A una setmana de la reposició, per enèsima vegada, de la producció carpetovetònica de l’Aida amb decorats de Mestres Cabanes i direcció (?) escènica de José Antonio Gutiérrez, us proposo la visió de les quatre sopranos que estan previstes en aquesta bogeria de repartiments que el teatre ens posa a l’abast.
A la fantàstica Fiorenza Cedolins ja la coneixem, aquí la veureu amb una interpretació verdiana al Teatre Regio de Parma cantant la Luisa Miller, “Tu punisce signore”.
*
*vídeo de cloppi
La soprano italiana Micaela Carosi, des de que va guanyà el segon premi del Concurs Viñas (segurament mereixia el primer), està fent una carrera espectacular. Acaba de debutar al MET amb l’Aida. Veurem el vídeo del seu “miserere” de Il Trovatore de Verdi. Podria ser la triomfadora de totes quatre. El seu lirisme intens promet una prestació liceista de gran nivell.
*
*vídeo de operaadmaiora
La soprano italiana Norma Fantini es presenta al Liceu amb un rol que ha fet per tot arreu. També la podríem catalogar de soprano lírico spinto, que és sota el meu punt de vista el que s’escau al rol d’Aida. Podem fer-nos una idea de la seva Aida en aquest vídeo que us deixo, de la compromesa ària del tercer acte, “O cieli azzurri” en una producció controvertida de Robert Wilson, seguint la seva estètica minimalista i d’absurds moviments, feta al teatre de La Monnaie de Brussel·les a l’any 2004.
*
*vídeo de Agatarco
Per últim, la soprano armènia Hasmik Papian és una lírica spinto que 
s’ha consolidat en tots els grans teatres del primer circuit, amb rols de primaríssim nivell i dificultat, Abigaille al Nabucco, Norma, Matilde (Guglielmo Tell), la Elena de I Vespri Siciliani o fins hi tot la Salomé de Strauss. Al Real de Madrid va cantar la Lisa de la Pikovaia Dama al costat de Plácido Domingo. L’escoltem en el difícil Bolero de la magnífica I Vespri Siciliani de Verdi.
*
* vídeo de hotazzoperastud
Sincerament crec, que si no hi han canvis d’última hora i sorpreses no previstes, el Liceu ens ofereix quatre sopranos amb solvència suficient per no patir. Podrem dir el mateix de la resta del extens repartiment?. Els propers dies més
IN FERNEM LAND 
Gràcies, Ximo. Certament sembla que les quatre sopranos que tenim previstes ens garantiran un bon nivell, si no excel·lent. Jo sóc, i em sembla que igual que tu, més escèptic respecte els altres integrants dels repartiments. Però bé, si no hi ha sorpreses d’última hora, ho podrem comentar i discutir llargament.
M'agradaM'agrada
Jo veuré la Carosio amb el Berti i en un principi no em cridava gaire l’atenció. Ara ja no penso igual. He vist aquest Trovatore del teu blog i a youtube un vídeo de l’Aida del MET que és impressionant.
Faràs el mateix amb la resta del repartiment? Al Berti, que no m’entusiasma gaire, ja el conec.
Què tal la Cornetti?
M'agradaM'agrada
Les Aides molt bé, el problema potser serà en Berti, i això que canta al MET…
Jo crec que amb un parell d’Aides, la Cedolins/Alagna i la Carosi/Berti (què en farà en Berti?), del Torn T, ja en tindré prou…
Les Aides, especialmente la dels paperets, no són allò que més m’agradi…
M'agradaM'agrada
Pude disfrutar de la belleza de los decorados de Mestres Cabanes hace un par de años en Oviedo, si bien no en todo su esplendor debido al tamaño de la caja escénica del Campoamor. Aunque muy tópicos y postaleros, su técnica de “telón pintado” funciona todavía muy bien.
Además en dichas funciones cantaba la Carosi el papel protagonista. Gran voz, muy bien timbrada, sólo lastrada por algunos problemas de fiato que esperemos que no le trunquen su carrera. El mismo papel le escuché en la Arena de Verona, y allí llenaba el bellísimo pero ingrato foro.
M'agradaM'agrada
Veurem Vianant. L’Aida és una obra molt complicada. Demana molt de la soprano, el tenor i la mezzo, hi ha d’haver un bon baríton i un bon baix. L’escena és més complicada encara.
Barbebleue, a parte de la belleza formal de los decorados en papel, con su magistral perspectiva y su magisterio detallista, no deja de ser irrisorio que al paso de las sacerdotisas o las tropas egipcias, los sólidos templos y las más que impresionantes columnas se balanceen y que dependiendo de donde estés situado, las perspectivas sean imposibles. Ya la hemos visto demasiadas veces en los últimos años. Ahora toca algo un poco más rompedor.
Joan Pau, la Carosio més val que no vingui, va morir fa dos anys. La soprano que ver a fer l’Aida es diu Micaela Carosi, je, je , je.
Be espero que com diu l’amic Vianant en parlarem llargament en els propers dies.
M'agradaM'agrada
A ver como salen las Aidas. Yo iré el 1 de Dic y el 19 de Enero. Así que me tocará ver a Cedolins y Fantini. Lo único que no me entusiasma es la producción que la veo muy vieja y que no está en la línea de un teatro moderno como el Liceu.
M'agradaM'agrada