Dilluns a la tarda vaig rebre una trucada al mòbil, una noia treballadora del Gran Teatre del Liceu volia parlar amb mi. La vaig atendre, és clar,  i em van avisar que la trucada seria gravada i tot el discurs de la protecció de dades, la vaig acceptar i em diu que en contestació al meu escrit sol·licitant la baixa per la temporada 2026-2027 de la plataforma digital Liceu + i a causa de la meva antiguitat com a abonat, m’ho concedien, semblava que fos un favor.

Això també m’ho haurien pogut dir per escrit, però potser quedava constància i no ho volien, mentre que la conversa i malgrat quedar enregistrada no hi podré accedir mai. La seva paraula contra la meva.

Li vaig dir a l’amable noia (que mai es va identificar), que ho acceptava i ho agraïa, però que no m’ho feien com una deferència per ser un abonat de fa anys (recordeu que quan l’ínclit senyor Roger Guasch es va fer càrrec del Liceu, jo vaig donar-me de baixa de l’abonament que tenia des de l’any 1980 que em vaig abonar a un seient indeterminat de general del torn T per després anar pujant a mesura que m’ho vaig poder permetre i em vaig tornar a abonar amb l’arribada del Sr. Valentí Oviedo, és a dir fa relativament poc), per a mi no era cap deferència, era per tenir aquest blog des d’on vaig escriure l’apunt de queixa a la imposició del Liceu + en els abonaments, amb la repercussió pública que està tenint i que el teatre volia evitar. Vaig dir-li que escriuria aquest apunt.

No us detallaré tota la conversa, tampoc porta enlloc, però sí que us diré una cosa important, arran del que em va dir:

Si sou abonats d’abans d’aquesta temporada i vàreu acceptar el Liceu + com jo ho vaig fer creient que veuríem òperes en directe, i ara no esteu d’acord en el producte que ofereixen, que és el que em passa a mi, ja que d’haver continuat amb emissions en directe jo no hagués demanat la baixa, tot i que tenia altres queixes a fer al respecte, us aconsello que que sol·liciteu per escrit l’anul·lació de la platorma i els 45 € d’increment en l’abonament i en el cas que us contestin la versió oficial denegant-ho, insistiu anomenant-me a mi, ja que si a mi m’ho han concedit a vosaltres també us ho han de fer. Diria de manera “gràfica” que la seva decisió ha fet jurisprudència al respecte.

Una altra cosa no us puc dir, bé sí, que tots els abonaments NOUS, fins i tot els que no tenen res a veure amb l’òpera, és a dir dansa i simfònic inclouen tant sí com no, el canal digital i no els fas baixar del burro.

Això, òbviament, només serveix per abonaments antics que varem acceptar l’any passat la plataforma digital.

Queda pendent de fer alguna cosa respecte al procediment de vendre productes addicionals a l’abonament, per engreixar els ingressos de manera encoberta, ara és el Liceu +, però demà podria ser el programa de mà i demà passat una consumició al bar, què sé jo!. Si creieu que cal continuar lluitant per evitar aquesta manera de vendre serveis ens hauríem d’estructurar i organitzar bé.

Fixeu-vos que la seva tossuderia és tan gran respecte a aquest increment encobert, que s’estimen més que no ens abonem a qualsevol de les modalitats existents i comprem entrades soltes, abans de posar la possibilitat de renunciar amb l’abonament nou, al canal digital. Penso sincerament, que es llancen pedres a la seva teulada

L’abonament és la fidelització màxima del públic amb el teatre, però si aquest abusa d’aquesta manera i en realitat ens considera tan poc (fets i no discursos aduladors el dia de la presentació de la nova temporada) és possible que els fidels deixin d’anar a la parròquia.

Voldria parlar de més coses, però “no es pot matar tot el que és gras”.

Sé que amb la publicació d’aquest apunt la llista d’enemics creixerà, però sense voler cap mena d’agraïment públic o privat, ja que tampoc ser si utilitzant-me com a argument perquè atenguin la vostra petició, com us recomano, us acabarà servint d’alguna cosa, però tal com us vaig dir que feria, la meva obligació és dir-vos quina ha estat la resposta del Liceu a la meva sol·licitud, el que he aconseguit i també com crec que heu de procedir.

Sí que es pot! Cal queixar-se, fer força, fer prevaldre els nostres drets, ser valents i fer pinya.

Us desitjo sort (trist demanar sort en un tema d’honestedat i justicia), però encara desitjo més que el Liceu recapaciti i pensi més en l’abonat i sigui en la promoció dels seus productes, clar, transparent i just.