell de brau» sobre el poema de Salvador Espriu (1967). Per al verset Et misericordia he adaptat integralment «He mirat aquesta terra» per a flauta, soprano i orgue (1994) sobre el poema del mateix Espriu. En el verset següent,Deposuit potens, he recordat el caràcter rítmic –amb una cèl·ula melòdica diferent– de l’inici de la segona part de «La pell de brau». El verset Esurientes reprèn, com a reexposició, la vella Ave Maria que precedeix el verset final,Sicut locutus, on, com a conclusió, resumeixo alguns dels elements inicials de l’obra.

Josu Elberdin, per part seva, assenyala, en relació al seu Canticum Sacrum:

… a cada número coral precede una antífona instrumental, llamando a descubrir los secretos del texto que será cantado posteriormente. Los números corales se conforman con cuatro salmos de diferente color y espíritu.Comienza con un sosegado Veni Creator Spiritus, cantado a capella por el coro. Le sigue un salmo de paz y serenidad :«El Señor es mi pastor». Con el acompañamiento de la flauta y el piano, el coro descubre la idea celestial del buen pastor que nos cuida y  busca, sin descanso, la calma para nuestras almas.

Será después el Salmo 42 »Judica me Deus», manifestado con un doble coro, lleno de dudas y ecos disonantes, el que nos hablará de la realidad, profundidad y complejidad del ser humano.

Por fin, todos los caminos de la suite desembocan en el salmo 150, Laudate Dominum, lleno de alegría y vitalidad, con la participación de solista, flauta, piano y coro, llenando de luminosidad y ritmo nuestro ser.