EL PODER DEL MECENATGE


 

Potser per que l’estiu és procliu a crear polèmiques absurdes o intranscendents, ara resulta que el diari ABC (ja hi som!!!) fa de portantveu d’una colla de indignats espectadors del Teatro Real de Madrid, que s’han escandalitzat per les postes en escena del Wozzeck i de El Viaje de Simorgh.

Aquests senyors pretenen que els mecenes privats del teatre deixin de subvencionar-lo mentre es programin aquests muntatges. És a dir estan promovent un xantatge cap al teatre. O ens feu el que volem veure nosaltres o direm als nostres amics que deixin de donar diners que promocionin la creació artística que no volem.

Perillós missatge el que llança la caterva de sempre, que no ens hauria d’estranyar, però que és inquietant en aquesta societat cada vegada més intolerant i amenaçada per totes bandes.

El discurs polític es radicalitza i ja comença a amenaçar als estaments culturals. Al cap i a la fi no estem tan lluny de la dictadura i del direccionisme que ha exercit sempre el poder contra el que és molest.

Si els teatres i els artistes comencen a autocensurar-se estem llestos. El que va fer l’Òpera de Berlín amb el famós muntatge del Idomeneo, sota la possible coacció islamista o el que pot arribar a fer la direcció del Real sota les amenaces d’aquests defensors de la veritat, em fa esgarrifar.

Un teatre públic, finançat amb diners públics i privats ha de ser autònom i no pot estar sotmès al interès de la classe política governant o del consell d’administració pertinent. Si no deixem la llibertat de creació, millor prescindir dels diners privats i cercar un veritable mecenatge que no coarti mai la llibertat d’expressió.

Espero que es tracti tan sols d’una petita polèmica estiuenca, però l’amenaça existeix sempre i espero que la Direcció del Teatro Real faci finalment un manifest al respecte. Fins ara, no ha dit res.

Una temporada d’òpera  ha de ser plural i ha d’oferir espectacles plurals, que donin cabuda a totes les tendències de la creació artística, des de la tradicional de la Liliana Cavani a la Manon Lescaut de Puccini al Don Carlos de Konwitschny. En ambdós muntatges, segur que trobarem opinions contraposades.

Ah! i estic segur que a La Vanguardia aquesta polèmica podria sortir qualsevol dia d’aquest a la secció de les seves cartes. Malauradament aquest és un problema universal, que ningú es pensi que en això també existeix el oasi català, doncs no, en això tampoc existeix.

Us deixo els links de la indignació.

  1. Abonados y patrocinadores cuestionan las puestas en escena del Teatro Real

  2. Al público no hay que ofenderlo

Un comentari

  1. Mei's avatar Mei

    Sé que es van recollir firmes per a una carta queixant-se del Don Carlos d’aquesta temporada… Potser el problema d’aquesta és que no van ser capaços de trobar ningú que se’n fes ressó…

    Cal recordar que era un títol fora de temporada, suposo que la direcció artísitca ja es va curar en salut…

    M'agrada

  2. pilar's avatar pilar

    no se que hace el Director artistico del Real que no reune a los sres. invitados de los palcos de los patrocinadores para programar las proximas temporadas… y que además da motivos de escandalo a la sra. G. Arioli abonada ella desde 1997 y ¡¡¡¡oh¡¡¡¡ amiga de muchos de los patrocinadores…que dimita ahora mismo…
    Esta es la típica polemica que solo te deja dos salidas, o te cortas las venas o te vas a la playa… yo a la playa desde luego (mientras no me nombren directora artistica del Real claro)

    M'agrada

  3. Hola! A mí lo que me parece más chirriante de todo es que se metan con estas producciones y pasen por alto bodrios escénicos insufriblemente horteras como el Trovador, por no hablar del Rigoletto, el Boccanegra…
    Pobre Verdi, ¡qué mala suerte tiene en el Real!

    M'agrada

  4. Coco bienvenido. Más que de bodrios, que ya es una pena, lo que me preocupa es la intolerancia y por desgracia abunda en los escenarios, en las plateas, anfiteatros, paraisos y en la CALLE.
    Pilar, avísanos con tiempo de tu nombremiento, yo te asesoro y mi tarifa, para las amistades, es ridícula.
    Mei no en tinc cap dubre, jo en conec bastants de intolerants.

    M'agrada

  5. pilar's avatar pilar

    ximo, es posible que ya lo hayas leido pero por si acaso te mando la referencia de un artículo del pais de hoy 15 de julio en la sección cultural “un fantasma recorre el Teatro Real”.

    pd. De mi nombramiento nada (por ahora)

    M'agrada

  6. Gracias Pilar, lo he leído esta mañana, en la sesión dominguera de lectura exhaustiva de periódicos.
    Gracias por el interés y sigo a la espera de los posibles nombramientos.
    MENUDA LA ARMARÍAMOS!!!

    M'agrada

Deixa una resposta a ximo Cancel·la la resposta