Si hi ha un dia que em faci trempar, aquest dia és Sant Jordi.

Potser és el dia més maco del any. La llum de la primavera li ofereix sempre un caire d’exultació, que independentment dels fenòmens meteorològics tan imprevisibles (al menys fins ara), omple les places i els carrers d’arreu, per que puguem ensenyar al món, que a Catalunya, d’aquest dia laborable, en fem la gran festa del nostre País.

Nosaltres que sempre estem acostumats a celebrar derrotes, fem d’aquest dia la veritable Festa Nacional. No reivindicant res, tan sols oferint roses i llibres que ens regalem entre les persones estimades. A on s’és vist això?.

Sortir de bon matí enfilant la Rambla de Sant Andreu i veure les parades de roses ja arreglades. Anar a “Barcelona” i deixar-se endur per la riuada de gent, badant a dreta i esquerra, portant ja un llibre o una rosa ben matinera entre les mans, tot gaudint d’aquest espectacle cívic, és un dels plaers més esperats del any.

Baixar Les Rambles i no tenir pràcticament espai  per fer el xafarder entre les parades de llibres. Veure que els visitants atonits, no acaben d’entendre el que ens està passant. Olorar la flaire dels llibres acabats de sortir de l’impremta, barrejada amb les roses per  finalment poder rebre’ls i donar-los, és un dels moments més intensos de l’any.

Gaudiu d’aquest plaer i bon dia de Sant Jordi.