ONCE i Falling Slowly


 

Ahir, escoltant la Finestra Indiscreta, el programa del Gorina a Catalunya Radio, vaig decidir que tenia que anar a veure aquesta pel·lícula. Havia previst la Elizabeth: The Golden Age, però desprès dels comentaris fets sobre aquesta pel·lícula irlandesa vaig dir, provem.

Dit de la manera més simple possible, estem davant d’una obra mestre. Sense pretensions de ser-ho, però ho és.

ONCE, amb guió i la direcció (John Carney), les interpretacions, la música (Hansard i Irglova), es lletres de les cançons, la sensibilitat amb tocar tots els petits temes, temes de la vida més quotidiana i anodina possible, però tot, absolutament tot, voreja la perfecció.

Com és possible amb tants pocs mitjans obtenir aquest resultat?, doncs senzillament amb talent. Cada escenificació de les cançons, eix absolut del desenvolupament argumental de la pel·lícula, està resolt amb una naturalitat extraordinària. Ja sigui la cançó inicial al carrer, ja sigui l’encontre musical a la botiga de música, amb una cançó memorable (la fabulosa Falling Slowly) i amb una veritat interpretativa colpidora, ja sigui la cançó davant l’ordinador o el petit lied de la noia en el piano cap al final, tant li fa, totes elles s’han de visionar diverses vegades, estic segur que m’he deixat tantes coses per viure que no em feria res tornar-la a veure un altre cop. El plano final i la mirada cap a la finestra és de les coses més emocionants que he vist darrerament. Un nus a la gola.

El que és segur és que a partir d’ara m’interessaré molt per la música d’aquest grup irlandès anomenat The Frames i en el seu vocalista i compositor, el Glen Hansard, les seves cançons i les de la noia, la Marketa Irglova, questa noia txeca, que ha col·laborat amb el grup, des de que els va conèixer en una gira que varen a Praga i fruit de la qual varen fer un àlbum anomenat The Swell Season, que demà aniré a veure si el trobo, tan sols que sigui com la banda sonora d’aquest film, valdrà la pena.

No us en vull parlar gaire més. M’agradaria que fos una sorpresa per a vosaltres, com ho ha estat per mi.

No us la perdeu.   
Us deixo el tràiler de la pel·lícula i el vídeo de Falling Slowly (aquí un altre versió) amb els fantàstics Glen Hansard, Marketa Irglova i The Frames
.


*

   

Un comentari

  1. He anat a veure-la aquesta tarda i també corrents he fet una entrada al meu bloc…vaig sentir en Gorina divendres al TV vist i si en Gorina recomana alguna cosa li faig tot el cas que es mereix 🙂 Magnífica pel·li, música, història…

    M'agrada

  2. Jaume's avatar Jaume

    Feia mes d’un any que no anava al cinema.
    Despres de llegir aquest article m’he trobat fent cua a l’espera que obrissin les portes del Renoir.
    Sí m’ha agradat.Te l’encant de les coses senzilles fetes amb gust.
    Gracies per fer que la anes a veure.

    M'agrada

  3. Doncs Jaume, benvingut (crec que és la primera vegada que escrius un comentari, els altres Jaumes no es corresponen amb les teves coordenades) missió acomplerta i satisfacció personal per haver sabut comunicar allò que desitjava.
    Sense cap mena de dubte, esdevindrà un fenomen d’aquells de transmissió boca a orella.

    M'agrada

Deixa un comentari