Veu gran, molt gran. Veu de veritable soprano dramàtica, sense enganys, una veu d’aquelles que tan sols de tan en tan surten i molt poques vegades es valoren com cal. Veu bonica i capaç d’afrontar els repertoris més difícils i exigents. Tenia tanta veu que a vegades li costava una mica controlar-la.

La Gulín va cantar molt Verdi. La seva veu s’adaptava a la perfecció als rols de les primeres òperes verdianes (Oberto, Nabucco, Ernani, Macbeth, Aida, Forza, I Vespri, etc.). També va cantar moltes Gioconda, Turandot i Andrea Chenier. Va fer incursions al repertori alemany.

La Gulín va cantar, lògicament a tots els teatres espanyols i a molts dels teatres importants, entre ells Covent Garden, Munic, MET, San Francisco, Amsterdam, Nàpols, Turí, Bologna, Parma, Roma i Venecia.  Al Liceu va cantar durant 6 temporades:

• Temporada 1970-71, Aida i Gioconda

• Temporada 1971-1972 la sinfonia dels mil de Mahler.

• Temporada 1978-1979, La Gioconda

• Temporada 1979-1980, Macbeth

• Temporada 1980-1981, Norma, Nabucco i Cavalleria Rusticana

• Temporada 1982-1983, Luisa Miller.

De la Gulín, malauradament, no hi han gaires documents oficials. Va gravar poc i practicament tot el que tenim de les seves actuacions, és gràcies a les gravacions pirates i retransmissions radiofòniques. A l’any 1981 va cantar Turandot a Bogotà, al costat del tenor Carlo Bini. D’aquestes funcions podem fer-nos una idea de totes les característiques de la seva veu i el seu cant. Primer, In questa regia i desprès l’escena dels enigmes.