Avui i seguint amb la paranoia wagneriana, començaré a parlar dels cantants oblidats a Bayreuth. El primer, Ben Heppner.
Ben Heppner és un tenor canadenc que ha passejat el seu art per tots els primers teatres del món i el seu art, es centre molt en el repertori wagnerià.
Com pot ser que un cantant com ell no hagi debutat al festival? No ho se pas. Desconec si el festival l’ha convidat i ell no hi ha volgut anar o si Wolfgang Wagner s’ha estimat tots aquets anys, fer-nos patir amb un llistat de tenors tirant a lamentables.
En el seu repertori hi figura Lohengrin, Tristan, Walther von Stolzing, Parsifal, Erik, no estic segur si ha cantat el Siegmund en directe i al festival de Aix-en-Provence del 2008 es farà càrrec del Siegfried.Amb aquest currículum i sobretot, amb la veu que posseeix, com és possible que Bayreuth no l’hagi temptat?.
Heppner no és un heldentenor clàssic, però tampoc ho era Windgassen i de fet va ser discutit durant molts anys per que ho cantava tot (i bé). Amb això no vull dir que siguin comparables, tan sols dic que amb la sequera tenoril, un tenor excepcional com ell, en els seus inicis un líric wagnerià i hores d’ara un Tristany i un imminent Siegfried, hauria de freqüentar el festival wagnerià per excel·lència.
Al Liceu, Heppner tan sols ha vingut una vegada per fer un extraordinari i inoblidable recital de presentació, era el 13 de desembre del 2004. Sembla ser que ens haurà de visitar en un futur, potser pel Florestan amb Mattila?, o potser pels Meistersinger que es preparen amb direcció de Weigle i Konwitschny?.
Us vull fer escoltar, si us be de gust, com va cantar en el recital del Liceu, l’ària del tercer acte del Walther von Stolzing dels Meistersinger. Com a curiositat haig de recordar que ho va cantar en la tanda de propines, era la tercera i desprès encara en va fer dues més.
Romandrà per sempre més gravat en lletres daurades a la memòria dels liceistes que extasiats, no es varem moure de les cadires fins que literalment ens va dir, si us plau, PROU.
IN FERNEM LAND 
ansiosa estoy, querido sobrino, de escuchar a este chico tan guapo en nuestro liceu, la otra vez que estuvo no lo pude degustar porque estaba en una puesta de largo en manlleu
M'agradaM'agrada
Tieta Edita, em tens amb el cor en un puny. Primer amb aquesta agitadíssima vida social que portes, fas com el Guadiana, surts i t’amagues i em costa seguir-te la pista.
M’hagués agradat molt conèixer la teva opinió sobre un post que la setmana passada ha motivat una certa tensió ambiental, quant l’amic julianen se’m va posar dels nervis per que vaig titllar de intranscendent la música del meu estimat Jerry Herman. Ves una banalitat, però encara que a tu el teatre musical no t’acaba de fer el pes (gènere poc aristocràtic), la teva vena artística segur que ens hauria donat un punt de vista distés.
Les posades de llarg a Manlleu be valen una absència liceuenca, encara que això fos motiu de perdre’s un dels esdeveniments vocals dels darrers anys.
Però per això tens al nebot ximo, que sempre et pot fer una copia del concert o explicar-te els crits i bravos que feia la cuca, la bibis i tota la teva colla d’amigues de Llavaneres.
Un petò
M'agradaM'agrada
Lo más desconcertante de aquél inolvidable recital fue cuando el señor Heppner se puso a cantar aquella dulcísima canción que tu, Edita, escuchabas con tus amigas de promoción en el Salón Rosa, mientras tomabas el té y que tánto te recordaba a tu idolatrado Richard Tauber, es decir “Roses of Picardy”. Después de dar muestras de un volumen más que notorio, la interpretó Heppner con un hilito de voz al estilo del Vendrell y el Mayral, aquellos tenores de zarzuela que tánto te emocionaron en tu niñez cuando te cantaban en el Tivoli, el Borrás, el Cómico o el Novedades la “Flor roja” de “Los gavilanes”, refilando entre el piano y el falsete casi inaudibles, pero que tú sí oías porque te lo dedicaban a tí.
Qué tenor es Mr. Heppner y qué pena no poder disfrutar más de él antes de que llegue a cincuentón!
M'agradaM'agrada
Yo creo que en Bayreuth muy pocas veces han cantado los mejores cantantes wagnerianos. Yo lo cerraría, es un nido de víboras, decadentes y caducas.
M'agradaM'agrada
Hola Sunset benvingut.
Francament el teu comentari em fa por. I desprès de llegir l’altre que has deixat a EL 29 JULIOL MOLTS HAPPY… encara més.
Cal que sigui més explícit?
M'agradaM'agrada
Pues si, me gustaría que me explicaras esos miedos y si puede ser en español mejor.
M'agradaM'agrada
Sunset, no se qui ets, però els teus missatges em sonen a provocació. No et contestaré, és obvi, però si que et diré que el MEU blog és una porta oberta a casa meva, si no t’ha agradat com està decorada, com son i què pensen els que hi entren, no hi tornis. Si fins ara has entès el que es deia, no crec necessari canviar el meu idioma.
A disposar
M'agradaM'agrada
Jo no vaig poder anar a BCN per el recital de B.H., ja que es costos el viatje desde Madrid i en limito a les operes representades, totes i algunes mes de una vegada pero si que he tingut ocassió de sentir alguna interpretació per Radio 2 (recordo un Tristany desde el Met) i va ser fantastic. Espero que sigui veritat lo que comentes de la seva futura visita al Liceu. en cas contrari sempre em quedara la posibilitat del Met.
M'agradaM'agrada