IN FERNEM LAND

RICCARDO MUTI (28 de juliol de 1941)


Avui fem un respir d’aquesta tanda wagneriana, per dedicar-li el post a Riccardo Muti, que fa 66 anys.

Tot i que les aproximacions wagnerianes de Muti són força notables, amb un Ring a la Scala d’un impacte teatral, una càrrega romàntica i una visió lluminosa i meridional extraordinàries, la meva fascinació cap aquest director és sobretot en la manera com dirigeix la opera italiana del ottocento i Verdi particularment.

Les seves lectures de obres com Attila, el Nabucco, el Macbeth, la trilogia popular (Trovatore, Rigoletto i Traviata) o la Forza i el Ballo,  independentment de les veus escollides,  romanen com referents absoluts de com cal fer cantar a l’orquestra, com cal interpretar cada frase, cada instrument, amb un sentiment i una intenció única.

Els seu Rossini, malauradament no tan sovintejat com m’hagués agradat, és també clarificador. Les nombroses lectures del Guillermo Tell, sembla estrany que mai l’hagi fet amb el francès original, com tampoc ho ha fet amb I Vespri Siciliani o el Don Carlo verdians, ell que sempre vol ser tan filològic, el Maometto II o la incomparable versió de La Donna del Lago a la Scala, així com el seu Stabat Mater (escoltat i gaudit al Liceu amb els conjunts de la casa) són d’una exemplaritat absoluta.

El seu magisteri continua amb molts altres compositors. Les seves interpretacions de Gluck, del seu estimat Cherubini o Pergolesi i les òperes italianes de Mozart també són referents magistrals.

Els seus crítics, que en te molts, l’acusen de tiranitzar als cantants, sense deixar-li la llibertat de les variacions o dels aguts optatius, no escrits, però moltes vegades acceptats pel mateix compositor, així com no acceptar el divisme de les veus. L’únic divo ha de ser ell. Potser si, però el resultat d’aquestes versions és indiscutible i si la pira ha de suposar un problema pel tenor i tota la nit ha d’estar patint per un agut que pot portar a la glòria però també al escàndol tota una funció, millor no fer-lo.

Amb Rossini, acceptem, per be que cada cop els cantants s’estan saltant la norma de no acabar en agut les àries, el respecte a lo escrit, i en Mozart ningú exigeix a la Reina de la Nit que acabi les seves àries amb un altre fa, doncs de la mateixa manera hauríem d’admetre que els efectes circenses com acabar la vendetta, la pira o el sempre libera amb un agut espectacular, són absolutament gratuïtes i després ens queixem de que no hi ha cantants. Muti ha volgut posar un mica d’ordre, per be que no ho ha acabat de aconseguir.

La història ja l’ha deixat al lloc que li pertoca i les seves interpretacions, ja sigui al teatre, com a la sala de concerts, han estat sempre un regal i una joia pel melòman.

Te un “fascino”, un magnetisme en el gest, en aquella manera superba d’aixecar el cap, amb aquells cabells sempre ben pentinats, amb aquell caient senyorívol i autoritari, que no fan res més que vestir un artista, que ens ha fet passar i espero que per molts anys, nits senceres d’èxtasi musical.

  • Un fragment del duo d’Attila amb Zancarano i Ramey a la Scala al 1990
  • Attila, final del primer acte amb un fantàstic Samuel Ramey i on la melodia verdiana és exaltada de manera gloriosa, marca de la casa, marca MUTI. 


 

Auguri maestro MUTI e grazie tante per la deferenza che Lei ha avuto verso il nostro Liceu. 

5 comments

  1. Mei

    La prmera vegada que vaig tenir el plaer de veure dirigir a Muti va ser justament al Liceu amb un Requiem de Verdi impressionant, el que no recordo és amb quina orquestra va ser, només sé que va ser previ a l’incendi… A veure si em pots refrescar la memòria, ximo…

    M'agrada

  2. Mei aquesta és fàcil:
    Va ser l’any 1992. Cors i orquestra del teatre alla Scala (venien de Sevilla de representar La Traviata en ocasió de la Expo) al Liceu varen fer el Rèquiem que dius en ocasió olímpica i va ser la primera vegada que Muti va trepitjar el Liceu i es va quedar fascinat de la estranya bellesa del teatre (així ho va dir). Els cantants varen ser Maria Dragoni (que prometia molt i pel seu mal cap o ves a saber el motiu no ha fet res de bo), Luciana D’Intino (extraordinària mezzo que ha fet una carrera importantíssima i que no ha tornat pel Liceu), Richard Leech ( presentació d’aquest tenor americà que en aquell moment estava en el moment més àlgid de la seva carrera, desprès, malauradament quan ha tornat ja no ha estat al mateix nivell, ans al contrari, el seu Pinkerton més aviat va ser per oblidar). No recordo el baix, aquesta memòria!!!.
    El resultat va ser espectacular. Després ha tornat amb la Scala (inoblidable i llegendari Macbeth) i com a director va fer un concert per a la reconstrucció del teatre amb l’orquestra del Liceu, però al Palau, amb la obertura de la Forza del Destino, que ens va deixar asseguts de cul a terra, una setena de Beethoven per treure’t el barret i una cinquena de Txaikovski emocionant. L’orquestra semblava bona hi tot i això que era en la pitjor de les èpoques. Desprès amb el teatre reconstruït va tornar a dirigir l’orquestra i el cor del Liceu. El programa un Stabat Mater de Rossini de somni amb la teva germana Eva Mei, la Violeta Urmana, El Juan Diego Florez (presentació) i Ildebrando D’Arcangelo. També varen fer el Te Deum i el Ave Maria de les quatre peces sacres de Verdi. En aquell moment va fer unes declaracions importants. L’orquestra i el cor són el cor del teatre. l’edifici nou és important, però si no s’inverteix amb les masses estables, el teatre del Liceu no serà mai res.
    S’està fent, tot i que massa a poc a poc, al menys del que jo i molts voldríem.
    Be Mei, per voler refrescar-me la memòria està prou be, oi?

    M'agrada

  3. Mei

    Ha estat una bona refrescada de memòria… De l’Eva Mei (que em sembla que és l’únic cop que ha cantat al Liceu) i de l’Stabat Mater me’n recordava però no de la resta de cantants, pel que veig aquesta temporada tindrem a Flórez i a d’Arcangelo

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: