Això formava part de l’estratègia d’aquest any, començar amb màxima dificultat i acabar amb moltes possibilitats i per intuïció, endevinar totes les qüestions proposades i els pacients han tingut, si més no alguns, la seva recompensa i s’han posat al dia i encertant totes les proves, per tant objectiu assolit.

Es tractava de fer-vos jugar i si bé la participació no ha estat per llençar coets, si més no oficialment, ja que heu estat 14 valents i valentes qui en algun moment o altre d’aquest mes d’agost, us heu posat en contacte amb mi per enviar-me les respostes que creieu a cada repte.

Aquestes són les respostes correctes a cadascuna de les proves setmanals.

Setmana 1.

L’interludi orquestral correspon a l’òpera Antony & Cleopatra del compositor John Adams, que es representarà del 28 d’octubre al 8 de novembre al Gran Teatre del Liceu, dins la temporada 2023/2024, en una de les propostes sense cap mena de dubte, més estimulants del programa.

El fragment és aquest

Teníem doncs, una òpera i un compositor de la tenporada liceista 2023/2024.

Setmana 2.

Es tractava de dir el nom d’un personatge a partir de les següents pistes:

• Com ell, el seu avi, el seu pare i el ser reconegudissim germà, va estudiar advocacia i va exercir com a tal durant un temps. Però, la cabra sempre tira a la muntanya i va canviar la professió, seguint les passes del germà gran.
• Li va guanyar una plaça al Duc de Meine a una de les institucions de més anomenada i prestigi del seu país. 
• Si el 1876 no haguessin fet una gran avinguda per donar relleu a un dels edificis més emblemàtics i fotografiats de la ciutat, a una façana de la Rue du Clos-Georgeot diria aquí va viure…

Es tracte de Thomas Corneille, llibretsits de l’òpera Médée  amb música de Mac Antonie Charpentier que es rep`resentarà en forma copncertant el dia 27 de novembre al Gran Teatre del Liceu.

Corneille, Thomas (1625-1709).
Dramaturg, gramàtic i traductor francès, nascut a Rouen el 20 d’agost de 1625 i mort en Els Andelys (Normandia) el 8 de desembre de 1709. Era germà menor del gran monstre de l’escena francesa Pierre Corneille (1606-1684), al qual va estar fermament lligat durant bona part de la seva vida. Membre de la Académie Française des del 23 de novembre de 1684, va ocupar precisament en tan docta institució la plaça que acabava de deixar vacant el cèlebre autor de *Le Cid (1637), recentment desaparegut.

Vida i obra
Igual que fes el seu germà major -que superava la seva edat en dinou anys-, el petit Thomas va ingressar, en la seva infantesa, en el Col·legi dels Jesuïtes de la seva ciutat natal, on va adquirir una notable formació humanística que després hauria de servir-li de gran profit per als seus afanys literaris i lingüístics. Seguint, així mateix, els passos de Pierre, va cursar estudis superiors de Dret en la Universitat de Caen, i el 21 d’octubre de 1649 va començar a treballar com a advocat, professió que havien exercit també el seu pare i el seu avi. En aquells dies, el seu germà Pierre ja exercia com a tutor seu des de feia deu anys, perquè les afinitats estètiques i intel·lectuals que unien a tots dos van empènyer al ja prestigiós dramaturg a assumir la tutela i educació del jove Thomas arran de la mort del pare de tots dos, esdevinguda en 1639.

Quan, al mes i mig de la mort de Pierre Corneille, el seu germà Thomas va ser triat per unanimitat perquè ocupés la plaça que havia deixat vacant en la Académie Française (enfront de la candidatura del duc de Maine, fill il·legítim de Lluís XIV, qui no aprovava la incorporació del bastard a la docta casa).

Aquestes dades estan extrectes de l’articlie escrit per J. R. Fernández de Cano. que podeu trobar íntegrament en aquest enllaç:

https://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=corneille-thomas

Pel que fa al carrer, l’article de Carine Timmerman al Musée Virtuel des Dictionaires ( https://dictionnaires.u-cergy.fr/auteurs/corneille.html ) diu que:

En premier lieu, le changement intervient dans la vie même des deux frères Corneille qui quittent Rouen pour s’installer à Paris dès 1662. De 1673 jusqu’à 1681, ils vivent dans le même logement rue de Cléry. Puis ils se séparent : Pierre s’installe rue d’Argenteuil, Thomas rue du Clos-Georgeot.

I Charles Marville ens diu a Vues du Vieux Paris arran d’aquest carrer que va ser endorriocat per contruir l’imponent avinguda de l’Opera

Setmana 3.

Calia saber quina cantant interpretava el dramàtic fragment de Madama Butterfly,”Che tua madre dovrà prenderti in braccio“. òpera que no està programada a la temporada 2023-2024.

La pista era que havia cantat al Liceu en els darrers 20 anys. Una pista molt poc clarificadora, però tots aquells que ja tenien la mosca darrera l’orella i veien que les dues pistes anteriors tenien a veure amb la temporada vinent del Liceu, es podia intuir que aquesta soprano, també hi cantaria, i efectivament.

Aquesta soprano que canta l’ària de Cio–Cio-San esmentada, en una representació de l’òpera de Roma de 2023, és la soprano Eleonora Buratto dirigida per Roberto Abbado. La Buratto va debutar al Liceu la temporada 2014 cantant el rol de Lisa i va tornar dos anys més tard per cantar la Mimi de La Bohème, el 2019 la Luisa Miller i al 2021 la Desdemona de l’Otello verdià, per tant, prou coneguda de la casa. Buratto cantarà aquesta propera temporada en el segon repartiment de l’Adriana Lecouvreur de Cilea.

Fins ara tenim una òpera, un compositor, un llibretista i una soprano programats a la temporada 2023-2024 del Liceu

Setmana 4.

Calia buscar a un personatge honorat amb títol nobiliari i nascut a Glasgow el mateix any que una eminent artista catalana fes un seminari al Centennial Lecture Hall de Bloomington.

L’eminent artista catalana que va fer un seminari al Centennial Lecture Hall de Bloomington, va ser Alicia De Larrocha l’any 1966, per tant, calia buscar quin personatge rellevant anomenat Sir, va nèixer a Glasgow l’any 1966. No sé quants ciutadans o ciutadanes van néixer l’any 1966 a la ciutat escocesa van ser condecorats per l’aleshores Queen Elizabeth II amb el títol de Sir o Dame, però un d’ells segur que va ser David McVicar, cèlebre i reconegut director teatral del qual veurem altra vegada al Liceu la fastuosa producció d’Adriana Lecouvreur.

A Alicia De Larrocha se li farà la propera temporada un homentage en commemorar-se el cenbtenari del neixement de la il·lustre pianista barcelonina.

Setmana 5.

Com a colofò en aquesta darrera setmana i a partir de la frase La destrucció mediambiental, la pobresa, el racisme, les desigualtats globals, la violència social o el repartiment asimètric dels recursos són senyals inequívocs que no hem aconseguit un “món comú”, som en un solapament de “molts mons” no equitatius que conviuen i es friccionen, calia dir qui l’havia escrit, amb quina instituició andalaussa havia colaborat aquest personatge i a quin llibre s’havia publicat aquet pensament.

Diguem que fins i tot pels més despistats o despistades, aquesta proposta de la cinquena setmana amb aquesta frase tan “garciacgomaresca” donava la pista a tota la resta que podia haver quedat penjart.

Victor García de Gomar, director artístic del Gran Tetre del Liceu, va ser el gerent de  l’Orquestra  Barroca de Sevilla i la frase està incloda en el llibre de la Temporada 2023-2024 del Gran Teatre del Liceu, que es va publicar aquest mateix any.

Cal dir, tot i que es prou eviodent, que Victor García de Gomar é el reponsablñe que tots els noms demanats en el 4 proves anteriors, intervingin a la temporada vinent del Liceu, com tanbé ho és que el Liceu organitzi una exposició al Balco-Foyer del teatre del 28 d’octubre al 18 de desembre dedicada al fotograf Francesc Català-Roca, autor de les 5 fotografies que han encapçalat cada apunt del concurs.

Tot eren picades de ullet per fre-vos veure que tot el que es demanava tenia a veure amb la temporada 2023-2024 del Liceu.

Els resultats han estat els següents.

Ha guanyat l’Antoni Sans Picó perquè a banda d’encertar totes les proves, a la quarta i a la cinquena setmana va ser el més matiner, i tenint en compte que aquesta darrera setmana qui contestés primer tenia 6 punts d’avantatge sobre la resta, 2 per cada pregunta, això la catapultat a la victòria contundent.

La prova d’audició de la Buratto també ha estat bastabt decisiva perquè han sortit altres noms possibles de sopranos que cantaran o està previst que ho facin, millor dit, en aquesta temporada 2023/2024.

Altres concursants matiners han estat la Pepa i la Marga que han quedat empatades en el segon lloc i en Roger Fontcuberta que va ser el primer, i va trigar una mica, en contestar la primera setmana, amb l’àudio de l’òpera de John Adams.

Recordeu que les puntuacions de 2,5 corresponen a aquelles encertades rectificant contestes anteriors. i que aquelles marcades amb 0, són repostes enviades i errònies. Si no hi ha numeració a la casella és que no es va enviar cap correu.

L’Antoni, flamant guanyador rebrà com a premi el llibre escrit pel tenor Ian Bostridge “Viaje de Invierno” de SChubert Anatomía de una obsesión en la magnífica traducció que va fer Luis Gago per a l’editorial Acantilado. Si el tingués ja farem algun tracta.

Gràcies a totes i tots, per participar, pel seguiment i la valentia de seguir setmana rere setmana d’un mes dedicat més a altres activitats que no pas buscar solucions a paranys emmetzinats.

Enhorabona Antoni, em posaré aviat en contacte per fer-te entrega del premi.

Potser ho repetirem l’agost vinent.