La segona de les meves àries que us presento és la segona ària del Kaiser de Die Frau ohne Schatten de Richard Strauss, Falke, falke, du wiedergefundener.
No és secret per ningú que Richard Strauss tenia una certa mania a la corda de tenors, i en totes les seves obres els hi posa unes dificultats molt compromeses per tal de fer-los patir lo impensable. Malgrat aquestes cruels proves de sadisme vocal, molts tenors han demostrat, no sense esforços, que la música de Richard Strauss es pot cantar sense cridar i fer-ne veritables creacions.
De totes les escenes escrites per Strauss, per la veu de tenor, aquesta escena del segon acte de La dona sense ombra, és la que m’agrada més. Ja des de el fantàstic i misteriós preludi se’ns predisposa a una escena plena de incògnites d’un esdevenidor incert. El personatge del Kaiser és el més estàtic, passiu i anodí de l’òpera però, la seva càrrega lírica està acompanyada d’unes riques melodies.
El solo de violoncel amb l’encisadora melodia que acompanya el cant del falcó és d’una seductora bellesa, quasi vorejant les melodies de les operetes vieneses, malauradament la llargada del ària no ens permet escoltar-lo.
La versió de youtube que us deixo, gràcies a Oneguin65, prové d’una representació de l’òpera de Paris del any 1980, amb un René Kollo en un bon estat vocal, demostrant amb tot el lirisme i la bellesa de la seva veu com es pot cantar el rol del Kaiser. Al final ha de forçar el instrument, però la veu sona ferma i insolent. La visió no és gaire bona però el document ben bé val la màxima atenció.
*
*
La resta de versions que us deixo per escoltar i baixar-vos, si voleu, representen els màxims kaisers del darrers 50 anys i totes elles tenen l’al·licient de provenir d’enregistraments en directe, és per aquest motiu que no he deixat la versió força meritòria de Plàcido Domingo sota la direcció de Solti o la fantàstica de Hans Hopf, en la mítica gravació de Karl Böhm. Són les següents:
- Wolfgang Windgassen a Stuttgart al 1954 dirigit per Ferdinand Leitner (gràcies Arsace)
- Jess Thomas a Salzsburg al 1964 dirigit per Karajan
- James King a Salzburg al 1974 dirigit per Karl Böhm
- Thomas Moser a Salzburg al 1992 dirigit per Solti
- Peter Seiffert a Tokyo al 1992 dirigit per Sawallisch
- Ben Heppner a Dresde al 1996 dirigit per Sinopoli
- Robert Dean Smith a Chicago el 17 de novembre de 2007, dirigit per Sir Andrew Davis
IN FERNEM LAND 
Hola ximo. Hacía días que no te dejaba comentarios. He estado un poco ajetreada con el trabajo, pero ahora parece que la cosa se normaliza.
Menudo equipo de tenores nos has dejado hoy.
No los he podido escuchar a todos, son muchas minutos, pero lo haré.
De momento de los tres primeros me quedo con King.
Lástima que nos has dejado sin “mi” Plácido.
Saludos
M'agradaM'agrada
Ximo, ens poses molts deures avui, però els faré de bon grat. L’ària és magnífica i la nòmina de tenors és digna de fer-ne atenció.
De moment Windgassen, que no en tenia ni idea que ho hagués cantat. Thomas i King es varen repartir els emperadors durant els anys seixanta i setanta.
El vídeo del René Kollo m’ha agradat molt, tot i que s’ha d’intuir. Em falten com a l’amiga soter els meus “jovenívols”.
Ja ens diràs com ha anat aquesta nit.
M'agradaM'agrada
Hola Ximo, gracias por traer una de las óperas más impresionantes del repertorio.
A “tenor” de lo escuchado encuentro a Kollo en buen estado, pero me quedo con la solvencia y musicalidad de Wind, y la insolencia de Seiffert.
En el lado negativo, veo mal a Thomas, y fuera de rol a King. A Heppner no lo escucho en el corte…
M'agradaM'agrada
Gracias Barbebleue.
Solucionado el problema de Heppner.
M'agradaM'agrada