Passejant per Barcelona, badant, sense cap objectiu concret em vaig adonar que els edificis tenen finestres, balcons i tribunes. Ves quina tonteria pensareu molts. Segurament si, però jo us proposo una col·lecció de fotos que he fet, d’edificis admirables en molts sentits i que normalment ens passen inadvertits, amagats entre els arbres o entre les nostres preses i corredisses quotidianes.Alguns són molt coneguts, altres pràcticament anònims. No hi són tots, alguns estan coberts per lones, esperant per tornar a mostrar-nos el seu esplendor, altres no els veurem mai més, en el seu dia, en Nuñez i Navarro o altres tan maldestres com ell, van construir edificis anodins, sense cap finestra, balco o tribuna dignes de ser fotografiades.Ja em direu el què.
Totes les fotos s’han fet entre la Diagonal i el mar, i entre els carrers Marina i Muntaner. Us proposo dues passejades
La primera: tot passejant per Passeig de Gràcia, Portal del Àngel, el gòtic, la Rambla de Catalunya, Pau Claris, la Gran via, la Laietana, pla de la Boqueria i als voltants del Arc de Triomf.
[splashcast MZNT5482VL]
La segona: tot passejant del Palau al Passeig de Sant Joan i tornar a Urquinaona, la Diagonal, als voltants de la Pedrera, els jardinets de Gràcia i baixant…
[splashcast YXAA9447WV]
IN FERNEM LAND 
Encara no he pogut veure les fotos, perquè l’ordinador em diu que he d’actualitzar el “flash player” i aquests paranys informàtics sempre em treuen de polleguera. Però, pels itineraris que dius, puc imaginar-me-les.
Barcelona és la gran desconeguda pels barcelonins, acostumats com estem a veure quotidianament esgrafiats, vitralls, balustrades, relleus, escultures adossades als edificis. Vam tenir la sort de compaginar un moment de desenvolupament industrial i econòmic amb grans artistes de totes les arts, especialment la arquitectura, amb noms com Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalc , Jujol, i molts d’altres no tan coneguts pel gran públic. El Modernisme va ser, provablement, el darrer gran moviment artístic on les arts van fluir al uníson, fins i tot arts aplicades als objectes quotidians, com miralls, mobles, estris de taula, objectes decoratius, etc. Barcelona pot presumir de ser la capital del modernisme, títol que va aconseguir amb les seves dues exposicions Universals (1888 i 1929). Per cert, Benjamin Britten va quedar meravellat per la nostra ciutat i va compondre la “Suite Montjuïc” per a orquestra. Vaig escoltar-la fa molts anys retransmesa des del Palau de la Música. Algú sap si hi ha algun enregistrament?
M'agradaM'agrada
Hola Ricard. Sense veure les fotos l’has clavada. No hi han gaires secrets, però quan les puguis veure ja em diràs el que.
L’obra de Britten la vaig escoltar un dia per Catalunya Musica, però no recordo si era un enregistrament comercial o una retransmissió radiofònica. T’ho miraré.
Preparat, un dia d’aquests m’acostaré per la Plaça Reial a veure l’exposició de les deixalles. Faré un post com et pots imaginar i podràs esplaiar-te a gust.
M'agradaM'agrada
Cuando llegue en el setenta y algo a Bcn. venía de vivir en Donosti ciudad preciosa quien lo duda pero la mirada allí es panorámica. Al llegar a Bcn. cogí tortícolis de tanto mirar a los lados y hacia arriba, me parecía increible que las casas donde vivían familias normales y corrientes fueran tan preciosas. Me encantaba bajar en el bus por la calle Balmes, a la dcha. después de cruzar Diagonal, hay un par de casas que me encantaban y eso que por aquel entonces no estaban las fachadas limpias y cuidadas como ahora, aunque eso sí tenian algo que echo a faltar y que en algunas de tus fotos queda reflejado: los inquilinos, antes familias en su mayoría y los de ahora, oficinas, bancos, Cajas de Ahorro, grandes marcas de moda etc etc.
Me gusta jugar a elegir y elijo la casa de los abanicos y los paragüas de Las Ramblas, está casi frente al Liceu y me esfacil relacionarla con la Butterfly. Era una fábrica y tienda de paragúas ¿no?.
Saludos ximo y gracias por el divertimento
M'agradaM'agrada
Pilar, mira que eres agradecida.
Yo creo de vez en cuando, muy de vez en cuando, hay que dejar la música y dejarse llevar por otras cosas. El tema de los balcones me rondaba por a cabeza hace mucho tiempo, antes de tener esta ventana diabólica (blog). La intención era hacer fotos para mí y basta. Luego he pensado que colgando esto en el blog, y puesto que con el marcador que tengo colocado al final de la columna de la izquierda, he visto que durante lo que llevamos de mes de junio, han entrado a ver el blog, gentes de 39 países, pues que mejor que darles la oportunidad de conocer los balcones, ventanas y tribunas, aparte de tu amiga la Zara, o las maravillas del Show Boat.
Tienes mucha razón. Esos maravillosos pisos del Eixample están “desabitados” en su mayoría. No hay vida normal. Laboral y comercial si, pero olor y sabor cotidiano, no y es una lástima. ¿Pero quién puede comprase un piso de esos de la calle Ausias March, con sus 300 m2?. En el mejor (?) de los casos, de un piso de esos han hecho 10 de esos de 30, que tanto le gustaban a la ministra.
Un beso por este abono que has cogido en In fernem land.
M'agradaM'agrada
Recent arribat de Milan i una vegada mes sense coincidir amb un día de representació, aixo si vaig anar a veure la Scala desde el carrer i em vaig emocionar. Espero que la propera vegada tingui mes sort, encare que no es un lloc al que tingui moltes oporunitats de visitar per feina.
Be, sense opera a Milan ,pero tambe emocionat de veure les finestres de BCN al ordinador i a Madrid. Ets fantastic.
M'agradaM'agrada