El 2025 que acaba avui ha suposat el retorn d’IFL, de manera més relaxada, quan em venia de gust i per parlar de les coses que em venien de gust, sense la necessitat inconsistent d’haver de dir alguna cosa cada dia, ni de regalar res per tenir contenta a la “clientela”. Estic satisfet dels resultats, que com era d’esperar no han obtingut les visites dels millors anys del blog, però aquest no era l’objectiu. Ja sé del que soc capaç i quins són els meus límits “blogaires”, sobretot perquè malgrat alguns insistents “consells”, he continuat amb el català que estimo i que frena, sí, però i què!, m’omple, em satisfà i em manté fidel als meus orígens.

No vull fer cap resum estadístic com temps enrere havia fet, no em cal i no us cal.

Fer grans proclames de pau i felicitat en un dia com avui per l’any que encetem demà, no serveixen de res perquè mentre el món, el país, la comunitat, la ciutat, el poble o la comunitat de veïns estiguin liderats o ho vulguin ser, per personatges que enalteixen l’odi entre els pobles utilitzant la religió com a arma mortífera i els valors supremacistes per voler imposar nacions i races dominants, sent capaços d’aniquilar a éssers humans a cops de fusell, bombardejar hospitals, matar infants i població civil sense pietat, conquerir territoris i expulsar als seus legítims habitants a l’exili, posant tanques i incitar a la violència contra els immigrants, expulsant-los o donant-los feina sense contracte i amb sous misèrrims, ridiculitzar i anul·lar als dissidents, imposar la seva veritat difonent falses notícies, muntant demandes i acusacions manipulades o discriminar per raons d’origen, sexe o classe social, és impossible, inútil i fins i tot improcedent proclamar pau i felicitat pel 2026. Hem estat testimonis de crims televisats que mai haguéssim cregut possible veure en directe davant la indiferència generalitzada i la covardia dels estaments internacionals. El món està en males mans i mentre els bisbes, els imams, els rabins, els popes i tot el sancta sanctorum de les religions els beneeixin per confrontar-nos, el món seguirà en males mans.

Les xarxes, vehicle escollit per difondre l’odi, en van plenes de desitjos d’expulsar a persones, d’imposar restriccions, fronteres i fins i tot aniquilar al diferent i les xarxes també són l’espai on dediquem més temps, oblidant que podem fer poc, però podem i tant que sí, per dedicar més temps a ser feliços i a fer feliç el nostre entorn.

Un bes, una carícia, un t’estimo, una abraçada, una passejada pel bosc, un cim com a repte, un llibre per llegir, un àpat i un sobretaula per compartir, una pel·lícula, una obra de teatre, un Wagner per emocionar, una tieta de l’Eixample per “satisfer”, una mala companyia o un fals amic per evitar.

Sigueu bons i que el bonisme que a alguns els agrada tant criticar i ridiculitzar per justificar el seu cinisme, s’escampi com una taca d’oli al vostre entorn, només així potser serà possible un 2026 millor.

Aquí s’acaba l’apunt i el primer any del tercer IFL, aviat més.