Doncs si, calia, valia la pena escoltar La Merope de Domènec Tarradellas, el compositor barceloní pràcticament desconegut a la seva terra i que a mitjans del segle XVIII va trasbalsar el món operístic. En sabem poc d’ell, però només amb aquesta òpera, que es va estrenar a Roma l’any 1743 i que no va arribar a Barcelona fins al 1955 en una representació de caràcter privat al jardí dels Tarongers de Can Bartomeu una finca de Pedralbes, ja mereixia molts més honors dels que ha rebut fins ara. Ara s’interpreta per primera vegada al Liceu i ves per on gràcies al fet que la prestigiosa Akademir für Alte Musik de Berlín sota la direcció del mestre Francesco Corti, la porta de gira per Europa i el Liceu, molt encertadament l’ha programat, però això no evita la primera reflexió de l’apunt: Per què ni aquesta, ni cap òpera del compositor s’ha representat mai al Liceu? Quan deia que no ens calia programar un Rèquiem, per molt que es tracti del de Mozart, representat i calia pensar més a programa òperes mai vistes al teatre i si són de compositors nostrats, molt més encara, em referia precisament a aquestes injustícies, inexplicables a països del que ens emmirallem a vegades, però no sempre en tot i aquest és un cas flagrant, perquè només iniciar-se l’obertura tot el públic (poquíssim, cal dir-ho) que ha anat al Liceu, ens hem posat en posició il·lusionant, car allò que escoltàvem era de molta qualitat.
El principal èxit de la nit és degut al prestigiós i reconegut clavicembalista i director italià Francesco Corti, que ha posat en evidència la importància de la música de Tarradellas, el seu vigor, la seva teatralitat, el seu extraordinari virtuosisme musical i les endimoniades exigències vocals per als solistes, en àries de bravura, la majoria i també de bellíssim lirisme barroc i tot això tenint al davant l’orquestra berlinesa que cada vegada que ens visita ens meravella, per l’enorme qualitat dels seus músics i la magnífica i càlida sonoritat que són capaços de regalar-nos en les seves vibrants interpretacions de la música barroca. Una direcció entusiasta, curosa i sempre equilibrada, donant protagonisme a les veus, com ha de ser en les òperes i en les d’aquest període encara més, però alhora oferint un embolcall sonor precís i preciós, que sense cap mena de dubte ha contribuït a prendre’ns la música del compositor català amb l’atenció que realment mereix i no per ser un barceloní o català oblidat. La intensitat de la direcció no ha decaigut mai i això també ha contagiat als cantats, la majoria sense grans veus destacables, però que Corti ha tingut la cura de fer lluir al màxim les seves virtuts, minimitzant allò no tan interessant que la veritat és que era bastant. Excel·lent direcció.
De l’equip vocal hi ha dos noms a destacar: el de la soprano Francesca Pia Vitale interpretant el rol de Epitide, per la seva qualitat, tècnica i virtuosisme en una partitura farcida de paranys que ha resolt amb una suficiència espectacular en la zona aguda i en les agilitats, quedant una mica apagada en la zona greu, que sent com és el rol, d’un personatge masculí, hagués estat bé que hagués estat més present, però el que ha fet bé, ha estat tant, que això deixa de tenir cap rellevància. També m’ha agradat molt el contratenor francès Paul-Antoine Bénos-Djian, amb una emissió molt acontraltada i natural, quasi mai artificiosa. Llàstima que el rol no tingui gaire protagonisme, però les dues àries que ha cantat han estat dels moments veritablement reeixits de la nit.
A la resta de l’equip, tots correctes, els hi he trobat o bé un all o una ceba, a qui no li faltava una cosa, li’n sobrava una altra. Tots dintre de la correcció, però si no arriba a ser per Corti, no sé pas si hagués estat tan interessat en el i com, ho cantaven.
La soprano hongaresa Emőke Baráth , que ha cantat el rol de Merope, canta divinament, de manera molt expressiva i amb un centre preciós, el problema rau tan bon punt ha de fer front a les notes agudes, sobretot en les àries de bravura, m’ha fet patir. Llàstima, ja que la seva expressivitat és remarcable i la veu és càlida i bonica.
A la soprano coreana Sunhae Im, ja la coneixem amb escreix de les seves vistes amb els Mozart dirigits per Jacobs al Palau. Per a mi no va més enllà d’una correcta Papagena, encara estic pensant com fa la carrera que fa, amb una veueta de pissarrí com la seva. El seu rol Argia li reserva tres àries que se m’han fet llargues sent curtes.
Margherita Maria Sala (Licisco), diuen que és contralt, però jo diria que sent generosos podríem dir que és una mezzosoprano. La veu no és gaire gran i tot ho canta correcta, però sense destacar especialment en res.
El tenor Valerio Contaldo s’ha fet càrrec del rol de Polifonte, el dolent, molt dolent, de la trama. Diu en el programa que és conegut pel seu radiant timbre de bronze. Ja és estrany que a la ressenya biogràfica es mencioni aquest aspecte tan subjectiu, perquè jo seria més cruel i us ho estalvio. Veu lletja i emissió a vegades fins i tot desagradable, potser també deguda a l’histrionisme interpretatiu que l’he trobat exagerat, tractant-se d’una òpera barroca.
Finalment, el tenor Thomas Hobbs ha cantat la part d’Anassandro sense cap mena de problema, segurament es mereixia un rol més rellevant.
El públic barceloní no ha respost com mereixia l’obra i el Liceu presentava un aspecte trist i preocupant, no arribava ni a la mitja entrada. Només que l’hagués dirigit Savall, estic segur que hagués congregat a la catalanor barroquejant, però aquests es deuen haver quedat a casa o potser hi havia una altra oferta musical en competència deslleial al talent de Tarradellas.
Malauradament, només s’ha fet una única interpretació i aneu a saber si es representarà algun dia, és clar que si Castellucci s’interessés pel tema potser tindríem vuit representacions i la catalanor teatrera al darrere esgotant les localitats.
Si Catalunya Música l’ha enregistrat, potser algun dia podrem tornar a escoltar aquesta troballa.
IN FERNEM LAND 
Llàstima el Liceu mig vuit. Admeto que sóc entre els culpables: fins i tot tenia la funció a l’abonament i vaig fer un canvi. Però no s’ho podrien mirar abans de fer aquests disproposits del calendari?
Ahir teníem La Merope al Liceu; Sokolov tocant Byrd i Brahms al Palau; i la Missa Ave Maria Stella de Cristóbal de Morales a Santa Maria del Mar amb la col·laboració de l’Auditori. S’havien programat mai a Barcelona aquelles peces de Byrd? Aquella missa de Morales? Si s’haguéssin programat els tres esdeveniments en tres dies differents, m’hauria encantat anar a l’òpera, al concert i a la missa cantada.
Però ens obliguen a escollir. Doncs resulta que la majoria barcelonina tria Sokolov. El Palau estava ple fins a dalt del segon pis. I valia la pena també, si més no pel meu gust.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Giacomo, no sabia de la coincidència de Sokolov al Palau, en qualsevol cas hi hauria d’haver públic per a tot, no pot ser que una estrena d’una òpera d’un compositor català amb tanta anomenada a càrrec d’una formació orquestral de primera fos eclipsada per un pianista, excel·lent, però assidu a la ciutat.
M'agradaM'agrada
És clar que el que penso jo és sobre tot que els agrairia si poguessin estalviar-me la tria i permetre’m de sentir-ho tot (evidentment no em queixo dels conflictes inevitables que sorgeixen pels títols repetits al Liceu o a l’Auditori, sigui quin sigui el meu torn d’abonament).
Nogensmenys, ens pot saber greu quant vulguis, però no: també hem de reconèixer, i ho han de saber millor que nosaltres els responsables de l’Auditori, del Liceu i del Palau, que no hi ha a Barcelona més que 4.000 aficionats de música barroca i renaixentista com per dividir-nos en tres concerts simultanis de Byrd, Morales i Terradellas i omplir-los tots.
Qui sap quant es va omplir el Palau perquè tocava l’estimat Sokolov, i quant perquè més que la meitat del seu concert era romàntica (l’anunciat Brahms, i essencialment Chopin per la acostumada tercera part de propines). Els intèrprets ajuden, només faltaria; però, tot i l’estimat Jordi Savall, mira com de buit queda encara el Liceu per a les cinc funcions escenificades de Gluck que tindrem d’aquí un mes (i que no és ben bé barroc, però ens entenem).
És cert que Sokolov toca al Palau un cop a l’any, però l’igualment excel·lent Akademie für Alte Musik hi torna també aquest abril vinent, i segur que l’omplirà amb la Passió bachiana. Si comencem a discutir de qui tenim més obligació moral de suportar, crec que sense cap dubte haurien de ser els intèrprets locals que tocaven a Santa Maria del Pi (no pas del Mar com vaig escriure a dalt): l’Ensemble Cristóbal de Morales dirigit pel Pere Lluís Briosca, i Juan de la Rubia.
No sé si hauran eclipsat La Merope, però imagino i espero que hauran tingut ells també uns centenars d’assistents. Que en la seva gran majoria hauran sigut assistents sostrets al Terradelles, perquè els aficionats som els que som.
M'agradaM'agrada
La possible competència era a l’església del Pi, el de Sokolov era un programa totalment diferent, com bé dius, de repertori romàntic i recital de piano, res a veure amb les “tardo-barroqueries” operístiques.
Per altra banda, Bird, que també és difícil veure’l programat per aquí, segur que en comparació va tenir més assistència que no pas Terradellas al Liceu. No hi ha justificació possible a la poc nodrida assistència, tenint en compte que era una funció d’abonament del torn E i no crec que aquest torn tingui els abonats que varen assistir-hi, ben segur molts varen desestimar l’assistència per anar a altres ofertes del dia o ho van canviar per altres ofertes no incloses en el seu abonament.
No sé quantes oportunitats més tindrem en els anys vinents d’assistir a la interpretació d’una òpera de Domènec Terradellas, només per això, a Sokolov, si més no, ja el podrem gaudir la temporada vinent, si Déu vol, com deia ma mare.
M'agradaM'agrada
A ver hoy en el Teatro Real. ☺
Un saludo, infernems.
La “barroquera” Leonor
M'agradaM'agrada
Pues espero que haya sido el mismo nivel o superior si cabe, que en Liceu. Tampoco sé si se retransmite por Radio Clásica.
M'agradaM'agrada
Creí haber respondido: una joya.
Y lo digo porque estoy reescuchando la grabación de Catalunya Música; coincido contigo en las voces pero es una obra de grandiosa calidad y apasionadamente interpretada, así que es normal que vibremos con ella.
Un saludo, infernems.
Leonor
M'agradaM'agrada
Cert que hi havia massa llocs buits… de fet, em va fer mandra pujar al quart pis i, en veure que la platea estava tan “desocupada”, m’hi vaig quedar. I no vaig ser-ne l’únic, que vaig trobar tres coneguts que havien fet el mateix. Em va saber greu perdre’m l’obra de Morales, però quan, fa més de deu anys, van fer el Sesostri de Terradelles a l’Auditori (amb Otero i el seu grup), em va agradar molt i vaig descobrir un gran compositor i no volia perdre’m aquesta reestrena.
Val a dir que, en general, les òperes de Haendel (per dir el més programat dels autors d’aquest període) se’m fan moooolt llargues, tot i les belleses que en van sortint. També em passa amb Vivaldi, però no el tinc tan sentit. I autors com Porpora, Hasse o Mysliveček només els he sentit enregistrat i no és el mateix: pots “descansar” o interrompre l’audició i no tens aquesta sensació. En canvi, tant al Sesostri com a La Merope, malgrat les tres hores de música… no m’ha passat. El ritme, la melodia, la mateixa instrumentació tenen alguna cosa que m’ha atret més i… m’ha agradat. El recentment recuperat Giuseppe riconosciuto, també, malgrat que potser per ésser-ne la primera obra, no li trobo tan atractiu. L’Artaserse només l’he sentit en l’enregistrament d’Otero i també és molt satisfactori.
Vull dir que no és un autor que només es faci per haver nascut a Barcelona, sinó perquè té una obra de qualitat similar a qualsevol d’aquests autors citats. I tan “italià” com ells: amb un estil sense cap “color local”, igual que Hasse no té res d’alemany a la seva música ni Mysliveček res de bohemi. Potser Nebra, que s’havia citat en un apunt, té aquest “plus” de ser més original en no limitar-se a l’estàndard de l’òpera italiana vigent a tot Europa i aportar-hi un color, uns ritmes… més hispànics i molt aconseguits, però ja és una qüestió de gust, no tant de més o menys qualitat de la música.
D’altra banda, encara que la seva música no fos tan bona, també seria lògic que el programés el Liceu, igual que hauria de programar Pahissa abans que Zemlinsky (que no vol dir que no l’hagi de fer, aquest, però que si en algun lloc s’hagués de fer Pahissa, hauria de ser aquí i, en canvi, recentment s’ha programat, en dues obres diferents i una d’elles en català, a la Zarzuela de Madrid: després ens en queixem de tot) o Carnicer abans que Mercadante (i aquí, sé que Carnicer queda molt per sota d’aquest, però si no es fa aquí… on el podrem sentir?). I que l’ideal fora fer-los tots, però ja es veu que no pot ser. I no crec que si s’hagués fet La Merope de Bononcini o de Traetta (un altre músic interessantíssim) hagués vingut més públic que a la Terradelles, tot i que pesi el prejudici que tenim envers els nostres músics.
Tornant a la funció, molt bé: res a afegir. No vaig notar tant aquests aguts de la Baráth, tot i que, realment, la que va estar superlativa va ser la Vitale, tant en les àries de bravura com en les més “calmades”. A mi, que Contaldo sobreactués… ja ho vaig trobar bé: és un dolent tan dolent, que ell mateix ho va repetint allò que vol que mori tothom perquè sí, que li escau aquesta actuació de dolent de cinema mut. Jo crec que ho deu fer a posta per això mateix. I el contratenor, cert que sembla una veu molt natural: potser per això, d’entrada, sembla una veu “rara”, acostumats a veus més artificials en la corda. De vegades, sembla que canviï el color massa de cop, però va ser maco.
Trobo que, realment, va valer la pena i que, encara que el resultat no hagués estat tan bo, cal que el Liceu faci aquest tipus de programació, que hi haurà casos que serà qüestionable la recuperació, però en altres es descobriran tresors que, pel que sigui, han quedat oblidats.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Bocachete. Efectivament, la música de Terradellas no tenint l’especificitat nacionalista de Nebra, també vaig trobar que mantenint tots els estereotips de la música de l’època, es distingia per una originalitat, potser gràcies a la direcció, però hi havia una energia i un tremp dramàtic que tampoc no acostumo a trobar en les òperes d’aquest període on regna la pirotècnia vocal i els bellíssims largos com a distintiu.
Només per aquest fet caldria tenir més present a Terradelles, però és que sent un gran músic d’aquí i tan desconegut, l’obligatorietat de la seva programació semblaria de plena justícia, però ha de ser una formació alemanya en gira la que ens ho ha d’oferir. És un fet trist i és un fet que ens ha de fer reflexionar una vegada més sobre la vàlua de les nostres institucions, és clar que amb la poc interès mostrat pel públic operístic català, que esgota entrades pel Nabucco de Sabadell en la seva gira catalana i quasi per les funcions del Rèquiem de Mozart mapejat, els seus responsables s’ho pensaran molt i molt si programar un Terradellas, no debades som catalans i la pela és la pela. Lamentable perquè les institucions públiques tenen l’obligació, per sobre del calaix, de difondre el nostre patrimoni. El calaix ja el fan i amb escreix amb el preu de les localitats de les infinites representacions programaades de Traviates i Butterflys.
M'agradaM'agrada
A mi sí que se’m va fer llarga, cosa que em passa sovint amb el Barroc.Però és cert que té un reguitzell d’àries exquisides que et fan retornar del teu món al teatre. M’agradaria poder-la veure algun cop escenificada.
M'agradaM'agrada
A mi també m’agradaria, ho van fer amb Martin i Soler vàries vegades.
M'agradaM'agrada
*Bona tarde. Ahir al Liceu varem viure una veritable nit lluminosa d’un Barroc en majúscules. La desconeguda i potent ópera, la enèrgica direcció, la curosa interpretació musical i unes veus que, quasi totes, estaven dintre del estil barroc van contribuir a que tinguéssim una experiència òptima. Tot un encert la programació d’aquestes dues darreres colossals operas en versió concert . Avui, per tal de no treure’n el exquisit regust d’ahir nit, he deixat alliberada la entrada de la malaguanyada teatralització del Rèquiem. *
M'agradaM'agrada
Gràcies Ricard.
No sé pas quin embolic t’has fet amb el comentari, però ja l’he pogut arreglar traient el preliminar.
M'agradaM'agrada
Me n’alegro molt que t’hagi agradat i que la programin! Llàstima que solament havia una funció, si haguès hagut alguna altra en cap de setmana segurament hi haguès anat. Però pel que dius amb aquesta resposta de públic amb una funció en tenen prou. Aquestes són les apostes que trobo a faltar en el Liceu.
M'agradaM'agrada
I encara gràcies que han comprat un bolo luxós, però per inicitaiva del teatre, dubto jo que es programi mai una òpera de Terradellas.
M'agradaM'agrada
Hola, cel·lebro que t’agrades. Jo no soc molt amic del barroc i vaig decidir estalviar-me-la. Potser vaig fer mal fet i, funcions com aquesta son las que fan agafar aficio. Mirare si la trobo per a donar-li una oportunitat!
M'agradaM'agrada
Si no ets amic del barroc, vas fer bé de quedar-te a casa. Enlloc està escrit que estiguem obligats a veure-ho tot.
M'agradaM'agrada
Jo només faré un petit comentari. Si haguessin fet un altre representació hi hauria tornat. Molt d’acord amb els teus comentaris, Joaquim. Salut a tots i gràcies per tornar a activar la pàgina. Salut!
M'agradaM'agrada
Gràcies en a tu per ajudar-me a tenir el blog altra vegada actiu, sense la vostra participació segurament no ho faria.
M'agradaM'agrada