IN FERNEM LAND

LA NORMA DE LA CEDOLINS.


S’ha acabat la temporada 2007-2008 amb el segon repartiment de la Norma de Bellini, és a dir, amb Fiorenza Cedolins, Sonia Ganassi, Vincenzo La Scola  i Andrea Papi. La resta com la Norma del 21 de juliol, ja comentada.

Cedolins i Ganassi

Ho dic d’entrada i així m’estalvio giragonses innecessàries. La Cedolins no te veu de Norma, però de la manera com canta la Norma, segurament és difícil trobar-ne un altre.

Les òperes s’han de dir, s’han de fressejar, s’ha d’interpretar cadascuna de les paraules amb el sentit exacte del seu significat, donant el relleu interpretatiu que la música requereix. Tot això ho fa la Fiorenza Cedolins, salvant els molts esculls que la partitura li ofereix, amb intel·ligència, musicalitat i sentit teatral, dosificant els seus mitjans en una òpera tan exigent com aquesta, i perquè no dir-ho, fent alguna trampeta o dissimulant les seves carències tècniques en les coloratures, sobretot en “Ah! bello a me ritorna”.

En el segon acte ja ens commou a “Dormono intrambi”, però és a partir de “In mia man” fins al final, quan la seva actuació esdevé gloriosa, per expressivitat, intensitat dramàtica i interpretativa.

Al seu costat la Sonia Ganassi, que juga amb les mateixes armes de la Cedolins, és a dir, intens fraseig, sentit dramàtic del text i de la partitura, domini tècnic i expressiu, ha estat la companya ideal per la Cedolins.

Totes dues entenen el cant de la mateixa manera i per sobre de les exhibicions de poder vocal i capacitat tècnica hi ha l’expressió i la sapiència musical de com dominar la veu, cantant amb el cor i no tan sols amb el cervell.

La resta, la mediocritat o la indecència. La mediocritat d’Andrea Papi, amb una emissió lletja i un so no sempre controlat i la indecència del cant de Vincenzo La Scola, que diria que pràcticament ha fet bo a Franco Farina.

No es pot cantar amb aquestes deficiències, al menys al Liceu i al costat d’aquestes dues eminents cantants. Problemes greus en  els aguts, en el pas de la veu, en la línia de cant, en la emissió del so, en l’estil inexistent. Em preocupa que formi part del cast de la Luisa Miller de l’any vinent i la direcció artística del Liceu, hauria de vetllar-ho per el bon nom del Teatre i per la sensibilitat i les orelles dels espectadors i oïdors radiofònics.

La direcció musical continua errada de dalt a baix, amb un so orquestral pobre, lleig i sorollós, però les dives han pogut doblegar aquesta manca de sensibilitat i adequació al estil de la primera meitat del Ottocento italià i m’ha semblat que Giuliano Carella no ha anat amb els tempos tan ràpids i ha apianat una miqueta més, no gaire.

Al final el públic, emportat per l’entusiasme que han provocat les dues senyores, ha perdonat al tenor la seva paupèrrima actuació, però ell, un cop ja havia sortit a saludar sol i ningú l’havia protestat, ha volgut gaudir de la bogeria exultant del públic cap a Cedolins i Ganassi i s’ha afegit al duo, per rebre els mostres  embogides d’aprovació i agraïment, i és clar, s’ha equivocat ell, qui la deixat sortir i les mateixes cantants que l’han reclamat. El Públic pot ser magnànim però imbecil no.

Cedolins en rebre el premi del Grup de Liceistes de 4at i 5è pis.

Al final i en el Saló dels Miralls, el Grup de Liceistes de quart i cinquè pis, en un acte entranyable, senzill i simpàtic li hem entregat el premi que li varem donar la temporada passada, com a millor cantant per la seva Madama Butterfly.Ha estat amabilíssima amb tothom i ens ha dit que si ella canta amb el sentiment i el cor, és perquè rep aquesta sensació que li arriba de la sala. Sembla ser que la veurem sovint.

12 comments

  1. edita

    hola querido, acabo de llegar de tona, no te puedo contar lo que me ha pasado hasta la noche es muy gordo y ahora estoy alterada, que bonito lo que dices de esta señora, es muy guapa y muy elegante, asi da gusto, pero pones unas palabras que en la familia nunca habiamos utilizado, bueno sigue asi hablando de mujeres glamurosas que si ademas cantan bien es un regalo
    que son los giragonses, es algo que suena fatal, yo ya sabes que hablo siempre en catalan en casa pero no lo escribo porque es muy dificil y en mis tiempos de las monjas esto no lo enseñaban

    M'agrada

  2. edita

    querido mio, vuelvo a ser yo, no me taches de pesada, pero tenia que contarte que la visita que hago cada verano a nuestros primos de tona, ha sido un desastre ya que creo que han querido herirme y lastimarme
    tu sabes muy bien que hace ya muchos años me cambie el nombre para TODOS amistades y familia, no se porque tu abuelo me puso un nombre de peluquera como es el de lolita, acuerdate que tu cuando eras un bello adolescente me alentaste despues de ver una función en el palco que teniamos de abono en el antiguo y añorado liceo en que cantaba una dama muy guapa y elegante que os gustaba con locura a ti y tus amigos y que tenia el nombre de edita a que cambiase el mio, yo te comenté que esto si que era un nombre
    un nombre que quedaba tan bien con los apellidos edita folch de bellpuig y que a partir de aquel año poco a poco fui edita para los salones y edita para la familia, sin traumas ni problemas, suena tan bien cuando tu y tu hermana me llamais tieta edita
    lamentablemete los primos impossibles de tona no atienden a prerrogativas historicas y hoy durante todo el dia me he tenido que oir ‘dale un beso a la tieta lolita’ ‘te acuerdas lolita cuando…”esto fue antes de que lolita se quedase viuda’ en fin una humillación despues de otra, no pienso volver nunca mas a ver a esta paerte de la familia, no compensa el mal rato que me hacen pasar con los bulls, butifarras y fuets que me he traido para barcelona (te guardo unos pocos para ti)

    M'agrada

  3. edita

    esto es una posdata, pero hace dias que te queria hacer una preguna ximito mio, hay una amigo tuyo que de vez en cuando contesta parte de las cartas que te envio, por lo que parece me conoce ya que me habla de zarzuela y cosas que me son proximas pero no consigo ubicar que rostro que tiene este muchacho, por el nombre tampoco porque he entrado en el libro de los arboles genealogicos y el nombre de colbran me sale basicamente en australia y ahora si que tienen un buen pedigree pero que en el siglo 18 eran convictos, claro que esto a mi no me importa, vete a saber lo que eran los bellpuig en aquella epoca bueno pues le dices a tu amigo que me envie una foto por internet al editasitges@gmail.com me hace mucha ilusión recibir fotos de bodas y de viajes como ya sabes, besos y que pases una buena noche,

    M'agrada

  4. Tieta vols dir que lo de la Edita no era un altre nebot?, m’estàs fent el salt o ja comences a tenir problemes de retenció (de memòria), allò que recomana la Velasco ja ho fas servir, oi?. Be doncs, difícilment em podia agradar amb bogeria aquella boja.
    Guardem una mica de fuet i ves en compte amb el colesterol.
    I que Santa Cedolins ens perdoni aquests comentaris, tan poc adients en el seu post.
    No hi tornis més a Tona. No et prova.

    M'agrada

  5. amfortas

    La meva dona i jo varem assistir a la funció del dimecres i coincidim amb el teu punt de vista sobre la funció, malgrat que no sempre dos funcions amb el mateix repartiment son semblants. No va esser una funció rodona, pero si va tenir moments emocionants.
    Al dia seguent varem viatjar fins Roses per descansar tres dies i veure Les Contes d’Hoffmann a Peralada(gaire be res a dir, excepte una nit i un sopar agradable amb amics). Pero si que m’agrada dirte que a la sortida de BCN, seguint els teus conseills i previ pas per discos Algueró i una vegada feta la compra del disc ens va fer companyia La donna del Lago de opera rara. Per cert que el venedor em va comentar que era el disc mes venut a la botiga la darrera setmana. A lo millor tens de demanar comissió al editor. Per la nostre part: gracies per la recomanació.

    M'agrada

  6. Amfortas m’has fet emocionar. Sobretot, no per fer-me cas, però si per coincidir en una recomanació i sobretot d’aquesta òpera, que jo trobo una obra mestra de dalt a baix. Per cert, sembla ser que aviat (un parell de temporades o tres) la veurem i gaudirem al Liceu. Fem apostes? La Ganassi de Elena (el fa i ara sortirà una nova gravació dirigida per Zeda) i el Florez de Giacomo V, desprès podríem decidir, tot fent un sopar (foe exemple), si el Malcom el donem a la Barcellona o la Podles i el segon tenor, no t’amoïnis, ja el trobarem.
    Una abraçada i records
    Lo de la botiga de discs i la comissió ho hauré d’anar estudiant. És clar que això voldrà dir sotmetre’s a les discogràfiques i lliure és viu molt millor.

    M'agrada

  7. amfortas

    Si el teu “presaggio no funesto” arriba a ser una realitat el dia del torn C hi sere i esperem poder sopar plegats per poder comentar la jogada. Ben Heppner, Florez, la Ganassi… aixó sembla demasié too much.

    M'agrada

  8. Assur

    Vaig enviar al Servei de l’Espectador de la “Tele3” una petita carta queixant-me del deficient so i de la mala qualitat de la imatge de la transmissió de la “Norma” pel Canal 33 i… Voilà la resposta!:

    “Agraïm que ens faci arribar la seva queixa, ja que per a una pròxima ocasió ens pot ajudar a millorar. No tenim consciència d’haver fet una transmissió tan dolenta com vostè ens indica, per la qual cosa ho estudiarem amb atenció. Salutacions.

    Pau Camps

    Servei d’atenció a l’espectador

    Televisió de Catalunya”

    Si, tal i com diu el senyor Camps, no tenen consciència d’haver fet una retransmissió tan dolenta, jo, pobre de mi, ja no sé què dir més i no penso replicar-li. Ara bé, potser seria bo que més gent que estigués d’acord amb que ni el so ni la imatge d’aquella retransmissió van ser pròpies de la qualitat que s’ha d’exigir a una televisió pública els ho fes saber i potser, així, es començarien a conscienciar… O no, ves a saber!

    Desitjo que gaudeixis força de la teva estada a Bayreuth!

    M'agrada

  9. Gràcies Assur.
    No en tinguis cap dubte que els hi faré arribar la meva consciència.
    El tall que ens va deixar sense la salutació de la Cedolins és indigne. El director de la emissió no en te ni idea del que és una òpera. Hi havia el recurs de oferir en pantalla gran la imatge de la sala i en un requadre petit en un angle els cantants a la platja.
    No tenen ni consciència ni vergonya.
    Molt agraït.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: