L’impressionant final del castell de Barbablava

Ahir dimecres va tenir lloc l’assaig general del muntatge del Diari d’un desaparegut (cicle de 22 cançons de Leoš Janáček) i de l’única òpera del compositor Béla Bartók, el Castell de Barbablava.

Jo augurava un èxit i crec que així serà. La Fura dels Baus (Ollé i Padrissa), m’han sorprès molt amb una concepció molt visual i austera en les dues obres, que comparteixen una mateixa estètica, per bé que força diferenciada una narració de l’altre.

El concepte escènic és extraordinàriament visual i d’una força remarcable, amb moments d’una poesia molt imaginativa. Tot i així el muntatge és molt més auster del que em podia arribar a imaginar.

Domina l’escena buida i negre, amb efectes de llum, laser i unes projeccions de vídeo. Mínims elements escenogràfics i algunes imatges molt potents, com l’aparició dels cossos nus arrossegant-se per l’escenari, en el Diari d’un desaparegut o el pròleg, la cinquena porta i la setena del Castell de Barbablava.

Els aspectes musicals els valoraré en els funcions que veuré (dissabte i diumenge), però l’espectacle està ben dirigit per Josep Pons i compta amb veus que fan absoluta justícia a ambdues òperes.

Aquest espectacle, crec que era el que hagués hagut de inaugurar la temporada.

La setena porta segons la concepció escènica de Ollé i Padrissa

• Informació complementària